Avui dia els nous invents que surten al mercat solen anar acompanyats d'una campanya publicitària per promoure'n la venda. Hi ha molts invents tradicional, però, que mai no van tenir una campanya de marketing al darrere. Doncs ara podeu crear un eslògan per un invent del passat i optar a un premi.
divu*Ciencia convoca el concurs Invent-AD, al qual és molt senzill de participar: només cal enviar un eslògan publicitari per a algun dels següents invents: el telèfon, la roda, el telescopi, la penicil·lina, el paper, la màquina de vapor, el microscopi i la bombeta. En el web es pot veure una mostra dels eslògans rebuts fins ara. El premi serà la reproducció artesanal i en miniatura d'un invent (espero que no sigui el paper!)
El concurs és d'abast estatal i els eslògans hauran de ser escrits en castellà o en alguna altra de les llengües que es parlen a l'Estat espanyol; en aquest cas, hauran d'anar acompanyades de la traducció al castellà.
També hi ha la modalitat de participació escolar (ESO, batxillerat i formació professional) en què es busca la millor campanya publicitària per a algun dels esmentats invents. El projecte guanyador rebrà un premi de 1500 euros per gastar en la millora de material científic per a l'escola.
El termini per enviar les propostes a les dues modalitats és el 30 de novembre 2009.
Invent-AD té en compte que enguany, a més de l'any Darwin i l'Any de l'Astronomia, la Unió Europea també celebra l'Any de la Creativitat i la Innovació, dos factors que contribueixen a la prosperitat econòmica i al benestar individual i social.
dimarts, 10 de novembre del 2009
dissabte, 7 de novembre del 2009
Forcades de nou: la ciència i l'esperit (sant?)
Un friki d'ampli espectre que sap del meu escepticisme m'informa privadament de la propera aparició 
pública de Teresa Forcades. De fet, em remet al bloc "Magonia. Una ventana crítica al mundo del misterio", on ho anuncia Luis Alfonso Gámez, periodista d'El Correo. Serà el 22 de novembre d'enguany (diumenge) i la conferència porta per títol: "Campanas por la gripe A". El marc que acollirà la seva conferència?: El II Congreso de Ciencia y Espíritu, que es farà a l'hotel Princesa Sofia de Barcelona el 21 i el 22.
Segons el web del congrés, en aquesta trobada es tractaran "temas de vital importancia para la Humanidad". I en descriuen alguns: "Sor Teresa Forcades, doctora y monja benedictina, junto al Dr. Miguel Pros nos aportarán datos científicos y argumentos que nos harán reflexionar sobre la probable obligatoriedad de vacunación mundial para la Gripe A. Lluís Botinas nos hablará del montaje 'Made in USA' del SIDA, Alfred Webre, ex asesor del Presidente Carter nos hablará de Exopolítica, y traemos también de Canadá a Jessica Schaw, la niña cristal que re-encarnó para dar un gran mensaje a la Humanidad."
També s'hi tractarà "la verdad sobre el 11/Septiembre y sus consecuencias, los'Chemtrails' o rastros químicos, la contaminación electromagnética que recibimos a diario, la auténtica verdad sobre la Luna como satélite artificial". La presentació acaba així: "Un congreso que puede llegar a salvar muchas vidas y algunas almas, donde no solo se denunciarán hechos sino que se aportarán múltiples soluciones. ¡Les esperamos!"
He intentat esbrinar la composició del Comitè Organitzador, però no l'he trobat. Aleshores m'he fixat en el programa, del qual he tret las impressió que era responsabilitat de Miguel Celades, que signa com a "director del Congreso" (és el primer congrés que veig que té 'director'; tots els congressos en què he participat o als quals he assistit tenien 'president'.). Però, qui és Miguel Celadas? Doncs un "assessor empresarial" barceloní, promotor d'un cotxe que fa servir aire comprimit en comptes de gasolina. Un vehicle que, segons aquesta entrevista, del març de 2007, s'hauria hagut de posar al mercat la tardor de 2008.
