Quan, després de l'11 de setembre d'enguany vaig començar a sentir Artur Mas dir "tot és possible" vaig pensar que ell i jo havíem coincidit a manllevar unes paraules de l'obra de Miquel Martí Pol que van ressonar en el concert "Les nostres cançons contra la sida" celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona el 8 de juny de 2012. Va ser en l'actuació més esperada de la nit, que va reunir damunt l'escenari Lluís Llach, Sílvia Pérez-Cruz i Pep Guardiola per cantar (Lluís Llach i Sílvia Pérez-Cruz) i recitar (Pep Guardiola) el poema
Ara mateix, del poeta de Roda de Ter:
Quan es va fer aquell concert, jo estava preparant
un article sobre la sida que m'havien encarregat per a la revista d'Òmnium Cultural. No sabia quin títol posar-hi i, en sentir de nou aquell poema tan bonic, ho vaig tenir clar: en parafrasejaria el darrer vers. I l'article es titula "La sida, on no tot està per fer, però on tot és possible".
Avui, dia Internacional de la Lluita contra la Sida, he recordat l'article escrit fa uns mesos i, com la recerca i contactes fets per preparar-lo, em van oferir l'oportunitat de parlar amb dues persones que estan abocades a la lluita contra aquesta malaltia: Bonaventura Clotet, director de l'Institut de Recerca de la Sida
Irsicaixa, i Jordi Casabona, director del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida (
CEEISCAT).
Clotet va insistir-me en la necessitat de fer veure a la societat que només mitjançant la recerca es podrà arribar a dominar aquesta terrible malaltia. És cert que avui dia, amb els fàrmacs retrovirals, es pot aturar el progrés de la sida i convertir-la en una malaltia crònica, però el tractament és pesat i costós i cal fer-lo de per vida; a més, no tothom el tolera bé. S'estan fent molts avenços en la recerca de la sida, però si la societat civil no hi col·labora, no podrà seguir-se la línia progressiva que ens dugui al tractament definitiu per eliminar el virus. Segons Clotet, "[l]a Generalitat de Catalunya, l'Obra Social de la Caixa, i Esteve ho han entès així [la necessitat de seguir la recerca] i, malgrat la crisi actual, han mantingut la seva aportació, cosa que no ha fet el Govern central, que retalla significativament les subvencions a la recerca". Clotet creu que les persones que han fet gran fortunes haurien de sentir-se obligades envers la societat que els ha permès obtenir grans guanys econòmics i retornar-ne una part. És un actitud que en països com els Estats Units es normal; aquí, però, no es dóna gaire sovint. Una llei de mecenatge que promogués les donacions per a la recerca podria ajudar a fomentar-ho.
Casabona em va parlar dels aspectes positius que ha tingut la sida en la societat. Per una banda, ha estat un estímul per a intensificar la recerca biomèdica. A més, ha reforçat la defensa dels drets humans i ha promogut la participació dels pacients i del paper de les institucions i ONG en la prevenció de la malaltia i la lluita per combatre-la. Cal però,seguir amatents i evitar la complaença pels avenços aconseguits. Cal tenir en compte que avui dia, per cada pacient nou que es tracta al món, se n'infecten dos més. I que a Catalunya, la taxa d'infecció és superior a la mitjana europea.
Per a aquell article d'Òmniun havia preparat dos requadres amb informació complementària, que finalment no s'hi van posar (exigències del disseny, suposo, perquè de les quatre planes que ocupa l'article a la revista, a la primera només hi ha el títol i un dibuix, i a la última, una il·lustració amb informació sobre els centres de Catalunya que fan recerca sobre la sida). Aprofito la celebració d'avui per posar-los aquí. El primer és sobre el nom de la malaltia, perquè de vegades es pensa que 'VIH' i 'sida' són sinònims i crec que val la pena donar cada cosa el seu nom:
VIH i sida no són sinònims
Quan el virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta una persona
—es diu que és seropositiva— ataca unes cèl·lules del seu sistema immunitari
anomenades ‘limfòcits T CD4’ i a poc a poc les defenses d’aquella persona van
minvant. Quan la concentració a la sang d’aquest limfòcits és inferior a 200
cèl·lules per mil·lilitre de sang, el sistema immunitari perd la capacitat de
lluitar contra la infecció o altres estats patològics; es diu que pateix una
immunodeficiència. En la forma més avançada es poden desenvolupar alguns tipus
de càncer o infeccions i altres afeccions greus; aleshores es parla de síndrome
d’immunodeficiència adquirida o sida.
