El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 8 de gener de 2014

Tornar a casa per Nadal? Amb precaucions

Durant molts anys, un anunci típic de Nadal era el de Nescafé El Almendro, amb la cançoneta aquella de "Vueeelve, a casa, vueeelve..." Després, Nescafè va fer un anunci que també recordava les persones que tornen a casa per Nadal. Enguany una altra marca de cafès (em sembla que Marcilla) ha fet un anunci sobre el Nadal i les persones que viuen a l'estranger i crec que sortejaven viatges perquè poguessin venir a passar les festes amb la família. En el futur no sé si la gent que ha hagut de marxar a l'estranger tindrà moltes ganes de venir a passar el Nadal o cap altra festa a la seva terra, després del regal que els ha fet el Govern de Rajoy el passat dia de Sant Esteve.

Quan ho vaig llegir en el mur de Facebook de l'Olga Cuevas, em pensava que era una innocentada, que el web on enllaçava era un d'aquests que publiquen notícies de broma. I és que, des de fa algun temps, és difícil esbrinar si una notícia és de broma o és real, o si allò que veus a la televisió és el Telenotícies o el Polònia. Doncs no, no és una broma del dia dels Innocents, sinó un "regal" de Nadal que s'ha fet públic en el BOE del dia de Sant Esteve.



El 26 de desembre de 2013 el BOE va publicar els pressupostos de l'Estat per al 2014. La pàgina 104817 (pàgina 209 del pdf) fa pública una nova disposició incorporada a la Llei General de la Seguretat Social que diu així:

Siete. Se incorpora una nueva disposición adicional, la sexagésima quinta, al Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social, con la siguiente redacción:

«Disposición adicional sexagésima quinta. Pérdida de residencia a efectos de prestaciones de la Seguridad Social, incluidos los complementos a mínimos.

1. A efectos del mantenimiento del derecho de las prestaciones económicas de la Seguridad Social en las que se exija la residencia en territorio español, se entenderá que el beneficiario de dichas prestaciones, incluidos los complementos a mínimos, tiene su residencia habitual en España aún cuando haya tenido estancias en el extranjero siempre que éstas no superen los 90 días a lo largo de cada año natural, o cuando la ausencia de territorio español esté motivada por causas de enfermedad debidamente justificadas.

No obstante lo dispuesto en el párrafo anterior, a efectos de las prestaciones y subsidios por desempleo, será de aplicación lo que determine su normativa específica.
2. A efectos del mantenimiento del derecho de las prestaciones sanitarias en las que se exija la residencia en territorio español, se entenderá que el beneficiario de dichas prestaciones tiene su residencia habitual en España aún cuando haya tenido estancias en el extranjero siempre que éstas no superen los 90 días a lo largo de cada año natural.»
Quan els polítics de torn ens diuen que les dades de l'atur estan baixant --i ho diuen tots cofois-- no ens diuen que un dels motius d'aquest descens és perquè hi ha persones que decideixen marxar a l'estranger a buscar la feina que no troben aquí. Jo els diria que, del descens de l'atur a Catalunya, ja en poden restar dos que jo conec --Elena i Iñaki-- que ara són a Tailàndia. Com l'Elena i l'Iñaki, molts homes i dones han marxat a l'estranger aquests últims anys. La majoria són persones amb un bona formació, que aquí no trobaven feina d'acord amb la seva titulació o vocació. El món de la recerca, d'això, en té una bona experiència: joves investigadors amb una sòlida formació, alguns fins i tot que treballaven en línies de recerca punteres, han hagut de fer les maletes per poder continuar investigant. És l'exili de cervells, de què parlava fa poc José Manuel Fernández, representant del col·lectiu Federación de Jóvenes Investigadores (més coneguts com a "Precarios").

Doncs a partir de 2014, tots aquest homes i dones que treballen a l'estranger i que, en decidir fer-ho, han contribuït a alleugerir les llistes de l'atur, si vénen a veure la família, hauran de prendre moltes precaucions, no fos cas que es contagiessin la grip o que prenguessin mal, perquè no tindran dret a assistència sanitària en els centres de salut pública.

Aquests dies els mitjans de comunicació dediquen hores i hores a discutir si està bé que imputin la filla del rei per defraudació a Hisenda. Sembla que no sàpiguen parlar de res més. No he llegit molts diaris ni seguit molts telediaris i telenotícies, però fent una cerca a Internet, no veig que els mitjans més populars hagin dedicat gaire espai --si és que n'hi han dedicat cap-- a comentar aquesta nova disposició que deixa sense cobertura sanitària persones que en molts casos s'han vist abocades a emigrar. Una disposició que espero i confio que no s'apliqui a Catalunya. M'indigna que es perdi el temps a debatre si Cristina de Borbó acabarà o no declarant davant del jutge o si Neymar té una gastroenteritis, mentre que notícies com aquest regal de Nadal de Rajoy passin gairebé desapercebudes!

Actutalització 09.01.2014
Una ciutadana espanyola que viu a Bolívia des de fa sis mesos ha iniciat una petició a change.org adreçada al Govern espanyol perquè es restableixi el dret a la sanitat pública als emigrants espanyols. Quan escric això ja hi ha més de 244.000 signatures.

3 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Mercè, el Vuelve... em sembla que era d'uns torrons: El Almendro.

Estem perdent tant en tant poc temps, que quan vulguem sortir al carrer ja no ens quedarà esma de res

Mercè Piqueras ha dit...

Potser sí, Víctor. Jo hauria posat la mà al foc que era Nescafè, però crec que tens raó. Nescafé, però, em sembla que feia també un anunci d'algú que torna a casa per Nadal i hi troba el Nescafé, com sempre. Després ho esmenaré.

Júlia ha dit...

Nescafé s'ho va copiar una mica o molt, dels torrons aquests.


Passen tantes coses grosses que una cosa en tapa una altra i en van fument gols a tort i a dret, no sé si és estratègia política o casualitat.