Google i Sorolla

Google recorda avui el pintor valencià Joaquim Sorolla (1863-1923), nascut un 27 de febrer:

 

M'agrada que, per homenatjar Sorolla, hagin recordat la serie de pintures de la mainada a la platja. Són les que prefereixo. Una d'elles és "Nens a la platja":

Aprofito per recomanar el Museu Sorolla de Madrid. No se'n parla tant com dels grans museus (Prado, Thyssen, Reina Sofía), però és una petita joia. En  el seu web se'n pot fer una visita virtual. (Cliqueu sobre la icona central, de pantalla completa". És impressionant! Com si us hi trobéssiu!)

(Foto quadre Sorolla: Vikimedia Commons)

Actualització 27.02.2011, 18.15
Les il·lustracions que havia posat aquí aquest matí sembla que hagin desaparegut. Intento posar-les de nou, però no és possible, només surt un marc en blanc. Suposo que deu ser un problema de blogger, perquè he provat des de dos ordinadors diferents.

Actualització 01.03.2011
Les imatges han tornat a aparèixer, sense que jo hagi fet res. Misteris d'Internet!

Royal "Gatin"

No seria més adient dir-ne Royal Gatin?

Atenció "al ciutadà" i el meu colze

Visita al CAP
Aquest cartell es troba damunt d'un mostrador del Centre d'Assistència Primària de Les Corts, inaugurat fa uns mesos a la cantonada dels carrers Nicaragua i Montnegre:

Atenció al "ciutadà"? A quin ciutadà?, és que només n'hi ha un, a Barcelona? I, a la ciutadana, qui l'atén? Després d'esperar més de deu minuts davant del taulell, amb altra gent que també feia cua, he pensat que hi havia un error en el cartell, que hi mancaven tres lletres davant d'"atenció" i que hauria estat més adient que hi digués "(des)atenció". (I hauria costat molt posar "públic" o "ciutadania", en comptes de "ciutadà?") Per sort, el dèficit d'atenció ha estat compensat quan s'han assegut darrera del taulell tres dones i la cua de seguida ha desaparegut.

He anat al CAP a causa d'un petit accident domèstic que vaig patir fa dues setmanes. Vaig relliscar a casa i em vaig fer un trau al colze. Molta sang pertot, però no era un tall gros i no vaig veure la necessitat de fer-lo curar fora (no volia que, per tercera vegada en menys de deu anys, em posessin punts en aquest colze). El vaig dur tapat uns dies, aplicant-hi diàriament tintura de iode. Quan el vaig veure sec i amb crosta, vaig pensar que ja no calia cobrir-lo amb la gasa. Em feia mal el colze, però creia que era del cop. Aquest matí, en sortir de la dutxa m'he fixat en el seu aspecte: semblava que mi haguessin encastat una pilota o que de l'angle del colze sobresortís una berruga gegant. Estava calent i vermellós i em feia mal al tacte, més que aquests dies enrere. Al voltant de la petita crosta que encara queda, m'ha semblat distingir una coloració blanquinosa. Però tenia dues reunions de feina i ho he deixat per a la tarda.


La infecció i les defenses del cos
La metge que m'ha atès al CAP m'ha confirmat el que jo temia: la inflamació està causada per una infecció. Tot i que els primers dies vaig netejar a consciència la ferida, segurament vaig deixar-la destapada massa aviat i encara no estava completament tancada. A algun dels milions de bacteris que viuen damunt de la pell del cos humà i que, en condicions normals, no ens causen cap mal, en anar a parar a l'interior, en un ambient d'escalforeta continuada, devien entrar-li unes ganes irresistibles de reproduir-se una vegada i altra.

La pell és la primera barrera defensiva de l'organisme contra les infeccions. I els meus microbis la van superar gracies a la ferida. A l'interior del cos hi ha altres mitjans de defensa per combatre les infeccions. Un d'ells és la inflamació, que és caracteritza per dolor, vermellor dels teixits i tumefacció; tots són simptomes que jo tinc avui i potser ja els tenia fa alguns dies però no tan acusats. La inflamació és estimulada per uns senyals que el traumatisme desencadena i que arriben als capil·lars, els vasos sanguinis microscòpics que duen la sang a tots els racons dels teixits. Aleshores, els capil·lars s'eixamplen (vasodilatació) i les seves parets es fan més permeables. Però aquests senyals químics avisen també els fagòcits (un tipus de cel·lules de la sang) del que està passant perquè aquestes cèl·lules comencin a lluitar contra els invasors i els eliminin menjant-se'ls (la fagocitosi). Tanmateix, al mateix temps que van eliminant les cèl·lules invasores, poden causar danys en els teixits de la persona infectada.