Entre els ponents del congrés hi ha:
Els hi deuen haver anat tan bé, aquests congressos, que ja en tenen unts quants més d'anunciats per al 2010: "de maestros y guías", "de energías libres", el III "ciencia y espíritu", "encuentros en la quinta fase", el I "Ciencia y Espíritu de Madrid" i la II "Cumbre Europea de Exopolítica".
Anteriors entrades en aquest bloc sobre Teresa Forcades i la grip A:
El fenomen forcades i la grip A (08.10.2009)
Més sobre el vídeo de Teresa Forcades (19.10.2009)
Teresa Forcades arriba a Portugal (21.10.2009)
Il:lustració: Open Clip Art Library
pública de Teresa Forcades. De fet, em remet al bloc "Magonia. Una ventana crítica al mundo del misterio", on ho anuncia Luis Alfonso Gámez, periodista d'El Correo. Serà el 22 de novembre d'enguany (diumenge) i la conferència porta per títol: "Campanas por la gripe A". El marc que acollirà la seva conferència?: El II Congreso de Ciencia y Espíritu, que es farà a l'hotel Princesa Sofia de Barcelona el 21 i el 22.Segons el web del congrés, en aquesta trobada es tractaran "temas de vital importancia para la Humanidad". I en descriuen alguns: "Sor Teresa Forcades, doctora y monja benedictina, junto al Dr. Miguel Pros nos aportarán datos científicos y argumentos que nos harán reflexionar sobre la probable obligatoriedad de vacunación mundial para la Gripe A. Lluís Botinas nos hablará del montaje 'Made in USA' del SIDA, Alfred Webre, ex asesor del Presidente Carter nos hablará de Exopolítica, y traemos también de Canadá a Jessica Schaw, la niña cristal que re-encarnó para dar un gran mensaje a la Humanidad."
També s'hi tractarà "la verdad sobre el 11/Septiembre y sus consecuencias, los'Chemtrails' o rastros químicos, la contaminación electromagnética que recibimos a diario, la auténtica verdad sobre la Luna como satélite artificial". La presentació acaba així: "Un congreso que puede llegar a salvar muchas vidas y algunas almas, donde no solo se denunciarán hechos sino que se aportarán múltiples soluciones. ¡Les esperamos!"
He intentat esbrinar la composició del Comitè Organitzador, però no l'he trobat. Aleshores m'he fixat en el programa, del qual he tret las impressió que era responsabilitat de Miguel Celades, que signa com a "director del Congreso" (és el primer congrés que veig que té 'director'; tots els congressos en què he participat o als quals he assistit tenien 'president'.). Però, qui és Miguel Celadas? Doncs un "assessor empresarial" barceloní, promotor d'un cotxe que fa servir aire comprimit en comptes de gasolina. Un vehicle que, segons aquesta entrevista, del març de 2007, s'hauria hagut de posar al mercat la tardor de 2008.
Entre els ponents del congrés hi ha:
- La monja benedictina
- Un metge naturista
- Un economista reciclat a sociòleg (i diu que fa el doctorat sobre "¿Es el sida lo que se cree que es? Inferencias acerca de la Medicina, la Ciencia y la Sociedad Occidentales Modernas.")
- Una cantant
- Un botànic que es va dedicar 15 anys a les tecnologies de la informació i ara és distribuidor dels filtres electrics de contaminació electromagnètica Stetzerizer;
- Una bioquímica que després de dedicar-se a pintar i estudiar les "ciències metafísiques" i treballar a la borsa, va fer informàtica i ara és analista-programadora
- Un técnic superior de sistemes informàtic que dedica el seu temps lliure a investigar fenòmens paranormals, conspiracions i els fenòmens OVNI
- Un futurista fundador de l'exopolítica
- Un dissenyador industrial i interiorista, dibuixant i il·lustrador, professor de ioga i meditació, a més d'articulista i conferenciant
- Una dona que no se sap quina professió té, però és experta en bloquejar-se el pericardi
- Una especialista en "kinesiologia holística"
- Un instructor de tècniques de desenvolupament intern i meditació que és alhora programador i professor d'informàtica
- Una cantant que des dels 15 anys busca la "Frecuencia Delfiúnica del 'NATURAL TUNING' acordado con el diapasón 432 Hz (descubierto y afinado científicamente por Verdi), para recuperar la Música Armónica y Pitagórica del Planeta."
