El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 21 d’abril de 2006

Les teranyines del meu bloc

Si aquest bloc ocupés un espai en el món real, seria ple de teranyines. L'he tingut abandonat durant molts mesos, gairebé un any. M'ha passat com quan era nena i després jove i em decidia a començar un diari. Una vegada vaig tenir fins i tot una llibreta d'aquelles que a la coberta--de tapes dures-- deia "Mi diario". Hi escrivia durant uns dies i després a poc a poc els escrits s'anaven espaiant. Fins que ho deixava córrer. Ara encara porto de tant en tant una mena de diari, coincidint amb algun viatge. Però el faig amb la idea de deixar un registre del viatge per recordar-lo després. Hi ha qui recorda els seus viatges pels vídeos enregistrats o per les fotografies. A mí, les fotografies m'ajuden a refrescar la memòria, però m'hi ajuda molt més rellegir els meus escrits.

Des del 14 de maig de 2005, data del meu darrer escrit en el bloc, han passat moltes coses a la meva vida. Algunes experiències m'han fet madurar (no em refereixo a maduresa física; en aquest aspecte, més aviat m'he pansit) i m'han fet sentir el pas inexorable del temps o el deterior físic. D'altres han estat motiu d'alegria. D'altres m'han aportat nous coneixements.

Hi ha un esdeveniment que marca el 2005 en la meva vida: la mort del meu pare. Especialment l'experiència d'haver estat al seu costat les últimes hores de la seva vida, de tenir la seva mà entre les meves i sentir la fredor que anunciava l'arribada de la mort. El sentiment contradictori de pensar, per una banda, que ja havia deixat de patir i, per una altra, que aquell nen entremeliat que seguia sent als 92 anys ja no faria cap més entremeliadura.

En el 2006 de moment hi ha dos fets destacables per a mi: haver passat a presidir l'Associació Catalana de Comunicació Científica i haver vist per segona vegada a la meva vida un eclipsi total de Sol.

Voldria fer-me el propòsit d'escriure més sovint en aquest bloc, ni que fos un cop per setmana, però em conec i sé que una regularitat és gairebé impossible; seria una persona diferent si ho aconseguís. Però, i si provés de ser una persona diferent?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sembla que la teva experiència vital i la meva han anat molt paral.les. Tot el que expliques d'aquests dos darrers anys (vivències personals, mort del pare, maduresa ...) podria ser el relat de la meva pròpia vida, tret, és clar, que jo no presideixo cap associació científica.
M'agrada molt la forma del teu text :-)
Blanca (una cíber de visita)