El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 11 de novembre de 2014

Records del #9N2014

El 9 de novembre de 2014 és un dia ja per a la història. Que, malgrat les amenaces directes o indirectes del Govern de Madrid i d'alguns mitjans de comunicació, més de dos milions i quart de persones es mobilitzin en una acció reivindicativa, que tothom sabia que no tenia cap valor referendari, demostra les ànsies del poble català per expressar-se sobre el seu futur.

He viscut el 9N col·laborant en el procés participatiu com a vocal en una mesa que recollia els vots. M'havien assignat a l'Institut Pedraforca, en el barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat, i en arribar-hi, a tres quarts de vuit, les portes, que suposadament haurien hagut de ser obertes des de dos quarts de vuit, eren tancades i hi havia un nombrós grup de gent al carrer. S'havia produït un canvi d'última hora i les meses es traslladaven a una escola que hi ha al carrer Santiago Apòstol, també de l'Hospitalet, però en el barri de la Torrassa. En principi van dir que el canvi havia estat per "problemes tècnics".

Gimnàs de l'Escola Sant Jaume. Tot a punt per començar.
L'escola Sant Jaume és a més d'un quilòmetre i mig de l'Institut Pedraforca. Mentre pujava per aquells carrers costeruts de l'Hospitalet, vaig pensar que la gent que es presentés a l'Institut Pedraforca i li diguessin que havia d'anar fins al carrer Santiago Apòstol, potser s'ho repensaria. Especialment les persones grans i les que tenen problemes de mobilitat o de salut delicada. Fins i tot qui no disposés de gaire temps per algun motiu.

Al llarg del dia va fer-se evident que allò dels "problemes tècnics" era un eufemisme que ocultava la negativa d'última hora de la direcció de l'Institut Pedraforca a col·laborar en el procés participatiu. Per quin motiu, però? Una pista ens la va donar un noi que va venir a votar i també ens va dir que la seva mare i la seva àvia, en veure que calia anar fins a la Torrassa, van desistir de participar-hi i van tornar cap a casa. El noi, ex-alumne de l'Institut Pedraforca, va explicar que dies enrere, ell i uns amics que també havien estudiat en aquell institut, es van estranyar de veure el Pedraforca en la llista de centres de l'Hospitalet que col·laboraven en el 9N. No era coherent amb el pensament de la directora, que --segons aquell noi-- és declarada simpatitzant del PP.

A part del fet del canvi d'ubicació, jo no esperava una gran afluència, tenint en compte que l'Hospitalet és una ciutat que ha crescut molt per les diverses onades d'immigració que hi han arribat en el darrer segle. De fet, en cap moment hi va haver cues llargues com les que he vist en fotografies o vídeos en altres llocs. Desconec quants possibles votants corresponien a cada mesa, i per tant, no sé què representa, en percentatge, el 145 vots que va recollir la meva. Segurament baix. Però he de dir que, si es mesurés la qualitat dels vots, la d'alguns dels "meus" votants seria de les més altes.

Em va cridar l'atenció que, segons, el moment del dia, el tipus de persones que predominava era diferent. Al matí, primer una onada --petita, com totes les que van arribar fins a la meva mesa-- de gent gran catalana. Després, gent gran de parla castellana. Els membres de la mesa ens preguntàvem on devia ser el jovent o si potser no els interessava participar, perquè durant el matí va venir molt poca gent jove. Suposo que molts devien dormir després d'una nit de gresca i per això no van venir fins a la tarda, quan, en canvi, va baixar molt l'afluència de gent gran.

Una escena que es va repetir moltes vegades va ser la del votant --perdó, participant-- dipositant la papereta mentre algú li feia una foto de record, cosa que no he vist mai quan la gent va a votar per a unes eleccions.

Algunes persones d'edat avançada que van venir al llarg del matí, especialment les que ho van fer a primera hora, en molts casos van fer l'esforç de pujar aquells carrers costeruts de la Torrassa perquè no volien deixar de participar. Després, durant unes hores, es va establir un servei de llançadora --voluntaris amb cotxe-- per dur persones grans o amb problemes de mobilitat.

Llibertat d'expressió
Hi va haver un moment d'expectació quan va entrar al gimnàs on hi havia les meses una família que lluïa símbols espanyols: un home i una dona --el pare i al mare, segurament-- amb sengles banderes espanyoles posades com a capa; una noia amb una bufanda de la bandera espanyola, i un noi amb una caçadora també amb signes espanyols. Vaig pensar que, si se sentien espanyols i volien seguir sent-ho, tenien tot el dret a expressar-ho públicament; que allò que aquest dia importava era molt més la participació que el resultat.

