El bon rei en Jaume

Seguint la recomanació de Vicent Partal, vull adherir-me a la commemoració dels vuit-cents anys del naixement de Jaume I, que se celebra avui. Des de fa alguns dies molts blocaires ja han anunciat que celebrarien aquest centenari com proposava Partal: penjant en el seu bloc el penó de Jaume I i posant-hi un fragment del llibre dels Feits. El fragment que jo he triat:

110. E sus a la mija nuyt que nos fayem leuar la anchora a la galea, e als altres lenys per passar a la dauant dita terra, vench don Nuno a la riba de la mar, e cridaren a altres uous: Oy de la galea? Responeren: E que? E dixeren: Don Nuno diu, e queus prega quel esperets ·I· poch, que aqui es linfant de Portugal que uol parlar ab uos. E nos uolguem moure: e puys haguem de conseyl que pus aqui era quel uissem, que per el no lexariem a moure. E uim lo, e uench en una barcha el e don Nuno, e poja en la galea, e demanali ¿que uolia? E dix Linfant que era uengut aqui per passar a Maylorques. E quans Cauallers ha ab uos aqui? E dix: Be ni ha ·III· o ·V·, els altres uenen. E dixem: Sim aiut Deus no uenits be apparaylats per passar: mas ueus aqui -161- les nostres naus e les tarides ques mouen mati, e sius uolets recuylir entrats en bona ora, que nos anar nos nem, que en totes maneres si es lo Rey de Tuniç en Maylorques ni la ost. E dix el que romandria en la galea ab ·I· caualler e ab ·I· escuder, e que don Nuno manas passar los altres. E podien los leu passar, que sino aquels ·III· cauallers qui uenien ab el, no ni hauia pus ne ni uenien mes. E exi don Nuno de la galea, e el romas ab nos. E exi don nuno de la galea, e el romas ab nos.

Aquest aniversari m'ha fet recordar que fa anys, en un poble de la Catalunya nord (Vernet, potser?) vaig veure una placa, en francès, que recordava que feia segles hi havia passat --o fet alguna gesta-- el rei Jacques 1er d'Aragon. En un primer moment vaig pensar qui devia ser aquest rei que jo no coneixia, però de seguida vaig caure que era el "nostre" Jaume I.






Pàgina de l'exemplar del Llibre dels feits del rei en Jacme, que conté el fragment reproduït més amunt.

Font: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

A cadascú la seva matrícula

Quan, a Espanya, les matrícules dels cotxes només duien una lletra o dues per identificar la província --en alguns casos ciutat-- on s'havia inscrit el vehicle, les plaques dels cotxes eren molt monòtones. Com a molt podia cridar l'atenció un capicua o un número en què totes les xifres fossin iguals. Poca cosa més. En afegir-hi les dues lletres (devia ser el 1973, però no n'estic segura), es va donar un marge més ampli a la imaginació. A casa vam tenir un cotxe que duia les lletres AP. Jo no hi havia vist res de particualr fins que, de vacances a Galícia, vaig adonar-me que a la gent li feia molta gràcia: era l'època d'Alianza Popular (AP), el partit que va precedir el PP i que gràcies a Fraga durant molt de temps va ser el que va governar a Galícia.

No recordo gairebé cap de les matrícules dels cotxes que he tingut (tampoc em sé de memòria la del cotxe que tinc ara), només les lletres del penúltim: MP. Precisament per aquesta mala memòria meva, vaig decidir que em canviaria el cotxe quan arribessin a aquesta combinació de lletres, que són les inicials del meu nom i cognom. Així només em caldria recordar els números. Quan un nebot meu em va avisar que les matriculacions de Barcelona arribaven a la combinació MN, vaig anar al concessionari de Citroën. Era l'agost i el venedor, que potser pensava que jo volia el cotxe per anar de vacances, insistia a dir-me que en un parell de dies el podria tenir i jo insisitia a dir-li que no el volia en un parell dies, sinó en els que calgués per tal que la matrícula inclogués ja la combinació MP. Aquell home devia pensar que em faltava un bull, però com que, qui paga mana, va dir que ja anirien controlant les matriculacions i m'avisarien quan fos el moment oportú. No va trigar gaire.

Fa alguns anys hi va haver de nou un canvi en les matrícules, diuen que per adaptar-nos al sistema europeu. Ara ja no duen les lletres que identifiquen la província o ciutat on s'ha matriculat el cotxe, sinó que la placa inclou tres lletres i uns números. Als veïns de Gijón ja no els cal comprar cotxes de segona mà de Girona (GI) --com diuen que feien-- per no dur la O d'Oviedo, perquè ara la matrícula no permet reconèixer la procedència geogràfica del cotxe.

El cas és que la presència de lletres en les matrícules de vegades dóna combinacions curioses. Vegem-ne algunes:

Deu ser el cotxe d'un químic?

_____________________________________________

Aquest podria ser el cotxe del Monegal, de Lluís Reales o d'algun altre
presentador de la Televisió Municipal de Barcelona (BTV).
O el que fan servir per anar a recollir els convidats als programes.

_____________________________________________

I aquest? El cotxe d'un fantasma?