- Un especialista en piramidologia, psicologia, antropologia, esoterisme i política, però que s'ha guanyat la vida cantant, escrivint, pintant quadres, explorant minerals i, des de 2001, com a empresari, venent piràmides.
Els hi deuen haver anat tan bé, aquests congressos, que ja en tenen unts quants més d'anunciats per al 2010: "de maestros y guías", "de energías libres", el III "ciencia y espíritu", "encuentros en la quinta fase", el I "Ciencia y Espíritu de Madrid" i la II "Cumbre Europea de Exopolítica".
Anteriors entrades en aquest bloc sobre Teresa Forcades i la grip A:
El fenomen forcades i la grip A (08.10.2009)
Més sobre el vídeo de Teresa Forcades (19.10.2009)
Teresa Forcades arriba a Portugal (21.10.2009)
Il:lustració: Open Clip Art Library
dijous, 5 de novembre del 2009
Emma Darwin a València
Dimarts (3 de novembre) vaig anar a València per parlar d'Emma Darwin, l'esposa de Charles Darwin, en una vetllada que, al Centre Octubre, es va dedicar al naturalista anglès i la seva família. Em vaig interessar per aquesta dona fa vuit anys quan, en una visita a Londres, en una llibreria de vell vaig trobar un llibre que es deia Wives of fame (Edna Healey, 1986), dedicat a les esposes de tres grans personatges del segle XIX: Livingstone, Marx i Darwin. Més recentment, la posada a la xarxa dels arxius Darwin, on hi ha la correspondència de Darwin, incloses les cartes que van intercanviar ell i la seva dona, i molts altres materials relatius a Darwin i a la seva família, em va permetre saber més el paper que va tenir l'esposa del gran naturalista anglès en la seva vida. I alguna cosa més he sabut a través d'un altre llibre d'Edna Healey dedicat exclusivament a Emma Darwin (Emma Darwin. The inspirational wife of a genius, 2001).
De vegades se situa la ciència dins d'una mena de campana de vidre, com un compartiment estanc on es fiquen científics i científiques aïllats del món que els envolta. I no és així; científics i científiques són persones com les altres. En podríem dir que, com el Shylock de Shakespeare, són "peixats amb els mateixos aliments, ferits amb les mateixes armes, subjectes a les mateixes malalties, guarits amb els mateixos mitjans, escalfats i refredats pels mateixos estius i hiverns". A mi, m'interessava saber què hi havia darrere d'aquell naturalista que va ser el pare d'una de les grans revolucions de la ciència i del pensament humà, que va fer que la nostra espècie s'adonés del lloc que ocupa a la natura. I vaig trobar que, darrere d'aquell gran home hi va haver una gran dona.
De vegades s'ha dit que Emma Darwin va tenir una influència negativa en el seu marit, qui, per no ferir els sentiments religiosos de la seva esposa, va trigar algunes dècades a fer pública la seva teoria de l'evolució per selecció natural. És possible que en part fos així, però segurament el fre més gran vingués del mateix món científic. Els canvis de paradigma mai no solen rebre una bona acollida i no és estrany que creïn angoixa en qui els formula. El 1954 hi havia la idea que la vida devia tenir poc més d'uns 570 milions d'anys. Aquell any, Elso Barghoorn i Stanley Taylor van trobar uns fòssils que van datar en uns 2000 milions d'anys. Tanmateix, ells mateixos no podien creure que aquells fòssils fossin tan antics i van trigar uns deu anys a fer pública la seva descoberta.
