El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 25 de novembre de 2013

Barcelona recupera la "Disputatio"

La primera vegada que vaig tenir notícia de la Disputatio de Barcelona va ser el 2001, a través d'un llibre publicat als Estats Units. Passava uns quants dies a Amherst (Massachusetts) i de tornada del campus de la Universitat vaig entrar en una llibreria de vell que hi havia en el carrer principal del poble. (Quan vaig tornar a Amherst, el 2012, aquella llibreria havia desaparegut; en el seu lloc em sembla que ara hi ha un bar.) Brostejant entre els seus prestatges vaig descobrir un llibre que duia el nom de Barcelona en el seu títol (Barcelona and Beyond: The Disputation of 1263 and Its Aftermath, de Robert Chazan). Vaig fullejar-lo i vaig veure que tractava d'un debat --una disputatio-- que havia tingut lloc a Barcelona entre un jueu i un cristià durant l'edat mitjana. El vaig comprar per uns pocs dòlars i algun temps després el vaig regalar.

La disputatio de què parlava aquell llibre va tenir lloc el 1263 en el palau dels reis, i hi va assistir el rei Don Jaume en persona. Va ser un debat religiós entre Fra Pau Cristià, un exjueu de Montpeller convertit al cristianisme que després va professar com a dominic en un convet de Barcelona, i el rabí Bonastruc de Porta (o Bonastruç ça Porta), conegut també com Moixé ben Nahman o Nahmànides (en hebreu també l'anomenen Ramban, que és un acròstic a partir de Rabbi Moixé ban Nahman). Bonastruc de Porta era un destacat tamuldista i cabalista.

Disputatio de l'Edat Mitjana (Wikimedia Commons)
La Disputatio de Barcelona, que va durar tres dies, va ser organitzada per Ramon de Penyafort, també dominic (després de la seva mort l'església el va fer sant), que va promoure la fundació de monestirs on s'ensenyaven les llengües orientals i s'estudiaven la Torà, el Talmud, l'Alcorà i els hadits. Creia que calia conèixer les llengües i els textos fonamentals de les religions no cristianes per poder demostrar-ne els errors. Jueus i cristians van escriure actes i reports d'aquella disputatio i, com passa avui dia quan hi ha eleccions polítiques, en què cada partit es considera guanyador, els relats que s'han conservat donaven com a vencedor del debat un o altre orador segons quina fos la religió de l'autor. 

El 28 de novembre de 2013, la ciutat de Barcelona tornarà a acollir una disputatio. En un entorn històric proper al de 1263 com és el Saló de Cent de l'Ajuntament, dues persones mantindran un debat. Tanmateix, no tractaran de religió, sinó de ciència, i una de les persones que protagonitzarà el debat serà una dona, fet impensable fa 750 anys. Serà més aviat una disputatio com les que es duien a terme en el sistema d'ensenyament de l'escolàstica medieval, que es basava la lectio, la questio i la disputatio, com es descriu en l'Estudi introductori al llibre Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (VII.1), a cura de M.R. McVaugh, P. Gil-Sotres, F. Salmón i J. Arrizabalaga (Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2005):  
A partir del comentari del text (lectio) sorgien dubtes o problemes que mereixien una explicació particularitzada (questio). La questio estava constituïda pel plantejament d'un problema, els arguments pro i contra, la refutació dels arguments contraris i la solució donada pel mestre. El mateix sistema universitari donaria lloc, entre la segona meitat del segle XII i els inicis del XIII, al deslligament progressiu de la questio respecte de la lectio per esdevenir un nou gènere, la questio disputata o disputatio, amb la mateixa estructura i els mateixos elements que la primera, però tot diferenciant-se'n pel fet de no dependre d'un text i perquè s'insereix en actes periòdics o extraordinaris de la vida universitària.
Els protagonistes de la moderna Disputatio de Barcelona seran Mara Dierssen i Thomas Pogge. Dierssen és investigadora en neurociència al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona i presidenta de la Sociedad Española de Neurociencias, i col·labora amb la Fundació Catalana Síndrome de Down participants en concerts, on mostra les seves aptituds musicals (ha enregistrat alguns discos com a cantant). Pogge és catedràtic de filosofia i afers internacionals de la Universitat de Yale, i és al front del projecte Health Impact Fund, que proposa un nou mecanisme de distribució dels medicament en el món per evitar les actuals desigualtats entre països rics i pobres. En realitat, aquesta disputatio no serà un enfrontament entre idees oposades, sinó la presentació de dues perspectives sobre la medicina actual en el món: Dierssen tractarà de la situació de la medicina com a ciència, mentre que Pogges en tractarà aspectes socials.

La Disputatio de Barcelona 2013 és el primer acte obert al públic que organitza la subseu barcelonina de l'Academia Europaea (el Barcelona Knowledge Hub), i es podrà seguir en directe des del web de l'esmentada subseu.

Potser us interessarà:
- L'Academia Europaea, a Barcelona (aquest blog, 15.12.2012). El desembre de 2012 es va presentar la subseu de Barcelona-
 - Vida, pensament i context de Ramon Llull, de J.M. Ruiz i A. Soler. Catalan Historical Review 1:195-209 (2008)
- Sobre judíos y judeoconversos en la baja Edad Media. Textos de controversia, de P. Santoja Hernández. Helmántica 60:177-203 (2009)

1 comentari:

Montse Vallmitjana ha dit...

Molt interessant la noticia de la disputatio de 1263. I molt Ramon de Penyafort molt lliberal, sobre tot si considerem l'època. La propera disputatio suposo que serà en angles?