El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 28 de febrer de 2017

El Congrés Mundial de Telefonia i les noves tecnologies

Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (foto Ajuntament de Barcelona)

El Congrés Mundial de Telefonia Mòbil --el Mobile World Congress (MWC)-- és un esdeveniment anual que a finals de febrer anima Barcelona més del que ja ho està habitualment i que és esperat per molta gent. L'esperen els hotels i restaurants, els taxistes, les empreses relacionades amb l'organització de congressos, les persones a qui aquest congrés treu de l'atur durant unes dies. I naturalment, l'esperen les persones que treballen en el món de les noves tecnologies i les que volen estar al dia dels darrers avenços en aquests aparells que fa un temps van deixar de ser simplement telèfons mòbils per convertir-se en uns dispositius que ofereixen prestacions que mai no hauríem imaginat.

La nova societat digital
Si l'accés a Internet des dels ordinadors ja va canviar les nostres vides, ¿què hem de dir de la irrupció i l'auge dels smartphones --els telèfons intel·ligents-- i com estan relacionats amb tantes activitats de la vida diària? Com afirma Karma Peiró, directora del diari Nació Digital, en l'article "La següent pantalla", "[s]'està produint una transformació digital que no s'atura [...] A banda de tenir mòbils cada cop més ergonòmics i potents, la robòtica, les ciutats plenes de sensors, els objectes connectats a Internet, els drones, la intel·ligència artificial i la robòtica s'estan posicionant."

Comenta Peiró un dels diàlegs que s'han programat en la Mobile Week Barcelona --activitat satèl·lit del Congrés, en què ella va participar. Els seus comentaris van generar, a Facebook, un debat intens que reflecteix dues postures oposades en relació als avenços tecnològics. Una d'elles és la del rebuig, que pot basar-se en causes molt diverses, des de canvis negatius en les relacions socials i familiars, i la deshumanització de moltes tasques, amb la consegüent pèrdua de molts llocs de treball, fins a un augment en les diferències entre pobres i rics, de manera que, a més d'una classe treballadora pobra, hi hauria una classe NO treballadora encara més pobra.

L'altra postura és la de l'optimisme, a la qual jo m'adhereixo. Els avenços tecnològics i científics no són ni bons ni dolents; allò que és bo o dolent és l'ús que se'n fa. Jo hi trobo molts més aspectes positius que negatius. Tanmateix, hi ha qui atribueix a les noves tecnologies i la robotització de les empreses l'alta taxa d'atur per la pèrdua de llocs de treball que han causat. Això mateix es va dir en altres èpoques de l'automatització, la producció en cadena i altres avenços que representaven menys mà d'obra. És cert que hi ha llocs de treball que desapareixen, però en sorgeixen d'altres. Avui dia hi ha algunes professions que fa trenta anys i potser menys i tot no podíem ni imaginar. És com l'evolució biològica: hi ha hagut èpoques de la història de la vida en què han desaparegut moltes espècies, però n'han aparegut d'altres, i les anteriors que s'han sabut adaptar als canvis han perdurat i han conviscut amb les noves.

Estònia com a paradigma d'e-pais
Seu de Skype a Tallinn (M. Piqueras, 2014)
No podem atribuir l'augment de l'atur als avenços tecnològics. Considerem el cas d'Estònia, un país europeu petit, amb una economia rica, basada principalment en les tecnologies de la informació i la telecomunicació, les TIC. A les seves ciutats no es veuen oficines bancàries perquè la gent fa les gestions a través d'Internet. I quan hi ha eleccions, gairebé no els cal organitzar col·legis electorals, perquè també emeten el vot per Internet. A Estònia van néixer empreses com Skype (actualment propietat de Microsoft) i TransferWise, una empresa per fer transferències bancàries internacionals amb unes mínimes despeses. I quin és l'atur en aquest país bàltic? Quan  hi vaig anar el 2014 estaven amoïnats perquè era del 8%. Ahir vaig consultar les dades actuals i han baixat al 6,6%.

Oficines de TransferWise a Tallinn (M. Piqueras, 2014)


Com funciona TransferWise (M. Piqueras, 2014) [Cliqueu per ampliar]

El desenvolupament de les TIC a Estònia va produir-se després que el país s'independitzés, el 1991. Avui dia, la seva economia és una de les que més creixen a Europa. A l'informe PISA de 2015, Estònia ocupava el tercer lloc en la classificació mundial del millors resultats dels seus escolars. I és el país europeu que concedeix el permís de maternitat més llarg.

La imaginació al poder
Al MWC hi ha representades 105 empreses catalanes. Moltes segurament no disposen de grans instal·lacions ni han requerit grans inversions. Abans he esmentat el cas de l'empresa TransferWise, nascuda a Estònia. El maig de 2014 vaig visitar les oficines que té a Tallinn. Una planta diàfana d'un edifici que, pel seu aspecte, podria haver estat una casa de veïns, on el personal treballava davant dels ordinadors situats sobre les taules o bé, si els abellia, ajaguts en uns còmodes sofàs. I amb un racó per desconnectar de la feina tot escoltant música, mirant la TV, jugant a escacs...  Ningú no diria que aquelles són les oficines d'una empresa que el 2016 tenia un valor al voltant del milió d'euros.

