La "mare" de William Brown

Segurament que el nom de William Brown a molta gent no li digui res. Si afegim que és el nom original anglès d'un personatge de la literatura infantil que aquí es coneix com a Guillermo, possiblement ja hi haurà qui recordi els divertits llibres d'aquest vailet d'onze anys i el seu grup d'amics, que formaven una mena de club i s'autoanomenaven "els proscrits" (en anglès eren els "outlaw", que no és ben bé el mateix).

Durant la meva infància vaig passar estones molt bones llegint les divertides històries de Guillermo que en castellà publicava l'editorial Molino. Les meves filles i el meu fill van conèixer aquest personatge, però principalment a través d'una sèrie de televisió que devien passar a finals de la dècada de 1970. Potser també van llegir-ne algun dels llibres, però no n'estic segura.

Durant molts anys vaig pensar que Richmal Crompton Lamburn, la persona que va inventar aquest simpàtic personatge tan trapella, era un home. No sé quan vaig assabentar-me que era una dona, però feia ja molts anys que havia deixat de llegir les aventures de Guillermo. Avui, 11 de gener, fa 40 anys de la mort de Richmal Crompton, que havia nascut el 1890. Va ser una dona avançada al seu temps, amb estudis universitaris i va prendre part en el moviment sufragista britànic. Segurament el seu treball com a mestra i institutriu va aportar-li un coneixement de la infància que li va permetre elaborar uns personatges amb els quals la mainada s'ho passava molt bé. El 1923 va contreure poli0mileitis. Havia començat abans a escriure, però a partir d'aleshores va dedicar-se en exclusiva a la literatura infantil.

He trobat un web amb la bibliografia de les novel·les de Guillermo. En reconec moltes de les cobertes. Guillermo era, com Tom Sawyer, un dels herois de la meva infància.

Any de la reconciliació (?)

Fa uns dies feia esment de les celebracions internacionals que se celebren el 2000 (els "Any de..."). Una d'elles és l'Any Internacional de la Reconciliació. Les Nacions Unides volen promoure els processos de reconciliació en les societats afectades o dividides per per conflictes; es considera que el procés de reconciliació és necessari per a l'establiment d'una pau estable i duradora.

En l'escrit presentat el 2006 a les Nacions Unides per Mario H. Castellón Duarte, representant de Nicaragua que va sol·licitar la celebració de l'Any de la Reconciliació, hi diu:

La reconciliación la entendemos como procesos profundos de encuentros entre partes enfrentadas, procesos que llevan al reconocimiento del Otro en sus diferencias, intereses, valores, y que suponen reparar la injusticia o el daño que originó la ruptura en la sociedad o entre naciones; también implica la creación de instituciones que establezcan un nuevo tipo de relación, así como la promoción de una nueva cultura que haga irreversible la construcción de la paz.

El objetivo de esta propuesta es promover la creación en el mundo de un ambiente favorable a acciones e iniciativas de reconciliación en los diferentes niveles de la sociedad humana: entre Estados, entre gobiernos y ciudadanos, entre religiones; entre el Norte y el Sur, entre culturas, géneros, etnias, generaciones, individuos y entre el hombre y la naturaleza.

Se pretende con esta propuesta fijar la atención, el pensamiento, el sentimiento y las acciones de los hombres y mujeres, dentro y fuera de estructuras de poder, para lograr un clima que propicie acciones concretas que den contenido a procesos de reconciliación.

La Fundació SER (Foundation for Subjective Experience and Research), una ONG que col·labora amb les Nacions Unides i dóna suport per tot el món a projectes relacionats amb la infància i joventut, la cultura, el diàleg intercultural i les religions, participa en la celebració de l'Any de la Reconciliació i ha elaborat un pla d'acció amb propostes diverses per fer durant el 2009. Demanen la participació a tots els nivells i en diferents formats: debats i projectes i consursos literaris, cinematogràfics, musicals i d'altres treballs creatius, també a través de l'esport, seminaris, conferències, simposis, fòrums públics i privats. I sol·liciten que s'hi impliquin els estats i les institucions públiques i privades, les escoles de tot nivell, les universitats.

No he sentit parlar d'aquesta celebració en els mitjans de comunicació (malauradament la no-reconciliació és el tema que sol predominar-hi), però fent una cerca per google m'assabento que el Centre Unesco Catalunya coordina del projecte "Construint ponts, trencant fronteres", al qual participan les escoles catalanes associades a aquella entitat. Apart d'això, gairebé res. Espero que les institucions s'animin i que n'hi hagi moltes que centrin en la reconciliació algunes de les activitats que organitzen al llarg de l'any. De tota manera, de moment no sembla que tingui ni logotip, a diferència d'altres celebracions sorgides de l'ONU o d'entitats que hi estan relacionades.

