A través de Vilaweb m'assabento que ha mort Mercedes Sosa. Les seva veu i les seves cançons queden i fan que continuï viva entre les persones que van admirar-la. Descansa en pau, Mercedes Sosa!
diumenge, 4 d’octubre del 2009
divendres, 2 d’octubre del 2009
Decepció a Madrid
M'emprenya la gent tipus Jiménez Losantos i companyia, que només fan que criticar i insultar Catalunya, però també em molesta molt la gent que cau en el mateix extremisme, però des del costat català. S'hi posen a la mateixa alçada.
S'ha elegit la ciutat olímpica per al 2016 i ha estat Rio de Janeiro, i la tria ha deixat decebuts els madrilenys i molta altra gent que confiava que aquesta vegada seria la decisiva perquè la vil·la del oso y del madroño esdevingués ciutat olímpica. Doncs en els webs d'alguns diaris, ja hi ha ple de comentaris de persones suposadament catalanes que riuen del resultat i hi deixen comentaris de molt mal gust. Vegeu els de La Vanguardia (suposant que no els treguin).
Jo m'alegro que la ciutat triada hagi estat Rio de Janeiro, però no perquè això signifiqui que Madrid no organitzarà de moment els jocs. Me n'alegro perquè Brasil és un país emergent i un país d'un subcontinent on mai no s'ha celebrats els Jocs Olímpics. Com també m'hauria alegrat si haguessin decidit fer-los a Buenos Aires, a Valparaíso, a Alexandria, a Nairobi o a Uagadugu, per esmentar algunes ciutats de Sud-amèrica i d'Àfrica.
Però no per això em fico amb els madrilenys. Pel poc que he vist, m'ha semblat que Madrid havia preparat una bona candidatura. Però com es fa sovint, acabem confonent el poble amb els seus polítics. Potser és que d'aquell esperit olímpic de Pierre de Coubertin, ja en queda molt poc, si és que en queda res.
S'ha elegit la ciutat olímpica per al 2016 i ha estat Rio de Janeiro, i la tria ha deixat decebuts els madrilenys i molta altra gent que confiava que aquesta vegada seria la decisiva perquè la vil·la del oso y del madroño esdevingués ciutat olímpica. Doncs en els webs d'alguns diaris, ja hi ha ple de comentaris de persones suposadament catalanes que riuen del resultat i hi deixen comentaris de molt mal gust. Vegeu els de La Vanguardia (suposant que no els treguin).
Jo m'alegro que la ciutat triada hagi estat Rio de Janeiro, però no perquè això signifiqui que Madrid no organitzarà de moment els jocs. Me n'alegro perquè Brasil és un país emergent i un país d'un subcontinent on mai no s'ha celebrats els Jocs Olímpics. Com també m'hauria alegrat si haguessin decidit fer-los a Buenos Aires, a Valparaíso, a Alexandria, a Nairobi o a Uagadugu, per esmentar algunes ciutats de Sud-amèrica i d'Àfrica.
Però no per això em fico amb els madrilenys. Pel poc que he vist, m'ha semblat que Madrid havia preparat una bona candidatura. Però com es fa sovint, acabem confonent el poble amb els seus polítics. Potser és que d'aquell esperit olímpic de Pierre de Coubertin, ja en queda molt poc, si és que en queda res.
Els altres Nobel
Cada any, mentre a Suècia preparen amb tota solemnitat la proclamació dels premis Nobel de les diverses categories, a l'altre costat de l'Atlàntic té lloc la gran festa dels Ig Nobel, una paròdia dels Nobel original que premien un tipus de recerca que primer "fa riure i després fa pensar". La "cerimònia" de lliurament dels Ig Nobel es fa en un teatre de la Universitat de Harvard, a Cambridge (no el Cambridge anglès, sinó el de Massachusetts), que és un viver de premis Nobel de ciència --dels genuins .
Aquesta nit passada s'ha celebrat la festa dels Ig Nobel. El resultat pot veure's en el web "Improbable Research" (recerca improbable), l'organització que convoca els premis Ig Nobel, que és una de les moltes activitats que organitzen. A més de l'objectiu esmentat abans de fer riure la gent i després fer-la pensar, volen esperonar la curiositat i plantejar la pregunta "com es decideix què és important i que no ho és, i què és real i què no ho és?" Això, en ciència i en qualsevol aspecte de la vida.
M'ha cridat l'atenció que un dels treballs de recerca que han aconseguit un guardó (el premi de veterinària) sigui el que relaciona un augment en la producció de llet amb el fet que les vaques tinguin nom i que les persones que se n'ocupen s'hi adrecin cridant-les pel nom. El 28 de gener 2009, quan es va fer la pre-publicació electrònica d'aquest treball (no va sortir imprès fins al març) me'n vaig fer ressò perquè el vaig trobar molt curiós.
