De la mateixa manera que es protegeixen les espècies biològiques en perill d'extinció, crec que caldria protegir les botigues que estan amenaçades de desaparèixer. Les de plats i olles en són un exemple. Abans, al voltant dels mercats, se sabia que sempre es trobaria una botiga de plats i olles. Com més va, però, més difícil es trobar-ne alguna.
Quan vaig venir a viure a les Corts, a costat del mercat municipal n'hi havia una on, a més de vendre cassoles de terrissa i molts estris de cuina, esmolaven la major part de ganivets de les parades del mercat i de molta gent del barri. Però els anys van anar passant i la botiga va tancar per jubilació del matrimoni que la regentava. Alguna vegada he comprat cassoles de terrissa en uns grans magatzems propers, però m'emprenya fer-ho. És una peça de la cuina que sempre m'imagino en una botiga de barri, i portada de Breda o d'algun altre poble de tradició terrissaire, no pas importada de la Xina on no m'estranyaria gens que fessin moltes de les cassoles de terrissa que es venen ara a Catalunya.
Igual que la "meva" botiga de plats i olles de les Corts n'he vist anar tancant d'altres sense que en sortís una alternativa. Hi ha algunes ferreteries que també venen cassoles de terrissa, però ja no és el mateix. En una ferreteria, l'olla de terrissa és un complement, un actor secundari. En canvi, en una botiga de plats i olles, la terrissa (cassoles, olletes i tupins, greixoneres, safates pel forn, plats per a canalons i ous al plat, càntirs, tests, etc.) és la protagonista. Segur que a Barcelona n'hi ha encara algunes, però no les conec.
Quina deu ser la causa que vagin desapareixent les botigues de plats i olles? Potser les noves generacions no fan servir terrissa a la cuina? Jo no m'imagino uns fideus a la cassola, un arròs a banda, un pollastre amb allada, si no és en cassola de terrissa. I encara que hi hagi uns plats d'acer inoxidable per fer-hi els ous al plat o posar-hi la crema, no és el mateix que en les cassoletes individuals de terrissa. Fa uns mesos se me'n va trencar una --de cassola de terrissa-- que feia servir molt; encara no l'he substituïda perquè em resisteixo a comprar-la als grans magatzems o en un super xinès, on també n'he vistes. No perdo l'esperança que algun dia, per algun carrer de la ciutat, descobreixi una botiga de plats i olles de tota la vida; o potser una de nova, que algun botiguer o botiguera jove s'hagi animat a obrir.
Unes altres botigues que estan desapareixent són les de vetes i fils i les cistelleries. Les de vetes i fils, suposo que pel poc benefici que donen en comparació a la feina (o perquè la gent ja no cus?). Les cistelleries, potser perquè també s'ha perdut la tradició cistellera. De moment, estan en perill d'extinció. Algú farà alguna cosa per evitar que acabin sent un record del passat?
dijous, 7 de gener del 2010
dimarts, 5 de gener del 2010
Fòssils urbans
Les guies turístiques solen descriure els edificis històrics destacant-ne aspectes com ara l'antiguitat,
l'estil arquitectònic o l'ús a què van ser destinats. No solen fer especial esment del material de què estan fets, llevat que es tracti d'algun material "de luxe" o poc freqüent en el món de la construcció. Per altra banda, admirem les construccions del temps dels romans o dels fenicis no tant per la seva arquitectura com per la seva antiguitat. Tanmateix, què són 2000 o 5000 anys, comparats amb els milions d'anys que poden tenir les roques que van fer servir romans i fenicis?
Avui, els Reis s'han avançat i aquest matí ja m'han dut un regal, un guia molt especial de Barcelona: Fòssils urbans. Barcelona, d'Anna Cornella. Aquesta guia permet conèixer una mica la història de la vida en el planeta observant el terra dels carrers i de les portalades, les façanes de les cases, els replans de les escales, les parets de les estacions de metro, els vestíbuls dels bancs i altres edificis públics...
