Per què no diuen que són bacteris?

(Dedicat a Claudi Mans, amic de les etiquetes.)

La gent que em coneix ja sap que sóc una addicta al iogurt i a altres llets fermentades i que en prenc habitualment. Aquesta addicció en el fons em va bé perquè la llet consumida de manera habitual no em cau bé a l'estómac (un fet que ara han descobert que és la normalitat en les persones adultes, mentre que allò que no és normal és la tolerància a la llet).

En els anuncis de iogurts i llets fermentades és freqüent que parlin de ferments i no esmentin mai el nom bacteri. Fins i tot en la descripció del contingut del producte sembla que vulguin ocultar que allà hi ha bacteris vius. Vegeu aquest cartró on venien quatre potets d'una llet fermentada:

"L. Casei Danone" de no és un 'ferment', sinó un bacteri fermentador (una soca del bacteri Lactobacillus casei patentada per Danone). I allò que conté un potet d'aquest producte no són 10.000 milions de 'ferments' (en conté moltíssims més), sinó de bacteris de la soca esmentada. Un 'ferment' és una substància química, normalment proteica, que accelera les reaccions químiques que intervenen en el metabolisme dels éssers vius. Totes les cèl·lules tenen enzims (ferments) perquè contínuament s'hi duen a terme reaccions químiques. Al cap i a la fi, la vida no és altra cosa que un seguit de milions i milions de reaccions químiques. En bioquímica, però, quan es parla de 'fermentació' es fa referència a un tipus de metabolisme que degrada parcialment un substrat orgànic (per exemple, la llet, en el cas del producte que esmento) per obtenir-ne energia.

Lactobacillus casei (la barra inferior = 1 micròmetre)

Suposo que escriure 'ferments' en compte de 'bacteris' és una estratègia de màrqueting basada en la mala fama que tenen els bacteris, que molta gent relaciona només amb els microbis que causen malalties. A mi, en canvi, m'agrada reivindicar els microbis, aquests organismes que es troben a la base de l'evolució (més del 85 per cent de la història de la vida a la Terra ha estat únicament microbiana) i que fan possible que la vida en el planeta no s'esgoti. S no hi hagués uns bacteris que tenen com a funció captar el nitrogen de l'atmosfera, la vida s'extingiria quan s'esgotés el nitrogen que forma part dels éssers vius i que, en descompondre's, va a parar a l'atmosfera. (I si no hi hagués uns fongs microscòpics --el llevat-- que poden fermentar el raïm, l'ordi o el blat, no tindríem vi ni cervesa ni pa.)

Les propietats del iogurt venen donades per la presència de bacteris vius que fermenten la llet i que ingerits amb el iogurt --que és la llet fermentada pels bacteris més els mateixos bacteris-- interaccionen amb els bacteris propis del nostre intestí i causen efectes beneficiosos a l'organisme. (Aquests suposats beneficis i les discrepàncies que generen en el món de la ciència ho tractaré un altre dia, mereix un comentari més llarg.)

Crec que Danone i altres empreses que fabriquen iogurt haurien de canviar la seva estratègia publicitària. Haurien de fer entendre al públic consumidor que és precisament la presència dels bacteris vius allò que dóna un valor afegit al iogurt i a les llets fermentades. Altrament, la gent acabarà pensant que potser sigui millor menjar aquell producte que es van entestar a anomenar "iogurt pasteuritzat", on els bacteris han mort en el procés de pasteurització. El que es menja la gent, en aquest altre tipus de productes, són "cadàvers" de bacteris.

Potser us interessarà:
- Microbis per al Max (aquest bloc, 10.04.2008). Algunes coses sobre microbis que vaig explicar al Max el dia del seu aniversari.
- La biodiversitat invisible (aquest bloc, 16.04.2010). Un món que escapa a la nostra mirada, tan ric o més que el món visible.
- Els humans i els seus microbis (aquest bloc, 29.09.2010). Podríem dir "jo sóc jo i els meus microbis".
- "Cuentos de microbios" (aquest bloc, 09.11.2011). Ressenya d'un recull de contes en vers, amb els microbis com a protagonistes.

