El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 16 de maig de 2014

Estònia: un petit gran país

Una de les torres de la vella ciutat medieval de Tallinn (Estònia)
Estònia és un país relativament petit de la costa bàltica. Si el comparem amb Catalunya, no es pot dir que sigui petit per extensió; de fet té, una superfície de 45.227 km2 mentre que la superfície de Catalunya és de 31.895 km2 (en ambdós casos, les dades estan obtingudes de la Viquipèdia). En canvi, si que hi ha molta diferència si en comparem les poblacions. La d'Estònia era només de 1.315.819 habitants a començament de 2014, mentre que la de Catalunya era de 7.512.982, és a dir, 5,7 vegades la del país bàltic.

Via Bàltica, 23.08.1989 (foto Kusurija)
Al llarg de la seva història, Estònia ha passat moltes èpoques sotmesa a països veïns: Dinamarca, Suècia, Rússia, Alemanya (durant un breu període) i la Unió Soviètica. El febrer de 1918, aquest país aconseguia per primer cop la seva independència, però, amb la segona guerra mundial, va ser sotmesa de nou; primer a l'Alemanya nazi i després a la Unió Soviètica. El procés d'independència de  les tres repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) va començar el 23 d'agost de 1989, quan es va formar una cadena humana que va anar de Vílnius a Riga i Tallinn, l'anomenada via Bàltica, que va servir d'inspiració per a la via Catalana de 2013. Malgrat la repressió inicial de la URSS, finalment en caure el sistema soviètic, les tres repúbliques bàltiques van aconseguir la independència el 21 d'agost de 1991.

Bandera d'Estonia a la porta (cargolada pel vent) de
l'Institut d'Informàtica de la Universitat de Tartu
Aquests dies he estat parlant amb un periodista estonià que, tot i que és relativament jove, encara va conèixer els darrers temps del domini soviètic. I a mesura que parlàvem, jo anava veient alguns paral·lelismes entre el que passava en el seu país abans de 1991 i el que he vist jo en el meu. Li he dit que, a Catalunya, durant la dictadura franquista no es podia fer servir la bandera catalana i que la llengua oficial era l'espanyola. A Estònia, als agosarats que de tant en tant treien la bandera pròpia del país (durant els anys de dominació soviètica, l'única bandera que es podia fer servir era la vermella amb la falç i el martell) eren detinguts per la policia. I si bé la llengua seguia ensenyant-se a l'escola, hi havia institucions on el rus era obligatori. A més, la Unió Soviètica va afavorir la immigració de russos i de gent d'altres pobles del seu domini i avui dia aproximadament un 25% de la població és d'origen rus. I durant l'època de domini soviètic, amb una forta censura, hi havia també un tipus o altre de cançó protesta, amb lletres que sovint incloïen metàfores que explicaven allò que no es podia dir directament.

Un cop obtinguda la independència, el poble va ser molt optimista, tot i que els primers anys van ser durs. Avui dia, però, Estònia és un país relativament pròsper, amb una taxa d'atur que el primer trimestre de 2014 ha estat de 8,5% (2 dècimes menys que en el darrer trimestre de 2013), un valor que potser als estonians preocupa, però al qual ja ens agradaria apropar-nos. El país és fort en diversos sectors, però un dels que han crescut més últimament és de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que han fet d'Estònia un país-e, que ha suprimit l'ús del paper en molts àmbits.

A Estònia, totes les escoles tenen connexió a Internet, però no únicament perquè l'alumnat tingui accés a la informació de la xarxa en el seu aprenentatge. És un mitjà que connecta el professorat, l'alumnat i els pares i mares dels alumnes. La família pot fer un seguiment dels estudis de l'alumne, saber els deures que han de fer cada dia, informar l'escola si el fill o filla està malalt i aquell dia no hi pot anar i assabentar-se de les notes que va obtenint al llarg del curs. A diferència d'altres capitals europees, a Tallinn no he vist grans oficines bancàries i suposo que deu ser perquè no les necessiten, si més no de cara al públic, atès que aproximadament el 99 per cent de les operacions bancàries del país es fan per Internet, com també s'hi fan el 94% de les declaracions d'impostos i de la renda. També està desapareixent el paper en les eleccions polítiques; com més va, més percentatge de gent hi ha que vota des de casa seva. Per tot arreu es pot trobar accés gratuït a la xarxa; en molts casos, directament, sense necessitat de contrasenyes. A l'hotel on els col·legues estonians han allotjat els membres de l'EUSJA que participem en aquest visita, no has de preguntar la contrasenya, a diferència de molts hotels on he estat en altres països (això, els que donen accés gratuït, que n'hi ha que encara cobren per aquest servei). I el Govern d'Estònia és també un govern sense papers, i els documents per a les seves reunions es troben emmagatzemats a la xarxa.

Inspirats en l'ús d'Internet, a Estònia han nascut moltes empreses de serveis que després s'han expandit pel món sense haver de deixar, però, la seva seu estoniana. Una d'elles és Skype, el sistema de telefonia per Internet que el gener de 2004 va arribar als dos milions d'usuaris registrats. Actualment pertany a Microsoft, però continua tenint la seu en el campus de la Universitat de Tecnologia de Tallinn.

Podria seguir enumerant algunes característiques d'Estònia que l'han convertit en un gran país, però ho deixo per a un altre dia. Fa un parell d'anys, el president de Catalunya, Artur Mas, declarava que Catalunya podria ser la Massachusetts d'uns Estats Units d'Europa. Jo em conformaria que fos l'Estònia de la  Mediterrània.

Per saber-ne més:
- About Estonia: Economy in numbers.

Fotos: M. Piqueras (maig 2014). La foto de la Via Bàltica és de Wikimedia Commons

1 comentari:

Marta ha dit...

Tant de bo en un futur ens podessim assemblar. Ho desitgem tant!....Crec que anem pe bon camí!