Velocitat o cabal?

Ahir no vaig poder carregar cap foto a Facebook i algunes pàgines d'Internet trigaven molt a obrir-se. Aleshores vaig fer el que el CESCA (Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) anomena "Test de velocitat" per saber l'estat de la meva connexió a Internet:

En referir-nos a la quantitat d'informació que es transmet per unitat de temps en una xarxa informàtica (per exemple, la que entra al nostre ordinador des d'Internet, que és la que jo volia comprovar), se sol parlar de velocitat de transmissió i això és el que diu el web del CESCA, que mesura la "velocitat de baixada" i la "velocitat de pujada". I expressa aquesta velocitat en megabits per segon, que abreugen "Mbps".

És encertat, però, dir-ne 'velocitat'? Si comparo les dades que flueixen per la xarxa amb les aigües que baixen per un riu, en el cas del riu, la velocitat seria la distància que l'aigua recorre per unitat de temps, o sigui, que es mesuraria en "metres per segon" (faig servir les unitats del Sistema Internacional d'Unitats). Si el riu és molt estret, el volum d'aigua que passi per un punt en una unitat de temps serà més petit que el volum que passaria per un punt d'un altre riu que fos molt més ample, encara que la velocitat de l'aigua fos la mateixa. Aquest volum per unitat de temps és el cabal del riu i el mesurarem en "metres cúbics" per segon (també segons les unitats del Sistema Internacional). Per altra banda, em sembla que això de "Mbps" no és massa encerta i que hauria de ser "Mb/s", de la mateixa manera que escrivim "km/h" i no pas "kmph".

Tornant a la informació que he obtingut, més que velocitat de pujada i de baixada, em fa l'efecte que --com en el riu-- hauríem de parlar de cabal o potser de flux d'informació. En el cas de la meva connexió, em fa l'efecte que hauria de ser més gran que la mesurada pel "velocímetre". Si més no, quan vaig contractar la fibra òptica, vam quedar que serien 100 Mb. Però no recordo que em parlessin de segons. Aleshores, què significa contractar 100 Mb? Suposo que és una manera de dir-ho, simplificat i en realitat es refereixen al cabal d'informació que entra a l'ordinador a través del cable de fibra òptica .

El cas és que, segons el "velocímetre" del CESCA, la meva connexió està molt lluny dels 100 Mb/s que tinc contractats. Per allò que una flor no fa estiu, anit vaig repetir la prova fins a deu vegades i, per a la baixada, vaig obtenir una mitjana de 46,87 Mb/s, amb un màxim de 93,58 i un mínim de 28,45 Mb/s; per a la pujada, la mitjana va ser de 11,93 Mb/s, amb un màxim de 15,47 i un mínim de 7,29 Mb/s.

A la part inferior del "velocímetre", em surt una altra dada, el "ping", que he vist que anava variant, des de 15 ms a 45 ms; però no sé què significa, ni en quines unitats es mesura. A la Viquipèdia diu que és una eina per determinar si un servidor està funcionant i si s'hi pot arribar des d'una xarxa concreta amb l'ordinador des d'on es fa la prova i que el seu funcionament és anàleg al dels sonars en els submarins, però no trobo el significat de les dues lletres "ms", hauré de seguir buscant. Però abans hauré de reclamar al proveïdor d'Internet els megabits que em sembla que m'estan estafant.

Sóc filòsofa... i no ho sabia!

Segurament a moltes altres persones els passa el mateix, que són filòsofes sense saber-ho. Com el que va passar a Monsieur Jourdain, el personatge de Molière que un bon dia s'assabenta que tota la seva vida ha estat parlant en prosa: "Par ma foi! Il y a plus de quarante ans que je dis de la prose sans que j'en susse rien..."

Monsieur Jourdain es va passar més de quaranta anys parlant en prosa sense saber-ho, i jo me n'he passat molts més fent filosofia també sense saber-ho. Me'n vaig assabentar fa unes setmanes, gràcies a la filòsofa Genoveva Martí. Va ser el 6 de març, en l'acte commemoratiu del Dia Internacional de les Dones a l'Institut d'Estudis Catalans, que enguany duia per títol "Dues cultures, tres cultures o una sola cultura". Per qüestions de feina vaig arribar-hi tard, però encara vaig ser a temps de sentir la darrera ponent, l'esmentada Genoveva Martí, professora de la ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que va parlar sobre "Logos i la reflexió sobre el llenguatge: per què als filòsofs [i a les filòsofes, suposo] ens paguen per pensar?".