Tot recordant Montserrat Roig

Vaig ser una devoradora dels llibres de Montserrat Roig. També de les seves entrevistes a Televisió (Personatges, em sembla que es deia). I no em perdia els seus articles a l'Avui, que va publicar els darrers anys de la seva vida. També havia llegit entrevistes que havia publicat en altres diaris o revistes; en recordo especialment la que va fer a Rita Levi Montalcini, que conservo per algun racó. La mort de Montserrat Roig va deixar un gran buit en la literatura catalana.

M'uneixo a l'homenatge que li fa blocosfera i ho faig reproduint dos fragments del que Montserrat Roig diu a Maria aurèlia Capmany en una conversa:

Jo crec que no hi ha fórmules per escriure i que ningú no pot aconsellar l'altre com ho ha de fer. Una mateixa ho va descobrint. I amb les pròpies dificultats, amb els propis errors i, sobretot, amb el dubte constant de si tens o no tens talent. Després, a poc a poc, saps el que vols. I apostes per escriure bé. En definitiva, busques emocionar, tant el cor com la ment, i si ho fas malament, ni emociones ni convences. Suposo que a tu també et devia passar al començament. Sovint parles de la influencia de Salvador Espriu...

Els catalans als camps nazis va néixer perquè m'ho va dir en Josep Benet. Aquest llibre, a mi, em va desvetllar molt. Potser perquè, per primera vegada a la vida, descobria el sofriment, el de debò. I a més, el sentiment d'impotència, perquè el dolor d'una víctima dels nazis ja no tenia retorn. Aquesta gent havia patit, havia arribat fins als límits i res del present, és a dir, del després els ajudava a tornar altra vegada a això que anomenem realitat, tret d'algun cas escadusser.

"Implicats" amb Xavier Trias

Encara no havia assistit a cap dels encontres "Implicats", que organitza Vilaweb i ahir ho vaig fer. Vaig aprofitar la possibilitat de poder parlar amb l'alcalde de Barcelona i fer-li preguntes sobre aspectes que em preocupen o si més no m'interessen sobre la meva ciutat. I això, en un ambient relaxat, només amb un grup reduït de persones. En principi, la tertúlia havia de durar uns tres quarts d'hora, però el col·loqui es va animar i Xavier Trias va dir que ell no tenia pressa. Ens hi vam estar unes dues hores! Primer, a la sala a tocar del carrer. Aquest va ser l'encontre oficial, que van enregistrar en vídeo i que penjaran --si no ho han fet ja-- a Vilaweb. Però després vam continuar la trobada a peu dret compartint unes galetes i unes copes de cava.

Abans de començar la trobada

Durant la trobada d'ahir em vaig adonar que és molt fàcil extreure una declaració fora de context o no captar el sentit complet d'unes afirmacions, i fer dir a una persona una cosa diferent de la que ha dit. Per això crec que cal anar molt en compte amb el que diuen, dels polítics i les polítiques, els mitjans de comunicació, que sovint allò que busquen és l'impacte.  Per exemple, en parlar de la contaminació i dels problemes respiratoris, l'alcalde va dir que els arbres eren un problema, per la pol·linització, que afecta moltes persones. Si la cosa hagués quedat així, ja m'imaginava un titular de diari que digués: "Segons Trias, els arbres de Barcelona són un problema", i potser insinuarien que l'alcalde no vol més arbres a la ciutat o fins i to que cal eliminar-ne. Per això, quan vaig tenir la paraula, vaig voler que ho aclarís i reconegués que no és l'arbrat en general la causa de problemes respiratoris en l'època de pol·linització, sinó únicament alguna espècie, com ara el plàtan d'ombra, que és l'arbre més abundant a la ciutat.