Les ciutats i les construccions fetes pels humans se solen considerar "artificials", mentre que ningú no faria servir aquesta paraula per referir-se a un niu d'ocell fet amb branques i branquillons, trossets de llana o tela, fils, etc. Tampoc diria ningú que un termiter, veritable gratacel del regne animal (vegeu-ne els d'aquesta entrada del bloc), és una casa artificial. Durant molts segles, les primeres matèries que feien servir els humans per a bastir cases, palaus, esglésies i altres edificis eren tan "naturals" com ho puguin ser les que fan servir molts altres animals per construir el seu habitatge.
La pedra calcària és un material molt freqüent en la construcció a Barcelona. Els romans ja l'extreien de Montjuïc, on fins no fa gaire dècades hi va haver pedreres en explotació. L'anomenada pedra de Montjuïc és una roca de tipus sedimentari, formada per l'acumulació de partícules fragmentàries de carbonat càlcic (CO3Ca), un compost químic format per carboni (C), oxigen (O) i calci (Ca). Aquest carbonat càlcic prové de les parts dures de molt éssers vius, com ara les conquilles dels mol·luscs, els ossículs i espícules dels eriçons, els esculls de corall o els esquelets de molts organismes unicel·lulars. Tot aquell carbonat havia estat abans a l'atmosfera. Per això, a la Terra, el CO2 de l'atmosfera és només el 0,03%, mentre que a Venus i a Mart la concentració atmosfèrica d'aquest compost és del 98% i el 95%, respectivament (vegeu aquest quadre amb la composició de les atmosferes dels tres planetes).
La guia de fòssils urbans que ha preparat Anna Cornella conté informació sobre restes fòssils fàcilment identificables a Barcelona. Ve en forma de fitxes que descriuen els fòssils, els mostren fotografiats (indicant-ne l'escala) i en un dibuix esquemàtic; també indiquen l'antiguitat del fòssil i inclouen una fotografia del lloc on es troben. L'Eixample i Sant Martí són els districtes amb més fòssils, i els fòssils més abundants són els rudistes (uns mol·luscs amb una petxina molt desenvolupada) i les petxines d'altres mol·luscs, les garotes i les seves pues, i els nummulits (en forma de llentilla).
El gran mèrit d'aquesta guia és obrir-nos els ulls per descobrir allò que hem tingut tant de temps tant aprop sense adonar-nos-en. De vegades només hem de mirar el terra de casa o el del replà (vegeu alguns fòssils de la meva escala, a la foto). Qui la fullegi, segurament després de fer-ho veurà la ciutat d'una altra manera.
Els fòssils del meu replà (M. Piqueras)
l'estil arquitectònic o l'ús a què van ser destinats. No solen fer especial esment del material de què estan fets, llevat que es tracti d'algun material "de luxe" o poc freqüent en el món de la construcció. Per altra banda, admirem les construccions del temps dels romans o dels fenicis no tant per la seva arquitectura com per la seva antiguitat. Tanmateix, què són 2000 o 5000 anys, comparats amb els milions d'anys que poden tenir les roques que van fer servir romans i fenicis?Avui, els Reis s'han avançat i aquest matí ja m'han dut un regal, un guia molt especial de Barcelona: Fòssils urbans. Barcelona, d'Anna Cornella. Aquesta guia permet conèixer una mica la història de la vida en el planeta observant el terra dels carrers i de les portalades, les façanes de les cases, els replans de les escales, les parets de les estacions de metro, els vestíbuls dels bancs i altres edificis públics...
Les ciutats i les construccions fetes pels humans se solen considerar "artificials", mentre que ningú no faria servir aquesta paraula per referir-se a un niu d'ocell fet amb branques i branquillons, trossets de llana o tela, fils, etc. Tampoc diria ningú que un termiter, veritable gratacel del regne animal (vegeu-ne els d'aquesta entrada del bloc), és una casa artificial. Durant molts segles, les primeres matèries que feien servir els humans per a bastir cases, palaus, esglésies i altres edificis eren tan "naturals" com ho puguin ser les que fan servir molts altres animals per construir el seu habitatge.