Vaques al Montseny. Deuen tenir nom? (Foto M. Piqueras, agost 2003)
El premi de química ha recaigut en uns mexicans que han aconseguit produir diamants a partir de tequila. El de medicina destaca no per les conclusions a què arriba --que no sé si les indiquen--, sinó per la paciència de l'investigador que ha fet la recerca: durant més de seixanta anys, cada dia ha fet petar els nusos dels dits de la seva mà esquerra per saber si això podia ser causa d'artritis en els dits. Que no hagi fet petar els de la mà dreta pot tenir dues explicacions, complementàries: a) l'ha deixada com a control, i b) deu ser dretà i per si de cas...
El premi de biologia l'ha rebut un investigador que ha demostrat que la massa de brossa orgànica de casa pot reduir-se en un 90 per cent si es tracta amb uns bacteris que es troben en les femtes del panda gegant. Ja ho sabeu, si us abelleix tenir un animal de companyia (o mascota, com se sol dir ara) exòtic, podríeu triar un panda gegant. A més de fer-vos companyia, us ajudaria a reduir la brossa orgànica.
Però el premi Ig Nobel 2009 que em sembla millor que cap altre és el de salut pública, que ha recaigut en un grup de Chicago que ha inventat uns sostenidors que, en cas d'emergència, poden convertir-se en dues mascaretes antigàs, una per a la dona que duia el sostenidor i l'altre per a qualsevol persona que en necessiti una i no en tingui. L'invent està patentat i en el web Free Patents on Line se'n pot veure la descripció, amb diversos dibuixos.
Aquesta nit passada s'ha celebrat la festa dels Ig Nobel. El resultat pot veure's en el web "Improbable Research" (recerca improbable), l'organització que convoca els premis Ig Nobel, que és una de les moltes activitats que organitzen. A més de l'objectiu esmentat abans de fer riure la gent i després fer-la pensar, volen esperonar la curiositat i plantejar la pregunta "com es decideix què és important i que no ho és, i què és real i què no ho és?" Això, en ciència i en qualsevol aspecte de la vida.
M'ha cridat l'atenció que un dels treballs de recerca que han aconseguit un guardó (el premi de veterinària) sigui el que relaciona un augment en la producció de llet amb el fet que les vaques tinguin nom i que les persones que se n'ocupen s'hi adrecin cridant-les pel nom. El 28 de gener 2009, quan es va fer la pre-publicació electrònica d'aquest treball (no va sortir imprès fins al març) me'n vaig fer ressò perquè el vaig trobar molt curiós.
Vaques al Montseny. Deuen tenir nom? (Foto M. Piqueras, agost 2003)El premi de química ha recaigut en uns mexicans que han aconseguit produir diamants a partir de tequila. El de medicina destaca no per les conclusions a què arriba --que no sé si les indiquen--, sinó per la paciència de l'investigador que ha fet la recerca: durant més de seixanta anys, cada dia ha fet petar els nusos dels dits de la seva mà esquerra per saber si això podia ser causa d'artritis en els dits. Que no hagi fet petar els de la mà dreta pot tenir dues explicacions, complementàries: a) l'ha deixada com a control, i b) deu ser dretà i per si de cas...
El premi de biologia l'ha rebut un investigador que ha demostrat que la massa de brossa orgànica de casa pot reduir-se en un 90 per cent si es tracta amb uns bacteris que es troben en les femtes del panda gegant. Ja ho sabeu, si us abelleix tenir un animal de companyia (o mascota, com se sol dir ara) exòtic, podríeu triar un panda gegant. A més de fer-vos companyia, us ajudaria a reduir la brossa orgànica.
Però el premi Ig Nobel 2009 que em sembla millor que cap altre és el de salut pública, que ha recaigut en un grup de Chicago que ha inventat uns sostenidors que, en cas d'emergència, poden convertir-se en dues mascaretes antigàs, una per a la dona que duia el sostenidor i l'altre per a qualsevol persona que en necessiti una i no en tingui. L'invent està patentat i en el web Free Patents on Line se'n pot veure la descripció, amb diversos dibuixos.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Més apostes per als Nobel
Si voleu participar en el concurs que he esmentat aquest matí per encertar qui guanyarà els premis Nobel de ciència d'enguany, però no sabeu a qui votar --o no en teniu ni idea, com la lectora corrent--, podeu consultar el web de Thomson Reuters. Aquesta empresa ha fet prediccions sobre els guanyadors del 2009 basant-se en la bibliometria i en altres guardons concedits els darrers anys.
