El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 19 de gener de 2015

Élisa (Destrée) Bommer i els bolets de Brussel·les

Parc Leopold (M. Piqueras, 2004)
Brussel·les és una de les capitals més verdes d'Europa, tot i que qui la visiti sense moure's del centre potser no en tingui aquesta impressió. Tanmateix, gairebé la meitat de la regió de Brussel·les està constituïda per espais verds i no cal allunyar-se gaire del cor de la ciutat per trobar-hi parcs, com el que la gent anomena "parc de Brussel·les", que és una part del que va ser una reserva de caça dels ducs de Brabant, el Petit Sablon (un petit parc en pendent), el parc del Cinquantenari, el parc Leopold (on hi ha el Museu de Ciències Naturals), i més cap als afores, el d'Osseghem o el de Laeken (o parc Reial). La zona verda més important, però, és la que forma part del bosc de Soignes (la forêt de Soignes o Zoniënwoud), un bosc periurbà de més de 4000 hectàrees situat al sud de Brussel·les; una cinquena part d'aquesta superfície pertany al terme municipal de la capital belga.

La vegetació d'aquests boscos és molt variada, especialment el sotabosc. Pel que fa als fongs, només en el bosc de Soignes hi ha descrites centenars d'espècies de bolets. Els estudis i inventaris més destacats de bolets que creixen en els boscos que envolten la ciutat de Brussel·les són obra de dues dones: Madame Bommer (Élisa Destrée) i Madame Rousseau (Mariette Hannon), que conjuntament van publicar  Catalogue des champignons observés aux environs de Bruxelles (1879) i Florule mycologique des environs de Bruxelles (1884). Em centraré en una d'aquestes dues naturalistes, Madame Bommer, nascuda un dia com avui.

Élisa Bommer
Élisa Destrée (de casada Madame Bommer) va néixer el 19 de gener de 1832 a Laeken, on hi ha el castell reial, als afores de Brussel·les,. Des de petita va passar moltes estones en el parc del castell, envoltada de natura en aquell ambient boscós. Fins als deu anys va educar-se a casa i dels deu als setze anys va estudiar en un pensionat. Després, ateses les seves dots musicals destacades, la família va considerar que estudiés en el Conservatori, però finalment, per motius més pràctics, la noia va entrar d'aprenenta en un comerç de Brussel·les. Als vint anys, ella i la seva germana van establir el seu propi negoci, que aviat els va funcionar molt bé.

Tot i la seguretat econòmica de què gaudia, Élisa veia els seus horitzons limitats i va començar a estudiar botànica, que aviat va apassionar-la. El metge de la seva família va posar-la en contacte amb Jean-Édouard Bommer (1829-1895), que era botànic i més tard va esdevenir conservador del Jardí Botànic i professor de la Universitat de Brussel·les, perquè la guiés en aquell camp. La relació amb el seu mentor aviat va anar més enllà de la botànica i el 1865 es van casar.

El 1873 Élisa va conèixer Madame Rousseau (de soltera Mariette Hannon, 1850-1926), que compartia la seva passió per les plantes. En una necrològica d'Élisa, publicada en el Butlletí de la Societat Reial de Botànica de Bèlgica, Mariette descriu l'inici d'aquella amistat: "Immediatament em vaig sentir atreta i conquistada pel seu cor delicat, per la seva intel·ligència viva, per la seva gran senzillesa. La conformitat dels nostres gustos, el paral·lelisme d'alguns trets dels nostres caràcters, van ser la base d'una entesa completa i d'una col·laboració l'activitat de la qual mai no va disminuir."

