Segons l'Organització Mundial de la Salut, en el món, 3300 milions de persones (aproximadament la meitat de la població del planeta) viu en risc de contraure la malària, una malaltia de la qual es produeixen cada anys uns 250 milions de casos i gairebé un milió de morts. A l'Àfrica, cada 30 segons, un nen o una nena moren afectats per aquesta malaltia. Malauradament, encara no hi ha una vacuna eficaç per a combatre-la, tot i que un diagnòstic precoç i un tractament immediat podrien controlar-la. En aquest mapa de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) es poden veure les zones del món afectades per aquesta malaltia, i aquest altre mapa, la seva incidència en els països afectats
El darrer comunicat sobre la grip A(H1N1) (actualització núm 18, del 6 de maig de 2009), que es va començar anomenant grip porcina, indica que els casos confirmats de la malaltia són 942 a Mèxic (amb 29 morts), 642 als Estats Units (amb 2 morts). Segueixen (sense cap mort) Canadà (165), Espanya (73), el Regne Unit (28), Alemanya (9) i alguns altres països amb molt pocs casos, entre 1 i 5. En un mapa es pot veure la ditribució del casos.
Davant d'aquestes dades, fa dies que em pregunto si les vides de les persones dels països que a l'Àfrica, Àsia i Sud-amèrica són en risc de contreure una malaltia força més greu que aquesta grip A(H1N1) no tenen cap valor. O és que el fet que cada 30 segons un nen o una nena mori de malària a l'Àfrica ja ens embla que és "normal" i que no cal dedicar-hi cap titular en els mitjans de comunicació?
Per altra banda, avui, a través del blog d'den Met (Met és un tramviaire lletraferit molt especial), he anat a parar a una noticia de l'edició digital de La Vanguardia (si l'han posada també en l'edició impresa no l'he sabuda trobar), amb aquest titular: «La OMS advierte de que la carne de cerdo infectado por la nueva gripe podría contener el virus H1N1». En el segon paràgraf, la notícia diu: «"La carne de cerdos enfermos o hallados muertos no debería procesarse o utilizarse para consumo humano bajo ninguna circunstancia", firmó el director de departamento de seguridad alimentaria, zoonosis y enfermedades transmitidas por alimentos de la OMS, Jogen Shlundt.» Malgrat això, Shlundt afirma que no hi ha dades sobre la supervivència de la grip A (H1N1) --suposo que es deu referir al virus, no a la grip-- i que tampoc se sap la probabilitat que la carn d'un porc contagiat estigui infectada.
Com diu aquest senyor, jo també crec que no s'hauria de destinar al consum humà la carn de porcs malalts o que moren, però no únicament davant d'aquesta zoonosi, sinó de qualsevol altra malaltia. I em pregunto què fan habitualment amb els porcs malalts o que moren. És que potser els processen i en fan butifarres, pernils o qualsevol altere producte porcí?
Una altra cosa m'intriga sobre aquesta notícia de La Vanguardia, que també publiquen altres diaris. Es tracta d'una notícia que procedeix de l'Agència Reuters de Hong Kong. En canvi, en el web de l'OMS l'actualització més recent que hi ha (update 18, del 6 de maig 2009), l'única referència a la carn de porc diu: «There is no risk of infection from this virus from consumption of well-cooked pork and pork products.» És cert que no es contradiu amb l'anterior, perquè aquesta nota indica que no hi ha risc, si el porc i els seus productes es consumeixen ben cuinats, però no parla pas de restriccions ni és tan alarmista com la notícia de Reuters.
Crec que estem davant d'un cas que podria ser molt ben aprofitat a les Facultats de periodisme o en els màsters de comunicació científica per estudiar el tractament de la informació. Potser algunes ja ho hagin fet.
Actualització
El 7 de maig s'ha emès un comunicat conjunt de la FAO, l'OMS i l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) que diu que no hi ha constància que els virus de la grip puguin ser transmesos als humans per la ingestió de carn de porc processada o per altres productes obtinguts a partir del porc. Afegeix que la calor que s'aplica durant la cocció inactiva immeditament qualsevol tipus de virus que hi pogués haver en els productes que continguin carn crua. I que si la carn de porc i els productes derivats es manipulen d'acord a les pràctiques higièniques recomanades per l'OMS, la Comissió del Codex Alimentarius i l'OIE , no seran un focus d'infeccció.
dijous, 7 de maig del 2009
I torna-hi amb el Facebook!