Genova Martí va dir que el filòsof és una persona que troba sorprenents i meravelloses coses que d'altres troben molt normals. Creu que el filòsof pot ser irritant per a d'altres perquè continua fent-se preguntes quan tothom pensa que les coses ja estan clares. De fet, les preguntes són fonamentals en filosofia i són també l'origen del saber. Diu Martí que fer-se preguntes és també el que fan els científics.

Doncs sé que jo de vegades puc ser irritant quan hi ha coses que no veig clares i segueixo fent-me preguntes i intentant trobar-ne el desllorigador. I malgrat que la meva experiència vital sigui molt dilatada --quin eufemisme per no dir que sóc vella o quasi!-- segueixo meravellant-me per moltes coses, per fenòmens de la natura aparentment senzills, com poden ser l'aparició de les noves fulles en els arbres caducifolis a la primavera o el canvi de coloració dels mateixos arbres a la tardor; o davant d'una obra d'art o d'enginyeria. Fa dues setmanes passejava meravellada pels carrers de Praga, admirant els seus edificis i vaig quedar-me bocabadada davant del rellotge astronòmic medieval que hi ha a la torre de l'Ajuntament vell, en el qual l'art i la tècnica conflueixen. Només vaig poder sortir a passejar per la ciutat dues vegades (vaig anar a Praga per feina, no per turisme), i en les dues ocasions vaig quedar-me una bona estona mirant aquella obra tan bella --a més de 'vella', que té sis-cents anys-- que és alhora un rellotge, un astrolabi i fins i tot un planetari (vegeu-ne el moviment que va fent al llarg del dia en aquesta animació).

Rellotge astronòmic de Praga, de 1410

Sé que, malauradament, mai no entendré el funcionament d'aquella complexa maquinària, com tampoc entenc què fa possible que això que jo ara escric a la pantalla de l'ordinador, només amb un clic pugui estar disponible per a qui escrigui en el seu navegador l'adreça d'aquest blog. Però això no vol dir que no m'agradaria entendre-ho.

Si voleu saber què més va explicar la filòsofa Genoveva Martí el proppassat 6 de març, podeu veure el vídeo de la jornada, disponible a la videoteca de l'IEC. Si teniu temps, vegeu-ne la introducció que va fer Dacha Atienza, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la conferència de Mercè Berlanga, de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que són força interessants. Si no, aneu al minut 50, on comença la intervenció de Genoveva Martí.

Gargot i foto: M. Piqueras, març 2013

Conviure amb la fatiga crònica

Aquest matí he passat algunes hores al servei de consultes externes de la Vall d'Hebron. Hi he anat per a la revisió de la meva síndrome de fatiga crònica. De vegades em pregunto per què hi vaig, a aquesta revisió. Al cap i a la fi, no faig gaire cas de les coses que em diu el metge que hauria de fer. Però tampoc l'enganyo i aleshores em diu que sóc una pacient rebel.

Quan et diagnostiquen una afecció com la síndrome de fatiga crònica, de la qual no se'n sap la causa exacta, que es presenta amb símptomes molt variats, i que sol diagnosticar-se per exclusió d'altres malalties, la mateixa persona afectada pot arribar a dubtar que el diagnòstic hagi estat encertat. Jo ho he dubtat moltes vegades perquè he conegut persones afectades que han de dur una vida completament sedentària i limitar molt la seva activitat intel·lectual. És possible que, com en altres malalties, hi hagi diversos graus d'afectació. O que potser sigui un calaix de sastre que engloba moltes malalties, com ara se sap que ho és el reumatisme, que n'inclou més de quatre-centes.

Per altra banda, però, quan has passat anys amb una sèrie de molèsties que no saps a què atribuir i que tampoc semblen massa greus com per pensar que són una malaltia, s'agraeix que finalment algú et digui que totes aquelles coses són símptomes d'una única malaltia de fons. El problema és que el pacient o la pacient de vegades no són diagnosticats fins que algun dels seus símptomes comença a destacar i a dificultar la vida normal.

