Fa uns dies, Manuel Chaves, president de la Junta de Andalucía, proposava que el català, l'euskera i el gallec es poguessin estudiar en les universitats i escoles oficials d'idiomes d'Andalusia. La reacció de Mariano Rajoy va ser gairebé immediata. Segons l'Agència EFE, "El líder del PP, Mariano Rajoy, cree que la medida del programa del PSOE-A para incluir el catalán, el euskera y el gallego en las escuelas de idiomas andaluzas 'no tiene ningún sentido, la prioridad es conocer el castellano que es la segunda lengua del mundo y también el inglés que es la primera'."
El senyor Rajoy, a més de mostrar la seva manca de sensibilitat cultural per les altres llengües que es parlen a l'estat espanyol (un estat que ell defensa amb tanta fermesa), demostra que no està ben informat sobre les llengües més parlades en el món. És cert que l'anglès i l'espanyol es troben entre les que mes es parlen, però Rajoy oblida dues llengües que són parlades encara per més gent: el xinès mandarí, que segons dades de 2005, era parlada per més de 1000 milions de persones (873 milions com a primera llengua) a les dues Xines i a Singapur (vegeu el ranking de les 30 primeres llengües del món en el web World Languages & Cultures), i l'hindi, llengua que parlen prop de 500 milions de persones (370 milions com a primera llengua). Però segurament es posaria molt content si sabés que hi ha més persones que tenen com a llengua nadiua l'espanyol que l'anglès, tot i que el nombre de persones angloparlants sigui més gran si s'hi sumen els que la tenen com a segona llengua.
Per altra banda, això d'ensenyar a català a Andalusia no és cap novetat. A Granada, el català ha estat present a la Universitat des de 1944, en què un decret signat pel Caudillo sobre l'ordenació dels estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres oferia tres hores setmanals de filologia catalana. Un article de José Bejarano publicat a La Vanguardia el 9 de desembre de 2007 explica aquesta presència del català a la universitat granadina i se centra en l'experiència de Montserrat Rubió (filla de l'historiador de la literatura catalana Jordi Rubió i Balaguer i besnéta del poeta Joaquim Rubió i Ors, Lo Gayté del Llobregat) com a professora de català d'aquella universitat durant uns quinze anys, tot i que oficialment no hi ensenyava aquesta llengua, sinó 'filologia catalana' . Segons Bejarano, el català segueix essent present a la Universitat de Granada i l'actual professora és una burgalesa de pare català.
D'acord amb l'actual pla d'estudis de la llicenciatura de Filologia Romànica de la Universitat de Granada, el català por triar-se com a primera llengua romànica i també la seva literatura. Si fos pel PP, suposo que els diners que ara es destinen a l'ensenyament del català a Granada els dedicarien a reforçar els estudis d'anglès. Aleshores els estudiants d'aquella universitat podrien fer seva aquella frase de "con Franco vivíamos mejor".
dimarts, 5 de febrer del 2008
dilluns, 4 de febrer del 2008
Quebec, 400 anys
L'Ajuntament de Quebec vist des de la rue du Marché ChamplainLa ciutat de Quebec celebra enguany el seu quart centenari. M'ho recorda un butlletí rebut recentment de l'ambaixada canadenca a Madrid. Vaig ser a Quebec només unes hores un dia d'octubre de 2004. Aquell any, el congrés de la World Federation of Science Journalists va fer-se a Montreal, i el govern canadenc va convidar els participants a algunes excursions per visitar centres de recerca i instal·lacions relacionades amb el desenvolupament científic i tecnològic en diversos llocs del país. Em vaig apuntar a una excursió que es feia a la ciutat de Quebec, amb una visita a un institut de recerca forestal, a la Universitat Laval i al trencaglaç Amundsen, que aquell mateix dia arribava de la campanya de l'Àrtic. Ens van organitzar també una breu visita a la ciutat vella.