La bibliometria és un conjunt de mètodes, principalment matemàtics i estadístics que es fan servir per mesurar de manera quantitativa la qualitat de les publicacions científiques. Va començar com una eina per a les biblioteques i les ciències de la informació, però avui dia es fa servir també --potser no massa adequadament-- per a mesurar la productivitat científica d'universitats i centres de recerca i d'investigadors individuals o grups de recerca.
Un dels factors que té en comtpe la bibliometria és el nombre de cites que reben els articles publicats en revistes científiques, entenent com a 'cita' que un altre article en parli, és a dir, el faci servir com a font de referència i l'inclogui en la bibliografia. A Internet hi ha sistemes comparables per a mesurar la visibilitat d'un lloc web, d'un blog, etc.
Hi ha estudis que revelen que hi ha una forta correlació entre el nombre de vegades que un article científic és citat i la consideració que tenen pel seu autor o autora els seus col·legues. I això queda reflectit en el guardons i premis que rep. Segons Thomson Reuters, els factors que el Comité Nobel té en compte per a l'elecció de les persones premiades són: a) el nombre de cites rebudes pels seus articles al llarg dels darrers 30 anys i el nombre d'articles amb un factor d'impacte alt; b) que les descobertes o el treball fet mereixin un reconeixement; c) que hagin fet una contribució fonamental per assolir una gran descoberta; d) i que el seu treball hagi rebut ja el reconeixement d'altres premis destacats.
Els pronòstics de Thomson Reuters per al premi de fisiologia o medicina posen en primer lloc a Elizabeth Blackburn, seguida de Carol W. Greider i Jack Szostak, en aquest ordre. Entre els químics, ocupen ells primers llocs Michael Grätzel, Jacqueline K. Barton i Bernd Giese. I entre els que sembla que poden rebre el premi de química, els primers són Yakir Aharonov, Sir Michael Berry i Juan Ignacio Cirac. Cal destacar que en la llista hi ha tres dones.
Des que Thomson Reuters va començar a fer aquestes prediccions, gairebé cada any ha encertat algun dels premis. D'aquí a pocs dies sabrem si enguany també n'han encertat algun i si algun dels premiats és una dona.
La bibliometria és un conjunt de mètodes, principalment matemàtics i estadístics que es fan servir per mesurar de manera quantitativa la qualitat de les publicacions científiques. Va començar com una eina per a les biblioteques i les ciències de la informació, però avui dia es fa servir també --potser no massa adequadament-- per a mesurar la productivitat científica d'universitats i centres de recerca i d'investigadors individuals o grups de recerca.
Un dels factors que té en comtpe la bibliometria és el nombre de cites que reben els articles publicats en revistes científiques, entenent com a 'cita' que un altre article en parli, és a dir, el faci servir com a font de referència i l'inclogui en la bibliografia. A Internet hi ha sistemes comparables per a mesurar la visibilitat d'un lloc web, d'un blog, etc.
Hi ha estudis que revelen que hi ha una forta correlació entre el nombre de vegades que un article científic és citat i la consideració que tenen pel seu autor o autora els seus col·legues. I això queda reflectit en el guardons i premis que rep. Segons Thomson Reuters, els factors que el Comité Nobel té en compte per a l'elecció de les persones premiades són: a) el nombre de cites rebudes pels seus articles al llarg dels darrers 30 anys i el nombre d'articles amb un factor d'impacte alt; b) que les descobertes o el treball fet mereixin un reconeixement; c) que hagin fet una contribució fonamental per assolir una gran descoberta; d) i que el seu treball hagi rebut ja el reconeixement d'altres premis destacats.
Els pronòstics de Thomson Reuters per al premi de fisiologia o medicina posen en primer lloc a Elizabeth Blackburn, seguida de Carol W. Greider i Jack Szostak, en aquest ordre. Entre els químics, ocupen ells primers llocs Michael Grätzel, Jacqueline K. Barton i Bernd Giese. I entre els que sembla que poden rebre el premi de química, els primers són Yakir Aharonov, Sir Michael Berry i Juan Ignacio Cirac. Cal destacar que en la llista hi ha tres dones.
Des que Thomson Reuters va començar a fer aquestes prediccions, gairebé cada any ha encertat algun dels premis. D'aquí a pocs dies sabrem si enguany també n'han encertat algun i si algun dels premiats és una dona.
Proveu a endevinar els Nobel de ciència
Voleu provar a endevinar els premis Nobel de les categories de ciència, que s'anunciaran la propera setmana? A través de l'Oca sapiens m'he assabentat d'aquest concurs. El premi per a les persones que endevinin cadascun d'ells (un ipod de 8 GB) no guarda relació amb l'import dels Nobel, però suposo que qui hi participa ho fa més per l'aspecte lúdic. Si més no, jo ho he fet com un joc.
