Piulada massiva?

Des de dijous al vespre em resulta difícil entrar a Twitter. No sé si és el Nadal, la sentencia en contra de la immersió lingüística a l'escola, el fracàs de la llei Sinde o algun altre factor, que estan fent que la gent piuli més del que la xarxa pot suportar. Unes quantes vegades m'he trobat ja amb això:

L'alegria d'uns quants

Ahir, a quarts de set del vespre, tot passant per la Travessera de Gràcia, vaig sentir molt de xivarri en un bar. S'hi veia molta gent i estaven cantant. Vaig pensar que seria algun grup que anticipava la celebració del Nadal, aquestes celebracions amb companys i companyes de feina que tant proliferen aquestes setmanes.

De seguida vaig adonar-me que el motiu devia ser un altre. Al costat del bar hi havia un altre establiment on vaig veure això:

Suposo que si alguna de les persones que ahir celebraven el premi obtingut a la rifa de Nadal llegís el que vaig escriure fa poc en aquest bloc sobre la loteria, pensaria "sí, sí, pots dir el que vulguis, però aquest anys jo m'enduc uns milers --o milions-- d'euros!"

Volen fer un "apartheid" a l'escola?

Me n'he assabentat ja a quarts de vuit del vespre. Al migdia no havia acabat de mirat les notícies  --n'estaven fent un gra massa amb la loteria i he desconnectat la televisió. Després, he anat a la jornada "Fem balança de l'Any Internacional de la Biodiversitat: s'han assolit les expectatives", que han fet al Centre Unesco Catalunya (UnescoCat). Allà s'ha comentat la sentència dictada pel Tribunal Suprem sobre el model lingüístic a l'escola catalana.

Abans que un noi del públic parlés de la sentència, s'havia estat debatent sobre la necessitat de preservar la diversitat (en faré un resum en un altre moment), però no únicament la diversitat biològica, sinó també la cultural. I ara tenim aquesta sentència que va contra la preservació de la diversitat lingüística.

Però un altre cop sembla que la societat civil catalana reacciona i ja hi ha una declaració institucional d'entitats catalanes de la societat civil que expressen la seva sorpresa i decepció per una sentència que invalida el model d'immersió lingüística del sistema educatiu català. què volen aquesta gent? Establir un apartheid lingüístic a l'escola?

Podeu veure la declaració en el web d'UnescoCat. A twitter, la piulada amb l'etiqueta #immersió, s'està escampant arreu.

Potser us interessarà:
- Models per predir la mort d'una llengua (09.04.2010)
- Models per predir l'extinció d'una llengua (i per salvar-la) (03.11.2010)

Els llibres d'Andreu Mas-Colell

Fixeu-vos en al columna de llibres a l'esquerra. Quina alçada deu fer? Un metre? La veig tan inestable com l'economia de què parla Andreu Mas-Colell en l'entrevista que li va fer Gemma Aguilera per a la revista El Temps (núm. 1383, 14.12.2010)

 

Foto: Jordi Play (arxiu El Temps)

El grèvol i el canvi climàtic

El grèvol (o boix grèvol, Ilex aquifolium) és una planta de les que s'associen amb el Nadal. És un arbust de creixement lent que té fulles tot l'any; unes fulles gruixudes i brillants, amb la vora festonejada i punxant, especialment en les branques joves. Allò que el fa més atractiu com a guarniment de Nadal són els fruits: unes boletes de la mida aproximada d'un pèsol, que poden ser de color vermell viu o, en algunes varietats, grocs. És una espècie del sotabosc, que es troba més sovint a l'obaga, i és bastant freqüent a Europa fins als 1500 metres d'altitud,

El fet que el grèvol sigui molt popular com a planta nadalenca n'ha amenaçat la supervivència i actualment a Catalunya és una espècie protegida que no es pot arrencar ni tallar-ne fulles, branques o qualsevol altre part de la planta. Les floristeries i parades de productes nadalencs que venguin grèvol han de poder justificar que procedeix d'alguna zona --fora de Catalunya-- on estigui permès recol·lectar-lo, o que ha estat cultivat.

La família de les Aquifoliàcies, a la qual pertany el grèvol, es caracteritza per la producció d'alcaloides, entre els quals la cafeïna i la teobromina. Pius Font i Quer, en el seu llibre Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, descriu així les propietats del grèvol: "Las hojas se consideran diuréticas y laxantes; los frutos, purgantes, y a mayores dosis, vomitivos. Son peligrosos para los niños, a los cuales, segun Gessner, han producido accidentes mortales."

Des de fa alguns anys, el grèvol ha esdevingut una espècie molt útil per a l'estudi ecològic del canvi climàtic. L'investigador danès Johannes Iversen (1904-1972) el 1944 va trobar una estreta relació entre la presència i abundància de plantes de fulla perenne i les temperatures registrades en estacions meteorològiques de la zona on creixien aquelles espècies. Gairebé seixanta anys més tard, el 2003, es va fer un estudi similar en la mateixa regió geogràfica (una zona que comprèn el nord d'Alemanya, Dinamarca, el sud de Noruega i el sud de Suècia). Es va seguir la mateixa metodologia d'Iversen, però es va estudiar una sola espècie, Ilex aquifolium,

En l'estudi del 2003, el grèvol era present  a tots els llocs on s'havia trobat el 1944, però l'àrea de distribució ara havia augmentat i s'havia estès en direcció nord a Noruega, i en direcció nord-est a Alemanya. A Suècia s'havia escampat encara més i l'especie ocupava noves zones al sud del país. Aquesta dispersió estava relacionada sincrònicament amb canvis en les temperatures registrades a la mateixa zona. L'estudi conclou que el canvi en les temperatures, ara més càlides, especialment a l'hivern, és la causa de la dispersió cap al nord d'aquesta l'espècie.

Aquest mateix desplaçament del grèvol és possible que s'hagi donat a Catalunya, però en altitud, i que ara es trobi més amunt dels 1500 metres. Caldrà preguntar-ho als especialistes.

Bibliografia:
Font Quer (1990) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado (12a ed.). Ed. Labor, Barcelona, pp.452-453
Walther GR, Berger S, Sykes MT (2005) An ecological 'footprint' of climate change. Proc. R Soc B 272:1427-1432

Potser us interessarà:
- El vesc i el Nadal (27.12.2009)