La pedra calcària és un material molt freqüent en la construcció a Barcelona. Els romans ja l'extreien de Montjuïc, on fins no fa gaire dècades hi va haver pedreres en explotació. L'anomenada pedra de Montjuïc és una roca de tipus sedimentari, formada per l'acumulació de partícules fragmentàries de carbonat càlcic (CO3Ca), un compost químic format per carboni (C), oxigen (O) i calci (Ca). Aquest carbonat càlcic prové de les parts dures de molt éssers vius, com ara les conquilles dels mol·luscs, els ossículs i espícules dels eriçons, els esculls de corall o els esquelets de molts organismes unicel·lulars. Tot aquell carbonat havia estat abans a l'atmosfera. Per això, a la Terra, el CO2 de l'atmosfera és només el 0,03%, mentre que a Venus i a Mart la concentració atmosfèrica d'aquest compost és del 98% i el 95%, respectivament (vegeu aquest quadre amb la composició de les atmosferes dels tres planetes).
La guia de fòssils urbans que ha preparat Anna Cornella conté informació sobre restes fòssils fàcilment identificables a Barcelona. Ve en forma de fitxes que descriuen els fòssils, els mostren fotografiats (indicant-ne l'escala) i en un dibuix esquemàtic; també indiquen l'antiguitat del fòssil i inclouen una fotografia del lloc on es troben. L'Eixample i Sant Martí són els districtes amb més fòssils, i els fòssils més abundants són els rudistes (uns mol·luscs amb una petxina molt desenvolupada) i les petxines d'altres mol·luscs, les garotes i les seves pues, i els nummulits (en forma de llentilla).
El gran mèrit d'aquesta guia és obrir-nos els ulls per descobrir allò que hem tingut tant de temps tant aprop sense adonar-nos-en. De vegades només hem de mirar el terra de casa o el del replà (vegeu alguns fòssils de la meva escala, a la foto). Qui la fullegi, segurament després de fer-ho veurà la ciutat d'una altra manera.
Els fòssils del meu replà (M. Piqueras)diumenge, 3 de gener del 2010
2010, Any Internacional de...
Cada any és l'any d'alguna cosa. Aquests són alguns temes per al 2010:
En un àmbit més reduït, hi ha altres celebracions:
- Any Internacional de la Biodiversitat. Les Nacions Unides va declarar el 2010 Any Internacional de la Diversitat Biològica per tal que es presti més atenció, en l'àmbit internacional, al problema de la pèrdua continuada de diversitat biològica. Estarà coordiant per la Secretaria de la Convenció de la Diversitat Biològica, amb seu a Montreal (Canadà).
- Any Internacional de la Infermeria. Aprofitant el centenari de la mort de Florence Nightingale (1820-1910), fundadora de la infermeria moderna, es vol reconèixer la contribució de les infermeres i infermers de tot el món y demanar el seu compromís en la promoció de la salut per tot el món.
- Any Internacional de l'apropament de les cultures. El seu objectiu és aconseguir que l'apropament de les cultures sigui arreu el distintiu de les polítiques locals, nacionals, regionals i internacionals i que siguin moltes les persones que s'hi comprometin.
- Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social.Tot i que la pobresa sol associar-se amb els països en vies de desenvolupament, la pobresa i l'exclusió social també són presents a Europa
En un àmbit més reduït, hi ha altres celebracions:
- La Universitat Rovira i Virgili, a través del seu Observatori de la Igualtat, dedica el 2010 a "Les dones i les ciències", amb exposicions, cicles de conferències, premis, jornades de debat i per a docents, proposta d'un doctorat honoris causa a una dona, el calendari "Dones químiques a la història", etc.
