Aquest acudit de tema científic ja té uns quants anys, però algú me'l demanava fa poc:
Mentre un pastor tenia cura del seu ramat en un prat, se li va apropar un excursionista amb aspecte ciutadà. Després d'intercanviar algunes frases, el nou vingut va dir al pastor:
--Si en menys de 15 segons encerto el nombre exacte d'ovelles del seu ramat, em deixarà que me n'endugui una, la que a mi més m'agradi? Si no ho encerto, li dono el meu rellotge i la cartera.
El pastor no gosava; li semblava que era un abús:
--N'esteu segur? Us heu fixat que aquí hi ha molts animals i que no serà gens fàcil calcular-ne el nombre només amb un cop d'ull?
Però el visitant semblava tan decidit i segur, que el pastor va acceptar-ne l'aposta (allà ell si era tan ximplet de fer-la) i va dir-li que li deixava un marge de dos animals per encertar. L'altre va donar un cop d'ull pel prat i immediatament va dir:
--Hi ha 1032 ovelles
--Deu meu! Són 1031, però heu guanyat. Com ho heu fet per endevinar-ne el nombre gairebé amb exactitud?
--Bahh!--va replicar el visitant-- Sóc biòleg i en el meu treball quotidià estic acostumat a analitzar moltes dades, comparar-les, trobar pautes de similitud...
--D'acord! Heu guanyat i podeu agafar l'ovella que més us agradi. Trieu vos mateix.
L'individu es fica pel mig del ramat, assenyala un animal i diu:
--Em quedo aquesta ovella. Vine amb mi ovelleta bonica...
S'acomiaden i el visitant comença a caminar amb el seu trofeu. De sobte el pastor el crida i li diu:
--No voldrieu fer una altra aposta? Si encerto quina és la vostra especialitat professional, em tornaríeu l'ovella?
L'altre accedeix a la petició. El pastor, sense pensar-s'ho un moment li diu:
--Sou biòleg molecular, oi?
El visitant queda sorprès que el pastor hagi endevinat tan fàcilment la seva especialitat:
--Com ho ha sabut?
--Molt fàcil. L'«ovella» que heu agafat és el gos d'atura...
diumenge, 20 de gener del 2008
dijous, 17 de gener del 2008
L'any Rodoreda
El 2008 és l'any Rodoreda, que commemora el centenari del naixement de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda (1908-1983). Hi ha moltes activitats previstes per commemorar-lo, entre les quals la representació d'una adaptació teatral de la novel·la La plaça del Diamant, que va començar al Teatre Nacional de Catalunya i aviat començarà a anar de gira.
Fa poc em van reglar un llibre de Mercè Rodoreda que no és nou (la primera edició és de 2002), però que enguany té molta actualitat: Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda. Jo desconeixia completament que hi havia una Rodoreda poeta (poeta de versos, perquè molts textos seus per a mi són poesia en prosa) i el llibre m'ha sorprès. Segons sembla, va començar a
escriure poesia esperonada per Josep Carner. El volum conté també obra gràfica de l'autora (aquarel·les, guache, collage), una altra faceta que no li coneixia.
Un dels seus sonets d'amor i mort:
Em seguiran com cintes desplegades
rius i camins fins a la meva nit
i amb arrels d'ombra ben endins del pit
l'angoixa de les coses oblidades.
En tu mateix em cercaràs debades,
pàl·lid que vas morir esfereït:
tot el meu fang amb el teu fang junyit
apartaràs amb mans desesperades
Encar viuré, entre les boires presa,
secreta flor en l'aire dolç suspesa,
i l'alba miraré de fit a fit.
Em giraré només una vegada,
de tants estius, de tants estels cansada,
per deixar el branc com un ocell ferit.
