Negocis en temps de crisi: un congrés

Al Gore rep el premi Nobel de la Pau 2007

Agafeu unes quantes empreses desitjoses de mostrar-se com a defensores de l'ambient (em resisteixo a fer servir la redundància "medi ambient"). Oferiu-los l'oportunitat que algun representant seu faci una conferència en un fòrum, simposi, congrés o similar. Això, sí, a canvi de patrocini per a l'esdeveniment, que vosaltres reconeixereu en el lloc adient (a més amb categories diverses, segons la seva aportació; "platinum sponsors" podria ser la més alta). Contracteu Convideu una patum del canvi climàtic; si pot ser, avalada per haver aconseguit un premi Nobel. Al Gore seria la persona més adequada. Diuen que cobra 250.000 dòlars per fer una conferència. És molt, és cert; però és una bona inversió, pot atreure molta gent.

Convideu també --no sé si pagant-los alguna cosa o gratuïtament-- representants d'algunes entitats que treballen per la sostenibilitat i la conservació ambiental --fins i tot ecologistes-- i indiqueu que hi donen suport de manera ben visible, en algun lloc del web i en els documents impresos que feu. No us oblideu d'invitar un representant del vostre Govern. Encara que no us donin cap subvenció --si us la donen, millor-- podreu posar el logotip de la Generalitat en el web i en el material de difusió.

Per completar el programa, trieu després alguns conferenciants professionals, dels que saben adreçar-se a tot tipus de públic. Si quan haureu confegit el programa us adoneu que no hi heu inclòs cap dona, feu un esforç per posar-n'hi alguna, encara que només sigui una. No importa de què parli; total només és perquè no diguin que únicament hi ha homes en el programa.

Com a títol de la reunió, penseu en termes que puguin atreure l'interès del públic que voldríeu que s'hi inscrivís. Per exemple, 'economia', 'empresa', 'futur', 'ambient' (no; millor 'medi ambient') són paraules que venen molt bé un esdeveniment. Podríeu anomenar la trobada "Foro de Economía, Medio Ambiente y Empresa". Ja m'imagino el logotip: fons blau, una mena de sol ixent i, amb lletres blanques, "Future Economy" i "Barcelona 2012".

És important que trieu un espai de categoria per celebrar-lo. El Palau de Congressos de Catalunya és un bon lloc. Situat a la zona alta (alta per la seva situació geogràfica i per la categoria del barri on es troba) i prop d'hotels de cinc estrelles on s'allotjaran alguns convidats i possiblement també una part dels assistents de fora.

A l'hora de fixar les quotes d'inscripció, tingueu en compte que, si són molt baixes, podrien frenar la inscripció d'alguns assistents perquè pensarien que la trobada no té prou categoria. Una bona opció seria fer tres tipus d'inscripció, oferint-los prestacions diverses. La més baixa podeu anomenar-la "de plata" i posar-li un preu de 550 euros més IVA. La categoria mitjana podria ser "d'or", amb un preu de 750 euros més IVA. Finalment, convé disposar també d'una categoria especial, la "de VIP", amb un preu de 950 euros més IVA.

Aquestes tarifes serien per a qui fes la inscripció amb força temps per endavant, posem fins a dos mesos o dos mesos i mig abans que se celebri el fòrum. A partir d'aleshores, els preus podrien ser 650, 950 i 1200 euros, més els respectius IVA. Us suggereixo que, als inscrits com a VIPS, els oferiu un sopar amb el convidat d'honor, Al Gore. Podeu estar segurs que molta gent pagaria el que fos --fins i tot una quota extra-- per participar en un sopar amb l'exvicepresident dels Estats Units i premi Nobel de la Pau.

Quan feu els primers números, potser us semblarà que esteu fent una inversió massa alta per a un negoci que no sabeu si podrà sortir bé. No us espantéssiu! Malgrat la crisi, hi ha empreses que dediquen molts diners a la seva promoció, especialment per mostrar una imatge corporativa que destil·li un fort compromís social. I què millor que participar en un fòrum on es debat sobre la contribució de les empreses en el desenvolupament social i l'assoliment d'un futur sostenible? I hi ha molta gent que, de manera individual, també està disposada a pagar aquestes quotes, considerant-ho com una inversió per a la seva carrera. Aquest Fòrum pot ser un lloc per fer contactes professionals per al futur.

