El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 27 de febrer de 2016

El meu vot no es compra, senyors del BBVA!

Fa alguns anys em vaig convertir en accionista del BBVA. No vaig tenir ganes de lluitar contra ells en assabentar-me que un fons d'inversió que hi tenia contractat --i em van vendre com a molt avantatjós-- eren les famoses preferents. Vaig limitar-me a acceptar l'oferta que em van fer de bescanviar-ho per accions. En realitat, l'entitat que em va enredar amb les preferents no va ser el BBVA, sinó la Caixa de Terrassa que després es va fusionar amb altres caixes i finalment va ser engolida pel BBVA. I jo era tan confiada, que quan sentia parlar de les preferents, no sabia que jo en tenia; mai m'hauria imaginat que aquell noi tan amable de la Caixa de Terrassa m'hagués ofert invertir en un producte financer de duració indefinida i del qual només em podria desprendre si algú altre ho comprava. Segurament em vaig equivocar i hauria hagut de lluitar, com han fet tants altres inversors petits que al final han recuperat els seus diners. Però no m'hi vull capficar, perquè ja no puc tornar enrere.

Recentment vaig rebre la convocatòria de la Junta General Ordinària d'Accionistes del BBVA, que es farà el 10 de març. No en vaig fer cas, perquè no hi penso anar, però alguns dies després em va trucar una noia de l'oficina on hi tinc el compte per preguntar-me si l'havia rebuda, la convocatòria. Després em va dir que, si passava per l'oficina, em donaria un obsequi del banc. A mi, els obsequis dels bancs sempre em fan sospitar, però hi vaig anar. Em va fer seure davant la seva taula, va aixecar-se i va tornar amb un paquetet en una mà i dos fulls en l'altra. Va deixar el paquet sobre la taula i em va allargar els fulls, perquè els signés. Era el meu vot a distància. En signar allò, jo votava a favor d'aprovar les propostes incloses en l'ordre del dia i, en canvi, emetia un vot en contra per a qualsevol proposta que no hi estigués inclosa prèviament.

Vaig dir a la noia del regal que, després de l'enredada que em van fer amb les preferents, jo no signo res que no tingui ben clar de què es tracta. Es veu que en la carta que m'havien enviat hi havia les propostes, però jo no l'havia llegida. Em va suggerir que, si no he conservat la convocatòria, ho consulti en el web del BBVA. Amb una mà em va allargar els fulls per signar i, amb l'altra, va retirar el paquetet. No tinc ni idea quin pot ser el contingut del paquet, però em va semblar bastant lleig, com si aquell regal fos el preu dels meus vots.

Avui, en el web del BBVA, he consultat les propostes que presenten a votació. Es tracta principalment de l'aprovació dels comptes de 2015 i de la ratificació d'alguns alts càrrecs i l'elecció d'un parell de membres del consell d'administració. Per curiositat he buscat informació sobre aquests càrrecs i les persones que els ocupen i m'he quedat bocabadada en veure els seus sous. Sabia que els banquers guanyen molt, però les xifres que he vist m'han semblat escandaloses. Els titulars que copio a continuació són de infoLibre i Negocios.com respectivament:


De tota manera, si els sous milionaris dels directius del banc anessin acompanyats d'un augment del valor de les accions, potser estaria justificat. Però les coses no són així perquè, segons okdiario, mentre els sous dels membres del Consell d'Administració van augmentar un 8% el 2015, les accions van perdre un 12% del seu valor.


I el BBVA em demana que voti a favor d'aquestes persones que guanyen en un any allò que moltes persones no guanyen en tota una vida de treball? A favor d'unes persones que s'augmenten el sou un 8% mentre n'hi ha tantes, amb sous miserables, que el tenen congelat des fa alguns anys? A favor, especialment, d'un senyor --el president, Francisco González-- que en un vídeo corporatiu del 3 de febrer d'enguany fa un resum del resultat de 2015 i diu que el banc va guanyar 3722 milions d'euros i que "todas las métricas apuntan a que el BBVA es un banco muy sólido", però no diu que el valor de les accions va disminuir? A algú del departament de màrqueting del BBVA se li ha acudit la genial idea de comprar el vot dels petits accionistes amb un regal que ves a saber què serà. Per la mida del paquet, podria ser un rellotge de polsera fabricat segurament a la Xina. Però qui sap, potser ni això, podria ser també un bloc de papers encolats per prendre notes.