Merce Rodoreda
Fa poc em van reglar un llibre de Mercè Rodoreda que no és nou (la primera edició és de 2002), però que enguany té molta actualitat: Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda. Jo desconeixia completament que hi havia una Rodoreda poeta (poeta de versos, perquè molts textos seus per a mi són poesia en prosa) i el llibre m'ha sorprès. Segons sembla, va començar a
escriure poesia esperonada per Josep Carner. El volum conté també obra gràfica de l'autora (aquarel·les, guache, collage), una altra faceta que no li coneixia.
Un dels seus sonets d'amor i mort:
Em seguiran com cintes desplegades
rius i camins fins a la meva nit
i amb arrels d'ombra ben endins del pit
l'angoixa de les coses oblidades.
En tu mateix em cercaràs debades,
pàl·lid que vas morir esfereït:
tot el meu fang amb el teu fang junyit
apartaràs amb mans desesperades
Encar viuré, entre les boires presa,
secreta flor en l'aire dolç suspesa,
i l'alba miraré de fit a fit.
Em giraré només una vegada,
de tants estius, de tants estels cansada,
per deixar el branc com un ocell ferit.
Merce Rodoredadilluns, 14 de gener del 2008
Ciència i poesia
Roald Hoffmann, químic teòric de la Universitat de Cornell (Nova York), va ser guardonat amb el premi Nobel de Química de 1981. Aleshores feia ja un parell de dècades que s'havia interessar per la poesia i havia anat escrivint alguns poemes. En la seva autobiografia feia referència a aquesta faceta seva i a l'ús de la llengua com a eina important per a la ciència i pera la poesia:
The words are important in science, as much as we might deny it, as much as we might claim that they just represent some underlying material reality.
It seems equally obvious to me that I should marshal words to try to write poetry. I write poetry to penetrate the world around me, and to comprehend my reactions to it.
En el seu web es pot veure una mostra dels seus poemes. Copio aquí uns versos d'un dels poemes que ha dedicat a ciència (Evolution):
I had written three pages
on how insects are such good chemists, citing
the silkworm sex attractant,
and the bombardier beetle, spraying out
hot hydrogen peroxide when threatened.
And I was in the middle
of telling the story of the western pine beetle,
which has an aggregation pheromone
calling all comers (of that species).
Miroslav Holub (1923-1998) era un immunòleg txec que va ser candidat en diverses ocasions al premi Nobel... de literatura! Està considerat un dels millors poetes de l'est d'Europa de la segona meitat del segle XX. Del seu poema El Festival (no sé en quina llengua el va escriure; l'he trobat en anglès):
At the festival of the patients
with all the known diseases
the crutch choir sings for the pacemakers.
The double astigmatic landscape
gratefully swallows
the murmurs of the mitral valve
A casa nostra també tenim científic poetes. El químic Fèlix Serratosa (1925-1995) tenia un esperit poètic i des de jove havia anat escrivint poemes. Roald Hoffmann, amb qui va mantenir una bona amistat l'havia encoratjat moltes vegades perquè no abandonés la seva activitat literària. Segons Pere Bonnin, biògraf de Serratosa per encàrrec de la Fundació Catalana per a la Recerca, la seva producció literària en anglès va fer-la per influencia de Hoffmann. En l'esmentada biografia n'hi ha una petita mostra. Un poema de mida adequada per reproduir aquí és el que juga amb les lletres del seu nom de fons:
IF things are what their name designate,
then my name a wrong one is.
The five letters of it
apart have flown,
and only two of them,
in some way, still remain.
The "I" in the first place
and the "F" afterwards,
to give the intrigued word
that gives its name
to the little poem.
IF I would have known,
IF I would have done,
IF I could change
then I would be
really a Felix, Happy Man
Assumpció Forcada és biòloga i professora de batxillerat i poeta. També ha dedicat poemes a temes de ciència. En el web de l'Institut Arnau Cadell, de Sant Cugat del Vallès, on ella treballa, hi ha un racó poètic amb un recull de poemes seus i unes fotografies molt atractives. El poema que ha dedicat al planeta Terra (del recull Cosmos):
T'estimo GEA
Envoltada pels llençols dels dies
Rere la manta d'aquests anys,
Revivim tu i jo les estacions
Amb l'òrbita que segueix la seva llum.
Lletra de vida, pedra de lluna
Quan aquella lletra va cremar a les mans,
aquella de les quatre lletres de la vida,
nascuda davant meu en el verí,
l’adenina,
The words are important in science, as much as we might deny it, as much as we might claim that they just represent some underlying material reality.
It seems equally obvious to me that I should marshal words to try to write poetry. I write poetry to penetrate the world around me, and to comprehend my reactions to it.
En el seu web es pot veure una mostra dels seus poemes. Copio aquí uns versos d'un dels poemes que ha dedicat a ciència (Evolution):
I had written three pages
on how insects are such good chemists, citing
the silkworm sex attractant,
and the bombardier beetle, spraying out
hot hydrogen peroxide when threatened.
And I was in the middle
of telling the story of the western pine beetle,
which has an aggregation pheromone
calling all comers (of that species).
Miroslav Holub (1923-1998) era un immunòleg txec que va ser candidat en diverses ocasions al premi Nobel... de literatura! Està considerat un dels millors poetes de l'est d'Europa de la segona meitat del segle XX. Del seu poema El Festival (no sé en quina llengua el va escriure; l'he trobat en anglès):
At the festival of the patients
with all the known diseases
the crutch choir sings for the pacemakers.
The double astigmatic landscape
gratefully swallows
the murmurs of the mitral valve
A casa nostra també tenim científic poetes. El químic Fèlix Serratosa (1925-1995) tenia un esperit poètic i des de jove havia anat escrivint poemes. Roald Hoffmann, amb qui va mantenir una bona amistat l'havia encoratjat moltes vegades perquè no abandonés la seva activitat literària. Segons Pere Bonnin, biògraf de Serratosa per encàrrec de la Fundació Catalana per a la Recerca, la seva producció literària en anglès va fer-la per influencia de Hoffmann. En l'esmentada biografia n'hi ha una petita mostra. Un poema de mida adequada per reproduir aquí és el que juga amb les lletres del seu nom de fons:
IF things are what their name designate,
then my name a wrong one is.
The five letters of it
apart have flown,
and only two of them,
in some way, still remain.
The "I" in the first place
and the "F" afterwards,
to give the intrigued word
that gives its name
to the little poem.
IF I would have known,
IF I would have done,
IF I could change
then I would be
really a Felix, Happy Man
Assumpció Forcada és biòloga i professora de batxillerat i poeta. També ha dedicat poemes a temes de ciència. En el web de l'Institut Arnau Cadell, de Sant Cugat del Vallès, on ella treballa, hi ha un racó poètic amb un recull de poemes seus i unes fotografies molt atractives. El poema que ha dedicat al planeta Terra (del recull Cosmos):
T'estimo GEA
Envoltada pels llençols dels dies
Rere la manta d'aquests anys,
Revivim tu i jo les estacions
Amb l'òrbita que segueix la seva llum.
I David Jou és un altre científic --físic-- poeta, que té una obra poètica molt extensa. Reprodueixo aquí el poema que va fer com a homenatge a Joan Oró:
Lletra de vida, pedra de lluna
Quan aquella lletra va cremar a les mans,
aquella de les quatre lletres de la vida,
nascuda davant meu en el verí,
l’adenina,
vaig beneir totes les albes d’estudi,
totes les nits d’insomni,
tot l’oceà que vaig creuar per arribar fins aquí.
al davant dels graons de les escales de cargol
per on pugen i baixen els àngels amb els llibres
que expliquen als àtoms els secrets de la dansa de la vida,
quin vertigen vaig sentir !
el Houston on vaig tocar pedres de la lluna,
el cap Cañaveral de la glòria de l’espai,
i jo allà, en el futur,
en la paradoxa de tocar el demà en explorar els orígens,
afamat de saber,
assedegat d’astres,
en la felicitat d’haver tocat la pell de la deessa més blanca.
