dijous, 15 d’agost de 2019

Ciència i art (I)

L'actual dicotomia entre la ciència i les manifestacions de la cultura que sol anomenar-se humanista, i que encara predominen en molts sectors de les societats modernes són artificials. L'enfocament artístic es basa en les sensacions, mentre que el científic es basa en la lògica. La ciència és el coneixement adquirit mitjançant l'observació i la comprovació d'uns determinats fets, i va desenvolupar-se quan els humans van intentar trobar explicacions raonades als fenòmens naturals. La tecnologia va desenvolupar-se com una aplicació pràctica del coneixement per millorar les condicions de vida i com a una eina auxiliar per a l'avançament de la ciència.

Sol creure's que ciència i art s'exclouen mútuament, potser perquè l'objectivitat és una característica fonamental de la primera, mentre que a l'art se li atribueix subjectivitat. De tota manera, potser aquestes dues característiques no siguin tan exclusives de l'una i de l'altra com pot semblar. Al cap i a la fi, la ciència i l'art seleccionen i enfoquen maneres particulars d'observar la natura i els posen cadascuna un marc diferent. Aquests marcs són com finestres que permeten veure les coses des d'angles diferents i ens proporcionen perspectives també diferents. Por passar que les perspectives artístiques i les científiques estiguin tan lligades que facin preguntar-se a qui les observa "això és ciència?, o és art?".

Biologia o art?

Mellethallia (Ernst Haeckel, a Kunstformen der Natur, 1904)


Plàncton (Danja Zamuda, Il·lustraciència-4)

 Art o geometria?

Cheyt M (Victor Vasarely)


Rombes bessons (Andreu Alfaro,parc Cervantes Barcelona, 1976)




Models

A la natura trobem molts models que es repeteixen. Les formes rodones o arrodonides hi són molt abundants, però també d'altres. Les galàxies, els models de la meteorologia, les petxines dels cargols i l'àcid desoxiribonucleic tenen forma espiral, un tipus de cercle que creix, s'encongeix o es desplaça.

Galàxia NGC-4414 (Foto NASA)


Cicló sobre Moçambic, abril 2019


Cargol de terra

Onada (foto de Malene Thyssen, Wikimedia Commons)


Maqueta d'un fragment de DNA (Barcelona, Setmana de la Ciència 2003)

L'art també ha usat l'espiral en moltes ocasions. Compareu la foto de l'onada natural amb la famosa onada del japonès Hokusai, o l'espiral d'una molècula de DNA amb les columnes d'Andreu Alfaro en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Columnes del baldaquí basílica Sant Pere (Bernini, s. XVII. Wikimedia Commons)

Escala en els Museus Vaticans (foto: M. Piqueras, 2014)

La gran onada de Kaganawa (Hokusai, s. XIX; extreta d'A. Rakestraw)

Columnes d'Andreu Alfaro, Univ. Autònoma Barcelona (M. Piqueras, 2005)

L'art i la ciència han anat units al llarg de la història. Molts artistes s'han inspirat en la natura per a les seves obres. Al mateix temps, l'art ha fet possible que, durant molts de segles, es pogués conèixer la natura a través de la il·lustració científica. En alguns camps de la ciència, com ara la botànica, la zoologia, la microbiologia, la paleontologia o l'anatomia, la il·lustració va ser una eina fonamental fins al desenvolupament de la fotografia. Podria semblar que avui dia ja és una pràctica obsoleta. Tanmateix, no és així. La il·lustració, però, s'ha enriquit amb tècniques digitals que abans eren impensables.

Una prova de la vigència de la il·lustració científica és Il·lustraciència, un projecte que, des de 2009, promou la il·lustració científica, especialment mitjançant el Certament Internacional d'Il·lustració Científica i Naturalista, cursos, tallers i exposicions. El projecte va començar amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Comunicació Científica i s'ha ampliat amb la participació de la FECYT, el Museo de Ciencias Naturales de Madrid i diverses altres entitats. La seva galeria d'il·lustracions a Instagram (conté les il·lustracions que s'han anat presentant al concurs) és un plaer per a la vista. Alguns exemples:

Escarabat vermell de la patata (Chiara Martinelli)



Thaumetopea pitiocampa (Mafalda Paiva)



La manipulació en ximpanzés (Blanca martí de Ahumada)



Cordyceps unilateralis (Jaime de la Torre Naharro)


Puput (Joao Simoes)




Cap comentari: