Tantes deixalles fem?

Aquest matí, quan he sortit al carrer per anar al Mercat, he vist això:

Encara hi havia més contenidors que els que surten a aquestes fotos. En un tram no gaire llarg de la Travessera de les Corts n'he comptat una quarantena. En el mercat, mentre feia cua per comprar el peix, en parlaven. Una dona ha dit que en el seu carrer, en canvi, els contenidors havien desaparegut. I és que, pel seu carrer, aquest vespre passa la cavalcada dels Reis (potser quan escric això ja hi estigui passant).

Fotos: M. Piqueras (05.01.2011)

Mas-Colell, Puig i l'economia i la seguretat catalanes

Entre les notícies polítiques "de casa" que ahir difonien els principals mitjans hi havia les declaracions de dos nous consellers: Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) i Felip Puig (Interior). A Catalunya Ràdio, Mas-Colell va analitzar la situació econòmica catalana, amb un dèficit que considera excessiu, i que va atribuir especialment a l'excés en la despesa sanitària. Va dir que "tenim un problema seriós" i a la pregunta de l'entrevistador sobre les mesures que prendrà li va respondre "deixi'm un temps" per decidir-ho. De tota manera, ja va avançar que caldrà seure amb el Govern central per tractar-ho.

Penso que la sanitat és una àrea a la qual cal dedicar un esforç especial. Tanmateix, dedicar-hi molts diners no sempre vol dir sortir-se'n millor. Allò que cal és optimar la inversió. I una bona manera de fer-ho és dedicar esforços --humans i en diners-- a la prevenció. La nova llei del tabac ajudarà reduir la despesa sanitària a llarg termini. En països on va aplicar-se una llei dura des del principi ja se n'estan veient els efectes. I altres mesures preventives que es podrien prendre per reduir la despesa sanitària estan relacionades amb el Departament d'Interior.

En les seves declaracions als mitjans, Puig va parlar del límit dels 80 km/h. El seu discurs ja és diferent del que vaig sentir a CiU durant la campanya electoral, quan deien que una de les primeres mesures seria suprimir el límit de velocitat. Puig parlava ahir de mantenir contacte amb tècnics i organitzacions, i que es crearà una comissió de treball. Confio que no s'oblidi d'incloure algun epidemiòleg ambiental en aquesta comissió. I que, a més, se l'escolti.

Copio aquí el que vaig escriure en aquest bloc el proppassat 24 de desembre:

Un estudi teòric posterior dirigit també per Nino Künzli estimava que la reducció de la contaminació atmosfèrica a l'àrea de Barcelona fins als valors màxims recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) --molt per sota dels que es van trobar a Barcelona-- podrien estalviar cada any 3500 morts, 1800 hospitalitzacions per malalties cardiovasculars, 5100 casos de bronquitis crònica en adults, 31.100 casos de bronquitis aguda en la mainada i 54,000 atacs d'asma entre els adults i la mainada. A més d'aquestes repercussions positives en la salut de la població --cosa que ja seria suficient per intentar aconseguir els objectius de l'OMS-- la mesura representaria un estalvi en despesa sanitària equivalent a un 6400 milions d'euros anuals.

Tenint en compte la necessitat de reduir la despesa sanitària a què va fer referència Mas-Colell, és una bona notícia que Puig consulti una comissió de persones expertes abans de prendre cap decisió sobre el límit dels 80 km/h. (Encara que la despesa no es reduís, però, les repercussions positives sobre la salut de la població ja valdrien la pena.)

Potser us interessarà:
- El nou Govern i els 80 km (24.12.2010)
- Una visió particular d'un debat amb polítics (09.11.2010)
- La salut i l'aire que respirem (04.02.2009)

Joy Adamson, la "mare" de la lleona Elsa

Joy Adamson i Elsa

En la dècada de 1970 es va fer molt popular una sèrie de televisió en què la protagonista era una lleona de nom Elsa. La sèrie estava basada en una pel·lícula que era la versió cinematogràfica d'un llibre que la seva autora va escriure inspirada en fets reals, en els quals ella havia participat. Sèrie, pel·lícula i llibre duien el mateix títol, Born free (Nacida libre en la versió que vàrem veure aquí). L'autora del llibre era Joy Adamson (1910-1980), naturalista austríaca que va viure molts anys a Kènia, on va tenir cura de la lleona Elsa quan va quedar òrfena.