El que és cert sobre Emma Darwin és que, sense ella, la vida de Darwin hauria estat molt diferent. Emma no va ser únicament la mare del seus fills i la seva cuidadora --la millor que hauria pogut tenir un home de salut tan delicada com la seva. Va fer-li també de secretària; sovint, perquè ell no es fatigués, li llegia en veu alta la correspondència i, quan ell es trobava tan malament que no tenia esma ni per escriure, era ella qui ho feia en nom del seu marit. Es van casar enamorats en una època en què molts matrimonis es concertaven per interès, especialment entre famílies benestants, com eren la d'aquesta parella. I, malgrat la seva discrepància sobre la religió, van estar sempre molt units i l'amor va continuar tota la vida. En l'Autobiografia que Darwin va escriure per als seus fills i filles el 1876, diu de la seva esposa: "Ella ha estat la meva més gran benedicció i puc afirmar que, en tota la meva vida, no li he sentit dir mai una paraula fora de lloc. Mai no ha deixat de mostrar-me la seva més càlida afecció, i ha suportat amb la més extraordinària paciència les meves queixes, freqüents per causa dels mals i patiments." I afegeix: "Em meravella la meva bona sort que ella, que em supera infinitament en totes les qualitats morals, consentís a ser la meva esposa. Ha estat la meva sàvia consellera i m'ha donat el seu amorós consol tota la vida, una vida que sense ella hauria estat en gran part ben desgraciada per la meva mala salut. Es mereix l'amor i l'admiració de tots els qui l'envolten."
Dimarts, a València, la vetllada va ser llarga. Després que jo fes la meva conferència n'hi va haver una altra per part d'Emma Darwin. No era cap fantasma del passat, sinó la rebesneta de Charles Darwin, que va parlar de la creativitat en la família Darwin. Una família que ha estat força prolífica i té avui dia més de dos-cents representants, entre els quals hi ha hagut moltes professions creatives, tant en el vessant científic com en l'artístic. Ella mateixa és novel·lista. Una persona del públic li va preguntar si creia que la creativitat de la seva família era genètica. Emma va respondre que un genetista li va dir fa algun temps que ella només devia tenir un 2 per cent dels gens que tenia el seu rebesavi Charles Darwin. Un altre va augmentar aquesta proporció a un 5 per cent, tenint en compte que Darwin i la seva esposa Emma eren cosins germans.
I com a colofó de la vetllada, el sopar dels Darwin. El cuiner Enric Casassús va preparar, a l'Octubre, un menú amb receptes tretes del receptari d'Emma Darwin (la del segle XIX, no l'actual). Hi vàrem poder menjar croquetes de peix i de risotto, suflé de formatge, sopa de pèsols, curri, ragú francès, pastís de vedella, un púding de poma i coca escocesa. (Algunes receptes d'Emmna Darwin es podrà veure com es preparen --i també es podran tastar-- el 19 de novembre en el mercat de Les Corts de Barcelona.)
Sopa de pèsols
Curri
Pastís de carn
Fotos: M. Piqueras (03.11.2009)
De vegades se situa la ciència dins d'una mena de campana de vidre, com un compartiment estanc on es fiquen científics i científiques aïllats del món que els envolta. I no és així; científics i científiques són persones com les altres. En podríem dir que, com el Shylock de Shakespeare, són "peixats amb els mateixos aliments, ferits amb les mateixes armes, subjectes a les mateixes malalties, guarits amb els mateixos mitjans, escalfats i refredats pels mateixos estius i hiverns". A mi, m'interessava saber què hi havia darrere d'aquell naturalista que va ser el pare d'una de les grans revolucions de la ciència i del pensament humà, que va fer que la nostra espècie s'adonés del lloc que ocupa a la natura. I vaig trobar que, darrere d'aquell gran home hi va haver una gran dona.
