El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 12 de maig de 2014

La plaça desperta

Aigua al voltant de de la font, després que marxés la mainada
Amb el bon temps, tornem a fer la pausa de mitja tarda i fem cap a la plaça Comas, aquesta plaça que fa uns anys va recuperar l'aire de plaça del poble que va ser l'actual barri de Les Corts, de Barcelona. I amb el bon temps, la font torna a ser el punt d'atracció per a la mainada. No és que no els atregui durant l'hivern, però suposo que pares i mares --i avis  àvies-- no els deuen deixar apropar, llevat que sigui per beure aigua.

Divendres passat, hi havia a la plaça Comas més criatures que de costum. Potser havia estat el sant o l'aniversari d'alguna criatura i en sortir d'escola --a la mateixa plaça hi ha l'escola Ausiàs March-- els havien repartit globus, perquè quan vam arribar-hi, hi havia cua a la font per omplir d'aigua els globus. Perquè a la plaça Comas, la mainada no infla els globus bufant, sinó que els endollen a l'aixeta de la font i els omplen d'aigua. Després tenen destinacions diverses. Hi ha criatures que els fan servir de contenidor per transportar aigua fins a la zona de joc infantil on l'aboquen a la sorra per fer farinetes. Però no en tenen prou amb un viatge i veus la mainada anar i venir amb la seva càrrega d'aigua una i altra vegada. N'hi ha que volen aprofitar tant el viatge i omplen tant el globus, que els acaba per explotar.

D'altres, un cop han omplert el globus es posen a córrer per la plaça deixant-ne caure el contingut al terra. N'hi ha que són més trapelles i fan servir els globus com si fossin pistoles d'aigua i persegueixen altres nens i nenes per abocar-los al damunt l'aigua del globus. El resultat pot ser divers: n'hi ha que s'ho prenen com un joc i es posen a riure, però d'altres s'emprenyen i busquen la revenja, ja sigui mullant el nen o la nena que els ha llençat l'aigua o etzibant-li una puntada de peu o fins i tot un cop de puny (aquí és quan han d'intervenir els adults).

A la cua de la font es veuen els mateixos comportaments que es produeixen en una cua amb persones adultes. La majoria respecta la cua i omple el globus quan li toca, però sempre hi ha el llest o llesta que intenta colar-se. En algun cas, dissimuladament, posant-se a parlar amb algunes de les criatures que són prop de l'aixeta. En d'altres, de manera descarada, passant al davant de tots o fins i tot per la força. I quan els globus exploten, normalment es conformen i es dediquen a jugar amb una altra cosa, però divendres vaig veure un nen que intentava arrabassar el globus d'un altre més petit que ell, tot i que va fer-ho fet subreptíciament, dient-li que ell li ompliria d'aigua. Un cop el globus ple d'aigua, el grandot va intentar quedar-se'l, però el petit va començar a xisclar i en veure que una persona adulta --la mare del petit, em sembla-- s'atansava a la font, l'altre li va tornar el globus. Uns altres, després que els seus globus explotessin, van intentar agafar aigua amb una bossa de plàstic, però devia tenir un forat i tal com l'omplien l'aigua s'escolava de la bossa.

[Incís: En veure'ls jugar amb els globus, pensava que una cosa tan senzilla com un trosset de goma en forma de bossa els pot fer tan feliços --o més i tot-- que algunes joguines molt cares. No fa gaire, també vaig veure uns nens jugant amb baldufes, que no crec que siguin molt cares, i s'ho passaven molt bé. I a casa seva potser tinguin cotxes teledirigits, Barbies amb un gran vestuari, maquinetes electròniques i qui sap quantes joguines sofisticades que possiblement no els proporcionin tan de plaer com jugar amb l'aigua i els globus o fer ballar una baldufa.]

Es notava que era divendres i que no hi havia pressa per tornar a casa. Moltes mares de criatures seien en els bancs que hi ha al voltant de la plaça o en alguna de les dues terrasses de bar que hi ha. Tot i que hi ha dies que es veuen alguns pares, les mares segueixen sent majoria per recollir la mainada a l'escola i quedar-se amb les criatures una estona a la plaça.

El grup de dones "madures" que cada tarda durant l'estiu es reuneix a la terrassa del bar Varadero, enguany encara no deu haver començat oficialment la temporada. N'he vistes algunes, però en grupets petits, no pas com si assistissin a la convocatòria quotidiana estiuenca. De fet, ara el temps és una mica irregular i no sempre abelleix estar-se en una terrassa quan el sol ja no escalfa. Avui, per exemple, jo no hi he anat; hauria hagut de dur-hi un xal o alguna altra cosa per tapar-me i per posar damunt la cadira metàl·lica del bar.

L'escapada de mitja tarda a la plaça és un d'aquests petits plaers que et pots permetre fàcilment. I si va acompanyat del Cacaolat, molt millor!

2 comentaris:

Allau ha dit...

M'ha agradat molt la teva visió científica, gairebé entomològica, dels nens a la plaça amb els seus globus.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Allau, però això d'"entomològica" em fa pensar en travessar-los amb una agulla i clavar-los en una capsa. Si més no, és el que fèiem quan jo vaig estudiar els insectes.