El marit d'Élisa va ser qui els va a consellar que se centressin en l'estudi dels bolets, als quals pocs naturalistes i científics havien dedicat gaire atenció. Hi havia disponibles poques obres que tractessin sobre els bolets d'aquella regió d'Europa, però els van permetre investigar en la biblioteca del Jardí Botànic i hi van trobar algunes obres específiques de micologia. El seu objectiu era fer conèixer la riquesa micològica del seu país i completar la recerca que havien fet els seus predecessors, entre els quals hi havia hagut també una dona, Marie-Anne Libert (1782-1865). Les dues obres esmentades més amunt sobre els bolets dels voltants de Brussel·les, de 1879 i 1884, van publicar-se en el Butlletí de la també esmentada Societat Reial de Botànica de Bèlgica, on, entre 1886 i 1890, també van publicar tres contribucions a l'estudi de la flora criptogàmica.

Posteriorment els van encarregar, entre d'altres, un estudi sobre bolets de Costa Rica, a partir de mostres recollides pel geògraf i naturalista suís Henri François Pittier, i els bolets de l'expedició del vaixell Belgica, que, comandat per Adrien de Gerlache de Gomery, va viatjar a l'Antàrtida. De Gerlache de Gomery i els homes que l'acompanyaven van ser els primers que van passar un hivern al continent antàrtic. (Entre els integrants d'aquella expedició hi havia dos homes que després esdevindrien famosos en la conquista dels pols: el noruec Roald Amundsen i el nord-americà Frederick Cook; el primer va embarcar a Amberes i el segon va fer-ho en la parada del Belgica a Rio de Janeiro.) L'estudi fet per Bommer i Destrée va publicar-se el 1905 en les memòries de l'expedició.

Elisa va mantenir fins al final una intensa activitat intel·lectual, amb un gran interès per la música, la poesia i la pintura. Madame Rousseau diu de la seva amiga en la necrològica que "[e]s pot dir de Madame Bommer que mai no va envellir. El seu cor havia conservat la joventut dels cors generosos que ignoren el mal [...] Un dels últims desitjos que va expressar va ser llegar al Jardí Botànic el superb herbari micològic al qual va consagrar més de trenta anys de la seva vida." Va morir a Brussel·les el 17 de gener de 1910.

Tervuren, parc als afores de Brussel·les (M.Piqueras, 2007)
He estat a Brussel·les en diverses ocasions, sempre per motius relacionats amb la Comissió Europea (trobades sobre dona i ciència, sobre comunicació científica, com a avaluadora, etc.). I sempre he procurat trobar algunes hores per passejar per la ciutat. De vegades, el passeig era des de l'hotel al lloc de treball i després la tornada; d'altres, aprofitava algunes hores lliures per anar més lluny. Un parc que em va agradar molt, per la majestuositat dels seus arbres i pel trajecte per arribar-hi, va ser el de Tervuren, on vaig anar a visitar el Museu Reial de l'Àfrica Central. Es troba a uns kilòmetres del centre i s'hi pot arribar amb un tramvia que fa part del recorregut literalment pel mig del bosc. Recordo que en alguns llocs gairebé es podien tocar les branques dels arbres.

El 2007, el Museu estava una mica abandonat; una llàstima, perquè té col·leccions molt importants de zoologia, geologia, etnografia, etc. i és testimoni del passat colonial del país. De tota manera, vaig pensar que arribar fins allà valia la pena. Pel contingut del museu, per l'edifici i sobretot per l'entorn on es troba, envoltat de boscos i jardins. Aleshores jo no sabia res del treball que Madame Bommer i Madame Rousseau havien fet; altrament segur que me les hauria imaginat amb sengles cistelles recorrent aquells camins i endinsant-se en el bosc a la cerca de bolets per a classificar-los i estudiar-los.

Bibliografia:
- Madame J.E. Bommer, née Élisa Destrée. Necrològica per Madame E. Rousseau. Bulletin de la Société royale de botanique de Bélgique (1910) 47:256-261
- Mme. J.E. Bommer, née Elisa Destrée (1832-1910). A: Quelques grandes figures de la mycologie belge, per André Fraiture. Revue du Cercle de Mycologie de Bruxelles (2006) 6:17-40