El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 9 de març de 2013

El llac Vostok de nou

Caldrà llegir l'article científic quan es publiquin els resultats d'aquest treball. Però, de moment, els investigadors russos que treballen a l'Antàrtida, asseguren haver descobert un microorganisme nou en el llac Vostok, una massa d'aigua en el continent antàrtic que està coberta per una capa de gel d'un gruix d'uns quatre quilòmetres (ho he tractat en aquest blog algunes vegades; vegeu-ne els enllaços al final).

La perforació del llac Vostok (il·lustració: US NSF, domini públic)
Des que es va confirmar l'existència del llac, l'objectiu dels investigadors russos ha estat obtenir mostres d'aigua del llac, per buscar-hi possibles organismes que haurien viscut en aquelles aigües, aïllats de la superfície, durant uns quinze milions d'anys. Això va causar un gran debat internacional, a causa de l'oposició de grups ecologistes i també científics, que temien que la perforació pogués contaminar un ambient primigeni. Aprofitant l'Any Polar Internacional 2007-2008, es va fer una crida a la Duma per tal que reconsideressin el projecte de perforació i que unissin els seus esforços als d'altres països per perforar la capa de gel  que cobria altres llacs més petits i aïllats de l'Antàrtida, mentre no es decidís si la perforació del Vostok estava justificada des del punt de vista ambiental.

El febrer de 2012 la perforació va arribar al llac i se'n van extreure unes mostres (les mostres són cilindres de gel, de la mateixa manera que les prospeccions geològiques extreuen cilindres dels terrenys i roques que han d'analitzar), però no era segur que l'aigua gelada extreta fos del llac; podria haver estat de l'interior de la gelera que hi ha immediatament per damunt del llac. Per tant, en reprendre la següent campanya, el gener de 2013, van extreure un altre cilindre de mostreig de més avall, per assegurar-se que era aigua gelada del llac.

Fa un parell de dies (7 de març 2013), RIA Novosti (l'Agència Russa Internacional de Notícies) va fer públic que, en les primeres anàlisis d'aquestes noves mostres, s'han detectat organismes que serien diferents a qualsevol altra forma de vida de la Terra. La notícia cita Sergei Bulat, investigador del Laboratori de Genètica d'Eucariotes de l'Institut de Física Nuclear de Sant Petersburg, i diu que es tracta de bacteris "que no pertanyen a cap dels més de 40 subregnes coneguts de bacteris".

L'afirmació que fa Bulat és una mica confusa, perquè no queda clar si, per bacteri, hem d'entendre tots els organismes procariotes (els que no tenen el material genètic dins d'un nucli limitat per una membrana ni tampoc altres orgànuls cel·lulars), que era com s'entenia fins fa algunes dècades. Avui dia, els procariotes es classifiquen en dos grups --coneguts com a 'dominis': bacteris i arqueus. Tots dos són procariotes, però la seva història evolutiva és diferent i els arqueus es consideren més propers a tots els altres grups d'éssers vius (protists, fongs, plantes i animals) que s'inclouen en el domini dels eucariotes (organismes que tenen un nucli diferenciat i orgànuls diversos en el seu citoplasma). (Vegeu l'arbre de la vida segons aquesta classificació en una altra entrada d'aquest blog.) Potser el fet que aquest investigador treballi normalment en genètica d'eucariotes sigui la causa del seu ús d'una classificació anterior quan es refereix al procariotes.

Segons l'esmentada agència russa, Bulat va informar que "després d'excloure tots els contaminants coneguts... vam descobrir DNA que no coincideix amb el de cap espècie coneguda registrada en les bases de dades [genètiques] de tot el món. L'hem anomenada vida no identificada i 'no classificada'".

Cal ser prudents a l'hora de fer afirmacions com aquestes, especialment quan és un treball que encara no ha acabat i que, abans de publicar-se, haurà de ser avaluat per experts (el que es coneix com a "peer review"). D'una cosa sí que podem tenir la certesa: que no és únicament la NASA l'organització governamental de recerca que s'afanya a difondre uns resultats que encara són preliminars, però que, si es confirmessin serien una gran descoberta per a la ciència (recordem el rebombori de la suposada vida basada en l'arsènic en comptes del fòsfor --en el seus àcids nucleics--, descrita a finals del 2010 i que va ser després rebutjada).