Continuo patint els efectes colaterals de FaceBook. No hi deu haver cap manera per evitar rebre'n invitacions? Avui m'he trobat un correu que duu com a assumpte "Recordatorio: 2 de tus amigos te invitaron a unirte a FaceBook...". En el text: "Estas personas recientemente te han invitado a ser su amigo(a) en FaceBook:". A continuació el nom de dues persones, una de les quals conec només lleugerament i l'altra encara menys. De la primera, fa mesos vaig rebre, no una, sinó moltes invitacions per "fer-m'hi amiga", del FaceBook i d'alguna altra xarxa social.
Com que no he entrat mai a FaceBook (i espero no fer-ho), no conec bé aquest espai, però des de fora tinc la impressió com si, per a algunes persones, fos un lloc de competició on cadascú lluita per aconseguir com més "amics" o "amigues" millor. Perquè, fixeu-vos-hi, no diuen pas que t'ofereixin la seva amistat, o que ells/elles vulguin ser amics teus, sinó que volen que siguis tu el seu amic o amiga. A més, en el correu, després del nom de les dues persones que em conviden diuen que tenen 168 i 921 amics respectivament.
Però el correu no s'acaba aquí, després diu: "Otras personas que estan en FaceBook y que tal vez conozcas:". I segueixen els noms d'una fundació, d'un polític del PSC i d'altres quatre homes el nom dels quals em són completament desconeguts. Per què suposa FaceBook que jo he de conèixer aquestes persones?
Si algú que em llegeixi està a FaceBoook, podria indicar-me si hi ha manera d'escriure a alguna adreça i dir-los que no vols rebre cap invitació de ningú?
Com que no he entrat mai a FaceBook (i espero no fer-ho), no conec bé aquest espai, però des de fora tinc la impressió com si, per a algunes persones, fos un lloc de competició on cadascú lluita per aconseguir com més "amics" o "amigues" millor. Perquè, fixeu-vos-hi, no diuen pas que t'ofereixin la seva amistat, o que ells/elles vulguin ser amics teus, sinó que volen que siguis tu el seu amic o amiga. A més, en el correu, després del nom de les dues persones que em conviden diuen que tenen 168 i 921 amics respectivament.
Però el correu no s'acaba aquí, després diu: "Otras personas que estan en FaceBook y que tal vez conozcas:". I segueixen els noms d'una fundació, d'un polític del PSC i d'altres quatre homes el nom dels quals em són completament desconeguts. Per què suposa FaceBook que jo he de conèixer aquestes persones?
Si algú que em llegeixi està a FaceBoook, podria indicar-me si hi ha manera d'escriure a alguna adreça i dir-los que no vols rebre cap invitació de ningú?
dilluns, 4 de maig del 2009
Nyaps barcelonins
He estat apunt de titular aquest escrit "bunyols barcelonins". No em refereixo, però, als bunyols que es compren a les pastisseries, forns o xurreries de la ciutat, sinó a un altre tipus de bunyols, les coses mal fetes, no reexides. I ho he posat en plural perquè potser m'animi a continuar i fer-ne una sèrie. De fet, en més d'una ocasió ja he tret fotos d'altres nyaps.
Fa poc vaig passar caminant pel carrer Aribau, per sota de la Diagonal. Em vaig fixar en una casa que fa moooolts anhys, quan jo estudiava a la Universitat, veia cada dia de tornada a casa des de l'autobús o el tramvia (he viscut l'època gloriosa, la decadència i el resorgiment del tramvia a Barcelona). Era una casa modernista de dos pisos que em cridava l'atenció perquè tenia una planta baixa molt bonica, d'una gran riquesa ornamental, i al damunt un pis d'aspecte senzill, com si se'ls haguessin acabat els diners quan estaven fent la casa i l'haguessin acabat de qualsevol manera.
Fa alguns anys van construir-hi més pisos. Des del carrer se'n veuen quatre al damunt de la casa original. Potser hi hagi també algun àtic, però; no sabria dir-ho. Són d'un estil que no té res a veure amb el modernisme i amb l'estil de les cases veïnes i d'un color diferent a la part inferior. Crec que això ja és prou per qualificar de nyap aquest engrandiment de l'edifici. Vegeu-lo:
Casa Conrad Roure (carrer Aribau, 155, Barcelona)
Però també hi ha més nyaps pel que fa al mobiliari urbà. Vaig voler fer una fotografia de la porta principal, però em va ser imposible. Sense tenir en compte la moto aparcada al davant, que és un obstacle transitori, n'hi ha dos que són fixos: un fanal i una caixa que no sé quina finalitat hi té. A més, fixeu-vos tot el que té el fanal en la tija: quatre caixes i sengles cables molt gruixuts que deuen dur a l'interior cables d'anada i tornada.