En el meu cas, aquests símptomes van ser principalment el dolor (muscular i d'articulacions), el fet de no tenir un son reparador --em llevava més cansada que quan m'anava al llit--, la incapacitat de concentrar-me en el treball i el cansament físic que de vegades m'invadia sense haver fet cap esforç físic, però sí intel·lectual. Aleshores vaig adonar-me que també patia molts dels símptomes que defineixen la malaltia: els meus oblits continuats, que moltes vegades em fan passar per maleducada o que no m'interesso per les coses (un aspecte de la malaltia on més incomprensió se sol trobar); les faringitis que he patit amb tanta freqüència al llarg de la meva vida; la irritació de les mucoses que em causen molt productes de neteja, perfums, esprais, fums (especialment el fum de tabac), etc.; el dolor sobtat que em causen el fred de l'hivern i el dels aires condicionats a l'estiu; la debilitat muscular, que de vegades sembla que no tingui força per a res; la sensació de mareig i malestar que em causen les radiacions electromagnètiques; el decandiment que em ve sobtadament amb els canvis d'estació; els problemes digestius; la dificultat d'enfocar la vista en determinades circumstàncies...

Segons deia el 2007 el  Col·legi de Metges de Barcelona, es calcula que la síndrome de fatiga crònica afecta entre el 0,3 i el 0,5% de la població. Estudis epidemiològics internacionals mostre una distribució força homogènia d'aquesta malaltia. Una extrapolació de les dades obtingudes en altres països a la població catalana ens permeten suposar que la malaltia afecta unes 35.000 persones a Catalunya (potser des del 2007, quan es va escriure el quadern del que he tret les dades, les xifres hagin canviat).

Avui, he sortit de la revisió mèdica amb un munt de papers. Per una banda, el tríptic de la XI Jornada d'avenços en la síndrome de fatiga crònica, que es farà el proper 15 de maig. Aquesta jornada anual té com a finalitat aprofundir en els darrers avenços en alguns aspectes concrets de la malaltia o que hi estan relacionats. Entre els temes que es tractaran enguany, m'interessen especialment les característiques del son, i la consideració de la síndrome de fatiga crònica com una malaltia immuno-inflamatòria. Un altre full era el pòster anunciador d'un concert benèfic de gospel i jazz (17 de maig, dos dies després de les jornades) per recaptar diners per a la recerca.

També tinc un fulletó d'una campanya que es diu "Tu també pots fer recerca!", que promou el micromecenatge (i també el macro-) per recaptar diners per a la recerca. No es tracta que la gent es posi la bata i es fiqui en un laboratori, sinó que ajudi a pagar un minut --o els que es vulgui-- de recerca. La investigació que es fa avui és la millor medicina per al futur. Malauradament, la recerca és un dels grans sectors afectats per les retallades en els pressupostos de la Generalitat i especialment en els de l'Estat. Per això l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron (VHIR) demana que la col·laboració de la gent. Qui vulgui fer-ho, pot triar entre diverses opcions: fer-se amic o amiga del VHIR i fer-hi una aportació periòdica; fer-hi una única donació; apuntar-se com a voluntari per a captar fons, o deixant un llegat en favor de l'Institut.

Però el gruix fort de papers que m'he endut de la Vall d'Hebron és una còpia d'un article científic que descriu la identificació de vuit molècules relacionades amb el sistema immunitari que podrien servir per millorar el diagnòstic de la síndrome de fatiga crònica (Screening NK-, B- and T-cell phenotype andfunction in patients suffering from chronic fatigue syndrome, per M. Curriu et al.). S'ha comprovat que, en les persones afectades per la SFC, aquestes molècules estan alterades en algunes cèl·lules del sistema immunitari. És un treball que han dut a terme investigadors i investigadores del VHIR, de l'Hospital Germans Trias i Pujol i d'un grup de recerca en fatiga crònica de Tarragona.

