El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 14 de març de 2013

Tecnològicament analfabeta

Fa poc vaig canviar d'operadora de telefonia per al mòbil. Com que ahir havia de sortir de viatge, vaig buscar en el web si calia donar-se d'alta del servei de roaming (algunes companyies ho demanen).  Només vaig trobar informació sobre les tarifes que apliquen, segons el país on es viatja, i n'hi havia unes que deia que són les que apliquen per defecte. Vaig deduir que no calia fer res. Doncs, bé; suposo que sí que calia fer alguna cosa perquè, quan vaig engegar el telèfon a l'aeroport de Praga i vaig  provar de fer una trucada, em va sortir un avís que només podia fer trucades d'emergència, i no es veia la icona que indica que hi ha connexió.

El meu vol va arribar amb retard i les maletes també van trigar molt a sortir. Volia avisar una amiga que m'esperava per anar a sopar; també a casa, per dir que ja havia arribat; i estava pendent d'una trucada o un sms per saber com havia anat l'operació d'una amiga.

Un cop instal·lada, vaig pensar recórrer a Skype i vaig intentar comprar crèdit pagant amb targeta. Vaig omplir els formulari necessaris per fer-ho i al final em va sortir un avís: per confirmar el pagament amb la targeta, havia d'escriure un codi que em proporciona el meu banc. Però com me'l proporcionava? Doncs mitjançant un sms que s'envia automàticament... al meu mòbil, el que no té connexió a cap línia.

He entrat de nou al web de l'operadora de telefonia i, per més que he buscat on parla de roaming, enlloc llegeixo que calgui apuntar-se al servei, només parla de les tarifes de trucades des de l'estranger. He trobat un espai de chat per fer-hi consultes però a l'altre costat hi ha una màquina que deu tenir frases preparades per respondre a partit del reconeixement de paraules. Altrament no em diria que truqui a un 900, que no és accessible des de l'estranger, ni algunes altres bajanades que m'ha dit. Finalment m'han donat un número normal de telèfon, però és de pagament. Tenint en compte que sempre que he hagut de trucar per resoldre algun problema m'han tingut molta estona al telèfon, crec que ho deixaré córrer i ja ho consultaré a Barcelona, per a una altra ocasió.

Em costa fer canvis; de telèfon, d'ordinador, de càmera de fotos... Deu ser cosa de l'edat, però cada canvi de tecnologia em representa un munt de problemes fins que no conec el funcionament adequat del següent aparell. Ara no es tracta de l'aparell, que és el mateix, sinó de la companyia. Aquest problema d'ara és un més dels que he tingut. A Barcelona, encara no he aconseguit tornar a connectar el mòbil a Internet des que em vaig canviar. En el servei d'assistència em diuen que és vell. Vell, un aparell que té un any! També em van recomanar que passés per una botiga de la seva empresa, però, com que no els hi he comprat a ells, sinó que me'l van alliberar, se'n desentenen. El darrer consell que em fan: que vagi a consultar-ho on me'l van vendre. Com he d'anar a una empresa de la qual em vaig donar de baixa perquè m'expliquin com he de fer la connexió d'una altra operadora? Em sento tecnològicament analfabeta.

La jornada de treball comença avui després de dinar. Aprofitaré el matí per fer una mica de turisme, si el fred m'ho permet, que ara la temperatura és de 10 graus sota zero. El sol intenta, però, travessar la capa de núvols que cobreix la ciutat i sembla que pujarà una mica.

Des de la meva finestra de la residència de visitants de Villa Lana
Foto: M. Piqueras (14.03.2013)

4 comentaris:

Salvador ha dit...

No se si el problema que has tingut amb la telefonia mòbil és amb Movistar... ja que te fama de ser força complicada quan ets a l'estranger.
Nosaltres sempre hem tingut Vodafone i mai hem patit cap problema, al contrari, encara no has posat el peu en un aeroport llunyà que ja et saluda el mòbil de Vodafone d'aquell país, i mai hem tingut cap problema de roaming.
Em confirmaràs el que et dic de la companyia?, mes que res per anar tenint informació de primera mà...
Ànims, que les noves tecnologies no et facin perdre el bon humor...!!!

Mercè Piqueras ha dit...

Sí que era Movistar. M'hi vaig canviar perquè feien una oferta molt bona si contractaves el fix, internet (fibra òptica) i el mòbil. Abans he estat en dues companyies diferents de telefonia i des que tinc mòbil mai no he tingut aquest problema en cap viatge. Potser a Líbia el 2006 (recordo que vaig trucar a casa des d'un telèfon fix); però em sembla que era general, que no era només la meva companyia.

Quim P ha dit...

Crec que d'analfebeta tecnològica no en tens res... simplement les companyies de telecomunicacions no fan res per a facilitar la vida, tot el contrari

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Quim. El teu comentari és com una injecció d'autoestima.