dilluns, 5 de novembre del 2007

"Un funeral de muerte"

Quan jo era petita, el dia dels Difunts (2 de novembre), la gent solia explicar històries del més enllà, d'aparicions, de morts que estaven vius, i d'altres relacionades totes amb la mort. A les case es posaven espelmes per als difunts de la família. En realitat, més que espelmes allò que s'acostumava a posar eren "papallones" una mena de minillums d'oli: cada papallona era una metxa petita que se sostenia en un trosset de paper dur i encerat perquè no es cremés i que surava en un plat d'oli.

Enguany, el dia dels Difunts vaig anar a veure una pel·lícula que, pel seu títol, era molt adient amb la celebració cristiana: Un funeral de muerte. No vaig passar por com quan escoltava algunes de les històries que s'explicaven aquest dia fa anys. Al contrari, vaig riure pels descosits. És una comèdia britànica que fa esclafir el riure des de la primera escena. Exagerada, sens dubte, però molt ben feta i amb un ritme humorístic que es manté al llarg de tota la pel·lícula. Feia temps que no reia tant i amb tantes ganes en el cinema.

Molt recomanable si voleu passar una bona estona.