L'ajuda externa
Quan aquest segon sistema de defensa falla, se n'activa un altre en què les defenses que el cos produeix són específiques per a l'espècie invasora. I si, malauradament la infecció no es pot controlar en aquest tercera fase, esdevé crònica o causa la mort de la persona infectada. Els meus bacteri invasors lluiten ara per superar la segon barrera, cosa que espero que no facin. Per impedir-ho ,aquest vespre he començat a prendre ciprofloxacino, un antibiòtic que hauria de contribuir a eliminar els microbis invasors del meu colze; un medicament d'aquells que no goses llegir-ne el prospecte, altrament no el prendries.

Entre els motius per no prendre ciprofloxacino, n'hi ha un de molt curiós: diu que no es prengui si "[p]resenta dolor o inflamación de algún tipo en la zona de la pantorrilla, prestando especial atención al tendón de Aquiles. Si esto ocurriera, suspenda el tratamiento, permanezca en reposo completo e informe inmediatamente a su médico."

Crec que aquest vespre, la lluita entre els meus fagòcits i els invasors està sent intensa, Les molèsties van més enllà del colze. Em fa l'efecte que tinc febre, però al mateix temps, de tant en tant sembla que m'invadeixi una onada de fred. M'asseuré una estona davant del Polònia tapadeta amb una manta. Després faré una excepció als meus costums noctàmbuls, i aniré aviat al llit perquè la lluita continuï mentre dormo.

Bengasi, Hespèrides i Berenice

Hespèrides i Berenice, els anteriors noms de Bengasi, tenen regust "astronòmic". Això va fer notar Pere Closas, president d'ASTER, en un correu a la llista de distribució de l'Associació Catalana de Comunicació Científica. Amb el permís del seu autor, reprodueixo aquí els seus comentaris sobre aquests noms i les seves connotacions astronòmiques:

Berenice figura en el nom d'una constel·lació, Coma Berenice, la cabellera de (la reina Berenice). En un article de fa temps a la revista Sky & Telescope (maig de 1990), derivava la paraula 'vernís' de Berenice. La història és bonica, i encara que no l'he trobada en cap altre lloc, possiblement sigui correcta. Fins i tot Corominas rebutja explícitament la idea que la paraula 'vernís' tingui res a veure amb el nom de la ciutat Berenice; no ja la reina, que ni tan sols cita. El resum de la història de Sky & Telescope seria així:

Berenice, filla de Magas, rei de Cirene (actual Líbia) és promesa a Ptolemeu III pel seu pare. El pare mor i la mare la vol casar amb Demetri, de Macedònia. Però Demetri s'enamora de la mare i un guardià del palau el mata.

Casada amb Ptolemeu III (247 aC), el seu marit ha de marxar immediatament a la campanya de Síria. la reina promet als deus la seva cabellera si fan tornar el seu marit sa i estalvi. El marit torna i ella ofereix el cabell al temple d'Afrodita, a Zèfir.

Al cap d'un temps la cabellera desapareix: el sacerdot Conó (amic d'Arquimedes) ho atribueix que l'ofrena ha agradat als déus i han portat la cabellera al cel (seria la constel·lació de Coma, que en llocs molts foscos té una tènue resplendor).

La història ens ha arribat per Cal·límac, poeta i empleat de la biblioteca d'Alexandria. També mestre d'Eratòstenes, el primer a determinar el radi de la Terra. Claudi Ptolemeu (l'astrònom) va anomenar Coma la constel·lació, que el segle XVI va recuperar el nom de Coma Berenice.

El nom de Berenice, que es va aplicar antigament a l'ambre, amb el temps es va associar a un altre producte "resinós" creat pels pintors italians del Renaixement, de nom italià vernice (català, vernís; castellà, barniz; anglès, varnish; alemany, Firnissen). Possiblement de Berenice deriva també el nom de Verònica.

L'antiga ciutat de Berenice encara existeix a Líbia amb el nom de Banghazi.

Pel que fa a l'altre nom de Bengasi (Hespèrides), Pere Closas explica:

Segons la mitologia, les Hespèrides eren filles d'Hesperos (grec; en llatí, Hesperus), deu de la nit i de l'occident.

Venus és el planeta que de vegades es veu a primera hora de la nit i a vegades també de matinada. Possiblement un dels primer descobriments astronòmics va ser veure que es tractava del mateix astre.