Joy Friederike Victoria Gessner (coneguda pel cognom del tercer --i darrer-- marit, George Adamson) va néixer el 2 de gener de 1910 a Troppau (ciutat anomenada ara Opava, i que es troba a la República Txeca; però el 1910 era una ciutat austríaca). Es va casar amb un jueu austríac que durant la segona guerra mundial va enviar-la a Àfrica perquè busqués un lloc on poguessin viure els dos tranquil·lament, lluny de l'ambient de guerra i persecució que imperava a Europa. A Àfrica, Joy va conèixer el botànic Peter Bally, que va ser el seu segon marit. Alguns anys després, durant un safari va conèixer George Adamson, que treballava com a guàrdia per controlar la caça. Van casar-se i van establir-se a Kènia.

Elsa era un dels tres cadells d'una lleona que George va veure's forçat a matar quan va atacar-los a ell i a un company. Després George va adonar-se que al lleona, amb el seu atac, estava intentat protegir els seus tres cadells. Se'ls va endur a casa i ell i Joy en van tenir cura durant uns mesos. Quan ja van ser massa grans per continuar vivint en una casa, dos dels cadells van ser enviats a un zoo de Rotterdam. Els Adamson es va quedar el tercer, Elsa, a qui van ensenyar a caçar i la van preparar perquè pogués viure a la selva. Quan la van alliberar, Elsa va dur la vida normal d'una lleona i va tenir cadells, però sempre va mantenir la relació amb la parella que l'havia adoptat i ensenyat a sobreviure.

Joy Adamson va escriure un llibre en què explicava la història d'Elsa. Al principi va ser rebutjat per diversos editors, que no creien aquella història pogués interessar a molta gent.  Fins que va anar a parar a una editora que va saber preveure que aquell llibre seria un bestseller, com va ser, amb milions d'exempalrs venuts.

Gràcies a Youtube podem veure escenes de la vida dels tres cadells a casa dels Adamson, com si fossin animalons inofensius que jugaven amb un altre "cadell":



 Molt interessant és aquest documental de la BBC, El llegat de Nascuda lliure (aquest vídeo és el primer de quatre; els altres poden veure's també a Youtube, part 2, part 3 i part 4);



I el trailer de la pel·lícula Born free:



Foto: Wikimedia Commons

Alexandria: bomba en una església copta

A Alexandria, el 2011 ha començat amb un atac terrorista en el qual han mort pel cap baix 21 persones i 43 n'han resultat ferides (43, segons l'Avui; més de 70, segons The Guardian). Ha passat en una església copta i sembla ser que es tracta d'un atac fet per algun terrorista suïcida.

La notícia m'ha fet recordar un 1r de gener que vaig passar a Alexandria --l'any 2004-- i la visita que aquell dia al matí vaig fer a algunes esglésies coptes; però no a la mateixa ciutat, sinó a uns 130 o 140 km, en el desert, el monestir de Sant Menna. Va ser un dels dies en què el petit grup amb qui vaig anar a Egipte va fer anar de corcoll el guia que ens havíem assignat, perquè li vam fer canviar el programa que ell ens havia preparat.

Entrada al monestir de Sant Menna

El motiu de voler anar al monestir de Sant Menna era que una parella del grup vivien a Sentmenat i volien visitar el monestir on es conserven les relíquies d'aquest sant, que és el patró de Sentmenat. Duien una carta del rector de Sentmenat per al pope del monestir. La resta del grup va estar d'acord amb el canvi de programa; tindríem l'oportunitat de veure una cosa diferent del que acostuma a veure's en els circuits típics per a turistes i de passar a costat del llac Mareotis, d'aigua salada, situat justament al sud d'Alexandria, on tampoc no s'hi sol dur els turistes.