Un dels lemes del maig del 68 va ser "la imagination au pouvoir!". És un lema que segueix sent vàlid. Ens calen moltes ments amb imaginació per afrontar amb èxit els reptes actuals --i els futurs-- en tots els àmbits: polític, laboral, social, científic, tecnològic... Les lamentacions per la possible pèrdua de treball que poden ocasionar les TIC i altres tecnologies no creen llocs de treball. Per sort hi ha qui fa servir la seva imaginació per idear noves maneres de treballar i en són una prova un gran nombre d'empreses petites --moltes d'elles microempreses, amb menys de 10 persones empleades-- basades en la innovació.

MWC 2017

Sovint s'associa la innovació al sector industrial, però avui dia té un gran potencial d'aplicació en altres sectors, com ara el dels serveis. El MWC és el marc adient per a la presentació d'innovacions basades en la telefonia mòbil. Llegeixo que, entre les empreses catalanes presents a l'edició d'enguany n'hi ha que estan dedicades a la Internet de les coses, a la salut electrònica (e-salut o e-Health), la realitat virtual, la mobilitat connectada, les dades massives (big data) o a la geolocalització. El nombre d'aplicacions mòbils (o app) no para de créixer. Segons Business 2 Community, la botiga d'Apple App ofereix gairebé dos milions d'app, mentre que la de Google supera els 2,2 milions, i ambdues companyies n'hi segueixen afegint. Malgrat aquestes xifres enormes, és un camp on les persones amb imaginació i enginy poden trobar encara moltes possibilitats de negoci en el futur.

Barcelona Activa dóna suport a la iniciativa emprenedora

6 comentaris:

Salvador ha dit...

Estic molt d'acord amb tot el que comentes en el teu darrer post. Jo també sóc un "Fan" d'aquestes noves tecnologies, i a més de mantenir el meu Blog, ara ja fa 10 anys, tot i tenir ja 76 anys, uso Facebook, Twitter, Google+, smartphone, whatsapp, etc., Tot això ens ha canviat la vida i ens dona motius per conèixer cada dia coses noves i també per relacionar-nos i intercanviar amb altres persdones.

Mercè Piqueras ha dit...

Salvador, jo no tinc gaire menys anys que tu i també m'he incorporat a les noves tecnologies i em sento estimulada --i de vegades aclaparada-- per tot el que ens ofereixen. No entenc que gent jove, com eren algunes persones que van deixar comentaris en el Facebook de Karma Peiró, hi estiguin en contra i diguin que la tecnologia té la culpa de l'atur.

Josep ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. Des de jove que vaig començar a treballar i estudiar he vist desaparèixer gairebé tots els oficis, i amb ells molta gent, però sempre hi ha coses noves.
Però la veritat no és d'això del que voldria contestar-te perquè quasi està tot dit.
És sobre els últims posts que has posat sobre les sabates de les presentadores. Vaig llegir en un diari que efectivament elles s'han de vestir com els hi diuen, sobretot amb el que fa a les sabates. Els homes no, clar!! L'endemà l'Empar Moliner a TV3 parlava sobre això i vaig pensar a dir-t'ho. Molta ràbia. Fins i tot el masclisme està en aquestes coses.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Josep, pels teus comentaris.

dvdgmz ha dit...

Sobre aquest tema i arrel de l'article de la Karma Peiró en Ricard Faura organitza un debat a l'Ateneu Barcelonès l'11 de maig de 2017. He afegit la informació a Teixidora i m'he permès enllaçar-hi aquesta entrada al blog:
https://www.teixidora.net/wiki/La_seg%C3%BCent_pantalla._De_societat_anal%C3%B2gica_a_societat_digital._2017/05/11
D'altra banda i sobre el debat de fons: considero que les tecnologies no són neutres, són com les configurem, tant en desenvolupar-les com en adoptar-les. El MWC representa majoritàriament un model tecnològic, el MSC, el Sobtec i altres esdeveniments mostren que hi ha altres camins possibles en el camp de la tecnologia, més responsables i emancipadors. Vegeu:
https://www.teixidora.net/wiki/MWC_i_alternatives_2017

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, David. Tinc informació sobre el debat que es farà a l'Ateneu perquè jo també vaig participar en el debat virtual a Facebook. Malauradament no hi podré assistir. Jo crec que la tecnologia i la ciència són neutres, els qui no són neutrals són les persones que hi ha al darrere, les que les configuren. Parles de camins responsables i emancipadors; però són les persones que obren aquests camins les que decideixen que siguin com són.