Tomàs Pumarola i la grip A a l'Avui

Fa uns dies, Joaquim Elcacho, periodista del diari Avui, va entrevistar Tomàs Pumarola, catedràtic del Departament d'Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Universitat de Barcelona i cap de la Secció de Virologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Com que l'entrevista se centra en alguns aspectes de la vacuna de la grip A que han estat molt debatuts les darreres setmanes, em sembla oportú recomanar aquesta entrevista.

Ciència al mercat

Un any més, les dones del districte de Les Corts de Barcelona celebrem la Setmana de la Ciència al mercat del barri. Dijous 19 de novembre, a les 10.30 i a les 12.00 es faran sengles tallers de cuina a partir d'un tema científic.

Normalment es tria per a aquesta activitat algun dels temes que al llarg de l'any han rebut una dedicació especial per tot el món. Per exemple, el 2005 va ser l'Any de la Física i es van tractar aspectes de la física en la preparació dels aliments. El 2008 era l'Any Internacional de la Patata i el taller va dedicar-se als aspectes nutritius de la patata. Enguany era una mica difícil, any de l'Astronomia, del Goril·la, Monturiol, Darwin...

Al final, vàrem triar Darwin, tot i que de manera indirecta. Què és menjava a ca'ls Darwin? Era aquella cuina molt diferent de la nostra? Els ingredients que s'hi feien servir eren adequats? Dijous, 19 de novembre, Montserrat Illan i Imma Palma, professores del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, prepararan, a la vista del públic, algunes receptes adaptades del llibre de receptes d'Emma Darwin. Després, les persones assistents podran tastar els plats preparats (un tast només, no us penséssiu; no es tracta de fer un àpat) i endur-se'n les receptes per si els volen fer a casa.

Els plats que han triat: delícies d'arròs amb bolets i parmesà, daus de pollastere amb sala d'api, i pa dolç de gingebre i fruita dessecada.

Les dades: 19 de novembre 2009, 10.30 i 12.00. Mercat de les Corts (Travessera de les Corts, 215, Barcelona). Metro: línia 3 (Les Corts). Autobusos amb parades properes: 15, 43, 59, 70, 72, 75.

Uns titelles molt especials

Fa molts anys que no he vist cap espectacle de titelles al natural. Des que tenia la mainada petita. Però aviat aniré a veure una obra per a titelles molt especial, i en un escenari més aviat insòlit per a una representació amb ninots: una aula de la Universitat de Barcelona. Com també és insòlit l'argument de l'espectacle: l'origen i l'evolució de la vida a la Terra.

Aquest espectacle de titelles és una de els activitats divulgatives que es fan enguany per commemorar els 200 anys del naixement de Charles Darwin i els 150 de la publicació de l'Origen de les espècies. Es farà des de dilluns 16 de novembre 2009 fins al 23 i s'adreça principalment a un públic infantil escolar de 6 a 9 anys. Divendres passat, 13 de novembre, ja hi havia reserves fetes a través d'escoles per a aproximadament 700 alumnes. També hi haurà algunes sessions obertes al públic --amb reserva prèvia, però-- que es faran divendres 20 de novembre (de 18.30 a 19.30), i dissabte 21 (de les 10.00 a les 11.00 i de les 11.30 a les 12.30).

Estic esperant amb curiositat què ens diran i que faran Darwin i les dues girafes que l'acompanyen en l'espectacle. Qui serà el dolent de la història? Potser  Samuel Wilberforce, el bisbe de l'església d'Anglaterra que es va oposar aferrissadament a les idees de Darwin? O potser Robert FitRoy, el capità del Beagle, amb qui Darwin no anava massa d'acord i que després es va posar de costat dels seus enemics? Perquè no em puc imaginar una obra per a titelles sense un personatge dolent  --abans acostumava a ser un dimoni--, i un altre de bo --o més d'un--, que acaba amb el dolent. De tota manera, tampoc m'imagino Darwin repartint llenya als qui estaven en contra de les seves idees; el seu tarannà era ben diferent. D'aquí a dos dues haurés sortit de la intriga.

Nasoa tanca el 14 de novembre

Nasoa, al carrer Portaferrissa de Barcelona (per pocs dies)

Em costa trobar roba amb la qual em senti còmoda, i no m'agrada perdre el temps remenant per botigues i grans magatzems. Fa alguns anys vaig descobrir Nasoa, una botiga del carrer Portaferrissa on venien roba de cotó i altres fibres naturals. De tant en tant hi he comprat algunes peces: bruses i pantalons principalment. Vaig comprar-hi un jersei de llana d'alpaca que mentre em va durar era el meu favorit: suau, lleuger i abrigava molt. I crec que era sense tenyir.