Una de les esglésies del monestir de Sant Menna

De la visita al monestir de Sant Menna, que es troba ja en el desert, recordo especialment que no vam poder veure les restes del primitiu monestir, al voltant del qual va desenvolupar-se una ciutat (Abu Mena) perquè... s'havien inundat! En un lloc on plou tan poc al llarg de l'any, justament havia plogut el dia abans que hi anéssim. Ara hi ha un monestir modern en un recinte que és també com una ciutat. Vam visitar el superior del monestir, un pope que ens va oferir te a casa seva, i després un frare ens va acompanyar a visitar la gran església que estaven construint, amb els treballs ja molt avençats, i que vaig trobar una mica kitsch. Els coptes també es treuen les sabates per entrar a l'església --si més no, en aquella església calia fer-ho-- i vaig treure la conclusió que deuen ser menys nets que els musulmans: en una capella petita on hi havia alguns frares i visitants que cantaven un tipus de música que em va recordar el cant gregorià, la ferum de peus era molt molesta.

Va ser un cap d'any molt ben aprofitat. De tornada a Alexandria encara vam visitar-hi la columna que anomenen de Pompeu, però que en realitat estava dedicada a Dioclecià, unes catacumbes i el barri proper, amb una zona comercial on les botigues ocupaven bona part del carrer (i segurament hi venien molts productes fabricats a Corea, Xina o Taiwan).

Columna dita de Pompeu

Fixeu-vos en el terra: unes vies

Hi passa el tramvia!

 L'endemà, en el Museu Grecoromà (o era el de Belles Arts?) vaig veure-hi exposada una ampul·la de pelegrí --una mena de cantimplora-- amb la imatge de Sant Menna, que va ser venerat en molts països

Ampul·la de terracota

Avui, la comunitat copta d'Alexandria ha estat víctima del terrorisme integral. Sembla com si la humanitat retrocedís a aquells temps en què moltes religions mataven en nom del seu déu. Hi ha qui encara no ha entès que, si realment hi ha un déu, no pot ser un ésser que estigui en favor de la violència.

Fotos: M. Piqueras (1 i 2 de gener 2004)

Començament d'any

Avui pensava fer la típica llista de coses pendents o bons propòsits per a l'any nou, però l'única cosa que em veig en cor de fer és lluitar contra els virus del refredat. Suposo que deu ser el resultat d'haver estat sense calefacció quatre o cinc dies.

La probabilitat que s'espatlli la calefacció el dia de Nadal és només de 0,003 (1/365), però ens va passar; amb inundació inclosa de la galeria on es troba la caldera. Ens hem hagut d'autoregalar una caldera nova. Per sort hem començat l'any amb la casa calenta, però els virus ja m'havien fet estralls a la gola, un dels  meus punts febles. Des d'alla han anat avançant cap amunt (la paperera és a vessar de kleenex) i cap avall, fins a la tràquea, on em causen una irritació molt molesta que em fa tossir contínuament. Cada vegada que tusso, la gata, que per fi pot tornar a jeure damunt del radiador, em mira estranyada; no reconeix aquesta "veu" meva.

Sembla mentida que, amb tants avenços que ha fet la medicina el darrer segle, encara no n'hi hagi cap de realment efectiu per a combatre el refredat. Només podem tractar-ne els símptomes. I la millor manera segueix sent la tradicional. Encara que sigui en forma de preparats de farmàcia, la major part de medicaments contra el refredat tenen com a base productes naturals que s'han fet servir des de fa molt de temps: eucaliptus, mentol, pi, càmfora, efedrina, etc.

El meu tractament consisteix a fer bafs per a descongestionar les vies respiratòries altes, a prendre infusions de gingebre, que calma la tos i deixa la gola com adormida, a deixar dissoldre de tant en tant una pastilla a la boca, i a untar-me el coll amb Bálsamo Kneip abans d'anar a dormir. Per cert, aquest pot de Bálsamo Kneip (un preparat a base de càmfora, mentol, timol, essències naturals de pi i eucaliptus, etc.) segurament serà el darrer que pugui utilitzar; em van dir que ja no el venien. Llàstima!

A aquesta hora, per casa ressonen les notes dels valsos vienesos del concert de cap d'any. M'imagino els virus dansant per l'aire al ritme del vals, a la cerca d'algun nas o gola on ficar-se. Mentrestant, la gata --ha abandonat per un moment el radiador per venir a instal·lar-se entre els meus braços-- i jo no tenim esma per res i restem indolents davant l'ordinador.

Il·lustració: Primer anunci de Kleenex, a la revista Ladies Home Journal (Font: The Kleenex Brand Story)