Es van conserva dos noms: de matí, Lucifer (llatí) o Phosphorus (grec), que significa 'portador de llum', i de tarda, Hesperos, que significa nit, occident, ocàs  (etimològicament mort, mort del dia o del sol; sentit negatiu). Aquests dos noms són citats per Copèrnic en De Revolutionibus.

Hesperos (geec) va donar Hesperus (llatí), d'on deriva Vesper-eris (llatí). Algunes paraules derivades:

- Català: vespre, vesprada (part del dia), vespra (el dia anterior = víspera, castellà), vespres (oració).

- Castellà: Vespero (com a Venus de tarda és al diccionari de la Real Academia Española), víspera, vísperas (oració)

En el francès i l'italià, les paraules s'han perdut per donar pas a soir (francès i sera (italià). Però en conserven el record en els Vespri siciliani o les Vêpres siciliennes, en el vocabulari i en una òpera de Verdi. I com a curiositat, Vespertilio (llatí) ha donat vespertillo (italià actual) i espertellu o esperteyu (bable), que significa rata pinyada (un animal vespertí).

Inicialment, Hespèria significava 'Terra d'occident' (la península italiana per als grecs; la península Ibèrica per als romans). Segons alguns, podria fins i tot estar en l'origen de la paraula Hesperia, de què derivaria Espanya. El primer testimoni que he trobat ha estat a les Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya:

En el foli VI, cap al mig, hi diu: "E p[er] ço, p[er] una Stela q[ue] ha nom Sperius, quis pon apres lo Sol com la hora es vespre fon mes nom ala terra Speria."

Agraeixo a Pere Closas aquesta informació sobre els noms anteriors de Bengasi la seva evolució.

Bengasi en el meu record

Bengasi: la llacuna "23 de Juliol"

Bengasi, Benghazi, Bingazi... L'antiga Hespèrides, refundada Berenice, pren el nom actual cap el segle XVI. Hi vaig fer nit el 2006, de tornada del desert. "Fer nit" vol dir anar des de l'entrada de la ciutat a l'hotel Tibesti (un hotel molt elegant --a la manera líbia--que pertany a l'estat) i l'endemà sortir-ne, amb l'autocar escortat per dos cotxes de policia, i no poder abandonar l'hotel ni un moment, ni tan sols per estirar les cames per les avingudes properes, una zona que vista de lluny semblava molt tranquil·la. Però les manifestacions antioccidentals per les caricatures de Mahoma eren massa recents i, per motius de seguretat, no estava permès als estrangers sortir de l'hotel. Si més no, s'hi menjava molt bé i aquell sopar va ser un dels millors àpats del viatge. Les úniques vistes de Bengasi van ser les que podia copsar des de la finestra de l'habitació: un llac artificial que comunica amb el port a través d'un canal i una zona on estaven construint nous edificis. Des de l'autobús, a l'arribada i a la sortida de la ciutat, vaig poder veure barris molt moderns, amb carrers nous i molt més polits que a Trípoli. Potser sigui perquè va patir força destrosses durant la segona guerra mundial i va haver de ser reconstruïda en gran part.

Aquests dies, Bengasi és la ciutat on sembla que les protestes contra el govern de Gaddafi han estat reprimides amb més contundència. Es parla d'uns quants centenars de morts. Les notícies que anit arribaven per twitter eren confoses. Deien que Al-Jazeera havia informat que hi havia policies i militars que havien decidit fer costat als insurrectes. Per altra banda, el fill de Gaddafi va sortir per la televisió i va advertir que aquesta situació pot abocar a una guerra civil. I segons l'agència Reuters, el cap de la tribu Al-Zuwayyam a l'est del país, ha amenaçat de tallar les exportacions de petroli si les autoritats no aturen allò que ell anomena "l'opressió dels qui protesten".

En la regió on està situada Bengasi, la Cirenaica, és on es va registrar per primera vegada l'extinció d'una espècie, l'anomenada silphion. Ho va descriure Plini el Vell (s. IdC) en la seva Historia Natural. Tant de bo en aquelles terres es produís avui dia una altra extinció: la d'una dictadura.

Potser us interessarà:
- Desenvolupament INsostenible (22.04.2006) Reflexions sobre la disbauxa energètica líbia
- Història d'una extinció (30.04.2008) Primer registre històric de l'extinció d'una espècie.

Foto: vista de la llacuna 23 de Juliol des de l'hotel Tibesti (M. Piqueras, 30.03.2006)