dissabte, 5 de gener del 2008

Diuen que NAT desapareix

No m'ho acabo de creure! Diuen que la revista NAT desapareix, que l'empresa que la publica (Cultura03 i el seu grup editorial Sapiens) ha decidit tancar-la per manca de rendibilitat. NAT és una publicació en català dedicada a la natura i a temes ambientals. La dirigeix Maria Josep Picó, que ha seguit una estratègia molt bona per garantir el contingut científic dels articles: promoure la col·laboració --ara se'n diu 'complicitat'-- de periodistes i científics o científiques experts en cada tema tractat. El textos són acurats com també ho són el format i la presentació, amb fotografies molt boniques i atractives i un disseny agradable. La revista està dirigida a un públic general, a la família, a l'escola, al jubilat o jubilada que fa cap a la biblioteca per brostejar les revistes del mes o de la setmana.

Maria Josep Pico i NAT han rebut diversos guardons. Però el treball ben fet sembla que no sigui suficient en el món editorial, com tampoc ho és en l'àmbit televisiu. De la mateixa manera que un programa de TV desapareix de la graella independentment de la seva qualitat intrínseca, les publicacions han de vendre, sense tenir en compte què és el que aporten als lectors i lectores.

El grup Sapiens publica altres revistes, entre les quals la que dóna nom al grup editorial --Sapiens-- i Lonely Planet, Descobrir Catalunya i Descobrir Cuina. I el 29 de novembre, en el seu web deien que "[q]uatre de les capçaleres editades per les empreses del Grup Cultura03 apareixen en les primeres posicions dels primers rànquings d’audiències del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura". Per altra banda, per al 10 de gener 2008 s'anuncia una nova publicació setmanal, el TimeOut Barcelona, que s'espera que tingui una tirada d'uns 40.000 exemplars. Pot ser una revista de gran difusió tenint en compte que la capçalera TimeOut és molt coneguda arreu del món i que Barcelona està de moda com a destí turístic. (La primera vegada que vaig anar a Londres vaig comprar Time Out per casualitat i sempre que hi he tornat, una de les primeres coses que he fet ha estat comprar-la per estar informada de les activitats de la ciutat i rodalies.)

Si cregués en els Reis d'Orient, els enviaria una carta demanant-los que portessin als directius del Grup Cultura03 una gran pila de carbó, però que, al costat, hi deixessin una mica de generositat i de sentit comú per fer-los entendre que, en el conjunt de les seves revistes, NAT és una publicació capdavantera i un exemple del que ha de ser la divulgació científica. Tant de bo s'hi repensin!

divendres, 4 de gener del 2008

Ferrer Guardia i Perugia

El juliol de 2003 vaig fer una breu visita a Perugia (o Perusa, segons sembla que s'ha de dir en català i en castellà), ciutat italiana on, quan jo tenia 18 anys (d'això fa tant de temps...), vaig seguir els cursos d'estiu de la Università per Stranieri. El 2003 vaig descobrir una cosa que m'havia passat desapercebuda durant la meva estada com a estudiant: una placa commemorativa situada en un mur a unes poques desenes de metres de la Universitat on durant un mes havia anat gairebé cada dia a classe.

A Itàlia he vist en molts llocs plaques que commemoren fets històrics, sobretot els relacionats amb el Risorgimento i creació del modern estat italià. Però aquesta era molt especial perquè no estava dedicat a cap fet o personatge italià, sinó a un de català, a Francesc Ferrer Guardia, el pedagog i lliurepensador que va ser afusellat a Montjuïc el 1909 com a instigador --sense que n'hi hagués proves-- dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona. Vaig fer una fotografia d'aquella placa i avui, quan tractava de posar un mica d'ordre als meus arxius fotogràfics, l'he vista:


Com que és difícil llegir el text en la fotografia en format reduït que reprodueix el bloc, el copio aquí:

