Així celebra Caixaforum el 8 de març

Està anunciat a La Vanguardia d'avui (diumenge 4 de març 2012):

A la dreta, sobre el fons negre, hi ha la informació de l'acte (si cliqueu damunt la imatge podreu veure-la engrandida). Cinc líders de la comunitat científica (Enric Banda, Jaume Bertranpetit, Joan Comella, Joan Guinovart i Emilià Pola) debatran com aconseguir que la recerca d'excel·lència sobrevisqui a la crisi. El debat estarà coordinat pel periodista Josep Corbella. I això passarà el 8 de març --Dia Internacional de les Dones-- a les 19.30 a Caixaforum de Barcelona.

Aquell dia no seré a Barcelona. Llàstima, perquè si hi fos, m'hauria agradat assistir-hi per preguntar --normalment en aquest tipus d'actes hi ha col·loqui en què el públic també participa-- si potser pensen que la poda de l'arbre de la ciència comença per eliminar-ne les branques femenines. És que no hi ha cap dona que lideri grups de recerca a Catalunya? Ni cap periodista dona? Cinc ponents i una persona per moderar l'acte... i tots són homes! I curiosament, el 8 de març!

Hi ha qui creu que celebrar el 8 de març en els temps actuals ja no té sentit, si més no en els països del primer món. Tanmateix, aquest acte em demostra que encara som lluny de la igualtat. La Fundació la Caixa es nodreix amb els diners de milions de persones --homes i dones-- però en organitzar actes com l'anunciat per al 8 de març, n'oblida el que s'ha anomenat "l'altra meitat de la ciència", una meitat oculta durant segles. Em sembla que ni a Qatar, per esmentar un país amb relacions amb el nostre, ho haurien fet millor.

Actualització 08.03.2019
Han passat set anys des de l'anunci d'aquell debat sobre recerca només amb homes. eL 2012 A Twitter encara no es feia servir l'etiqueta #Onsonlesdones , però recordo que van ser moltes les crítiques que va rebre la Fundació 'la Caixa'. Això va fer que dos dies més tard de la publicació del primer anunci en publiquessin un altre amb un canvi en el programa: hi havien afegit una dona. Per cert, una dona que mereixia ser present en aquell debat potser més que alguns dels homes que hi participaven: Montserrat Vendrell, que aleshores era directora de Biocat, l'entitat que, a Catalunya, coordina i promou el sector de les ciències de la vida i de la salut.

3 de març de 1976: Campanades a morts

La Vanguardia, 4 de març 1976, pàgina 3

Campanades a morts

fan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut

les tres campanes negres.

I el poble es recull

quan el lament s'acosta,

ja són tres penes més

que hem de dur a la memòria.

De Campanades a morts, de Lluís Llach

Aquest vídeo recull la interpretació que va fer de la cançó Lluís Llach en commemorar-se els trenta anys dels fets de Vitòria, Van acompanyar-lo l'Orquestra Simfònica de Gasteiz i l'Orfeó Donostiarra.

Un record per a aquell 3 de març de 1976, temps "gloriosos" d'aquell ministre de l'Interior heretat del franquisme i que després va apuntar-se a la democràcia: Manuel Fraga Iribar-ne.

La gastronomia en el cinema

A través d'una amiga de Facebook vaig veure un article d'un bloc d'El País en què Mikel Lopez Iturriaga tracta sobre la cuina al cinema. L'autor ha triat deu àpats inoblidables del cinema que classifica en aquest ordre (les pel·lícules on surten, i els títols, com surten a la llista): Ratatouille, La quimera del oro, Como agua para chocolate, American pie, La leyenda del indomable, El sentido de la vida, Mujeres al borde de un ataque de nervios, Pulp fiction, Quien mató a Baby Jane i Sospecha.

És fàcil recordar alguns d'aquests àpats, perquè són bastant fastigosos o truculents i impacten  fàcilment en el públic. Però posats a buscar àpats recargolats, jo hi hauria posat els de La gran bouffe (la vaig veure en sessió matinal i a l'hora de dinar tot em feia fàstic; em sentia com si jo hagués participat en aquelles orgies gastronòmiques) o Delicatessen.