I com que es parla molt dels 'antiretrovirals' com a fàrmacs que han fet possible cronificar la sida, vaig pensar que també valia la pena explicar què són:
Els antireterovirals, la primera esperança
Un avenç enorme en la lluita contra la sida va ser la descoberta dels
fàrmacs antiretrovirals a mitjans de la dècada de 1990. Són medicaments que actuen
contra un tipus de virus anomenats retrovirus, entre els quals hi ha el virus
de la immunodeficiència humana (VIH). (Per replicar-se, els retrovirus fan
servir un enzim de la cèl·lula que infecten anomenat transcriptasa inversa o
retrotranscriptasa i d’aquí els ve el nom.) Els antitretrovirals combaten el virus de diverses maneres. N’hi
ha que intercepten l’adhesió del virus a les cèl·lules que infecta; d’altres
impedeixen que es repliqui i també n’hi ha que inhibeixen la síntesi i acoblament
de les peces que formen la coberta del virus.
Si avui, malgrat el fred, el sol us anima a passejar per Montjuïc, us recomano que feu cap al Jardí d'Aclimatació, on es troba el Memorial Permanent de la Sida: una magnífica olivera que als seus peus té gravats un versos del poema
Parlem de tu (Parlem de tu... de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim...) Miquel Martí Pol, que els va cedir per a aquest monument poc abans de la seva mort.
 |
| Memorial Permanent de la Sida |
 |
| La lectora corrent llegint els versos del Memorial |
Actualització 1 (01.12.2012, 22.35):
He predicat amb l'exemple i a primera hora de la tarda he anat al Jardí d'Aclimatació, aquell petit parc dins del gran parc que és Montjuïc, a veure Memorial de la sida. A aquella hora no hi havia més que un grupet jove (un noi i cinc noies) que esperaven per anar al Palau Sant Jordi, on participaven ballant en el musical
L'home del paraigua. Em sonava el nom de l'obra, però fins que, un cop a casa, no he posat aquest títol a Google, no he recordat que ja n'havia sentit parlar; és l'ópera multilingüe inspirada en la vida de Vicenç Ferrer.
De seguida he notat en aquelles noies i el noi un bonic accent que no tenia res a veure amb el barroer accent barceloní; m'han dit que eren de Manresa i m'han preguntat d'on era jo. Els he dit que de Barcelona, però que procuro dissimular-ho. He passejat pel Jardí i he fet algunes fotos i també n'he feta una als joves artistes manresans, però no se m'ha acudit mirar com havia quedat: borrosa! Però els he dit que la posaria al bloc i he de fer-ho. Com que ens n'he fet dues o tres més amb la càmera d'una de les noies, si em llegeixen, els agrairia que me n'enviessin una de les que han quedat bé per posar-la aquí, en comptes d'aquesta que m'ha quedat tan malament. La meva adreça (poso aquesta adreça públicament perquè aviat deixaré d'usar-la): mercepiqueras@wanadoo.es
 |
| El grupet manresà davant del Memorial de la sida |
Actualització 2 (02.12.2012):
Aquestes noies i el noi ara saben que a Montjuïc existeix aquest memorial, amb els versos de Miquel Martí Pol. Quan vaig anar-hi el juny, hi havia una escola dins dels jardins, duien carmanyoles i nois i noies estaven escampats pels jardins, dinant. Vaig pensar si els professors que els acompanyaven els haurien explicat el significat d'aquell arbre --l'olivera-- i del versos gravats a terra.
Bonaventura Clotet, a més de recordar el deure moral de retornar una part d'allò que la societat ens ha donat, insisteix en la necessitat que a les escoles es parli de les malalties de prevenció sexual. El jovent sol veure el preservatiu només com a un dispositiu per evitar un embaràs no desitjat, però cal explicar-los que un altre resultat no desitjat d'una relació sexual pot ser una infecció. I cal que sàpiguen que, malgrat que ara potser sentin dir que la sida ja està controlada, això només és cert en part. A Catalunya hi ha més de 16.000 persones infectades i aproximadament un 10% ho són per soques del virus molt resistents als fàrmacs.
Fa un moment he llegit unes notes sobre salut que vénen dels EUA. Per una banda, llegeixo que, en aquell país, cada any s'infecten amb el VIH unes 50.000 persones i que 1 de cada 4 persones infectades té entre 13 i 24 anys. En una altra nota llegeixo que el National Institute on Drug Abuse (NIDA) --entitat que depèn del Govern dels EUA i que aplica el coneixement científic al tractament dels abusos i addicions a les drogues-- diu que l'alcohol i altres drogues són un factor de risc en el contagi de la sida. I no ho són perquè el virus sigui més actiu en les persones que abusen de l'alcohol o d'altres drogues. La relació és molt més senzilla: quan s'està sota els efectes de l'alcohol o d'altres drogues i es té una relació sexual, és molt més freqüent que no se sigui molt conscient d'allò que es fa i que es prescindeixi del preservatius.
No sé si a Catalunya o en l'àmbit estatal hi ha alguna entitat equivalent al NIDA, però seria convenient que hi fos, a partir de les dades preocupants que cada any es publiquen sobre el consum d'alcohol i altres drogues entre el jovent. I caldria que s'insistís en la prevenció. És molt més eficaç actuar abans que els problemes apareguin que no pas afrontar-los un cop ja s'han produït.
 |
| Memorial de la sida a la tardor |
Fotos: M. Piqueras (juny i desembre 2012)
