En Michele fa partícep del seu viatge qui vulgui llegir el diari que està escrivint des de les Galápagos. És un bloc que ha anomenat "Darrere els passos de Darwin" o "Tras los pasos de Darwin" (hi ha la versió catalana i la castellana). El recomano. Interessant també és la galeria de fotos i altres il·lustracions que conté el bloc.
dissabte, 3 de gener del 2009
Seguint les petjades de Darwin
Michele Catanzaro és un noi romà que viu a Barcelona des de fa alguns anys. És doctor en física i es dedica al periodisme científic i divulgació (escriu en italià. català, castellà i anglès). En Michele ha començat el 2009 de la millor manera que es podia començar l'Any Darwin: fent un viatge a les illes Galápagos, on el naturalista britànic va observar variacions en la fauna que el van fer pensar en la possible diferenciació a partir de formes comunes ancestrals que van quedar sense contacte entre elles per la insularitat.
En Michele fa partícep del seu viatge qui vulgui llegir el diari que està escrivint des de les Galápagos. És un bloc que ha anomenat "Darrere els passos de Darwin" o "Tras los pasos de Darwin" (hi ha la versió catalana i la castellana). El recomano. Interessant també és la galeria de fotos i altres il·lustracions que conté el bloc.
En Michele fa partícep del seu viatge qui vulgui llegir el diari que està escrivint des de les Galápagos. És un bloc que ha anomenat "Darrere els passos de Darwin" o "Tras los pasos de Darwin" (hi ha la versió catalana i la castellana). El recomano. Interessant també és la galeria de fotos i altres il·lustracions que conté el bloc.
Les caputxes de na Lionor
Les caputxes de na Lionor
tapen les muntanyes però els rius no.
Una cosa blanca, blanca,
s'agafa i no aguanta.
Ahir encara quedava una mica de neu al Montseny, com una caputxa esfilagarsada:
divendres, 2 de gener del 2009
Me n'oblidava un: l'any Monturiol!

Anit vaig escriure sobre les celebracions anuals de 2009 (l'any de...). Avui m'he adonat que me'n vag deixar una, la de l'any Monturiol! Tot i que no sigui una celebració internacional, crec que val la pena que la tinguem en compte.
A començament de juliol de 2008, l'Ajuntament de Figueres va declarar el 2009 Any Monturiol per commemorar així els 150 anys de la immersió, al port de Barcelona, del'Ictineu I, el submarí dissenyat pel figuerenc Narcís Monturiol (1819-1885). L'Any Monturiol coincideix amb la capitalitat cultural catalana de Figueres.
A Barcelona hi ha uns quans "Ictineus" per la ciutat. Una reproducció de l'Ictineu I es troba davant del Museu Matrítim. No molt lluny, en uns jardins entr el port i el passeig de Colom, hi ha una rèplica de l'Ictineu II. Més apartat, a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb els carrers Provença i Girona, hi ha un monument a Monturiol obra de Josep M. Subirachs, que conté un altre Ictineu.
Un grup de joves estan treballant ja fa algun temps en la construcció de l'Ictineu III, un submarí "de butxaca", amb capacitat per a tres tripulants i que podria baixar fins a 1200 m de profunditat.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
ciència,
història,
societat,
tecnologia
2009, Any Internacional de...
Fa un any esmentava en aquest bloc els temes que les Nacions Unides havia declarat d'interès internacional per a 2008: la patata, el planeta Terra, la higiene (o sanejament) i les llengües. Les celebracions per al 2009 són:
El planeta Terra va ser l'estrella d'aquestes celebracions el 2008 (deu haver servit per a alguna cosa?). Enguany suposo que l'astronomia i Darwin seran els temes que més atenció atrauran. Tanmateix, espero que les altres no quedin oblidades, si més no per part de les institucions públiques.
- Any Internacional de l'Aprenentatge dels Drets Humans. No coincideix amb l'any de calendari, sinó que va començar el 10 de desembre de 2008, en què es commemoraven els 40 anys de la Declaració dels Drets Humans, i acabarà el 10 de desembre de 2009.