Encarregueu un web atractiu, on a la part superior, s'hi vagin veien imatges que evoquin el canvi climàtic i la sostenibilitat  i de tant en tant hi aparegui la imatge d'Al Gore; que qui hi entra s'adoni de seguida que compteu amb un convidat d'honor de la màxima categoria. Hauríeu de disposar de tres versions del web: castellà, anglès i català. De tota manera, pel català no us amoïneu. Podeu prescindir-ne i que, quan la gent cliqui el botó quatribarrat, s'obri una finestreta que digui "En construcció".

Tot això ho anava ruminat jo des de fa setmanes, però ve't aquí que algú ho ha pensat abans i aquest fòrum ja existeix i fins i tot hi ha ja les dates fixades per a la seva celebració: 19 i 20 d'octubre de 2012. Per cert, segons el web del Fòrum, se'n farà la presentació oficial el proper dimarts, 24 de juliol, a les 11 del matí, en el Departamento de Territorio y la Sostenibilidad.

Foto d'Al Gore, de Kjetil Bjornsrud (Creative Commons, 3.0)

El tren del silenci: tot recordant Carlo Giuliani

Fa uns quants dies, un comentari d'un periodista italià a Facebook m'ho va recordar. El periodista escrivia: "Jo hi vaig ser, fa onze anys." I a continuació esmentava els aldarulls de Gènova amb motiu de la cimera --el G-8-- en què Carlo Giuliani, un noi italià de 23 anys, va morir per un tret de pistola que va disparar un carabiniere.

Jo no hi vaig ser, a Gènova, el 20 de juliol de 2001, però recordo la impressió que em va fer assistir, aquell mateix dia al vespre, a la representació de Mort accidental d'un anarquista, obre de teatre de Dario Fo, que el Festival del Grec havia rescatat després de bastants anys. L'obra no podia ser més oportuna. Si hagués estat una pel·lícula que només calgués treure de l'arxiu per projectar-la, hauria pensat que l'havien programada per la seva actualitat. Però el programa del Grec estava ja tancat bastants mesos abans que passessin els aldarulls de Gènova, que van tenir el seu eco a Goteborg i també a Barcelona.

Cartellera de La Vanguardia, 20.07.2001

Conservo altres records relacionats amb els fets de Gènova i la mort de Carlo Giuliani. Però són de l'any següent, el 2002. El 20 de juliol tornava a Barcelona després d'unes breus vacances italianes: uns dies a casa d'una amiga a Sardenya, després uns quants dies més a Bolonya i finalment un parell de dies a Pavia per visitar el grup de recerca que dirigeix el professor Carlo Alberto Redi. A l'estació, mentre esperava el tren per anar cap a Milà, vaig veure-hi molts carabinieri. Redi, que m'hi havia acompanyat, em va explicar el motiu: havia de passar un tren especial que s'havia organitzat des de Milà per anar a Gènova, on a la tarda es faria una manifestació per commemorar l'aniversari de la mort de Carlo Giuliani. Les autoritats van permetre que s'organitzés aquell tren, però van prohibir que hi pugés ningú en les estacions intermèdies; només s'hi podia pujar a Milà.

Abans que arribés el meu tren, va passar el de Gènova. Circulava molt lentament i a l'estació hi havia un gran silenci. Un silenci que només va trencar la veu que, des dels altaveus, anunciava l'entrada del comboi i advertia de la prohibició de pujar-hi. Conservo el record visual del moment, com si estigués veient-ne una fotografia o més aviat una pel·lícula. El tren entra a l'estació molt lentament. Algunes persones treuen banderes per les finestres dels vagons. Hi veig cares que no sabria dir si eren d'esperança, de nostàlgia o de desencís. Els carabiners, a l'andana, vigilen que ningú no pugi a cap vagó. El tren va avançant i a poc es va fent petit... I jo, que recordo el vint de juliol d'un any abans: les notícies arribades de Gènova, l'obra de Dario Fo i aquella vida que es va estroncar quan un carabiner va decidir prémer el gallet de la seva pistola. A aquella hora, a Pavia fa un sol espaterrant, però una esgarrifança recorre el meu cos.