Com sempre faig, vaig prendre notes (els meus quaderns són la meva memòria, perquè la que tinc dins del cervell em falla bastant). Algunes de les coses que va dir Trias durant l'"Implicats" d'ahir i que vaig anotar:

Xavier Trias durant la trobada a Vilaweb

• El districte de Ciutat Vella és l'assignatura màxima de la ciutat, però la seva reforma no ha d'inspirar-se en el que han fet en altres ciutats, en què la gent que hi vivia ha acabat per marxar. Cal que la riquesa que genera el turisme en aquest districte repercuteixi en la seva millora.
• El 16% del producte interior brut que genera Barcelona procedeix del turisme. Trias vol que la ciutat se'n beneficiï, que li donin una part per a la ciutat. No ho demana amb efecte retroactiu, però diu que ho demanarà a partir d'ara.
• Sobre els pisos turístics, diu l'alcalde que la normativa que s'aplica a la Costa brava o altres zones turístiques no serveix per a Barcelona. No està d'acord que hi hagi pisos turístics esparsos, s'han de concentrar en edificis.
• És evident que hi ha un problema de contaminació, però la situació ha millorat molt si ho comparem com era la ciutat fa 30-40 anys, que tenia una contaminació cinc vegades l'actual. I els vehicles en són la principal causa. La solució es trobarà amb la implantació del cotxe elèctric i l'eliminació dels cotxes amb motor diesel. Però és difícil de solucionar. (S'ha passat d'una època en què es recomanava el diesel a una altra en què es veu com un perill per a la salut ambiental.) De tota manera, ell no creu que cada any morin a Barcelona 3000 persones per causa de la contaminació, com han dit alguns estudis (hi va posar èmfasi: "no m'ho crec!").
• Creu que la normativa sobre la circulació de bicicletes ha creat conflictes entre ciclistes i vianants. Però creu que el bicing ha fet veure el ciclisme urbà amb uns altres ulls. "Anar en bici no és suar", va dir. El bicing permet agafar la bici en el lloc més adient i deixar-la també allà on vagi bé, sense haver de dur-la sempre amunt i avall. De tota manera, genera a la ciutat una despesa considerable: uns quinze milions d'euros anuals! Això s'ha de reduir; està bé afavorir el transport urbà en bicicleta, però una despesa així no és suportable. I no pot ser que la bici ocupi l'espai dels vianants; les bicicletes no haurien d'anar per la vorera.
• Una prioritat de l'Ajuntament és donar serveis de qualitat i atendre les persones sense recursos. És una responsabilitat que no li pot treure ningú.
• Creu que l'Ajuntament ha de ser selectiu a l'hora de decidir els llibres que publica. Tot i que el Servei de Publicacions de l'Ajuntament ha editat llibres molt bons, que són fruit d'un treball de recerca acurat, creu que també n'hi ha que són de contingut molt superficial. Quan fa poc va declarar que l'Ajuntament publicava massa llibres, es referia a aquests últims.
• És cert que l'assistència al Festival Grec ha davallat els darrers anys, com indica un dels assistents. Trias creu que això és perquè no s'han tingut prou en compte els gustos de la gent. Està bé programar algun espectacle avançat, però cal pensar en allò que el públic general desitja veure. En el Liceu passa el mateix. A la major part del públic, allò que li agrada és l'opera de Verdi, Puccini...
• En parlar de l'escola, Trias reconeix que els darrers anys es van oferir places escolars en centres que finalment no s'han construït. L'Ajuntament, llevat de casos excepcionals, només hi posa els terrenys. És la Generalitat que les ha de construir i malauradament la Generalitat ara per ara està arruïnada. Pel que fa a les escoles bressol, se'n continuaran construint, però també se'n concertaran. Però seran molt curosos a l'hora de concertar escoles bressols ja existents: cal que compleixin uns requisits i que se'n vagi fent un seguiment. Va comentar també que, de 36 escoles bressols que s'havien fet a Barcelona (suposo que es referia als darrers anys), 15 són al districte de Sant Martí, com si hi hagués molta més mainada que en altres llocs de Barcelona.
• Sobre turisme i cultura, Trias creu que ha d'acabar aquella idea que es va transmetre en la promoció de la ciutat ("vine a Barcelona i hi podràs fer allò que no pots fer en altres llocs del món"). El turisme que ve mogut per la facilitat de consumir alcohol i sexe no interessa a Barcelona. Però el turisme de qualitat no està renyit amb el turisme de motxilla. Els joves que ara venen amb motxilla també poden estar interessats per la cultura, i poden tornar al cap d'uns anys si la ciutat els sap atreure. Cal promoure un turisme lligat a la cultura i saber explicar que Barcelona té un MACBA, un MNAC, un Caixaforum, un Museu Picasso. Hi ha gent que ja comença a adonar-se de l'atractiu de Barcelona. Abans els turistes que venien per embarcar en creuers solien arribar a Barcelona el mateix dia i anar directes al port. Ara, en canvi, ja hi ha molta gent que hi arriba un dia o dos abans per visitar la ciutat.
• Trias es va lamentar que quan es va requalificar el front marítim fins al Besos, no es va deixar gairebé res per a construir-hi habitatge públic. En la trobada mes informal que va seguir va dir que l'Ajuntament no té pisos per poder respondre a emergències, com quan cal desallotjar els veïns d'algun immoble, i els han d'allotjar en hotels.