Casualment, unes hores després, una piulada d'IrsiCaixa parlava a Twitter d'aquell treball--tot el que es pot parlar amb 140 caràcters-- i posava l'enllaç al seu web, on hi ha la notícia detallada. De moment només poden fer-se conjectures sobre la causa de la malaltia --tot i que sembla que hi ha també un component genètic-- però a poc a poc es va avançant en el seu coneixement. Cal que la recerca no s'aturi i, si els govern no poden o no volen dedicar-hi els diners necessaris, seria bo que la societat hi contribuís. Espero que el dia que se'n coneguin les causes, desaparegui l'escepticisme de les persones que avui en dia encara creuen que es tracta d'una malaltia psicosomàtica.

Potser us interessarà:
- Cansada d'estar cansada: la síndrome de fatiga crònica (aquest blog, 07.05.2008) Reflexions al voltant d'aquesta malaltia.
- David Bueno i l'origen del mal (aquest blog, 16.123.2008). Aquest investigador de genètica de la Universitat de Barcelona parla del desconeixement que es té a la societat de malalties com ara la fibromiàlgia.

Continua la polèmica sobre l'article que descriu la dent trobada a Orce

La polèmica està servida. Després que escrivís la meva anterior entrada en aquest blog, sobre la retirada "temporal" de l'article que descrivia la dent d'un nen i també unes eines, que podrien ser les restes humanes més antigues trobades a Europa, n'he vist comentaris de diversa mena.

Per una banda, hi ha els qui sembla que no s'hagin assabentat de la retirada temporal de l'article a Journal of Human Evolution i no en parlen. Per exemple, en el web d'un centre on treballen alguns investigadors que van participar en l'estudi publicat, segueix havent-hi l'enllaç a l'article, i no hi ha cap nota que digui que l'article no està disponible temporalment.

El blog "Retraction Watch", d'Adam Marcus i Ivan Oransky, va comentar la retirada temporal de l'article. Es tracta d'un blog especialitzat a fer públiques les retirades d'articles, que no sempre tenen tanta difusió com el mateix article, especialment quan s'hi descriuen descobertes que poden fer trontollar el coneixement científic en algun camp. Això és perquè la retirada d'un article d'una revista científica no convé ni als autors ni a la revista. Als autors, perquè demostra que alguna cosa van fer malament, ja sigui en el desenvolupament del treball que descriuen, en el tractament de les dades que inclouen o en la preparació de l'article. A la revista, no li convé perquè és indicatiu que alguna cosa va fallar en el procés editorial; bàsicament, en la revisió que fan experts en la matèria per avaluar la qualitat del treball descrit i decidir si l'article es pot publicar. Suposo que aquesta retirada temporal és perquè hi ha indicis que alguna cosa es va fer malament i la revista deu voler comprovar-ho. Podria ser que al final l'article tornés a publicar-se sense canvis; no crec, però, que sigui així pels motius que expresso més endavant.

En el web MATERIA, que es defineix com a "una nueva web de noticias de ciencia, medio ambiente, salud y tecnología, que está online desde julio de 2012" i ofereix els seus continguts gratuïtament a qualsevol mitjà d'Espanya, Amèrica llatina i Estats Units. El 20 de març, el periodista i veterinari Manuel Asende hi publicava un article titulat "Retirado 'temporalmente' el estudio sobre el primer europeo conocido" i a continuació incloïa aquesta entradeta:

El hijo del descubridor de los yacimientos de Orce frena el estudio científico sobre la muela de leche de un niñó que vivió hace 1,4 millones de años

L'entradeta no pot ser més desafortunada. El "fill" a qui es refereix és Lluís Gibert, i el seu pare va ser Josep Gibert (1941-2007), que el 1983 va publicar la descoberta d'un fragment de crani humà amb una antiguitat superior a un milió d'anys. Posteriorment, alguns paleontòlegs van atribuir el fragment de crani a un èquid; un burro, deien. Després es va poder comprovar la "humanitat" d'aquell os, però hi ha investigadors que, per diversos motius, mai no ho han acceptat. (N'he parlat diverses vegades en aquest blog.)