Aquells dies (el 2002) la revista L'Espresso i algunes altres publicacions van distribuir un vídeo sobre els fets d'un any abans. El vaig comprar però ara no el puc veure; el progrés de la tecnologia no m'ho permet. És un documental fet a partir de filmacions espontànies de persones que eren allà, i les van intercalar amb fragments d'una entrevista a la mare del noi mort i algunes declaracions de gent del seu entorn. I, com a epíleg, la manifestació que es va fer cinc mesos després a la plaça on va caure abatut Giuliani.

Recordo una escena del vídeo en què la policia comença a repartir llenya i uns quants agents s'abranden sobre una persona caiguda a terra, donant-li cop rere cop amb les porres. Es va dir que a Carlo Giuliani també van colpejar-lo i li van donar puntades de peu quan ja era estès a terra, ferit de mort i que en principi van voler fer veure que havia mort d'un pedrada llençada per un dels manifestants. Les infermeres que el van atendre allà mateix declaren que el seu cor encara bategava quan elles van arribar.

En l'entrevista, la mare de Carlo explica que hi va haver gent que va voler treure importància a la mort del seu fill i va dir que era un noi sense casa, sense ningú, sense res. I la dona es preguntava si, encara que això hagués estat així --que no ho era, perquè Carlo tenia una família, una casa, parents i molts amics--, la mort hauria estat justificada. Intentaré recuperar-lo en DVD o a través d'Internet, perquè era un vídeo molt valuós, tant pel que significa com a testimoni d'aquells desgraciats fets com pel treball dels realitzadors i de la gent anònima que hi va participar oferint les seves filmacions.

Recordant aquell vídeo i recordant fets més propers dels darrers temps, de vegades tinc la impressió que la policia, en comptes d'estar per protegir, està per reprimir. Segurament sóc injusta en pensar així, perquè quan hi ha manifestacions amb violència, de la mateixa manera que ens fixem més en els manifestants violents, també ens fixem més en els violents de l'altre bàndol. Del que m'adono, però, és que sembla que no aprenguem mai les lliçons que la vida ens va donant.

Actualització (16.07.2011, 13.40)
He trobat el vídeo de què parlava a Youtube, en set parts. Poso aquí la primera:



Potser us interessarà:
- "Planella recupera 'Mort accidental d'un anarquista', a los veinte años de su estreno", crítica de l'obra representada en el programa del Grec de 2001, La Vanguardia, 05.07.2001, p. 42

La ballarina que gira

Ja vaig posar-la fa alguns anys en el bloc, però crec que val la pen recuperar-la tot aprofitant que aquests dies se celebra a Barcelona un congrés de neurociència. És aquesta ballerina que gira contínuament:

Cap a quin costat la veieu girar? En sentit de les agulles del rellotge? En el sentit contrari? O de tant en tant cap a un costat i després cap a l'altre? Veure-la girar cap a un costat o cap a l'altre depèn de l'hemisferi que predomini en el cervell de qui observa la ballarina. En el meu cas no en deu predominar cap, d'hemisferi, perquè tan aviat la veig girar cap a un costat com cap a l'altre.


Nota: La imatge de la ballerina que gira és de Wikimedia Commons i és una il·lusió òptica creada per Nobuyuki Kayahara. Va ser seleccionada imatge del dia el 7 d'agost de 2008.

La comissaria virtual (62): l'edat de les dones

Jo no ho he fet mai, però diuen que les dones es treuen anys. Si la senyora a qui correspon aquesta esquela era de les que ho fan, potser la seva família ha volgut respectar el seu costum. Però hi han escrit l'any del naixement i tothom pot veure que els números no quadren. (Si no veieu bé l'esquela, cliqueu-hi al damunt per veure-la ampliada.)

La microbiologia i les llengües de signes

¿Com cal dir en les diferents llengües de signes legionel·la, enzim, mitocondri, fermentació aeròbica, procariota, antibiograma, microscopi electrònic de rastreig, nansa de cultiu, immunotransferència o tants altres termes de la microbiologia? Normalment, quan els intèrprets d'una d'aquestes llengües es troben amb una paraula que no té un signe per representar-la, la lletregen. Però un intèrpret que hagués de traduir a una llengua de signes una classe de microbiologia --o d'alguna altra especialitat científica--, si hagués de lletrejar tots els termes que no tenen signe no podria seguir el fil de la classe. Què vol dir això? ¿Que un noi o una noia sords, amb vocació científica veuran frustrada la seva vocació pel fet de no poder entendre allò que el professor o professora els explica o perquè no podran seguir unes pràctiques de laboratori?