De vegades s'ha dit que Emma Darwin va tenir una influència negativa en el seu marit, qui, per no ferir els sentiments religiosos de la seva esposa, va trigar algunes dècades a fer pública la seva teoria de l'evolució per selecció natural. És possible que en part fos així, però segurament el fre més gran vingués del mateix món científic. Els canvis de paradigma mai no solen rebre una bona acollida i no és estrany que creïn angoixa en qui els formula. El 1954 hi havia la idea que la vida devia tenir poc més d'uns 570 milions d'anys. Aquell any, Elso Barghoorn i Stanley Taylor van trobar uns fòssils que van datar en uns 2000 milions d'anys. Tanmateix, ells mateixos no podien creure que aquells fòssils fossin tan antics i van trigar uns deu anys a fer pública la seva descoberta.
El que és cert sobre Emma Darwin és que, sense ella, la vida de Darwin hauria estat molt diferent. Emma no va ser únicament la mare del seus fills i la seva cuidadora --la millor que hauria pogut tenir un home de salut tan delicada com la seva. Va fer-li també de secretària; sovint, perquè ell no es fatigués, li llegia en veu alta la correspondència i, quan ell es trobava tan malament que no tenia esma ni per escriure, era ella qui ho feia en nom del seu marit. Es van casar enamorats en una època en què molts matrimonis es concertaven per interès, especialment entre famílies benestants, com eren la d'aquesta parella. I, malgrat la seva discrepància sobre la religió, van estar sempre molt units i l'amor va continuar tota la vida. En l'Autobiografia que Darwin va escriure per als seus fills i filles el 1876, diu de la seva esposa: "Ella ha estat la meva més gran benedicció i puc afirmar que, en tota la meva vida, no li he sentit dir mai una paraula fora de lloc. Mai no ha deixat de mostrar-me la seva més càlida afecció, i ha suportat amb la més extraordinària paciència les meves queixes, freqüents per causa dels mals i patiments." I afegeix: "Em meravella la meva bona sort que ella, que em supera infinitament en totes les qualitats morals, consentís a ser la meva esposa. Ha estat la meva sàvia consellera i m'ha donat el seu amorós consol tota la vida, una vida que sense ella hauria estat en gran part ben desgraciada per la meva mala salut. Es mereix l'amor i l'admiració de tots els qui l'envolten."
Dimarts, a València, la vetllada va ser llarga. Després que jo fes la meva conferència n'hi va haver una altra per part d'Emma Darwin. No era cap fantasma del passat, sinó la rebesneta de Charles Darwin, que va parlar de la creativitat en la família Darwin. Una família que ha estat força prolífica i té avui dia més de dos-cents representants, entre els quals hi ha hagut moltes professions creatives, tant en el vessant científic com en l'artístic. Ella mateixa és novel·lista. Una persona del públic li va preguntar si creia que la creativitat de la seva família era genètica. Emma va respondre que un genetista li va dir fa algun temps que ella només devia tenir un 2 per cent dels gens que tenia el seu rebesavi Charles Darwin. Un altre va augmentar aquesta proporció a un 5 per cent, tenint en compte que Darwin i la seva esposa Emma eren cosins germans.
I com a colofó de la vetllada, el sopar dels Darwin. El cuiner Enric Casassús va preparar, a l'Octubre, un menú amb receptes tretes del receptari d'Emma Darwin (la del segle XIX, no l'actual). Hi vàrem poder menjar croquetes de peix i de risotto, suflé de formatge, sopa de pèsols, curri, ragú francès, pastís de vedella, un púding de poma i coca escocesa. (Algunes receptes d'Emmna Darwin es podrà veure com es preparen --i també es podran tastar-- el 19 de novembre en el mercat de Les Corts de Barcelona.)