Quan sigui pols,
tots aquestes focs cremaran en mi
com cremaven les fòrmules en els meus ulls d’estudiant,
com cremava la llenya esperant el pa,
lluminosament, al forn del meu pare.
divendres, 11 de gener del 2008
El creacionisme desembarca a Europa
Durant molt de temps vaig pensar que mai arribaria a Europa la febre creacionista que proliferava als Estats Units i que impedia que molts mestres i professors de high school poguessin ensenyar evolució, llevat que dediquessin el mateix temps a explicar la versió creacionista de l'origen de la vida.
Aquesta impressió que tenia va començar a trontollar el 2004 quan Letizia Moratti, ministra italiana d'Educació va voler suprimir l'evolució dels programes escolars, amb l'excusa que es tractava d'una teoria i no d'uns fets provats. Després, el 15 de gener de 2007, La Vanguardia publicava un article de Josep Miró i Ardèvol en què defensava el disseny intel·ligent. (Hi he posat l'enllaç, però només es poden llegir gratis les primeres frases; per veure l'article complet cal pagar i no recomano a ningú que ho faci, no val la pena. Tanmateix, si algú té molt d'interès a conèixer les idees sobre l'evolucionisme i el disseny intel·ligent del qui va ser conseller de la Generalitat i portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Barcelona i ara lidera els e-cristians, por veure-les en el seu bloc.)
I també el 2007, alguns professors de la Universitat de Barcelona --potser també d'altres universitats, però no puc assegurar-ho-- van rebre un enorme llibre (ben bé 50 cm x 30 cm) titulat Atlas of Creation, molt ben editat, amb fotografies i figures de gran qualitat. El llibre estava publicat a Turquia i la tramesa s'havia fet des d'Alemanya.
I ara, una associació nord-americana anomenada"Physicians and Surgeons for Scientific Integrity" (un eufemisme per designar un grup de metges i cirurgians antidarwinistes) aterra a Espanya amb l'organització d'una sèrie de trobades amb el títol general"Lo que Darwin no sabia", que es presentaran a diverses ciutats. El programa inclou actes a Barcelona (el 17 de gener) i després a Málaga, Madrid, Lleó i Vigo.
Els actes de Vigo i de Lleó estaven anunciats en sengles centres universitaris i un col·legi de metges. Ahir es va comunicar la suspensió de l'acte de Vigo i del que s'havia de fer en el Col·legi de Metges de Lleó, però el degà de la Facultat de Ciències Biològiques i Ambientals de la Universitat de Lleó mantenia el permís perquè es fes i explicava els seus motius en una carta oberta. Avui, però, a petició de la Junta de Facultat, el permís ha estat denegat. Pot seguir-se la història en el blog para el Avance del Pensamiento Crítico y en el bloc de Javier Armentia Por la boca muere el pez.
Acabo amb les paraules amb què la biòloga nord-americana Lynn Margulis va respondre a un periodista que va preguntar-li la seva opinió sobre el disseny intel·ligent: "Ni es diseño ni es inteligente."
Aquesta impressió que tenia va començar a trontollar el 2004 quan Letizia Moratti, ministra italiana d'Educació va voler suprimir l'evolució dels programes escolars, amb l'excusa que es tractava d'una teoria i no d'uns fets provats. Després, el 15 de gener de 2007, La Vanguardia publicava un article de Josep Miró i Ardèvol en què defensava el disseny intel·ligent. (Hi he posat l'enllaç, però només es poden llegir gratis les primeres frases; per veure l'article complet cal pagar i no recomano a ningú que ho faci, no val la pena. Tanmateix, si algú té molt d'interès a conèixer les idees sobre l'evolucionisme i el disseny intel·ligent del qui va ser conseller de la Generalitat i portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Barcelona i ara lidera els e-cristians, por veure-les en el seu bloc.)
