Les meves gitanetes

Fins fa un parell de dies no sabia qui era Pedro Burruezo. Em vaig assabentar que és un músic que en els dècades de 1980 i 1990 va liderar un grup musical de nom Claustrofòbia, que va ser pioner d'aquest tipus de música que es coneix com a pop mestís, i que, després d'una etapa de silenci, va aparèixer al front d'un altre grup, la Bohemia Camerata, que també interpreta música d'una gran varietat d'estils. En aquesta havanera barreja fins i tot llengües: català i castellà.



I si fa un parell de dies m'assabentava que Pedro Burruezo era un músic, ahir em vaig assabentar que també és el redactor en cap de l'edició espanyola de The Ecologist (que vol dir "l'ecòleg" i no pas "l'ecologista" com creu molta gent).

(Des)ortografia IV

Algunes "perles" vistes pel barri de les Corts. En el primer, a més de la falta d'ortografia en escriure grases (en comptes de 'grasses') i de l'excés de majúscules, hi ha la confusió --força freqüent, per cert-- d'usar l'adjectiu com si fos un nom. Quan sento dir que algú menja "moltes grasses", penso que és una sort que, tot i que em sobrin alguns quilos, hi hagi dones més grasses que jo. Altrament qui sap si acabaria formant part d'algun àpat d'aquella persona.

Problemes del català oriental, suposo:

Els següents exemples demostren que encara hi ha qui creu que les majúscules no s'accentuen:

Fotos: M. Piqueras, febrer 2012

Els "hórreos" i les matemàtiques

M'agraden els hórreos, aquests graners construïts damunt d'uns pilars per impedir que els animals (especialment rates i ratolins) hi puguin accedir i també per preservar els aliments de la humitat. Els que més conec són els gallecs, generalment no molt grans (els hórreos de Carnota o el d'Araño en són excepcions), de planta rectangular i estreta, amb teules a la coberta, i amb obertures que permeten la ventilació del seu interior, i que es fan servir per emmagatzemar-hi el blat de moro. La majoria d'hórreos que he vist eren de granit o algun altre tipus de pedra del país, però se'n fan també en fusta. I és un tipus de construcció per guardar els cereals que no és exclusiva del nord de la península Ibèrica; n'hi ha a llocs tan allunyats com la península de Kamchatka, el Japó, l'Àfrica subsahariana o els sud-est asiàtic. A Europa, també se'n poden veure als Alps, als Balcans i en països escandinaus.

Entre les fotos fetes pel meu pare que el meu germà Joan va digitalitzar, n'he trobat aquesta d'un hórreo del poble de Poio. No hi posa la data, però ha de ser de la dècada de 1950, en què el meu pare viatjava molt a Galícia per motius de feina i de vegades fins i tot s'hi quedava setmanes. 

Hórreo de Poio (Pontevedra), en la dècada de 1950

Aquest altre hórreo no sé de quin any deu ser, però la foto és molt més recent. Vaig fer-la el 2008, a Sada (A Coruña), en la part alta del poble. És un dels pocs hórreos de fusta que he vist.

Hórreo de fusta a Sada (A Coruña)

Tradicionalment, els hórreos tenien ranures a la part inferior, però en moltes restauracions d'hórreos antics es va optar per tapar-les. Això va ser un error, segons indica un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Vigo, que s'ha publicat a la revista Energy and Buildings. Els autors de l'estudi, fent servir sensors de la humitat i la temperatura, van obtenir un registre dels valors i variacions i després van treballar amb un model matemàtic que tenia com a referència equacions de mecànica de fluids.

La manca de forats en el terra fa que augmenti la temperatura a l'interior de l'hórreo. Això pot semblar positiu per a l'assecament de les panotxes. Si la temperatura augmenta massa, però, el blat de moro comença a absorbir humitat de l'ambient, cosa que afavoreix la proliferació de bacteris que el faran malbé. El terra amb forats, en canvi, augmenta l'eficiència de la ventilació i les temperatures màximes internes no són tan elevades.

El mateix model matemàtic justifica el costum tradicional d'obrir les portes dels hórreos per millorar-ne la ventilació en les hores de sol durant els mesos d'emmagatzematge (setembre a maig). Esperem que a cap altre restaurador d'hórreos se li acudeixi de tapar els forats del terra. Molts costums que tenien els humans i que ara es va sabent que tenen un fonament científic són fruit de l'experiència i, com se sol dir, l'experiència és la mare de la ciència.