Xavier Trias i Vicent Partal

Sempre dic que no m'interessa la política, però crec en la política de proximitat (si no fos així, no seria membre de la Comissió per a la Igualtat de la Dona, del meu districte, ni del Consell de la Dona de Barcelona). I trobades com la d'ahir, en què l'alcalde dialoga amb persones de la societat civil, crec que poden servir a totes dues bandes: la política i la ciutadania.

Fotos: M. Piqueras (09.11.2011)

"Cuentos de microbios"

Vull aprofitar que novembre és el mes de la ciència per parlar d'alguns llibres que hi tenen relació. Començaré per un que recomano per a petits i grans. Tot i que aparentment sigui un llibre infantil, algunes persones adultes m'han dit que s'ho havien passat molt bé llegint-lo i mirant-ne els dibuixos i fotos, a més d'aprendre coses sobre aquests minúsculs organismes que genèricament anomenem microbis. 

En nuestras tripas, niños y viejos, todos tenemos

un zoo de microbios muy variados,

"bichos"  que se alimentan de lo que comemos,

y en las tripas se encuentran muy apretados.

Aixì comença un dels poemes --sense pretensions literàries-- que Arthur Kornberg (1918-2007) va escriure per als seus nets, explicant-los coses sobre microbis. Kornberg era bioquímic, però s'havia format en medicina clínica i va tenir molt de contacte amb la microbiologia pel seu treball al front d'un departament de bacteriologia d'una facultat de medicina, on es feia recerca en bacteris patògens. Quan els seus fills eren petits, Kornberg els explicava contes en què els microbis protagonitzaven històries fantàstiques, de vegades fins i tot de por. Anys més tard, quan havia rebut el reconeixement del premi Nobel de Fisiologia o Medicina (el 1959, compartit amb Severo Ochoa), el convidaven sovint a fer conferències o participar en cursos, i  de tant en tant alguns dels seus vuit nets l'acompanyaven en els viatges. Els fills de Kornberg van animar-lo perquè els expliqués els contes de microbis que els havia explicat a ells anys enrere.

