diumenge, 20 de gener del 2013

A l'aigua li agrada Mozart

Sé que al agua le disgustan la música heavy y la estridente; en cambio, le encantan la de Mozart y la clásica en general.
Ho diu el japonès Masaru Emoto, a qui el Magazine de La Vanguardia dedica avui cinc pàgines. I sabeu quina és la seva cancó predilecta? (la de l'aigua, no del japonès). Doncs, Blanca y radiante va la novia; no m'hauria imaginat mai que l'aigua tingués aquests gustos musicals.

Masaru Emoto, a qui el periodista que l'entrevista anomena "profeta de l'aigua", diu que podem millorar l'aigua que bevem. Si, a la gerra o l'ampolla d'aigua, li enganxem una etiqueta amb la paraula gràcies o amor, "l'aigua s'alegrarà, es vivificarà, es purificarà: millorarà." I jo que durant molts anys he estat gastant diners, primer en ampolles i garrafes i ara en filtres per a la gerra Brita! Per què ningú no em va avisar que amb una etiqueta es podia millorar la qualitat de l'aigua?

L'entrevista és un reguitzell de bajanades i de pseudociència i no podia entendre que aquesta revista dediqui a aquest home cinc pàgines fins que he arribat al darrer paràgraf, que acaba així:
Ahora Masaru Emoto ha sido contratado en España por Grupo Pascual para analizar su agua mineral natural Bezoya, extraída de manantiales subterráneos de la sierra de Guadarrama, y cuya composición es de mineralización muy débil. Tras exhaustivos análisis, Emoto concluye que este agua es la que cristaliza de una forma más bella de entre las varias diversas procedencias estudiadas en España.
He llegit l'entrevista perquè Claudi Mans n'ha fet un comentari en la llista de distribució de l'Associació Catalana de Comunicació Científica i aleshores he recordat que jo havia escrit alguna cosa sobre aquest senyor fa sis anys en aquest bloc. Va ser arran de la seva participació a Cuarto Milenio, un programa de televisió que tracta de pseudociència, però presentada com si fos ciència, buscant fins i tot "experts". En aquella ocasió, Emoto explicava com es podien projectar els nostres sentiments a uns pots d'arròs bullit.

El 2006, una mica de cerca per Internet em va servir per veure qui era aquest Emoto i per comprovar el que ja sospitava: que al darrere hi havia un negoci.

Potser us interessarà:
- El agua tiene memoria, entrevista de V.M. Amela a Masaru Emoto, Magazine (20.01.2013)
- Els "sentiments" de l'aigua i de l'arròs (aquest bloc, 03.10.2006). Comentari al pas de Masaru Emoto pel programa "Cuarto Milenio".

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Caramba...es la que compra mí señora ¡¡¡ pero me parece que detrás hay una dósis de propaganda escondida. salut

Mercè Piqueras ha dit...

Miquel, doncs la podeu fer crital·litzar i observar la bellesa dels seus cristalls.