Per saber-ne més:
- Las matemáticas confirman la eficiencia de los hórreos con ranuras, Agencia SINC, 20.02.2012
- The influence of slotted floors on the bioclimatic traditional Galician agricultural dry-store structure (hórreo), per Saa C, Míguez JL, Morán JC, Vilán JA, Lago ML, Comesaña (Malauradament, sense una subscripció personal o institucional només és possible llegir-ne el resum. Una llàstima, perquè les il·lustracions són molt interessants. Però l'editorial és una d'aquestes que fan el gran negoci amb la recerca que sovint està pagada per institucions públiques.)

Foto de l'´hórreo de Poio: S. Piqueras (dècada de 1950)

Foto de l'hórreo de Sada: M. Piqueras (juliol 2008)

Carnaval a les Corts

Aquest matí ja es notava que som a Carnaval:

Carnaval al mercat de les Corts

Aquesta tarda, m'he trobat la rua del barri per la Travessera de les Corts. És una rua modesta, sense pretensions, però on la gent que hi participa --de totes les edats-- s'ho passen molt bé.

Rua o cavalcada de Reis?

Potser va fer tard per a la cavalcada i s'ha apuntat a la rua

Les "noies" del grup "Mou-te"

Carnestoltes, el rei del Carnaval

L'arca de Noè

Territori comanxe

Fem una partida?

Tot i que no sóc amiga de sorolls, m'agrada sentir el so dels timbals:

El Far West

Timbaleres pallasses o pallasses timbaleres?

A qui deuen mirar, el noi i les dues noies?

La rua també duia el seu missatge:

Fotos: M. Piqueras (18.02.2012)

Sinusitis i antibiòtics

Fa molts anys vaig patir sinusitis. Vaig passar un fort refredat i em va quedar un dolor molt molest al voltant del nas i un fort mal de cap a la part del front. Jo deia que era com si tingués uns follets que piquessin amb un martell a les parets en aquella part del crani.

En condicions normals, m'haurien receptat un antibiòtic per tractar la sinusitis. Era el que se solia fer. Però casualment, jo estava embarassada (bé, casualment, no; era una situació que ja durava alguns mesos) i l'otorinolaringòleg no va considerar prudent que prengués antibiòtics. Em va prescriure bafs, inhalacions freqüents del vapor desprès d'una olla on havia de bullir aigua i tirar-hi unes gotes d'un preparat farmacèutic a base d'eucaliptus, menta, pi i càmfora. No sabia si em guariria completament, però si més no, els símptomes s'alleugerien. Va ser com posar oli en un llum, la meva sinusitis va desaparèixer.

El meu remei

Ara m'assabento que potser encara que no hagués estat embarassada, la solució que em va prescriure l'especialista era la més adient. De fet, la sinusitis no està causada sempre per bacteris, contra els quals actuen els antibiòtics; la causa pot ser també una infecció per virus.

La revista de l'Associació Americana de Medicina (Journal of the American Medical Association, JAMA ha publicat un estudi dirigit per Jane Garbutt, de la Universitat Washington a Saint Louis, que demostra la ineficàcia dels antibiòtics per tractar la sinusitis aguda; o millor dit, que un placebo causa aproximadament el mateix efecte que l'antibiòtic. (Un placebo és un fals medicament que se subministra a una part dels participants en un estudi mèdic, els quals no saben si rebran el fàrmac real o el fals.)

Garbutt i els seu grup de recerca van estudiar l'evolució de la sinusitis en 166 pacients als quals es va fer un tractament de deu dies; un grup d'aquest pacients elegit a l'atzar va rebre l'antibiòtic amoxicil·lina, mentre que l'altre prenia unes pastilles que no contenien cap principi actiu. Després dels deu dies, un 78 per cent dels pacient que havien pres l'antibiòtic i un 80 per cent dels que havien pres el placebo deien que es trobaven molt millor o fins i tot que ja no tenien símptomes de la malaltia.

Anthony Chow, expert en malalties infeccioses de la Universitat de la Colúmbia Britànica, declarava a l'agència de notícies Reuters que no arriba a un dos per cent del total d'infeccions dels sinus nasals el nombre de les que estan causades per bacteris, i que caldria ser molt prudent a l'hora de prescriure antibiòtics per tractar una sinusitis. Un  comitè d'expert que ell va dirigir, va desenvolupar recentment unes normes que indiquen els casos de sinusitis en què sí que és aconsellable l'administració.

Ves per on, fa molts anys, un embaràs em va lliurar d'un tractament innecessari amb antibiòtics.

Il·lustració dels sinus: del web Sinus Symptoms