- A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2010 és l'Any de la Comunicació i ho celebra amb quatre línies d'actuació: a) acadèmica, centrada en la jornada "Més enllà dels media. Nous formats per a la comunicació" (durant el mes de maig); b) de reflexió, mitjançant l'exposició "El factor comunicatiu, o la transversalitat de la comunicació", que intentarà exposar de manera crítica i original l'existència del fet comunicatiu en diversos àmbits (octubre); c) de divulgació científica, amb un premi a les millors pàgines web de contingut científic fetes per grups de recerca de la UAB; i d) de participació, mitjançant quatre concursos oberts a la comunitat universitària (fotografia digital, microrelats, vídeos curts, i blocs personals).
- Les Universitats catalanes també celebren el 2010 l'Any Vicens Vives, que commemorarà el centenari del naixement de l'historiador Jaume Vicens Vives (1910-1960). Ja hi ha un programa provisional de les activitats que se li dedicaran al llarg de l'any.
- El Govern de les Illes Balears s'uneix a la celebració del 2010 com a Any Chopin per commemorar el segon centenari del naixement del compositor polonès Frédéric Chopin, que va passar una temporada a Mallorca (de desembre 1838 a febrer 1839). El web polonès de la celebració es pot veure també en anglès.
- A Itàlia celebren l'Any Pergolesià, per commemorar el tercer centenari del naixement del gran músic del barroc italià Giovanni Battista Pergolesi, amb activitats principalment en les poblacions amb què el gran músic va mantenir algun lligam: Jesi (on va néixer), Nàpols, Pozzuoli, Roma, Bolonya, Milà i París.
- A Andalusia celebren l'Any de Blas Infante,considerat pare de la pàtria andalusa, del qual es commemorarà el 125 aniversari del naixement
dissabte, 2 de gener del 2010
Prediccions per al 2010
Hi ha persones que es dediquen a mirar els astres i després prediuen coses que passaran en el futur. Sempre ho encerten. Entre les prediccions per al 2010 que han fet aquestes persones, que es diuen astrònoms i astrònomes, hi ha les següents:
Abast de l'eclipsi total de Sol que es produïrà l'11 de juliol de 2010
Però la gent sol dedicar més atenció a altres persones que, basant-se en la feina d'astrònoms i astrònomes, també fan prediccions que gairebé mai encerten o que. si les encerten, és per casualitat. Es fan dir astròlegs i astròlogues.
- 15 de gener: eclipsi anular de sol. Visible a una part de la Xina, l'extrem sud de l'Índia, Sri Lanka, Kènia, Uganda i algun altre país centro-africà.
- 26 de juny: eclipsi parcial de lluna. No serà visible a Europa ni Àfrica.
- 8 de juliol. Ocultació de l'estrella
- 11 de juliol: eclipsi total de sol. Visible en una part molt petita del continent americà (al sud de Xile i l'Argentina) i al sud de l'oceà Pacífic.
- 21 de desembre: eclipsi total de lluna. A Catalunya el podrem veure una mica quan la Lluna es pongui.
Abast de l'eclipsi total de Sol que es produïrà l'11 de juliol de 2010Però la gent sol dedicar més atenció a altres persones que, basant-se en la feina d'astrònoms i astrònomes, també fan prediccions que gairebé mai encerten o que. si les encerten, és per casualitat. Es fan dir astròlegs i astròlogues.
divendres, 1 de gener del 2010
Va tenir 99 anys el segle XX?
Aquests dies molts mitjans de comunicació van repetint que s'ha acabat la primera dècada del segle XXI i ens n'ofereixen un balanç. Suposo que ho fan perquè compten com si el segle XXI hagués començat l'any 2000. Deuen creure de debò que el segle va començar el 2000? O ho fan perquè tenen pressa per oferir el resum i no volen que hi hagi qui ho faci abans?