Dir que Lluís Gibert frena l'estudi científic de la dent d'Orce no té cap sentit. En primer lloc, perquè ningú no podria aturar un estudi que ja està fet (si no estigués fet, no n'haurien publicat els resultats en un article). I en segon lloc, i suposant que es refereixi a la retirada temporal de l'article, perquè únicament els directors (editors, en anglès) de la revista o l'editor (publisher, en anglès) que la publica poden retirar-ne un article. I ho solen fer quan veuen indicis de mala praxis.

Després, Asende ja diu: "La causa de la retirada del estudio es una carta enviada por el geólogo Luis Gibert al editor de la revista especializada en evolución, según explica él mismo a Materia." Em consta que no és l'única persona que ha escrit a la revista per indicar-los les irregularitats de l'article. De fet, a l'entrada del blog Retraction Watch que he esmentat abans, han afegit una actualització que diu: "Elsevier [editorial que publica Journal of Human Evolution] ens diu que la retirada va ser a causa d'una disputa amb un altre grup d'autors descontents pel fet que no se cités el seu treball."

Quan es publica un article científic que descriu un treball de recerca cal referir-se a la feina que s'ha fet abans i que hi té relació i, si convé, comparar els resultats del treball que s'està descrivint amb els que altres havien obtingut abans. En l'article retirat, però, els autors van oblidar que altres investigadors havien excavat en el mateix lloc i que hi havia articles publicats sobre indústria lítica i fins i tot la descripció d'una altra dent humana. Si creien --com diu Asende que afirma Paul Palmqvist, un dels autors de l'article retirat-- que la dent descrita pel grup de Gibert el 1999 no era humana, haurien hagut de fer-hi algun comentari en l'article de 2013.

Asende pren partit i es posa de part dels autors de l'article retirat quan escriu:

Aquella muela de 1999, que evidentemente no es la misma que la publicada ahora en 2013, se presentó en la revista Human Evolution a secas, hoy desaparecida. Esta publicación no tiene ninguna consideración en la comunidad científica.

Diu després que Lluís Gibert li ha dit per telèfon que José María Bermúdez de Castro, codirector dels jaciments d'Atapuerca, i expert mundial en dents fòssils, va confirmar en el seu moment a Josep Gibert la "humanitat" del molar publicat el 1999. Afegeix Asende que ara, Bermúdez de Castro, ho nega rotundament i diu que la revista Human Evolution era "una revista de sexta fila, una hoja parroquial que lo colaba todo", a més de mostrar-se sorprès per la retirada temporal de l'article publicat en la revista de l'editorial Elsevier. Asende oblida, però, esmentar que Bermúdez de Castro és un dels divuit autors que signen l'article retirat i, per tant, part interessada.

Quant a l'opinió de Bermúdez de Castro en relació la desapareguda revista Human Evolution (va publicar-se de 1986 a 2006) i la dent descrita el 1999, vull fer algun aclariment. Human Evolution, que Bermúdez de Castro diu que era una "hoja parroquial", era una publicació de Springer, una de les grans editorials científiques actuals. Entre els científics que hi van publicar algun article hi ha Philip Tobias, José luis Arsuaga, Carles Lalueza, Luigi Luca Cavalli-Sforza i Paul Palmqvist (coautor de l'article de 2013). I sembla estrany que, si la considerava un full parroquial que ho colava tot, el mateix Bermúdez de Castro es rebaixés a publicar-hi un article sobre Atapuerca el 1990. Entre els vint autors que el signen, hi ha també Eudald Carbonell i José Luis Arsuaga.

I sobre la difusió i comentaris que s'han fet aquests dies en relació a la retirada de l'article de Journal of Human Evolution, el 21 de març jo vaig publicar una adaptació al castellà --indicant-ho al peu de l'article-- del meu escrit del 20 de març d'aquest blog. Vaig publicar-ho al blog d'e-ciència, un popular web de divulgació al cap del qual hi ha el periodista científic Alex Fernández Muerza. Doncs bé, ahir vaig trobar, en un web que es diu "Cañasanta", el meu article d'e-ciencia i a la part superior deia, després del títol: "Por Cañasanta", com es pot veure en aquesta captura de pantalla (si hi cliqueu al damunt ho podeu veure ampliat):

No sé qui és Cañasanta, però deu ser algú que creu que tot allò que hi ha a la xarxa és de qui ho troba. Vaig deixar-li un comentari dient-li que jo era l'autora d'aquell article publicat prèviament a e-ciencia. Però els comentaris d'aquell bloc han de ser aprovats per sortir publicats i, com m'imaginava, el meu no ha sortit. Si més no, vaig rebre un correu en què em diuen:

Muchas gracias por su comentario. Entendemos su posición y queja, pero el 'Por Cañasanta' sale por defecto de la Web, cosa que ya se está trabajando para el futuro, ya que aún continuamos con la construcción del sitio.