Només he donat el meu candidat per al de fisiologia o medicina, perquè no conec el món de la física i de la química prou com poder dir quer algú que hi treballa mereix un Nobel. Entre les persones votades en el concurs i de les quals sé una mica el que fan, n'hi ha algunes que també em semblen mereixedores del Nobel, com Jack Szostak, Elizabeth Blackburn i Carol Greider, per seu treball sobre la telomerasa. I m'ha cridat l'atenció que un candidat triat per al premi de física per diverses persones sigui Juan Ignacio Cirac, nascut a Manresa el 1965. Als 44 anys ha aconseguit ja molts guardons, entre els quals el Príncipe de Asturias 2006, i ha posat el seu nom a un polígon tecnològic de Ciudad Real per la seva vinculació amb aquelles terres. Cirac, que treballa en òptica quàntica, és doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i assessor de l'Institut de Ciències Fotòniques de la mateixa universitat.
El meu candidat al Nobel de fisiologia o medicina és Robert Langer. Penso en ell cada matí, en prendre'm el meu protector d'estómac i m'imagino que si no hagués estat per Langer --o els que el van seguir en el mateix tipus de recerca, segurament m'hauria de prendre unes quantes pastilles més durant el dia. Haurien d'estar-li molt agraïdes les persones que han aconseguit deixar de fumar amb els pegats de nicotina o les que es lliuren d'un atac de cor gràcies als pegats de nitroglicerina que alleugereixen el treball del cor. O les persones afectades d'alguns tipous de càncer que poden eludir els efectes agressius de la quimioteràpia perquè els implanten un dispositiu prop del lloc on es troba el tumor i el fàrmac no ha de circular per tot el cos. I no diguem el que pot ser en el futur el seu treball en l'enginyeria de teixits. Podrien obtenir-se òrgans sencers en el laboratori, cosa que acabaria amb els problemes inherents als trasplantaments.
Robert Langer va rebre el Premi Millennium de Technologia 2008 i també el Premi Príncipe de Asturias 2008. I suposo que deu ser un candidat ferm al Nobel i que un any o altra li concediran. Segons va dir el mateix Langer el 2008, uns cent milions de persones estan fent servir diàriament algun dels seus invents o d'altres que se n'han derivats. Em fa l'efecte que encara va quedar curt amb la xifra.
Només he donat el meu candidat per al de fisiologia o medicina, perquè no conec el món de la física i de la química prou com poder dir quer algú que hi treballa mereix un Nobel. Entre les persones votades en el concurs i de les quals sé una mica el que fan, n'hi ha algunes que també em semblen mereixedores del Nobel, com Jack Szostak, Elizabeth Blackburn i Carol Greider, per seu treball sobre la telomerasa. I m'ha cridat l'atenció que un candidat triat per al premi de física per diverses persones sigui Juan Ignacio Cirac, nascut a Manresa el 1965. Als 44 anys ha aconseguit ja molts guardons, entre els quals el Príncipe de Asturias 2006, i ha posat el seu nom a un polígon tecnològic de Ciudad Real per la seva vinculació amb aquelles terres. Cirac, que treballa en òptica quàntica, és doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i assessor de l'Institut de Ciències Fotòniques de la mateixa universitat.
El meu candidat al Nobel de fisiologia o medicina és Robert Langer. Penso en ell cada matí, en prendre'm el meu protector d'estómac i m'imagino que si no hagués estat per Langer --o els que el van seguir en el mateix tipus de recerca, segurament m'hauria de prendre unes quantes pastilles més durant el dia. Haurien d'estar-li molt agraïdes les persones que han aconseguit deixar de fumar amb els pegats de nicotina o les que es lliuren d'un atac de cor gràcies als pegats de nitroglicerina que alleugereixen el treball del cor. O les persones afectades d'alguns tipous de càncer que poden eludir els efectes agressius de la quimioteràpia perquè els implanten un dispositiu prop del lloc on es troba el tumor i el fàrmac no ha de circular per tot el cos. I no diguem el que pot ser en el futur el seu treball en l'enginyeria de teixits. Podrien obtenir-se òrgans sencers en el laboratori, cosa que acabaria amb els problemes inherents als trasplantaments.
Robert Langer va rebre el Premi Millennium de Technologia 2008 i també el Premi Príncipe de Asturias 2008. I suposo que deu ser un candidat ferm al Nobel i que un any o altra li concediran. Segons va dir el mateix Langer el 2008, uns cent milions de persones estan fent servir diàriament algun dels seus invents o d'altres que se n'han derivats. Em fa l'efecte que encara va quedar curt amb la xifra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)