Nota:  Agraeixo a Joaquim Elcacho que, a través del seu blog, em fes assabentar d'aquesta notícia.

Actualització 1 (10.03.2013, 11.10)
A través de Twitter llegeixo que la "descoberta" de nous bacteris ha estat desmentida pels mateixos russos. Faig una cerca i en molts llocs on se'n parla, la informació és bastant confusa. Per exemple, a PHYSORG, diuen que Vladimir Koroloyov, cap del laboratori de genètica on treballa Sergei Bulat, diu que les formes estranyes de vida no eren altra cosa que contaminants. I citen Koroloyov: "Vam trobar alguns espècimens, però no molts. Tots eren contaminants." I en altres webs i blogs diuen que es tractava de querosè.

És estrany que Koroloyov parli d'espècimens però la notícia original de l'agència russa només es referís al DNA, que no havien pogut identificar amb el de cap espècie coneguda. En microbiologia, és freqüent detectar espècies de procariotes sense haver-los vist, únicament a través de l'estudi del DNA que hi ha en les mostres analitzades i que es compara amb bases de dades on es dipositen les seqüències genètiques de les diferents espècies. És com si sabéssim que algú ha estat en un lloc determinat perquè n'hem trobat les seves empremtes digitals i les comparéssim després amb les bases de dades d'empremtes digitals que té la policia per identificar qui era aquella persona.

Si haguessin parlat d'observació al microscopi, sí que podríem pensar que havien confós una substància contaminant per bacteris. De tota manera, i encara que fos així, com es pot confondre amb un bacteri el querosè, que és una mescla líquida d'hidrocarburs obtinguts en la destil·lació fraccionada del petroli?Seria com dir que s'han confós bacteris amb gasolina o gasoil.

Bulat va arribar a la seva conclusió --segons les seves declaracions a l'agència russa-- perquè havia comparat el DNA trobat a les mostres amb el de les bases de dades genètiques. Això tampoc lliga amb la història del querosè, perquè una barreja hidrocarburs no es pot confondre amb un àcid nucleic.

Una explicació més fiable al possible tipus de contaminació, la trobo a Russia Today. En aquest web diuen que es podria tractar d'un bacteri que no haguessin detectat en el líquid que es fa servir per perforar i que podria "menjar" querosè  per obtenir l'energia que necessita. De fet, hi ha bacteris que es poden alimentar de petroli i que són els principals descontaminadors en el cas de vessaments i marees negres.

Tot plegat és una mostra de la pressa que hi ha per comunicar notícies sensacionals, com passa en el camp de la paleontologia humana, on tots els investigadors voldrien haver descobert l'homínid més antic (però això ja seria una altra història).

Actualització 2 (22.04.2013
M'han preguntat què volia dir Vostok en rus. Ho he cercat i vol dir 'est'. És el mateix nom que duu l'estació polar russa sota la qual es troba el llac. Podria ser que el nom sigui perquè és a l'est del continent antàrtic:

Localització del llac Vostok (foto NASA)
Tanmateix, prefereixo pensar que li van posar aquest nom --a la base i al llac-- perquè és el nom d'un dels dos vaixells (l'altre era el Mirny, 'pau') de l'expedició científica russa dirigida pel navegant Fabian von Bellingshausen, que el 28 de gener de 1820 va descobrir el continent austral. De fet, el mateix comandant de l'expedició ja havia donat el nom d'aquell vaixell a una illa del Pacífic (de l'arxipèlag conegut com a "illes de la Línia", perquè són a banda i banda de la línia imaginària de l'Equador) que no es troba pas a l'est).

Potser us interessarà:
- Un llac a 4000 metres de profunditat (aquest blog, 26.07.2013). Sobre les característiques del llac i del projecte rus d'extreure'n mostres.
- El llac Vostok: a punt d'arribar-hi (aquest blog, 18.01.2011). Els investigadors russos que treballaven en la perforació del gel per arribar al llac, s'afanyaven per aconseguir-ho en el mínim temps possible.
- A alguns els agrada el fred (aquest blog, 06.04.2011). Sobre microorganismes aïllats a l'Antàrtida.
- Signs of life from Lake Vostok (07.03.2013), per Caleb A. Scharf, a "Life, Unbounded", blog de Scientific American.