A Quebec, l'autobús ens va deixar a l'esplanada davant de l' Ajuntament, aquell edifici enorme que és gairebé el símbol de la ciutat i que es veu sobresortir per tot arreu. Un guia local va afegir-se als dos que ens havien acompanyat des de Montreal. Era un guia molt peculiar, un quebéquois ja madur, entusiasmat per la seva ciutat i gran coneixedor de la seva història. Com que el passeig pel vell Quebec --la Basse-Ville-- havia de ser curt (l'Amundsen ens esperava en el port), va dir-nos que ens ensenyaria els racons de la ciutat que a ell més li agradaven. Un d'ells és la Place Royal, que diuen que és el lloc on Samuel Champlain va fundar la ciutat el 1608.
Placa que recorda la fundació de la ciutat de QuebecSento no haver pogut passar ni tan sols un dia a Quebec. És una ciutat d'aquelles on m'agradaria tornar i perdre'm pels seus carrers, pujar i baixar escales, seure davant d'aquell immens mirador sobre el riu San Llorenç, pensar que alguns d'aquells racons que ara semblen trets d'un parc temàtic fa anys eren carrers i places on vivia gent del poble, quebequesos que no podien imaginar que amb el temps la ciutat rebria milers de visitants diàriament. I és que aquesta civilització de l'oci en què estem ja immersos té això; ho posa tot a l'abast de tothom, i cal que sigui bonic, que les cases estiguin ben restaurades i pintadetes, de manera que acaben semblant un decorat per rebre els visitants.
Pujant a l'Amundsen en el port de QuebecDins un mot, quanta gent que hi viu!: El Rodamots
"Dins un mot, quanta gent que hi viu!", és una cita de Vicent Andrés Estellés (Primer llibre de les odes) que el Rodamots ha adoptat com a lema en el seu web. El Rodamots fa possible que cada dia, de dilluns a divendres, arribi a la meva bústia --i a la de les més de 9000 persones que estan subscrites a aquest servei-- un correu amb una paraula o una expressió catalanes, la seva definició i alguns exemples. Solen anar agrupats per temes; per exemple, els darrers mots que m'han arribat (gamarús i tòtil) fan referència a noms d'animals que, aplicats a persones, es fan servir de manera despectiva.
Com es pot llegir en les preguntes freqüents del Rodamots, el seu creador (Jordi Palou) es va inspirar en A Word A Day, un butlletí que va iniciar-se el 1994 i avui dia reben més de 600.000 persones en més de 200 països. Fa més de deu anys que estic subscrita a la llista dels mots anglesos i tan bon punt em vaig assabentar de l'existència del Rodamots, també m'hi vaig subscriure. M'agrada mirar el correu al matí i trobar-me aquest breus missatges amb paraules o expressions que no sempre conec o que no coneixia emprades en aquell sentit.
De vegades la paraula m'atreu, independentment del seu significat i passa a la meva col·lecció de mots predilectes. Una col·lecció que, a diferència de moltes altres, no ocupa cap espai físic, però que exigeix manteniment per no anar minvant o perquè no oblidi les peces que conté. Fa poc vaig sentir un micòleg que parlava de bolets que creixien damunt la virosta, un mot dels meus predilectes, que tenia oblidat. I fullejant un text sobre microbiologia vaig desempolsegar un altre mot de la meva col·lecció: geosmina, el compost químic produït per un bacteri del genere Streptomyces, semblant a un fong i molt abundant en els sòls. La geosmina dóna a la terra humida la seva olor característica (el seu nom, que ve del grec, significa 'aroma de la terra'). I els missatges de Rodamots són també un bon servei de manteniment o ampliació de la meva col·lecció. Gràcies Rodamots!
Com es pot llegir en les preguntes freqüents del Rodamots, el seu creador (Jordi Palou) es va inspirar en A Word A Day, un butlletí que va iniciar-se el 1994 i avui dia reben més de 600.000 persones en més de 200 països. Fa més de deu anys que estic subscrita a la llista dels mots anglesos i tan bon punt em vaig assabentar de l'existència del Rodamots, també m'hi vaig subscriure. M'agrada mirar el correu al matí i trobar-me aquest breus missatges amb paraules o expressions que no sempre conec o que no coneixia emprades en aquell sentit.