Nunca hemos quitado ni añadido un enlace como lo ofrece la fuente original, incluyendo el nombre del autor.

No obstante, gracias por el acercamiento y nos gustaría que nos tuviera en consideración si deseas colaborar directamente en el futuro, con Cañasanta.
 

Reciba un cordial saludo de nuestra parte y discúlpenos por los inconvenientes presentes.

Ara, en la part superior, en comptes de dir "Por Cañasanta", diu "Publicado por Cañasanta" i, al peu de l'article han afegit "Por Mercè Piqueras", però no veig que digui que es tracta d'un article publicat en un altre lloc; si ho diu, no he sabut trobar. Ara no sé què fer, perquè si abans era un plagi fet per una altra persona, ara sembla un autoplagi, que jo m'hagi copiat a mi mateixa.

O sigui, que per ara, aquesta petita dent de fa bastants milions d'anys està fent gastar molt bits. La història continua. 

Potser us interessarà:
- Un diente de homínido en Orce, per Marc Furió (de l'Institut Català de Paleontologia), en el bloc "Los fósiles hablan", d'Investigación y Ciencia. Visió objectiva de la polèmica d'Orce. Data de publicació: 21.03.2013

Actualització (24.03.2013). Un altre article relacionat:
- La revista Journal of Human Evolution retira temporalmente el artículo sobre el diente humano de Orce, per José Utrera, a l'edició local de Baza del Ideal. Detallats comentaris sobre la retirada de l'article i les seves possibles causes. Data de publicació: 24.03.2013

L'article sobre la dent de llet d'Orce, retirat temporalment

És la primera vegada que veig que una revista científica retira un article tot indicant que és una retirada temporal:

Fa unes dues setmanes, molts diaris van parlar d'aquest article, publicat en línia per la revista Journal of Human Evolution, que descriu la descoberta a Orce (Granada) d'una dent de llet que, segons els autors, és la resta humana més antiga d'Europa, de fa aproximadament 1.400.000 anys.

Avui dia, moltes revistes científiques publiquen abans a Internet els articles que després sortiran a la versió impresa de la revista, i aquest article va publicar-se el 6 de març. Cinc dies abans, però, a Granada ja es va organitzar una roda de premsa per presentar la troballa (la dent infantil), amb la participació de dos investigadors de l'equip que n'ha fet l'estudi i amb l'assistència del Consejero de Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía. Els mitjans de comunicació se'n van fer ressò els dies següents; la majoria destacaven que era un treball que es publicava en una de les més prestigioses revistes internacionals d'evolució humana. Podeu veure què en van dir La Vanguardia, El Ideal de Granada i El Periódico.cat.

Doncs ara, haurem d'esperar per saber si la troballa és tan important com es deia. perquè l'article ha estat retirat temporalment. En una nota en la pàgina web de l'article, l'editorial (Elsevier) diu que senten molt la retirada temporal de l'article i que tan aviat com sigui possible es tornarà a publicar i que allà explicaran el motiu pel qual ha estat ara retirat.

Per diversos motius, tinc curiositat per saber la causa de la retirada --ni que sigui temporal-- d'aquest article. Per una banda, perquè quan, a través de la llista de distribució de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, vaig rebre un comunicat de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) sobre aquest treball i la publicació de l'article, vaig pensar que potser la meva memòria fallava. Hauria posat la mà al foc que això que s'anunciava ara a bombo i platerets, ja se sabia des de feia anys; més de deu i potser fins i tot més de dotze.