Tinc records molt agradables de la jornada de diumenge. Persones ancianes que venien emocionades a votar. D'altres que et parlaven en català i es notava que no era la seva llengua habitual. L'home rus que venia a dipositar el seu vot perquè segurament en el seu país mai no ho havia pogut fer. Algunes parelles mixtes; noi d'aquí i noia estrangera, motivada per votar. La noia de pare marroquí (ja espanyol, però; ell va venir al matí i la filla a la tarda) i mare d'aquí que gairebé s'estrenava en això de votar (va dir que va votar per primera vegada en les europees). La noia que havia anat a l'Institut Pedraforca al matí, per participar abans d'anar a treballar, i no va poder venir fins que va acabar el seu horari. L'estudiant que havia anat a votar amb la mare i l'àvia, però elles no es van veure amb cor de pujar aquells carrers fins el nou punt de participació.

I la decepció de les persones que per algun motiu no podien votar. Principalment perquè no havien consultat el punt de votació i van acudir a l'Escola Sant Jaume perquè és el lloc on els toca votar quan hi ha eleccions. D'altres perquè creien que era l'adreça d'empadronament allò que comptava i no la del DNI.

A l'Institut Pedraforca, durant tot el dia, a més del cartell indicatiu del canvi, amb un plànol del nou lloc de participació, hi va haver voluntaris per informar la gent. Van quedar-s'hi fins les vuit del vespre i a aquella hora van marxar cap a l'Escola Sant Jaume amb les darreres persones que s'havien apropat a participar. Després va començar l'activitat a porta tancada: votació dels membres de les meses que ho volguessin fer --com era d'esperar, tothom ho va fer--, recompte dels vots, redacció de l'acta. I mentrestant, noi i noies voluntaris recollint-ho tot. Primer, els ordinadors, cadascun en la seva caixa en què havia arribat al centre. Després, a mesura que acabava el recompte, s'enduien les taules i cadires al seu lloc habitual a l'escola. Quan vaig marxar, el gimnàs era ja gairebé buit de tot el mobiliari que s'hi va posar per a la jornada de participació.

Els resultats de la meva mesa, amb 145 vots registrats va ser: 111 SÍ-SÍ, 21 SÍ-NO, 1 SÍ-BLANC, 8 NO, cap vot en blanc, i 4 d'altres (vots que no entraven en cap de les categories anteriors). Em va cridar l'atenció el gran nombre de persones partidàries de la independència (un 76% dels van participar), tenint en compte que una gran part eren no catalanes o de família no catalana.

Josep Maria, Maria Teresa i la lectora corrent
El meu record és també per a les dues persones que em van acompanyar en la mesa de participació: la Maria Teresa, que ves per on, viu en el meu carrer però mai no ens havíem vist, i el Josep Maria, que va sorprendre el votant rus quan va posar-se a parlar amb ell en un rus molt fluid. Al llarg del dia vam tenir temps de parlar de moltes coses.

Vaig arribar a casa prop de les deu del vespre. Molt cansada, però eufòrica. Ha estat una gran experiència.

El mateix vespre vaig sentir les declaracions d'Artur Mas. Va dir que ell i el seu Govern assumien tota la responsabilitat del procés de participació que es va dur a terme diumenge. I després he sentit que es podrien emprendre accions legals contra ell. Doncs bé, jo no vull que el president de la Generalitat assumeixi la responsabilitat del que jo vaig fer diumenge, que va ser una doble desobediència civil. En primer lloc, per la meva col·laboració com a voluntària perquè altres persones poguessin fer allò que el Tribunal Constitucional, seguint el mandat de Rajoy, no deixava fer. I en segons lloc, perquè al final del dia vaig emetre també el meu vot. Potser de la mateixa manera que es va preparar un web per inscriure's com a voluntari, se'n podria fer un altre per autoinculpar-se d'haver participat en la jornada de desobediència civil del 9 de novembre. Si la fan, jo m'hi apuntaré de seguida.

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Realment una jornada inoblidable, més per als que tenim el cabell blanc ja fa anys (i jo ben poc per cert).
Cap problema, jo ja m'he autoincupat a Twitter, al hastag #autoinculpacions9N

KRT ha dit...

Molt d'acord amb tot el que dius. Jo també vaig estar en una mesa al meu poble, i sense canvis d'última hora ni cap incident el dia va transcórrer en un ambient festiu, amb molta gent fent-se fotografies, amb nois de 16 anys acabats de fer i persones ben grans... Fins i tot una dona de 98 anys, ben conscient del que feia i del per què ho feia., i contenta de poder-ho fer. Un dia emotiu per a molts, conscients que estaven fent història: havia començat la "revolució dels somriures". Els polítics d'allà no ho podran pas deturar... si no és que ho fan els d'aquí, sempre tan tacticistes i tan curts de mires. Gràcies pel post.

Mercè Piqueras ha dit...

Xuriquero, KRT, gràcies pels vostres testimonis de la jornada del 9N. Un dia per recordar.