De vegades la paraula m'atreu, independentment del seu significat i passa a la meva col·lecció de mots predilectes. Una col·lecció que, a diferència de moltes altres, no ocupa cap espai físic, però que exigeix manteniment per no anar minvant o perquè no oblidi les peces que conté. Fa poc vaig sentir un micòleg que parlava de bolets que creixien damunt la virosta, un mot dels meus predilectes, que tenia oblidat. I fullejant un text sobre microbiologia vaig desempolsegar un altre mot de la meva col·lecció: geosmina, el compost químic produït per un bacteri del genere Streptomyces, semblant a un fong i molt abundant en els sòls. La geosmina dóna a la terra humida la seva olor característica (el seu nom, que ve del grec, significa 'aroma de la terra'). I els missatges de Rodamots són també un bon servei de manteniment o ampliació de la meva col·lecció. Gràcies Rodamots!
diumenge, 3 de febrer del 2008
No he anat de rebaixes!
Ho he aconseguit! Enguany he resistit la temptació i no he anat de rebaixes! No és que sigui una compradora compulsiva de rebaixes --mai no faria cua davant la porta d'uns grans magatzems per entrar-hi corrent el primer dia de rebaixes --, però habitualment aprofito les rebaixes per comprar-me roba que necessito --o que crec que necessito.
Pel que fa a les necessitats de roba, sovint ens les creem nosaltres mateixos. El meu vestuari no és molt extens, però en mirar l'armari he vist que estava ben proveïda i que, com mai m'han agradat les modes estridents, podia passar amb el que tenia sense que es vegi passat de moda --i si s'hi veu, però a mi m'agrada i m'hi trobo còmoda, tant me fa...
A les rebaixes d'hivern acostumo a comprar-me alguna parka o peça d'abric per l'estil. Però ni l'hivern passat ni aquest han estat excessivament freds. La parka que vaig comprar a les rebaixes del 2007 està encara molt nova i en l'armari conviu amb algunes de rebaixes anteriors.
Prop de casa tinc uns grans magatzems molt populars (gairebé els únics que hi ha i que han anat fagocitant els altres). Hi he passat al costat algunes vegades durant el mes de gener i n'he vist els aparadors cridaners (per què seran tan barroeres les representacions de les rebaixes ens els aparadors?) i he vist sortir-ne la gent carregada de bosses. Pensar que jo NO hi havia entrat a comprar m'ha fet pujar l'autoestima fins a alçades insospitades.
Pensant-ho bé, però, crec que al febrer hi ha les segones rebaixes. I si potser hi trobés alguna superganga....?
Pel que fa a les necessitats de roba, sovint ens les creem nosaltres mateixos. El meu vestuari no és molt extens, però en mirar l'armari he vist que estava ben proveïda i que, com mai m'han agradat les modes estridents, podia passar amb el que tenia sense que es vegi passat de moda --i si s'hi veu, però a mi m'agrada i m'hi trobo còmoda, tant me fa...
A les rebaixes d'hivern acostumo a comprar-me alguna parka o peça d'abric per l'estil. Però ni l'hivern passat ni aquest han estat excessivament freds. La parka que vaig comprar a les rebaixes del 2007 està encara molt nova i en l'armari conviu amb algunes de rebaixes anteriors.
Prop de casa tinc uns grans magatzems molt populars (gairebé els únics que hi ha i que han anat fagocitant els altres). Hi he passat al costat algunes vegades durant el mes de gener i n'he vist els aparadors cridaners (per què seran tan barroeres les representacions de les rebaixes ens els aparadors?) i he vist sortir-ne la gent carregada de bosses. Pensar que jo NO hi havia entrat a comprar m'ha fet pujar l'autoestima fins a alçades insospitades.