Si levó la sua voce
piV´ alta de la fvcilata

Viva la scvola moderna!..
ed il sangue de l’innocente
dai fossi di montjuich
imporporo´ le albe nvove
del rinascimento iberico
in cvi ripaltita il cvore
e riecheggia il grido
di francesco ferrer
___________
il popolo di pervgia
che pati´ e lavo´ nel sangve
l´onta de le orde papali
tra le sve mvra evoco´ il nome
del martire catalano
il xiii ottobre mcmx
dopo vn anno
dal sacrificio

Els coloms que es posaven sobre la medalla on hi ha el cap de Ferrer Guardia en relleu i a l'ampit de les finestres veïnes eren un símbol de la pau i em van semblar com si rendissin homenatge a aquell home que va ser assassinat el 1909 i que, a la meva generació, ens van fer creure que era una mena d'encarnació del dimoni. Forma part de la memòria històrica que ens van ocultar o, encara pitjor, que ens van falsejar.

La meva estrelítzia

Aquests dies fa vint anys del meu primer i únic viatge a Hawaii. Vaig anar-hi a un congrés d'aqüicultura el gener de 1988 i vaig dur-me un record que encara conservo: una estrelítizia. Tot i que no sigui una planta hawaiana (és originària del sud d'Àfrica), a l'illa d'Oahu era molt abundant i a la botiga d'un jardí botànic que vaig visitar prop de Waikiki, vaig comprar una estrelítzia que devia fer uns 10 o 15 centímetres d'alçada, com un bonsai d'aquesta planta.

A casa vaig posar-la en una zona molt il·luminada, prop d'un finestral. A mesura que creixia vaig anar canviant-li el test. Va arribar un moment que la planta "demanava" sortir fora i vaig posar-la en un test més gran en el balcó. El 1995 va florir per primera vegada. Quina llàstima no haver fet una foto d'aquella primera flor! Però encara vaig trigar anys a tenir una màquina digital i les càmeres clàssiques no solia tenir-les sempre carregades.

Al cap d'un temps, el balcó també se li havia fet petit. El nombre de fulles augmentava i també el de flors. Em feia por canviar-la a un test més gran; per al balcó potser hauria estat molt de pes concentrat en un punt. Davant de casa hi ha una zona enjardinada que pertany a la comunitat de veïns del bloc on visc. El cuida una jardinera, una dona que treballa meticulosament, que es nota que s'estima la seva professió. Vaig demanar-li si podia posar la meva estrelítzia en el jardí i ho va fer. La planta, arrelada directament a terra, va anar creixent amb molta més ufana que en el balcó i treient flors més sovint. Al cap d'un temps, vaig veure que en el jardí hi havia dues estrelítizies més. La jardinera em va dir que les havia comprades perquè una veïna d'una altra escala del bloc es va queixar que hagués posat una planta tan bonica en un extrem, on només la tenia a prop una part del veïnat.
Quan surto al balcó sempre dirigeixo la mirada a la meva estrelítzia, que floreix durant gairebé tot l'any, tot i que té a prop un pi que en algunes èpoques no li permet rebre el sol directament tantes hores com en el balcó. M'agrada poder-la compartir amb més persones. De moment ha resistit alguns hiverns força freds. Espero que en resisteixi molts més i que, quan jo ja no hi sigui, encara continuï en el jardí.
La meva estrelítzia, Strelitzia reginae
en el jardí comunitari. (Foto-2004)

dimecres, 2 de gener del 2008

2008, Any Internacional de la Patata

Des de fa algunes dècades, les Nacions Unides dediquen cada any a celebrar alguns temes que, per algun motiu, són d'interès internacional. Aquesta mateixa iniciativa la segueixen moltes institucions a altres escales (local, estatal). Així, el 2005 Barcelona va celebrar l'Any de l'alimentació, la cuina i la gastronomia, el 2007 a l'estat espanyol va ser l'Any de la ciència. I el 2008, a Grècia és l'Any de la Feta, aquest formatge fresc amb que es preparen les típiques amanides gregues. Per a les Nacions unides, el 2007 no ha estat any de res. En canvi, el 2008 se celebra l'Any Internacional de la Patata, el del Planeta Terra, el de la Higiene (o sanejament) i el de les Llengües.

