dimecres, 17 de juliol de 2019

Marta Pessarrodona i la lectora corrent

A començament de juny vaig guanyar un concurs. Bé, potser seria millor dir-ne un 'concurset'. La delegació de Les Corts d'Òmnium Cultural el va convocar amb ocasió de la concessió a Marta Pessarrodona del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Consistia a trobar un llibre d'aquesta autora en algun lloc del districte de Les Corts de Barcelona a partir de les pistes que anirien donant per Twitter. La primera era aquesta:



Deia que el llibre era amagat "en un lloc que no és un carrer i, si plou, es mullarà". Si el lloc no era un carrer, però era a l'aire lliure i, pel tipus de convocatòria, havia de ser accessible a tothom, només se m'acudia que pogués ser una plaça o un jardí. L'endemà, la segona pista ja acotava una mica més les possibilitats:



Deia que el lloc on era amagat el llibre "pren el nom d'una persona que no era de Barcelona". Vaig tenir la intuïció que es tractaria d'uns jardins més que no pas d'una plaça, potser perquè en el districte de Les Corts hi ha bastants jardins i em venien al cap més jardins amb nom de persona que no pas places. Però dedicat a una persona que no era de Barcelona? Podria ser algun dels jardins dedicats a gironins il·lustres com Joaquim Ruyra o Jaume Vicens Vives. O els de Sant Joan de Déu, que era portuguès. També tenim els jardins de William Shakespeare, però em semblava un lloc massa allunyat del cor del districte (per damunt del Palau de Pedralbes), per on no hi passa gaire gent. I si fos algun dels jardins que s'han dedicat a dones? En tenim uns quants que recorden dones que no van néixer a Barcelona, com la pintora Olga Sacharoff, nascuda a Tblisi; la pianista i compositora Blanca Selva, al Llemosí; Áurea Cuadrado, nascuda a Ontinyena, que va dirigir la Maternitat durant la guerra, o l'advocada i política Clara Campoamor, nascuda a Madrid.

El dissabte 1 de juny, em vaig despertar relativament d'hora i vaig entrar a Twitter per veure les notícies del dia. El primer tuit que vaig veure era d'Òmnium Les Corts, amb una nova pista sobre l'amagatall del llibre:


Hi deia (ho reprodueixo aquí perquè en la captura de pantalla no es veu gaire clar): "L'espai on està amagat el llibre recorda una dona que va lluitar pels drets civils de les dones i que es va exiliar per haver-los defensat."

Aquesta va ser la pista definitiva. No podia ser altre lloc que els jardins de Clara Campoamor, que són a costat de la Diagonal, entre els carrers de Joan Güell i de Gandesa. Campoamor és l'advocada que, quan va ser diputada, va defensar els drets de les dones, i el 1931 va fer possible el vot de la dona, havent-se d'enfrontar, per aconseguir-ho, fins i tot al seu propi partit (Partit Radical), que va votar en gran part en contra de la proposta.

No m'ho vaig pensar gens i en pocs minuts era ja al carrer, enfilant cap a la Diagonal. Quan vaig arribar-hi, els jardins de Clara Campoamor eren gairebé deserts. Només hi havia dues persones que passejaven cadascuna el seu gos. Si jo hagués d'amagar un llibre en aquells jardins, on ho faria?, em vaig preguntar. No pas per terra, perquè hi venen molts gossos i de vegades es fiquen ens els parterres i podrien trobar-lo abans que el trobés una persona. En la part més allunyada de la Diagonal hi ha una zona d'arbustos a tocar d'un mur que separa els jardins i la part posterior de les cases del carrer Europa. Em va semblar un bon lloc per amagar-hi alguna cosa. Vaig començar per allà i de seguida vaig veure una bossa blanca de plàstic opac que penjava de dues branques a les quals estava lligada amb uns cordills. No vaig poder desfer els nusos i vaig optar per trencar la bossa. I ve't aquí què hi havia dins:



Era el llibre A favor nostre, un recull de poemes de Marta Pessarrodona i anava acompanyat d'una nota:

Em va fer il·lusió trobar el llibre. Marta Pessarrodona és un referent per a mi per diversos motius. Per exemple, el nom d'aquest blog (La lectora corrent) li dec --indirectament-- a ella. El vaig començar el 2004 i per fer-ho havia d'omplir un formulari. En una de les caselles calia escriure el nom del blog. Jo no hi havia pensat, que havia de posar-li un nom; de fet, era una prova que feia per veure si me'n sortia. En aquell moment, la primera cosa que se'm va acudir va ser "La lectora corrent", potser perquè és el títol d'una serie d'assajos de crítica literària de Virginia Woolf.  I perquè era també el nom d'una secció setmanal que Marta Pessarrodona va publicar durant un temps en el diari AVUI. Amb aquest títol, alhora que homenatjava la mateixa Woolf també ho feia a Marta Pessarrodona. Gràcies a la dona que enguany ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 1986 vaig endinsar-me en el coneixement del grup de Bloomsbury, a través d'una exposició organitzada per "la Caixa" que ella va coordinar. I amb la trobada del llibre, tanco el cercle Lectora corrent / Bloomsbury / Pessarrodona.