- Any Internacional de les Fibres Naturals. Durant el 2009 es vol destacar la importància de les fibres naturals en l'economia dels pagesos de molts països, i el seu paper en la millora de la seguretat alimentària i l'eradicació de la pobresa, que són alguns dels Objectius de Desenvolupament del Millenni.
- Any Internacional de la Reconciliació. Les Nacions Unides volen promoure els processos de reconciliació en les societats afectades o dividides per per conflictes; es considera que el procés de reconcicliació és necessari per a l'establiment d'una pau estable i duradora.
- Any Internacional de l'Astronomia. D'aquesta celebració, se n'ha sentit parlar ja molt durant el 2008, i compta amb el suport i la col·laboració d'entitats vinculades a les Nacions Unides, com ara la UNESCO, i entitats relacionades específicament amb l'astronomia.
El planeta Terra va ser l'estrella d'aquestes celebracions el 2008 (deu haver servit per a alguna cosa?). Enguany suposo que l'astronomia i Darwin seran els temes que més atenció atrauran. Tanmateix, espero que les altres no quedin oblidades, si més no per part de les institucions públiques.
dijous, 1 de gener del 2009
Calendaris, agendes i almanacs
Sóc bastant fidel a les agendes i calendaris. Gairebé cada any es repeteix la marca de cadascun d'aquests objectes d'ús personal (les agendes) o més o menys compartits (els calendaris).
Des que va sortir el calendari d'en Gelpí --devia ser cap a 1970 o 1971-- només m'ha mancat un any i va ser perquè em vaig distreure i quan vaig voler comprar-lo ja era exhaurit pertot. Per qui el nom no li digui res, es tracta d'un calendari allargat, amb els dies de cada mes un sota l'altre i amb espai per apuntar a cada dia les coses que has de fer. Per tant, serveix com agenda, però no te'l pots ficar a la butxaca perquè deu fer un metre de llargada. Com que no fa ni un pam d'amplada, és adient per penjar en algun racó de paret (a casa el tenim a la cuina). L'autor del calendari és Enric Gelpí, que viu a Samalús (Vallès Oriental) i cada any dedica el calendari a un tipus diferent d'animals. El 2008 van ser les vaques, i el 2009 són animals atzarosos de la Mediterrània.
En el despatx tinc un altre calendari --de sobretaula-- que rebo cada any d'Intermon Oxfam, dels que t'ensenyen tot el mes en un full i s'aguanten drets. El tinc en un prestatge, davant dels llibres, de manera que només he d'alçar la vista de la taula de treball per veure'l.

Pel que fa a agendes, tinc la de butxaca on m'apunto les coses que he de fer fora de casa: reunions, visites mèdiques, viatges, conferències, etc. Durant alguns anys comprava una Finocam plana. Després, quan vaig subscriure'm a la Biosfera, que publicava Enciclopèdia Catalana, cada any rebia la seva agenda, que era d'un format semblant a la Finocam. Últimament, la meva agenda arriba de Nova Anglaterra; me l'envia una professora de la Universitat d'Amherst (o la duu si ve a Barcelona, cosa que fa sovint). Com les anteriors, aquesta agenda també és allargada i plana. M'agrada perquè la part dels telèfons i adreces està separada, de manera que es pot aprofitar la del any anterior i no haver de copiar cada gener totes les adreces i telèfons a la nova agenda. Només quan hi ha hagut ja molts canvis després d'uns quants anys o quan ja no m'interessa tenir a mà molts dels telèfons apuntats, em dedico a escriure'ls en l'agenda nova.
Tinc també una agenda gran, com un llibre, que m'envia una editorial amb la qual col·laboro de tant en tant.
L' espero amb candeletes perquè cada any està dedicada a un pintor diferent i crec que si hagués de fer jo la tria no ho podria fer millor. Sovint coincideix amb els meus gustos. L'agenda del 2009 està dedicada a Hieronymus Bosch (El Bosco), un pintor que em fascina. (Quan vaig a Madrid, sempre que puc m'acosto fins al museu del Prado i vaig directa a la sala on hi ha els quadres d'aquest pintor; podria quedar-me hores contemplant El jardí de les delícies i algun altre.) Aquesta agenda és el complement de la de butxaca; procuro apuntar-m'hi tot el que he de fer per si de cas algun dia perdés l'altra. (A més, té un ús pràctic complementari: sovint hi recolzo la part posterior del portàtil perquè circuli l'aire per sota i no s'escalfi massa.)