Vaig fer una cerca i ho vaig trobar: un article publicat el 1999 a la revista Human Evolution per Joserp Gibert (1941-2007) i els seus col·laboradors descriu la troballa a Orce del fragment d'una dent humana [Molar tooth fragment BL5-0: the oldest human remain found in the Plio-Pleistocen of Orce (Granada province, Spain)]. És un estudi molt acurat, que inclou fotografies fetes amb diversos tipus de microscopi, comparació anatòmica de la resta analitzada amb els molars d'altres homínids i també d'altres mamífers. A la mateixa revista, vaig trobar un altre article de Josep Gibert i un grup de col·laboradors seus; hi descriuen l'anàlisi de restes trobades també a Orce i d'altres a Cueva Victoria (Múrcia) que indican la presència d'homínids i la seva activitat en el límit entre el Plistocè i el final del Pliocè [Spanish late Pliocene and early Pleistocene hominid, paleolithic and faunal finds from Orce (Granada) and Cueva Victoria (Murcia)]. I encara vaig trobar un tercer article de l'any 1998, en què el mateix Gibert i altre autors descrivien la indústria lítica localitzada a Orce i Cueva Victoria (Two 'Oldowan' assemblages in the Plio-Pleistocene deposits of the Orce region, southeast Spain, publicat a Antiquity, 72:17-25; malauradament, no es pot veure sense pagar, jo el vaig demanar a una persona que hi tenia accés). L'edat dels jaciments va calcular-se mitjançant mètodes paleomagnètics i bioestratigràfics.

Vaig pensar que potser l'article que s'ha publicat ara aportava alguna dada nova, que la dent trobada ara potser tenia alguna cosa especial, però quan el vaig llegir, no vaig saber troba-hi la novetat. He de dir, però, que sóc profana en paleontologia humana i arqueologia i potser hi havia alguna cosa que se m'escapava.

D'altra banda, per la meva activitat en el món de l'edició científica (sóc Associate Editor de la revista International Microbiology), vaig detectar en l'article de 2013 alguns defectes de forma que jo no hauria deixat passar en un article per a la revista en què participo. No vaig trobar-hi ni una sola referència al treball anterior de l'equip de Gibert, tot i que es va fer també a Orce i que van descriure una dent i activitat humana en aquell lloc, ni tampoc cap referència als estudis de datació publicats el 1998 i 1999. I encara més, el treball de 2013 inclou, en una de les figures, una ascla (un tros de pedra tallada que formava part de les eines primitives) que sembla idèntica a una que hi ha a la pàgina 22 de l'article de Gibert a Antiquity. Em sembla molta casualitat que unes pedres que es tallaven a mà, siguin idèntiques.

La revista Journal of Human Evolution, com la majoria de revistes científiques serioses, sotmet els articles que rep a una revisió per experts (és el que es coneix com a peer review). Els revisors en teoria coneixen bé la matèria tractada en l'article que revisen. En fan una lectura crítica i fan un informe per als autors, en què diuen si l'article s'accepta o no. En cas que no s'accepti, han de justificar el rebuig. Moltes vegades els articles s'accepten condicionalment; és a dir es demana als autors que hi facin canvis que els revisors consideren necessaris, que poden ser en el contingut o en la presentació. Doncs bé, no entenc que cap dels revisors de l'article de 2013 no hagi demanat als autors que citessin els treballs anteriors.

Tinc curiositat per saber quina ha estat la causa de la retirada temporal de l'article. Sigui quina sigui la causa, crec que ha estat una bona decisió de l'editorial. Ja veurem com acaba la història; si al final es dóna crèdit al treball de l'equip que va dirigir Josep Gibert.

Potser us interessarà:
- Luis Gibert: "Me duele que desacrediten a mi padre, pero me alegra lo del diente", publicat al Ideal, de Granada (02.03.2013).
- Atapuerca les restes d'homínid més antigues? (aquest bloc, 27.03.2008). Sobre la notícia que deia que una mandíbula trobada a Atapuerca, de fa uns 1.200.000 milions d'anys, era la resta humana més antiga trobada a Europa.
- Les injustícies de la ciència: Josep Gibert (aquest bloc, 18.03.2008). Breu resum de la polèmica sobre el crani d'Orce.