I també el 2007, alguns professors de la Universitat de Barcelona --potser també d'altres universitats, però no puc assegurar-ho-- van rebre un enorme llibre (ben bé 50 cm x 30 cm) titulat Atlas of Creation, molt ben editat, amb fotografies i figures de gran qualitat. El llibre estava publicat a Turquia i la tramesa s'havia fet des d'Alemanya.
I ara, una associació nord-americana anomenada"Physicians and Surgeons for Scientific Integrity" (un eufemisme per designar un grup de metges i cirurgians antidarwinistes) aterra a Espanya amb l'organització d'una sèrie de trobades amb el títol general"Lo que Darwin no sabia", que es presentaran a diverses ciutats. El programa inclou actes a Barcelona (el 17 de gener) i després a Málaga, Madrid, Lleó i Vigo.
Els actes de Vigo i de Lleó estaven anunciats en sengles centres universitaris i un col·legi de metges. Ahir es va comunicar la suspensió de l'acte de Vigo i del que s'havia de fer en el Col·legi de Metges de Lleó, però el degà de la Facultat de Ciències Biològiques i Ambientals de la Universitat de Lleó mantenia el permís perquè es fes i explicava els seus motius en una carta oberta. Avui, però, a petició de la Junta de Facultat, el permís ha estat denegat. Pot seguir-se la història en el blog para el Avance del Pensamiento Crítico y en el bloc de Javier Armentia Por la boca muere el pez.
Acabo amb les paraules amb què la biòloga nord-americana Lynn Margulis va respondre a un periodista que va preguntar-li la seva opinió sobre el disseny intel·ligent: "Ni es diseño ni es inteligente."
dijous, 10 de gener del 2008
No neixes dona, arribes a ser-ho: Simone de Beauvoir
Ahir, 9 de gener de 2008 va fer cent anys del naixement de Simone de Beauvoir. Vilaweb va recordar-ho amb una sèrie d'articles i enllaços a llocs d'Internet. Com en tantes coses de la vida, jo vaig arribar a "conèixer" Simone de Beauvoir ja tard. Quan el seu famós llibre El segon sexe feia furor no el vaig voler llegir traduït; van anar passant els anys i corria ja el 2002 quan el vaig comprar a Jaimes, aquesta llibreria del passeig de Gràcia que resisteix miraculosament l'embat de les grans llibreries, fins i tot de la gran Casa del Llibre veïna.
Sí que havia llegit altres obres seves: llibres de memòries (La force de l'âge, La force des choses, Une morte si douce), novel·les (L'invitée, La femme rompue) i potser alguna altra. El segon sexe no l'he llegit tot, he anat llegint-ne fragments adés i ara. En copio aquí alguna cita. Començo per la primera frase del primer capítol de la segona part del llibre:
Sí que havia llegit altres obres seves: llibres de memòries (La force de l'âge, La force des choses, Une morte si douce), novel·les (L'invitée, La femme rompue) i potser alguna altra. El segon sexe no l'he llegit tot, he anat llegint-ne fragments adés i ara. En copio aquí alguna cita. Començo per la primera frase del primer capítol de la segona part del llibre:
No neixes dona, arribes a ser-ho. Cap mena de destí biològic, psíquic o econòmic arracona la figura de la femella humana en el si de la societat: el conjunt de la civilització elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat que hom qualifica com a femeníUna altra que desmunta la idea del complex de castració:
La mainada accepta de manera natural que hi ha homes i dones com el fet que hi ha un Sol i una Lluna; creu en les essències contingudes en les paraules i la seva curiositat en principi no és analítica. Per a moltes [nenes], aquest trosset de carn que penja enmig de les cames dels nens és insignificant o fins i tot irrisori; és una singularitat que es confon amb la de la vestimenta, del pentinat […] Pot passar fins i tot que es consideri el penis com una anomalia: és una excrescència, una cosa vaga que penja com les llúpies, les metes, les verrugues i que pot inspirar disgust.I les paraules amb què acaba el llibre:
Cal que, més enllà de les seves diferències, homes i dones afirmin de manera inequívoca la seva fraternitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)