El Premi Internacional Catalunya 2008 ha estat atorgat, per majoria absoluta del jurat, a Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung, dues dones nascudes a Birmània (actualment Myanmar) i que han lluitat per la llibertat i els drets humans en el seu país des de fronts diferents: Cynthia Maung des de l'exili a Tailàndia, en una clínica prop de la frontera amb Birmània; Suu Kyi des d'un exili interior, en l'arrest domiciliari a què l'ha tinguda sotmesa el règim dictatorial del seu país durant bona part dels darrers vint anys (1989-1995 i des de 2002).
Malgrat la seva detenció, la Lliga Nacional per a la Democràcia, de la qual era secretària general Suu Kyi, va guanyar les eleccions de 1990, amb un 82 per cent d'escons en el Parlament, però la Junta Militar no va acceptar aquells resultats. El 1991 li va ser concedit el premi Nobel de la Pau, que no va poder recollir personalment (el van recollir els seus fills). Va destinar-ne els diners a crear una fundació en favor de l'educació i la salut del poble birmà. Suu Kyi no va poder acomiadar-se del seu marit, mort a Londres el 1999, perquè a ell, estant ja malalt, no li van permetre anar a visitar la seva esposa a Rangun, i ella estava convençuda que, si sortia del país (les autoritats la convidaven a fer-ho), no hi podria tornar.
Malgrat aquest exili interior, la veu de Suu Kyi i els seus escrits han estat presents en molts fòrums internacionals i després del premi Nobel ha rebut altres guardons internacionals als quals s'afegeix ara aquest premi que concedeix anualment la Generalitat de Catalunya.
Cynthia Maung va estar acusada per la Junta Militar birmana d'insurgent, de terrorista que feia contraban d'opi i de fugitiva de la justícia. Maung pertany a l'ètnia Karen, minoritària a Birmània, i que ha estat perseguida per la Junta Militar. Va estudiar medicina a mitjans de la dècada de 1980 i després, en la pràctica de la professió va comprovar la misèria en què vivia tanta gent i les dificultats que tenien per poder accedir als serveis mèdics. El mateix any que Suu Kyi començava la seva activitat política --1988- Maung es va refugiar a Tailàndia, on als pocs mesos de la seva arribada va començar a treballar en un petit hospital a Mae Sot, prop de la frotnera, que des d'aleshores ha acullit molts milers de refugiats i refugiades de Birmània que arriben a Tailàndia ferits o malalts; molts afectats de malària.
Aclaparada per l'allau de persones que necessitaven ajut mèdic, a més de fer de metge ha ahgut de fer també d'administradora i de recollir fons que obté d'organitzacions internacionals d'ajuts als refugiats i d'altres institucions. A més, ha format voluntaris i voluntàries amb els coneixements bàsics per a curar els malalts i els serveis que la clínica donava al principi han anat augmentat. Avui dia, aquella clínica pot proporcionar als birmanesos sense recursos serveis mèdics, socials i educació. Com Suu Kyi, Maung ha rebut nombrosos guardons internacionals.
El mes de novembre de 2008, el president de la Generalitat lliurarà aquest dos premis. Maung ha confirmat que vindrà a recollir el seu i que pronunciarà un discurs durant la cerimònia del lliurament. És probable que sigui ella qui reculli també el premi destinat a Suu Kyi.
(Fotografies: Aung San Suu Kyi, web del Parlament Europeu; Cynthia Maung, web de la Clínica Mae Tao.)
