Al llarg de la història del cristianisme s'han descrit bastants miracles que consisteixen en l'aparició de sang --normalment gotes de sang-- damunt d'hòsties i també damunt de pa o altres preparacions fetes a partir de farina, com la polenta (de farina de blat de moro) que es menja al nord d'Itàlia. Avui dia se sap que l'explicació d'aquests "miracles" no és altra que la proliferació d'un bacteri anomenat
Serratia marcescens, que té soques que produeixen un pigment de color vermell molt intens, com de sang fresca. Les colònies que forma aquest bacteri podrien ser confoses fàcilment amb gotes de sang i per això el seu pigment es coneix amb el nom de 'prodigiosina'.
El mateix microbi que desmunta l'existència del miracle que va ser la causa que s'instaurés la festa del Corpus, ara sí que pot ser protagonista d'un fet que a mi em resulta molt més miraculós que veure hòsties o pans que traspuen sang: la curació del càncer. S'ha vist que la prodigiosina i altres pigments semblants (de manera genèrica es coneixen com a prodiginines) poden causar la mort de cèl·lules canceroses activant-los l'
apoptosi, que és un tipus de mort cel·lular programada que es caracteritza perquè la cèl·lula s'encongeix, el nucli es fragmenta, la cromatina es condensa i al cèl·lula es destrueix. L'apoptosi és necessària per a molts processos vitals, i està regulada genèticament perquè a cada moment del cicle biològic només morin les cèl·lules precises. En les cèl·lules canceroses, però, el mecanisme genètic que regula l'apoptosi ha deixat de funcionar i les cèl·lules no deixen de multiplicar-se.
Ja fa alguns anys que s'estan fent estudis amb prodiginines i alguns derivats d'aquestes molècules. Primer es van provar
in vitro, i van resultar eficaces quan s'aplicaven a
cultius cel·lulars de càncer de pulmó, de còlon, de ronyó i de mama. Ara s'estan assajant
in vivo, és a dir, aplicant aquestes substàncies a organismes vius. S'ha assajat amb ratolins i malgrat que només es coneixen els resultats de dos estudis, els resultats són resultats molt esperançadors. Com en tots els assajos clínics, aquests experiments comptaven amb un grup de ratolins de control que no rebien el tractament que es volia provar. En un estudi els ratolins patien un càncer de fetge i en l'altre, un melanoma que causa
metàstasi molt fàcilment. En les cèl·lules de tumor de fetge dels ratolins tractats amb prodiginines, es va observar que moltes recuperaven l'apoptosi. Pel que fa als ratolins amb melanoma, es va aconseguir una reducció del 50% dels nòduls pulmonars que s'havien format per cèl·lules canceroses que havien emigrat fins allà des del tumor principal; la supervivència dels ratolins tractats superava el 50%.
Actualment hi ha dues molècules de prodiginines que estan en la fase preclínica i clínica dels assajos amb persones. Una d'elles, l'esmentada prodigiosina, s'està assajant per combatre el càncer de pàncrees i l'altra, anomenada obatoclax, s'està provant en casos de leucèmia limfocítica crònica avançada. És possible que en el futur es desenvolupi una nova línia de productes actius en quimoteràpia a partir d'aquestes molècules.
A la Universitat de Barcelona, la recerca sobre la prodigiosina va començar en la dècada de 1970, en el grup dels microbiòlegs Gaspar Lorén i
Miquel Viñas, Una dècada més tard va incorporar-se a aquesta universitat Ricardo Pérez-Tomás, que ha liderat el Grup de Biologia Cel·lular del Càncer, que des de fa anys ha investigat les propietats anticanceroses de la prodigiosina de
Serratia marcescens i d'altres pigments semblants que s'han trobat en altres bacteris. El novembre de 2010, el Comitè científic del III Simposi Internacional sobre Avenços en el Càncer de Boca va premiar el treball "Derivats de prodiginines indueixen l'apoptosi en el carcinoma escatós de boca", liderat per l'esmentat Pérez-Tomás, i per Josep López López i Enric Jané, que també són investigadors de la Universitat de Barcelona. Tant de bo el treball d'aquests investigadors i d'altres que fan recerca en la mateixa línia puguin tenir ben aviat una aplicació pràctica i la societat pugui ser per fi testimoni del miracle de la prodigiosina.
Bibliografia:
Pérez-Tomás R, Viñas M (2010) New insights on the antitumoral properties of prodiginines. Current Medical Chemistry 17:2222-2231
O'Brien SM et al. (2009) Phase I study of obatoclax mesylate (GX15-070), a small molecule pan-Bcl-2 family antagonist, in patients with advanced chronic lymphocytic leukemia. Blood 113:299-305
Temes relacionats:
Corpus: el miracle que mai no existí (27.05.2008)