M'ha cridat l'atenció que es dediqués un any a la patata, aquest humil producte de la terra. Però potser per això, perquè és un producte humil que podria servir com aliment bàsic per a molta gent que passa gana en el món, convé que se li dediqui un any. Hi ha un web que tracta exclusivament de l'Any Internacional de la Patata, amb informació sobre la seva història, producció i consum. Pel que fa al seu conreu, s'han produït grans canvis en uns quinze anys. El 1990, la producció de patates en els països desenvolupats era més del doble que la dels països en vies desenvolupament. En canvi, el 2005 la producció d'aquests últims països ja superava la dels països desenvolupats.

Com en tants altres camps, la Xina és avui dia el primer productor mundial de patates; gairebé una tercera part de les patates que es mengen al món han crescut a la Xina o a l'Índia. De tota manera, Europa segueix sent el continent on més patates es mengen, una mitjana de 96,15 kg per persona i any (la mitjana mundial és de 33,68). I els Estats Units, el país on més rendiment s'obté del cultiu d'aquesta planta: 40,63 kg per hectàrea dedicada al conreu de la patata (16,08 és la mitjana mundial; 17,19, l'europea).

Pablo Neruda, en les seves Odas Elementales (Losada, Buenos Aires, 1956) va incloure una "Oda a la papa", de la qual reprodueixo aquí la primera estrofa:

Papa
te llamas,
papa
y no patata,
no naciste castellana:
eres oscura
como
nuestra piel,
somos americanos,
papa,
somos indios.

dimarts, 1 de gener del 2008

Françoise Hardy

Fa uns dies, en algun lloc vaig sentir un tros de "Tous les garçons et les filles de mon age", la cançó de Françoise Hardy que en la dècada de 1960 va fer-se molt famosa. (És possible que l'hagi sentida en el film "Mio fratello è figlio unico", que està ambientat en aquella dècada, però no n'estic segura.)



Tinc la cançó en un disc de l'època, però només em serveix de testimoni i record, perquè no tinc ja cap aparell on poder reproduir-lo. Tenia ganes de sentir de nou aquella cançó i l'he buscada a youtube. No podia fallar, fins i tot n'hi ha més d'una versió. En buscar "Tous les garçons...", he trobat una altra cançó, també de Françoise Hardy, que tenia oblidada però que m'agrada molt més: "Mon amie la rose".



En copio aquí la lletra, és un poema sobre la nostra insignificança i la brevetat de la vida.
Mon amie la rose - 1964
On est bien peu de chose
Et mon amie la rose
Me l'a dit ce matin
A l'aurore je suis née
Baptisée de rosée
Je me suis épanouie
Heureuse et amoureuse
Aux rayons du soleil
Me suis fermée la nuit
Me suis réveillée vieille

Pourtant j'étais très belle
Oui j'étais la plus belle
Des fleurs de ton jardin

On est bien peu de chose
Et mon amie la rose
Me l'a dit ce matin
Vois le dieu qui m'a faite
Me fait courber la tête
Et je sens que je tombe
Et je sens que je tombe
Mon cœur est presque nu
J'ai le pied dans la tombe
Déjà je ne suis plus

Tu m'admirais hier
Et je serai poussière
Pour toujours demain

On est bien peu de chose
Et mon amie la rose
Est morte ce matin
La lune cette nuit
A veillé mon amie
Moi en rêve j'ai vu
Eblouissante et nue
Son âme qui dansait
Bien au-delà des nues
Et qui me souriait

Crois celui qui peut croire
Moi, j'ai besoin d'espoir
Sinon je ne suis rien

Ou bien si peu de chose
C'est mon amie la rose
Qui l'a dit hier matin.