És un debat que ja va sorgir amb el canvi de segle i que va generar tones de tinta en els diaris impresos i molts megabits per Internet. Potser també n'hi va haver, de debat, cent anys enrere; si més no, el número de desembre de 1899 de la revista The American Mathematical Monthly contenia un article titulat "The beginning of the 20th Century", en què l'autor diu que generalment es creu "que el segle XX començarà a les zero hores de l'1 de gener de 1900. Aquest, però, no és el cas, perquè fins a aquell moment, només hauran passat 99 anys del present segle. El segle XIX acabarà a les 12 de la nit del 31 de desembre de 1900, i el segle XX començarà a les zero hores de l'1 de gener de 1901."
Al final degué prevaler el sentit comú i els països que es regien pel calendari gregorià van celebrar l'arribada del segle XX el 1r de gener de 1901. L'endemà, La Vanguardia n'informava així, a la p. 3, en un article titulat "El Nuevo Siglo": "En todas partes se ha celebrado la entrada del nuevo siglo con solemnidades religiosas y actos de caridad." I continua: "Todos los periódicos publican telegramas de las varias capitales de España dando cuenta de los festejos tributados al nuevo siglo."
Com deia Stephen Jay Gould en un llibret que va publicar sobre el canvi del mil·lenni, això són convencions. La manera de comptar els anys segons l'era cristiana, segons els Anno Domini (els anys que nosaltres anomenem "després de Crist"), va ser una idea de Dionís l'Exigu, un monjo del segle VI dedicat a la matemàtica. No podia fer començar l'era cristiana amb un any zero, perquè en aquella època el zero no es coneixia a Europa (va introduir-s'hi durant el segle IX). Tenint en compte això i que les celebracions d'inici de segle XX es van fer el 1901, considerar que el segle XXI va començar el 2000 i que ja n'ha transcorregut la primera dècada significa acceptar que el segle XX només va tenir 99 anys. Però si ja els està bé, deixem-ho així i considerem-ho una altra reforma del calendari. Eliminarem un any del segle XX, de la mateixa manera que el 1582 es van eliminar deu dies del mes d'octubre.
És un debat que ja va sorgir amb el canvi de segle i que va generar tones de tinta en els diaris impresos i molts megabits per Internet. Potser també n'hi va haver, de debat, cent anys enrere; si més no, el número de desembre de 1899 de la revista The American Mathematical Monthly contenia un article titulat "The beginning of the 20th Century", en què l'autor diu que generalment es creu "que el segle XX començarà a les zero hores de l'1 de gener de 1900. Aquest, però, no és el cas, perquè fins a aquell moment, només hauran passat 99 anys del present segle. El segle XIX acabarà a les 12 de la nit del 31 de desembre de 1900, i el segle XX començarà a les zero hores de l'1 de gener de 1901."
Al final degué prevaler el sentit comú i els països que es regien pel calendari gregorià van celebrar l'arribada del segle XX el 1r de gener de 1901. L'endemà, La Vanguardia n'informava així, a la p. 3, en un article titulat "El Nuevo Siglo": "En todas partes se ha celebrado la entrada del nuevo siglo con solemnidades religiosas y actos de caridad." I continua: "Todos los periódicos publican telegramas de las varias capitales de España dando cuenta de los festejos tributados al nuevo siglo."
Com deia Stephen Jay Gould en un llibret que va publicar sobre el canvi del mil·lenni, això són convencions. La manera de comptar els anys segons l'era cristiana, segons els Anno Domini (els anys que nosaltres anomenem "després de Crist"), va ser una idea de Dionís l'Exigu, un monjo del segle VI dedicat a la matemàtica. No podia fer començar l'era cristiana amb un any zero, perquè en aquella època el zero no es coneixia a Europa (va introduir-s'hi durant el segle IX). Tenint en compte això i que les celebracions d'inici de segle XX es van fer el 1901, considerar que el segle XXI va començar el 2000 i que ja n'ha transcorregut la primera dècada significa acceptar que el segle XX només va tenir 99 anys. Però si ja els està bé, deixem-ho així i considerem-ho una altra reforma del calendari. Eliminarem un any del segle XX, de la mateixa manera que el 1582 es van eliminar deu dies del mes d'octubre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)