I Beers & Blogs per (a) Noies (i no tan noies)

Dones en Xarxa organitza la primera trobada "Beers & Blogs" exclusivament per a noies (i no tan noies) blocaires. Totes les dones que tinguin un bloc/blog (trieu l'opció que preferiu) hi són convidades.

La trobada es farà el proper dijous 15 de gener 2009, de 19.30 a 21.00, a La Cervesera Artesana, c/Sant Agustí, 14, Barcelona (és a Gràcia, prop dels Jardinets i del c/Còrsega). Cal confirmar-ne l'assistència enviant un correu-e a csereno_donesenxarxa@nodo50.org

Sobre el bus ateu

Aquest dies, en els mitjans de comunicació i en diversos blocs he vist comentaris de tota mena sobre la campanya en favor de l'ateisme que aviat es veurà en alguns autobusos de Barcelona. És parla del bus 'ateu'. Crec que parlar d'ateisme i usar l'adjectiu 'ateu' per al bus és un error. L'eslògan que s'ha adoptat diu: "Probablement Déu no existeix." Aquest 'probablement' deixa un espai obert al dubte. A un ateu convençut, com ho és l'autor del bloc Por la boca muere el pez, l'adverbi li fa nosa.

Independentment de les meves creences (o no creences), el que no m'agrada és la frase que han posat sota de l'eslògan: "Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida". Hi ha gent que creu en Déu (o que diu que hi creu) sense preocupar-se per res i gaudint força de la vida. I d'altres que, des de el seu agnosticisme o fins i tot ateisme, es preocupen per moltes coses i pateixen. Els principis ètics no van necessàriament lligats a cap religió.

No sé si encara existeixen les indulgències, una mena de passaport directe al cel que es podia guanyar de moltes maneres. I també hi havia allò dels primers divendres: si anaves a combregar nou primers divendres de mes seguits (si te'n perdies un, per qualsevol causa, havies de tornar a començar), tenies guanyada la glòria. Hi havia mares beates que esperonaven els seus fills i filles (més els fills que les filles; abandonar els costums religiosos era més propi dels homes que de les dones) perquè fessin els nou primers divendres de mes. Així quedaven tranquil·les pensant que, encara que després portessin una vida dissoluta, en el moment de la mort es penedirien o alguna cosa passaria que faria que anessin directes al cel.

Suposo que, si l'església catòlica encara segueix concedint indulgències plenàries, probablement en concedirà als e-cristians que han anunciat que contrarestaran la campanya del bus 'ateu' amb un altre afirmant l'existència de Déu.

Coets i míssils

Quina diferència deu haver-hi entre coets i míssils? Em refereixo als coets que es fan servir com a armes a distància. Segons el DIEC, un míssil és una [a]rma autopropulsada dirigida cap a un fitó. Pel que fa a coet, el mateix diccionari inclou totes aquestes definicions:

1 1 m. [LC] [IQ] Embolcall cilíndric ple de substància explosiva fixat a un cap d’una tija lleugera i proveït d’una metxa, que en inflamar-se és projectat enlaire per la pressió dels gasos de compressió, llançant un doll de partícules en ignició.
1 2 [AN] coet tronador Coet molt sorollós.
2 1 m. [LC] [IQ] Enginy semblant al coet per la manera d’ésser disparat i que és usat com a projectil, per al salvament de vaixells en perill, etc.
2 2 m. [DE] Projectil tàctic autopropulsat en què l’element impulsor és constituït per una càrrega de pólvora o similar.
2 3 m. [FIA] Projectil autopropulsat emprat per a transportar a l’espai una càrrega útil, especialment satèl·lits artificials.

Quan es tracta de guerres, els mitjans de comunicació solen parlar de míssils. Tanmateix, des de fa dies, en relació a la guerra de Gaza (crec que dir-ne 'conflicte' és fer servir un eufemisme), tots els mitjans de comunicació diuen que els palestins llencen coets en territori israelià. Com que suposo que no es tracta de coets com els de Sant Joan o les Falles, m'agradaria saber quines característiques ha de tenir un projectil autopropulsat dirigit a un fitó perquè sigui un coet i no un míssil.