Pensant-ho bé, però, crec que al febrer hi ha les segones rebaixes. I si potser hi trobés alguna superganga....?
dissabte, 2 de febrer del 2008
Per la Candelera...
"Per la Candelera, ous a la carrera", diu el refrany. Al febrer els dies s'allarguen i quan les gallines vivien en corrals i no en aquesta mena d'estabularis on mai no es fa de nit i qualsevol animal perd els seus ritmes circadiaris, l'augment de les hores amb llum estimulava la posta d'ous. El refrany també diu "Si la Candelera plora, el fred és fora; si la candelera riu, el fred és viu. Però tant si plora com si riu, anem de cara a l'estiu". (Hi ha moltes variacions, d'aquest refrany.) Com tants altres refranys, una mica exagerat (en castellà, sobre el temps del febrer diuen "en febrero, busca la sombra el perro"; Déu n'hi do, l'exageració).
Avui, a Barcelona, la Candelera no ha plorat ni ha rigut. El dia ha esta rúfol, ennuvolat, però sense que caigués ni una gota. Cosa que deuen haver agraït els milers de persones que s'han disfressat o han disfressat la mainada. La quaresma comença enguany molt d'hora i avui han coincidit rues de Carnaval, la Candelera i una celebració més seriosa: els 800 anys del naixement de Jaume I que he comentat en l'anterior entrada del bloc.
En el meu barri (Les Corts), organitzen una rua de Carnaval. És una rua modesta, amb unes quantes carrosses o vehicles aspirants a carrosses, on la mainada i gent jove, principalment, s'ho passa molt bé. No sabia a quina hora la feien i no pensava pas anar a veure-la, però he anat al cinema Renoir a la primera sessió i a la sortida he sentit sirenes i una munió de clàxons. La circulació estava interrompuda i, com sol passar, la gent al volant semblava que cregués que com més soroll fes, abans tindria el camí lliure per avançar. He arribat fins a la Travessera de les Corts per veure l'espectacle. Al final de la rua hi havia un vehicle de "BCN Neta" i uns nois i noies vestits amb les armilles grogues del servei de neteja de l'Ajuntament. Amb unes enormes escombres que semblaven de bruc, tractaven inútilment de recollir els paperets que llençaven des dels cotxes de "presos" (vegeu la tercera foto). He pensat si no formarien part de la rua i anaven disfressats de gent de la neteja...
Algunes imatges de la rua cortsenca 2008:
Avui, a Barcelona, la Candelera no ha plorat ni ha rigut. El dia ha esta rúfol, ennuvolat, però sense que caigués ni una gota. Cosa que deuen haver agraït els milers de persones que s'han disfressat o han disfressat la mainada. La quaresma comença enguany molt d'hora i avui han coincidit rues de Carnaval, la Candelera i una celebració més seriosa: els 800 anys del naixement de Jaume I que he comentat en l'anterior entrada del bloc.
En el meu barri (Les Corts), organitzen una rua de Carnaval. És una rua modesta, amb unes quantes carrosses o vehicles aspirants a carrosses, on la mainada i gent jove, principalment, s'ho passa molt bé. No sabia a quina hora la feien i no pensava pas anar a veure-la, però he anat al cinema Renoir a la primera sessió i a la sortida he sentit sirenes i una munió de clàxons. La circulació estava interrompuda i, com sol passar, la gent al volant semblava que cregués que com més soroll fes, abans tindria el camí lliure per avançar. He arribat fins a la Travessera de les Corts per veure l'espectacle. Al final de la rua hi havia un vehicle de "BCN Neta" i uns nois i noies vestits amb les armilles grogues del servei de neteja de l'Ajuntament. Amb unes enormes escombres que semblaven de bruc, tractaven inútilment de recollir els paperets que llençaven des dels cotxes de "presos" (vegeu la tercera foto). He pensat si no formarien part de la rua i anaven disfressats de gent de la neteja...
Algunes imatges de la rua cortsenca 2008:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)