Però m'agrada més recordar escenes d'àpats o escenes culinàries amables o divertides. Algunes de les que recordo amb més simpatia:

• Les noies i nois anglesos de pare paquistanès (o indi, no n'estic segura) que ventilen la casa després de menjar ous amb bacon perquè el pare no en noti l'olor (East meets West).
• Reina i Golfo compartint un pla d'espaguetis que els ha regalat el cuiner d'un restaurant italià i com un espagueti fa que acabin juntant els musells en un petó caní (La dama i el vagabundo).
• Els sopar familiars, de vius colors, de Tortilla Soup.
• La divertida escena de l'hamburgueseria (a Katz, famós deli de Nova York, segons m'aclareix Joan U.) en què Sally fingeix un orgasme i una senyora d'una altra taula vol que li serveixin el mateix que ha pres la noia (Cuando Harry encontró a Sally).

 

• El sopar que preparen els homes mentre les dones es relaxen en el club esportiu i després comparteixen plegats en un film canadenc que tinc entre els meus preferits en El declivi de l'imperi americà.

• El sopar de cap d'any que Peter ofereix al seus amics de joventut amb un motiu molt especial (Los amigos de Peter).
• L'escena en què la dona del germà gran aboca tot el menjar per terra quan el seu marit i els seus sis cunyats es posen a menjar com uns porcs (Siete novias para siete hermanos).
• Moltes escenes al voltant d'una taula en els films de Woody Allen, a casa o en restaurants. Encara que no siguin al voltant d'una taula, però relacionades amb la cuina o l'alimentació, l'escena d'Annie Hall en què han de bullir unes llagostes que encara belluguen i aquell altre film en què, per poder fer un túnel per arribar a un local on volen cometre un gran robatori, munten un negoci de pastes (o gofres, pancakes o alguna llaminadura semblant) i aviat es fa molt popular.

Segurament que si rebusqués en la  memòria me'n sortirien moltes més. De fet mentre vaig escrivint em vénen al cap El festín de Babette, Notting Hill (un sopar amb amics que queden bocabadats en saber què guanya la parella del seu amic --actriu-- en cada film), Amelie...

Actualització (03.03.2012 al vespre):

Alguns altres films que contenen escenes divertides o amables o que fan somriure relacionades amb la gastronomia o que passen en un restaurant o al voltant d'una taula:

• Comer, beber, amar (me l'indica Fra Miquel), producció xinesa que se'm va passar en el seu moment. He llegit que Tortilla Soup n'és una versió occidental.
• Bagdad Café. Divertida narració d'una amistat entre dues dones sorgida en un restaurant-bar de carretera en un d'aquells llocs que en anglès diuen "in the middle of nowhere" (és en un desert a Califòrnia, tot i que sigui una pel·lícula alemanya).
• Tapas, el film amb què José Corbacho va estrenar-se com a director. Un petit bar-restaurant de barri, com se'n poden veure molts a l'Hospitalet de Llobregat i amb un cuiner xinès molt hàbil preparant tapes.
• El gran restaurante, film francès per al lluïment de Louis de Funès, maître d'un famós restaurant que dirigeix amb disciplina militar, com si fos una caserna.
• Hello Dolly, amb l'escena del restaurant on l'orquestra i Louis Amstrong reben Dolly (Barbra Streisand) amb la cançó que dóna títol al film.
• Un americano a Roma (no sé quin nom va tenir aquí, si és que es va projectar), amb una escena famosa d'Alberto sordi endrapant un gran plat de macarrons.
• I soliti ignoti (tampoc sé el nom que va tenir aquí; la Wikipèdia diu Los desconocidos de siempre, però no me sona de res), amb un selecte repartiment del cinema italià: Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Totò, Renato Salvatori, Claudia Cardinale, Carla Gravina...). Història d'un robatori per uns lladres de pacotilla, que decideixen esfondrar una paret per arribar al lloc on hi ha una caixa forta, però s'equivoquen i van a parar a una cuina i es conformen amb la pasta i els cigrons que hi troben cuinats.

I moltes més pel·lícules, on la cuina, la alimentació i els àpats són presents. Si el cinema és en part un reflex de la societat, és lògic que reflecteixi també allò que es fa en societat.

Homenatge a Lynn Margulis

Dilluns, 5 de març de 2012, Lynn Margulis hauria fet setanta-quatre anys. Aquell dia, a les sis del vespre, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) acollirà un acte d'homenatge a aquesta biòloga nord-americana, que va morir el proppassat 22 de novembre. A la Sala Prat de la Riba de l'IEC, on tantes vegades Lynn Margulis havia fet conferències, participat en simposis, taules rodones o altres activitats, ella serà de nou la protagonista, però per primera vegada no hi serà present. Si més no, físicament, perquè estic segura que la seva presència invisible ens acompanyarà en tot moment.