El gest de la treballadora del BBVA retirant de la taula el paquet amb què l'entitat volia comprar els meus vots em va recordar una cosa que ens va passar, a la meva família, durant unes vacances italianes. Érem a Venècia i era l'hora de dinar. Ens vam aturar en un restaurant que tenia exposats peix i marisc en un mostrador a l'entrada, al costat la carta de preus. Érem sis persones (pare, mare, els meus tres germans i jo) i no ens podíem permetre grans luxes, però el menú turístic tenia un preu raonable i vam decidir entrar a dinar. Ens van posar en una taula ja parada, amb estovalles i tovallons de tela. A l'hora de fer la comanda, quan vam dir que volíem el menú, la cara del cambrer, que fins a aquell moment havia estat de gran amabilitat, va canviar completament. I què va fer? Doncs, amb cara de pocs amics, retirar-nos les estovalles i tovallons de tela --que ja havíem desplegat-- i dur-ne uns altres de paper. L'altre dia, en l'oficina del BBVA, vaig pensar què hauria fet aquella empleada si jo hagués obert el paquet abans de dir-li que no li signaria aquell full de vot.  Me l'hauria pres de les mans i se l'hauria endut, com va fer el cambrer venecià amb les estovalles i tovallons?

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Una història molt interessant.

Sobre això del restaurant fa anys em va passar a l'inrevés, amb una amiga havien acabat de donar uns cursos a l'escola d'estiu de mestres, anàvem vestides de forma'informal' i cansades però contentes, vam anar a dinar a un restaurant i per l'aparença que teníem ens van instal·lar al lloc dels menús i les estovalles de paper però aleshores vam demanar la carta i tot eren reverències i ens van canviar de lloc, he, he.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, devia ser divertida, la vostra experiència del restaurant. Recordo algun restaurant dels que tenien zona de menú i zona de carta que, en entrar la clientela, ja els preguntaven directament si menjarien menú o carta. Què devien fer quan hi entrava un grup i uns deien que carta i els altres menú?

Oliva ha dit...

NO FOTIS¡¡¡,QUINA "GENTETA",PERO AIXI ELS HI VA DE BE A ELS VASCOS,"ELLOS SI QUE SABEN".

Mercè Piqueras ha dit...

Oliva, no té res a veure amb la procedència del banc. Crec que seria igual si el president fos madrileny, català o gallec. Em sembla que a Catalunya hi va haver un escàndol pels sous que s'havien posat els directius de Caixa Catalunya o com es digués en aquell moment. I si als bascos i navarresos els va bé el seu encaix --pel que fa a l'economia-- en l'Espanya de les autonomies és perquè en el seu moment ho van saber negociar millor que els catalans, no pas perquè tinguin el BBVA, que aleshores eren entitats diferents.

Jordi ha dit...

Hola!
Som en Jordi Riera, de Formentera. Filòleg i col·leccionista de petits prínceps.

Disculpa que t'escriga en aquest post. Vull parlar-te d'un post que escrigueres fa ja 8 anys en el qual parles del Petit príncep. L'enllaç al post del que parl és el següent:
http://lectoracorrent.blogspot.com/2008/04/el-petit-prncep-i-les-llenges.html

El cas és que en primer lloc hi afegires un text en eonaviego del qual, pel teu blog, no sé on, hi he trobat un enllaç per adquirir-lo en pdf. El problema és que l'enllaç ja no funciona i em preguntava si per casualitat no el tendries guardat pel teu ordinador en algun lloc.