Això mateix va preguntar-se una nit d'insomni Domingo Marquina, catedràtic de Microbiologia de la Universidad Complutense de Madrid i va pensar que calia fer alguna cosa per integrar en els estudis de la seva matèria a les persones amb discapacitat auditiva. Va començar per l'assignatura de Biotecnologia microbiana i en el departament que dirigeix han treballat per adaptar les diferents part d'aquesta assignatura (classes teòriques, pràctiques i seminaris) a la llengua de signes espanyola, mitjançant vídeos explicatius i el desenvolupament d'un glossari de termes de microbiologia per poder usar-lo i fer-ne difusió.

Marquina va exposar el seu projecte en la I Reunión de Docencia y Difusión de la Microbiología, que va celebrar-se a Madrid els dies 12 i 13 de juliol 2012, organitzada per la Sociedad Española de Microbiología. Entre el públic, una noia sorda, alumna de Marquina, seguia --gràcies a la traducció que li feia un intèrpret de llengua de signes-- la ponència presentada pel seu professor. Entre diversos vídeos sobre aquesta experiència, en va mostrar un que havien preparat com a guia de pràctiques. Van tenir cura que el procés a seguir quedés clar i que quan hi havia algun producte etiquetat, la càmera enfoqués bé l'etiqueta. I ho van aconseguir: l'alumna havia estat capaç de fer ella sola l'experiment descrit en el vídeo. Amb aquest projecte, Marquina va guanyar un premi especial a la innovació en la docència o la difusió de la microbiologia.

Aquesta ponència va presentar-se en una sessió dedicada als reptes de la docència en microbiologia i en el debat posterior es va parlar de la necessitat que altres branques de la ciència desenvolupin també la seva terminologia en llengua de signes i que col·laborin les unes amb les altres per evitar que termes que són comuns a més d'una disciplina acabin tenint signes diferents.

A Catalunya, el 2010 es va aprovar la Llei de la llengua de signes catalana, que reconeix aquesta llengua, com a sistema lingüístic, l'ensenyament i la protecció. Per altra banda, "en l'àmbit escolar, es garanteix l'aprenentatge de la llengua de signes catalana en la modalitat educativa bilingüe, en què es llengua vehicular d'ensenyament juntament amb el català, com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu, i les altres llengües orals i escrites oficials a Catalunya". No diu res, però sobre l'ús de la llengua de signes catalana en l'ensenyament universitari.

Pel que fa a la interpretació de la llengua de signes, la llei diu que l'Administració de la Generalitat ha d'impulsar l'oferta de formació universitària en interpretació de la llengua de signes catalana. Sobre la formació universitària, segons llegeixo en el web de la Universitat de Barcelona, el màster que impartien està en procés de transformació per ser un títol propi d'aquella universitat. I en un article de l'esmentada llei que tracta de la docència i la recerca en la llengua de signes catalana, diu: "El govern ha de prioritzar els acords de recerca sobre la llengua de signes catalana amb l'Institut d'Estudis Catalans i les universitats, sens perjudici que s'hi pugui arribar amb altres institucions o entitats que també realitzin activitats de recerca en aquest àmbit."

En aquests acords de recerca que esmenta la llei hi podria molt bé tenir cabuda l'elaboració de glossaris terminològics, no únicament per a les àrees científiques, sinó per a totes aquelles matèries que compten amb terminologia especialitzada. De la mateixa manera que existeix el TERMCAT, que és el centre que fixa la terminologia catalana, podria existir un TERMSIC que fixés la terminologia de la llengua de signes catalana, i que, com indica la llei, podria treballar en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans (l'Institut farà el diccionari i la gramàtica de la llengua de signes) i altres institucions, que podrien ser universitats, societats científiques o, acadèmies. I seria recomanable que treballessin conjuntament amb entitats que estiguin fent la mateixa tasca en altres llengües de signes per tal que, si més no, en l'àmbit científic, no hi hagués massa diferències d'unes llengües a altres.

Potser us interessarà:
- Llei de la llengua de signes catalana, aprovada el 26 de maig de 2010 i publicada el 3 de juny de 2010.
- Diccionari i gramàtica normatius per a la llengua de signes catalana. Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, agost-setembre 2010
- Videodiccionari de la llengua de signes catalana.
- Documental sobre la llengua de signes catalana.