El fanal és relativament modern, les caixes també. La casa, en canvi, és del 1902. Suposo que, un cop més, qui va decidir on es posarien el fanal, les caixes de la tija i l'altra caixa, va prendre la decisió sobre un plànol, en un despatx. Ves a saber si no seria la mateixa persona que va dissenyar els carrils bici de què vaig parlar fa alguns dies.
Fa poc vaig passar caminant pel carrer Aribau, per sota de la Diagonal. Em vaig fixar en una casa que fa moooolts anhys, quan jo estudiava a la Universitat, veia cada dia de tornada a casa des de l'autobús o el tramvia (he viscut l'època gloriosa, la decadència i el resorgiment del tramvia a Barcelona). Era una casa modernista de dos pisos que em cridava l'atenció perquè tenia una planta baixa molt bonica, d'una gran riquesa ornamental, i al damunt un pis d'aspecte senzill, com si se'ls haguessin acabat els diners quan estaven fent la casa i l'haguessin acabat de qualsevol manera.
Fa alguns anys van construir-hi més pisos. Des del carrer se'n veuen quatre al damunt de la casa original. Potser hi hagi també algun àtic, però; no sabria dir-ho. Són d'un estil que no té res a veure amb el modernisme i amb l'estil de les cases veïnes i d'un color diferent a la part inferior. Crec que això ja és prou per qualificar de nyap aquest engrandiment de l'edifici. Vegeu-lo:
Casa Conrad Roure (carrer Aribau, 155, Barcelona)Però també hi ha més nyaps pel que fa al mobiliari urbà. Vaig voler fer una fotografia de la porta principal, però em va ser imposible. Sense tenir en compte la moto aparcada al davant, que és un obstacle transitori, n'hi ha dos que són fixos: un fanal i una caixa que no sé quina finalitat hi té. A més, fixeu-vos tot el que té el fanal en la tija: quatre caixes i sengles cables molt gruixuts que deuen dur a l'interior cables d'anada i tornada.
El fanal és relativament modern, les caixes també. La casa, en canvi, és del 1902. Suposo que, un cop més, qui va decidir on es posarien el fanal, les caixes de la tija i l'altra caixa, va prendre la decisió sobre un plànol, en un despatx. Ves a saber si no seria la mateixa persona que va dissenyar els carrils bici de què vaig parlar fa alguns dies.
Les dues cultures a la Royal Society
Fa uns setmanes vaig parlar aquí de les "dues cultures" de la societat contemporània (les ciències i les lletres), expressió que va usar per primera vegada Charles Percy Snow en una conferència que va impartir el 1959. Per a Snow, aquesta escisió era la causa que s'anés perdent la capacitat de resoldre els problemes del món.
Amb motiu dels 50 anys d'aquella conferència, la Royal Society de Londres organitza enguany una Jornada de debat per fer una revisió de la idea de les dues cultures i avaluar la seva aplicació a la situació actual. Els participants en el debat són persones del dos costats (les "cultures" oposades).
És un acte obert al públic i, a més, serà retransmès en directe per Internet. Serà el 5 de maig 2009 a les 18.30 de Londres, una hora més aquí .
Amb motiu dels 50 anys d'aquella conferència, la Royal Society de Londres organitza enguany una Jornada de debat per fer una revisió de la idea de les dues cultures i avaluar la seva aplicació a la situació actual. Els participants en el debat són persones del dos costats (les "cultures" oposades).
És un acte obert al públic i, a més, serà retransmès en directe per Internet. Serà el 5 de maig 2009 a les 18.30 de Londres, una hora més aquí .
divendres, 1 de maig del 2009
Què els deu passar, a aquests arbres?
Ahir al matí vaig passar pels jardins de la Universitat de Barcelona. Vaig veure alguns arbres que feien pena. Aquest primer, ja ni és arbre, només en queda un tros de tronc. O li han practicat l'eutanàsia o l'han condemnat a mort:
I a aquests altres dos, els han deixats pelats com si fossin pals del telèfon o de la llum, de quan els feien de fusta:
Suposo que deu haver-hi algun motiu perquè facin això als arbres, però ho desconec i m'agradaria saber-ho. Si ahir hi hagués hagut algú treballant al jardí li ho hauria preguntat.
Fotos: M. Piqueras (30.04.2009)
I a aquests altres dos, els han deixats pelats com si fossin pals del telèfon o de la llum, de quan els feien de fusta:
Suposo que deu haver-hi algun motiu perquè facin això als arbres, però ho desconec i m'agradaria saber-ho. Si ahir hi hagués hagut algú treballant al jardí li ho hauria preguntat.
Fotos: M. Piqueras (30.04.2009)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)