Sopa de pèsols
Curri
Pastís de carnFotos: M. Piqueras (03.11.2009)
dilluns, 2 de novembre del 2009
Renfe m'obliga a usar Explorer
Vaig comprar uns bitllets de Renfe per Internet i cada vegada que els volia imprimir em sortia un avís que m'indicava que aquell lloc no tenia el certificat adient i que podia ser perillós. Com que em semblava impossible que pogués ser una enredada, vaig clicar on deia que me'n refiava, però no hi va haver manera que s'obrís el pdf del bitllet. Després d'intentar-ho amb Firefox vaig provar també amb Explorer, sense sortir-me'n.
Com que necessitava el bitllet per dimarts, avui (dilluns) al matí, he telefonat a Renfe. Després que li expliqués el meu cas, la noia que m'ha atès m'ha dit que, per evitar problemes, havia de fer servir el navegador Explorer. I a més, hi havia de desactivar el bloquejador de finestres emergents.
No és la primera vegada que em trobo amb algun problema per no emprar el navegador "oficial".
Com que necessitava el bitllet per dimarts, avui (dilluns) al matí, he telefonat a Renfe. Després que li expliqués el meu cas, la noia que m'ha atès m'ha dit que, per evitar problemes, havia de fer servir el navegador Explorer. I a més, hi havia de desactivar el bloquejador de finestres emergents.
No és la primera vegada que em trobo amb algun problema per no emprar el navegador "oficial".
diumenge, 1 de novembre del 2009
No ho havia fet mai!
Avui he fet una cosa que encara no havia fet mai: una reunió virtual fent servir el programari de Skype. Hi han participat persones del Quebec, de Mèxic, Argentina, Camerun, Kènia, el Regne Unit, i jo mateixa (des de Barcelona). Quan em van convocar, em pensava que no me'n sortiria i quedaria fora de la reunió. Instal·lar Skype, però, va ser molt fàcil, i ahir vàrem fer una prova amb la persona que, des del Quebec, ens ha anat convocant.
Sé que hi ha molta gent que fa temps que es comunica a través de Skype i potser pensaran que sóc una ingènua, però m'ha fet molta il·lusió poder parlar al mateix temps amb gent de llocs tan allunyats... i gratis! Fa només deu o quinze anys, dues hores (el temps que ha durat la reunió) de connexió telefònica de llarga distància, amb les tarifes que cobrava aleshores la Telefònica, hauria costat un ull de la cara. I un viatge per trobar-nos en algun lloc, gairebé els dos.
La comoditat de fer la trobada sense moure's de casa ha fet que hi hagués alguna "interferència", segurament pel fet de ser diumenge. Quan parlava la dona de Londres li ha començat a sonar un telèfon i després se sentia una veu infantil que xerrotejava en anglès; quan parlava el mexicà he sentit una altra veu infantil que deia --com si es barallés de broma amb algú-- "auxilio!"; i una altra veueta venia del Camerun i ha dit dues o tres vegades "papi!". Jo tenia la gata al costat i pensava si no es posaria a miolar, però no ho ha fet.
Sé que hi ha molta gent que fa temps que es comunica a través de Skype i potser pensaran que sóc una ingènua, però m'ha fet molta il·lusió poder parlar al mateix temps amb gent de llocs tan allunyats... i gratis! Fa només deu o quinze anys, dues hores (el temps que ha durat la reunió) de connexió telefònica de llarga distància, amb les tarifes que cobrava aleshores la Telefònica, hauria costat un ull de la cara. I un viatge per trobar-nos en algun lloc, gairebé els dos.
La comoditat de fer la trobada sense moure's de casa ha fet que hi hagués alguna "interferència", segurament pel fet de ser diumenge. Quan parlava la dona de Londres li ha començat a sonar un telèfon i després se sentia una veu infantil que xerrotejava en anglès; quan parlava el mexicà he sentit una altra veu infantil que deia --com si es barallés de broma amb algú-- "auxilio!"; i una altra veueta venia del Camerun i ha dit dues o tres vegades "papi!". Jo tenia la gata al costat i pensava si no es posaria a miolar, però no ho ha fet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)