Com recorda Ken Kornberg (fill de l'autor) en el prefaci del llibre, el seu pare s'asseia amb ell i els seus germans en el sofà de casa al vespre, i abans que anessin a dormir els explicava històries mèdiques plenes de misteri. Quan Kornberg va començar a viatjar amb els seus nets ja no se sentia capaç de crear contes a partir dels seus coneixements i va decidir explicar històries més curtes, que construïa amb rodolins i rimes fàcils. A més d'explicar històries divertides sobre microbis "dolents", també va fer rodolins sobre microbis beneficiosos, alguns dels quals fins i tot en són necessaris. Com les faules típiques que al final resumeixen un ensenyament moral, aquestes històries de microbis acaben amb uns versos que fan una recomanació com ara que cal rentar-se les mans quan es toca el menjar, que cal vigilar el refredat i la grip perquè podria tenir seqüeles perilloses o que cal vacuanr-se per prevenir algunes infeccions. En altres casos, quan es tracta de microbis "no dolents" o fins i tot "bons", si hi ha  aquests versos finals, són informatius, com ara els que diuen que, malgrat les diferències aparents, l'interior de les nostres cèl·lules és gairebé igual que l'interior de les cèl·lules d'altres animals o de les del llevat amb què es fa el pa, la cervesa i el vi.

Virus de la sida (A. Alaniz)

Amics i parents de Kornberg coneixien els seus contes de microbis en vers, que ell havia reunit en un recull. Un dels seus amics, editor, va proposar-li'n la publicació en un llibre. Per a la seva preparació, va comptar amb la col·laboració d'Adam Alaniz, que hi va fer unes il·lustracions molt simpàtiques. A més dels rodolins i dels dibuixos d'Alaniz, el llibre inclou informació sobre cada microbi "protagonista" i algunes fotografies fetes al microscopi. També un glossari sobre alguns termes que surten al llarg del llibre. La versió castellana ha estat editada per Editorial Reverté i conserva el mateix format i els dibuixos de l'original. Per a mi va ser un plaer participar en la traducció i adaptació al castellà del llibre de Kornberg.

Cuentos de microbios
Arthur Kornberg
Adam Alaniz (dibuixos)
Editorial Reverté, Barcelona
23,5 x 31,2 cm
ISBN: 9788429118476
Preu: 19,00 €

Doodle dedicat a Marie Curie

Avui, 7 de novembre, fa 144 anys que va néixer Maria Skolodowska, més coneguda amb el cognom del seu marit, el francès Pierre Curie, químic com ella. Tot i que 144 no sigui un número "rodó", enguany fa cent anys que Marie Curie va rebre el premi Nobel de Física "per la descoberta dels elements radi i poloni i per l'aïllament i estudi del radi" (el 1903 ja va compartir-ne la meitat del de Química amb el seu marit). De tota manera, encara que no fes cent anys de res relacionat amb ella, sempre és una bona ocasió per recordar aquesta dona extraordinària. Per commemorar l'aniversari de Marie Curie, Google li dedica un doddle:

A propòsit de Marie Curie, avanço un anunci per si algú no va veure en el seu dia el film Los méritos de Madame Curie, que relata una època de la vida d'aquesta investigadora. El proper 24 de novembre l'Associació Catalana de Comunicació Científica organitza, amb la col·laboració de la Comissió per a la Igualtat de les Dones de Les Corts, una sessió de cinefòrum en la qual es projectarà aquesta pel·lícula, que anirà seguida d'un col·loqui amb la participació de Sílvia Simon, química, professora i investigadora de la Universitat de Girona.

Lloc: Centre Cultural de les Corts, c/ Masferrer 33-35
Dia i hora: Dijous 24 de novembre 2011, a les 18.30

En el film està molt ben fet, amb detalls molt acurats. Per exemple, el laboratori de treball és pràcticament idèntic al laboratori on treballaven Marie Curie i el seu marit. Isabelle Huppert representa una esplèndida Maria Skolodowska / Curie.

Potser us interessarà:
- Maria Skolodowska (aquest bloc, 07.11.2008). Alguns apunts sobre els entrebancs que Marie Curie va trobar-se en la seva carrera de dona científica i en la seva vida particular.
 - Twitter i Marie Curie (aquest bloc, 12.02.2011) Tweets que es podrien haver llegit durant la segona meitat de 1911, quan la premsa francesa va atacar durament Marie Curie, a qui s'acusava de mantenir relacions amoroses amb un altre químic (ella era vídua i ell casat, però ja se sap: les dolentes són les dones).