Pel que fa a almanacs, alguna vegada he comprat el dels pagesos, però com a curiositat, perquè després ni recordava que el tenia fins que algun dia em sortia per un racó en ordenar papers o fer una tria de revistes per llençar. Enguany m'han regalat l'agenda Almanac del Cordill, que es diu així perquè hi ha espai per a poder posar-hi una nota cada dia, com en una agenda, i perquè duu un cordill per poder-lo penjar. Pel que fa als textos, és un calaix de sastre on hi tenen cabuda tradicions i costums populars, refranys, apunts sobre el temps i la meteorologia, botànica i agricultura, zoologia, geografia, medicina popular, estadístiques, consells de cuina, etc. No sé si fa molt de temps que es publica, perquè és el primer cop que el veig, però espero que amb el temps la seva publicació anual arribi a ser una tradició, com ha esdevingut la publicació del calendari d'en Gelpí.
En el despatx tinc un altre calendari --de sobretaula-- que rebo cada any d'Intermon Oxfam, dels que t'ensenyen tot el mes en un full i s'aguanten drets. El tinc en un prestatge, davant dels llibres, de manera que només he d'alçar la vista de la taula de treball per veure'l.
Pel que fa a agendes, tinc la de butxaca on m'apunto les coses que he de fer fora de casa: reunions, visites mèdiques, viatges, conferències, etc. Durant alguns anys comprava una Finocam plana. Després, quan vaig subscriure'm a la Biosfera, que publicava Enciclopèdia Catalana, cada any rebia la seva agenda, que era d'un format semblant a la Finocam. Últimament, la meva agenda arriba de Nova Anglaterra; me l'envia una professora de la Universitat d'Amherst (o la duu si ve a Barcelona, cosa que fa sovint). Com les anteriors, aquesta agenda també és allargada i plana. M'agrada perquè la part dels telèfons i adreces està separada, de manera que es pot aprofitar la del any anterior i no haver de copiar cada gener totes les adreces i telèfons a la nova agenda. Només quan hi ha hagut ja molts canvis després d'uns quants anys o quan ja no m'interessa tenir a mà molts dels telèfons apuntats, em dedico a escriure'ls en l'agenda nova.
Tinc també una agenda gran, com un llibre, que m'envia una editorial amb la qual col·laboro de tant en tant.
L' espero amb candeletes perquè cada any està dedicada a un pintor diferent i crec que si hagués de fer jo la tria no ho podria fer millor. Sovint coincideix amb els meus gustos. L'agenda del 2009 està dedicada a Hieronymus Bosch (El Bosco), un pintor que em fascina. (Quan vaig a Madrid, sempre que puc m'acosto fins al museu del Prado i vaig directa a la sala on hi ha els quadres d'aquest pintor; podria quedar-me hores contemplant El jardí de les delícies i algun altre.) Aquesta agenda és el complement de la de butxaca; procuro apuntar-m'hi tot el que he de fer per si de cas algun dia perdés l'altra. (A més, té un ús pràctic complementari: sovint hi recolzo la part posterior del portàtil perquè circuli l'aire per sota i no s'escalfi massa.)Pel que fa a almanacs, alguna vegada he comprat el dels pagesos, però com a curiositat, perquè després ni recordava que el tenia fins que algun dia em sortia per un racó en ordenar papers o fer una tria de revistes per llençar. Enguany m'han regalat l'agenda Almanac del Cordill, que es diu així perquè hi ha espai per a poder posar-hi una nota cada dia, com en una agenda, i perquè duu un cordill per poder-lo penjar. Pel que fa als textos, és un calaix de sastre on hi tenen cabuda tradicions i costums populars, refranys, apunts sobre el temps i la meteorologia, botànica i agricultura, zoologia, geografia, medicina popular, estadístiques, consells de cuina, etc. No sé si fa molt de temps que es publica, perquè és el primer cop que el veig, però espero que amb el temps la seva publicació anual arribi a ser una tradició, com ha esdevingut la publicació del calendari d'en Gelpí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)