Com que l'aniversari de Lynn Margulis s'escau en la setmana del 8 de març, l'acte de dilluns serà la manera en què l'IEC celebrarà enguany el Dia Internacional de les Dones, hi ho farà amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Un grapat de dones que van --vam-- conèixer personalment Lynn Margulis, que van treballar o fins i tot van conviure amb ella, en presentaran una visió plural i variada, glossant-ne alguns aspectes de les seves idees científiques, la seva vida professional i la seva personalitat. Hi haurà també un contrapunt músical i poètic, amb algunes cançons i alguns poemes.

Les intervencions seran molt breus, d'uns deu minuts, per tal que el màxim nombre de dones puguin oferir el seu testimoniatge i les dones que hi participaran són:

• Marta Estrada, professora d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC, parlarà de "Lynn i la ciència". (La Marta era la proveïdora del calendari d'en Gelpí que cada any penjava en una paret de la cuina de Lynn Margulis).
• Montse Ponsà, catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà de "Lynn i la biologia cel·lular".
• Isabel Esteve, catedràtica de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà de "Lynn, ecòloga microbiana".
• Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, parlarà de "Lynn, naturalista" i explicarà com la seva visió integradora de la biologia és patent en l'actual exposició de referència del Museu.
• Núria Gaju, professora titular de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà de "Lynn i els organismes fotosintètics".
• Marie-Odile Gobillard, experta en protozous, que ha treballat molt anys al Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda (actualment, ja jubilada, es dedica a l'escultura), parlarà de "Lynn et les protozoaires".
• Marisa Castro, de la Universitat de Vigo, parlarà de "Lynn y la universidad".
• Montserrat Vallmitjana, que ha estat molts anys professora de biologia de l'Institut Ernest Lluch, parlarà de "Lynn i l'ensenyament secundari".
• Eva Barreno, catedràtica de botànica i liquenòloga de la Universitat de València, parlarà de "Lynn y los líquenes".
• Bego Vendrell, de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC, parlarà de "Lynn i la visió panòptica" (alumna de Lynn a Schumacher College, se centrarà en la visió global que Lynn tenia de la ciència).
• Alícia Duró, de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC, parlarà de "Lynn, impulsora" (alumna en cursos d'estiu i col·laboradora en projectes museístics, coneix bé la capacitat que tenia Lynn per dur endavant projectes de tota mena i encoratjar la gent a participar-hi).
• Carmen Chica, de la revista International Microbiology, parlarà de "Lynn, trencadora" (col·laboradora i amiga de molts anys, una de les dones que millor coneix Lynn  Margulis des de l'aspecte personal).
• Olga Guerrero Miracle, soprano ens oferirà un parell de cançons sefardites durant una pausa, i al final també oferirà un comiat musical (Olga també coneixia molt bé Lynn Margulis i ha volgut afegir-se a l'homenatge fent allò que millor sap fer: cantar).
• Wendy Ran, de la revista International Microbiology, llegirà uns poemes d'Emily Dickinson (Lynn Margulis va viure més de vint anys a costat de la casa d'aquesta poeta del segle XIX, i n'era una gran admiradora). La lectura serà en anglès, però en la pantalla se'n podrà veure la traducció al català.

A mi --coorganitzadora de l'acte junt amb Carmen Chica-- m'han encarregat que en faci la presentació i Nicole Skinner, que n'és la coordinadora en nom de l'Institut d'Estudis Catalans, ha preparat una projecció d'imatges que ens recordaran Lynn Margulis en diverses èpoques de la seva vida; tot acompanyat de música de Schubert, un dels compositors que ella tant s'estimava i la música del qual sonava en el moment de la seva mort el 22 de novembre de 2011.

Foto: International Symbiosis Society

Adéu a Lucio Dalla

Aquests darrers anys li havia perdut el rastre. Avui, malauradament, la seva mort em porta el record d'algunes cançons de sempre. Potser la més coneguda sigui aquesta del 4 marzo 1943, la data en què ell va néixer, tot i que la història que narra --un nen nascut d'una noia italiana molt jove i un soldat americà que mor en combat-- no és autobiogràfica. El títol original de la cançó era Gesú Bambino (Nen Jesús) i quan va presentar-la al Festival de Sanremo de 1971 va haver de canviar-li el títol perquè es considerava irreverent.



El proper diumenge hauria fet 69 anys. Ha mort aquest matí d'un infart a Montreux (Suïssa), on anit encara va fer un concert. La seva última cançó és la que va cantar al Festival de Sanremo l'altre coautor, el jove Pierdavide Carone. Un cançó que descriu l'enamorament d'un noi per una prostituta.