La comissaria virtual (2)

Unes quantes perles més de la premsa diària:

Els lleidatans es veu que no es conformaven amb un transvasament de l'Ebre, com a València i Múrcia. Volien el riu sencer, i ja li feien la passarel·la!
_______________________________________________________________

I als insectes, amb què els deuen matar?
_______________________________________________________________

¿Tendrá siete vidas, como los gatos? Pues tendrá que irse con cuidado; sólo le quedan dos.

La comissaria virtual (1)

Durant bastants anys vaig ser lectora de La Codorniz, aquell setmanari d'humor gràfic i literari que es va publicar a Espanya des de 1941 fins al 1978 i que tenia com a lema "la revista más audaz para el lector más inteligente". No sé si era per a lector més intel·ligent, però la seva lectura sovint forçava a llegir entre línies per copsar el missatge polític dels seus articles o acudits. Sí que era, però, la revista més audaç que jo coneixia.

Hi havia una secció que es titulava La comisaría de papel, i recollia gazapos (com se'n deuen dir en català?) de la premsa. Potser em ve d'aleshores l'afició a recollir errors de tota mena detectats a la premsa o en qualsevol tros de paper imprès que caigui a les meves mans (ara també els "recullo" pel carrer, sobretot de rètols comercials). I també algunes coses curioses. Fa algun temps en vaig escanejar alguns i se m'ha acudit que el meu bloc podria ser un lloc per compartir amb altres persones els meus gazapos. N'hi ha que, com els bons acudits, cada cop que els veig em fan riure, encara que ja "me'ls sàpiga". Començo avui amb alguns relacionats amb la ciència.

La llengua a l'escola

"Bona lletra, però amb faltes" és com titula el 3cat24, (portal Informatiu de TV de Catalunya i Catalunya Ràdio) la notícia sobre els resultats de l'estudi dut a terme el curs 2006-2007 pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu entre estudiants de 4rt curs de l'escola primària, que correspon als deu anys. Aquesta notícia diu que l'estudi conclou que "el 47% de l'alumnat de 10 anys és incapaç d'escriure un text coherent sense cap falta". Afegeix que [e]n català, el percentatge és de 44%, mentre que en castellà baixa fins al 39%".

He llegit la notícia també en la versió impresa de 20 Minutos i les xifres, tot i ser semblants, no coincidien (47% per al català i 44% per al castellà; sí que hi ha coincidència en el percentatge de l'alumnat que té una grafia clara i llegible: el 84%). He anat aleshores a la font original, l'informe que sintetitza els resultats de l'estudi i que es pot descarregar en pdf en el web del Departament d'Educació. Els resultats oficials coincideixen amb els de 20 Minutos. M'ha cridat l'atenció la diferent manera de veure les coses: els autors de l'informe donen les dades en positiu, és a dir indiquen el percentatge de l'alumnat que POT "[p]roduir un text aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques (component lingüístic)", mentre que els mitjans parlen del percentatge que NO ÉS CAPAÇ de fer-ho.

La meva primera impressió ha estat d'alarma, potser perquè recordava aquell examen d'ingrés de Batxillerat de la meva infància, que es feia als 10 anys, i que a escola amenaçaven amb un suspens (l'insuficient actual), si el dictat tenia alguna falta. Desprès, però, he pensat una mica en les moltes correccions de textos que he fet les darreres dècades i en quins haurien estat els resultats si aquesta mateixa avaluació es fes a la població adulta. No a tota la població adulta, sinó al sector que ha d'escriure algun text o altre per motius professionals. En el sector de la biologia, és difícil trobar un text que, com es mesurava en l'avaluació feta als escolars, "apliqui correctament coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques". Em fa l'efecte que el percentatge encara seria inferior que el detectat en l'estudi.

El problema és que molta gent creu que l'ús d'un corrector ortogràfic en l'ordinador deixa els seus textos impecables. Això és cert pel que fa a l'ortografia, i no sempre, perquè el corrector detecta paraules mal escrites si la forma que hi ha en el text no existeix, però no quan la forma errònia correspon a una altra paraula que també existeix (freqüent en el cas de paraules amb accent diacrític o de diferents formes verbals). El problema rau especialment en la sintaxi, en l'ús de locucions errònies, en el vocabulari inadequat i en els faltes per omissió. La gent sovint ignora o ha oblidat el canvi o la 'caiguda' de preposició davant de formes verbals, el bon us del relatiu i l'existència dels pronoms febles, especialment de dues partícules que permeten estalviar paraules o ampliar el sentit de la frase: hi i en. Curiosament --esperançadorament, afegiria--, segons l'estudi esmentat, pel que fa al català l'alumnat té "més dificultats en la consolidació de les normes ortogràfiques que no pas en l'ús de lèxic d'estructures morfosintàctiques".

Aquest informe també m'ha despertat una altra reflexió. He recordat les declaracions d'alguns polítics que diuen que el castellà està en perill a Catalunya. Si, malgrat la immersió lingüística, que tant critiquen, els resultats són pitjors per al català, que passaria si el castellà fos la llengua vehicular de l'escola?