Fa dies que hi volia anar per comprar-me algun altre jersei. No em feia res que fos igual que el que vaig tenir; no m'importa repetir de pantalons, jerseis o sabates, si trobo un model que m'agrada. Aquesta tarda, després de diverses reunions tenia ganes de caminar una mica i he anat des de la Ciutadella a la Rambla. En passar per la plaça del Pi m'he recordat de Nasoa i he girat cap al carrer Portaferrissa. M'alegro d'haver-ho fet: la botiga tanca dissabte i encara he pogut comprar-hi un parell de jerseis pel preu d'un (els tenien amb un 50% de descompte).

En una època de crisi, en què tants negocis tanquen perquè no poden sobreviure, m'ha agradat saber que la causa del tancament de Nasoa no és la situació de crisi, sinó que se'n van als Estats Units, on ja tenen muntada una botiga a Miami. Es diu Ekotik. En el web explica que Ekotik va néixer el 2008 a partir de Nasoa Cotton d'Europa. A la pàgina principal del web diu que els seus productes es poden comprar a través d'Amazon, però és difícil comprar roba sense emprovar-se-la. Suposo que la compra d'avui haurà estat la meva darrera d'aquesta casa, llevat que els vagi tan bé que comencin a vendre franquícies i tornin de nou a Barcelona. Tant de bo!

Si us agraden les fibres naturals, aprofiteu: només queden dos dies!

El 2012, carregadors de mòbils universals

Us imagineu els milions i milions de carregadors de telèfon mòbil que hi deu haver pel món? Segons dades del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, el 2004, a la Unió Europea (la UE dels 25), de cada 100 habitants, 83 tenien telèfon mòbil. A l'Europa dels 15, eren un 86 per cent, i a l'estat espanyol, un 90 per cent. Si mireu la pàgina 54 de l'informe, veureu que a Luxemburg el percentatge era del 122 per cent, o sigui que el 2004 en aquell país hi havia més telèfons mòbils que habitants. Això significa que hi havia qui en tenia més d'un. Una altra possible explicació és que potser francesos i belgues de poblacions properes a Luxemburg facin servir la telefonia d'aquell país, si les tarifes són més econòmiques que les dels seus respectius països, com fan --o feien-- amb la gasolina.

Hi ha qui canvia de mòbil sovint. Jo, per necessitat, he hagut de fer-ho dues vegades des del 2000 en què vaig claudicar de la meva actitud antimòbil i vaig comprar-me'n el primer. Han estat tres models diferents --dos de la mateixa marca, però-- i tres carregadors també diferents. Quants milions de carregadors hi deu haver dispersos pel món? Més que de telèfons mòbils. Hi ha qui té dos carregadors, un a casa i un altre a la feina, per si de cas. I d'altres que n'han hagut de comprar de nous perquè l'havien perdut o oblidat en algun viatge. Quan s'ha de llençar un mòbil, normalment cal llençar també el carregador, perquè el nou el durà diferent. Així, mòbils i carregadors van a parar a abocadors d'escombraries o, segons els països, a plantes de reciclatge o deixalleries.

Moltes vegades he pensat que caldria que hi hagués unes normes internacionals, com les ISO, que obliguessin que els carregadors tinguessin totes les connexions iguals, de la mateixa manera que les tenen els llapis de memòria (les USB), o que les targes de crèdit són de mides uniformes, com també ho són els CDRom i els DVD, i ho eren abans les cintes de vídeo i de cassette. Doncs bé, sembla ser que el 2012 aquesta disbauxa de carregadors de mòbil s'acabarà.

En el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que es va fer a Barcelona el febrer 2009, les empreses líders van anunciar el seu compromís a establir un estàndard de carregador que servís per a les diferents marques, i van fixar la data de l'1 de gener 2012 per assolir aquest objectiu. Aquesta mesura permetria una reducció d'entre 13,6 i 21,8 milions de tones en l'emissió de gasos hivernacle generats en el proces de fabricació i transport dels carregadors que deixarien de necessitar-se.

Aquests gestos de bona voluntat expressats en reunions internacionals de vegades queden només en promeses. Sembla que en aquest cas no és així. Fa unes setmanes, el 22 d'octubre, la Unió Internacionals de Telecomunicacions (UIT) va aprovar la creació d'un nou carregador universal de gran rendiment energètic. Segons el comunicat de la UIT, els nous carregadors es basaran en la interfície Micro-USB (vegeu-ne la foto a la dreta; Wikimedia Commons) i seran tres vegades més eficients que els actuals en l'aprofitament de l'energia consumida.

El mòbil que tinc actualment sembla ja de la prehistòria, però intentaré allargar-ne la vida fins que arribi aquesta nova generació de mòbils amb carregadors universals.