divendres, 23 de juny del 2006

Cracòvia

La setmana passada vaig ser quatre dies a Cracòvia, l'antiga capital de Polònia, per assistur a un congrés. Com que el congrés es feia en el centre de la ciutat i el meu hotel era per la mateixa zona, he pogut veure bastant bé la ciutat vella, tot i haver-hi anat per feina.

El cor de la ciutat és l'antiga plaça del mercat, Rynek Glowny, molt gran (un quadrat d'uns 200 m de costat) on tothom que vagi a Cracòvia hi fa cap més d'una vegada. Al centre hi ha l'antiga llotja on es venien teles; amb el temps va esdevenir un mercat cobert i després hi van afegir un pis. A la planta inferior continua havent-hi un mercat, però ara és d'artesania, on els turistes compren figuretes i jocs d'escacs de fusta, collarets i altres peces de bijuteria d'ambre, bruses brodades, pells d'animals (fins i tot d'os, en vaig veure), sabatilles i sandàlies, etc. A la planta superior hi han instal·lat un museu.

A més del mercat, a la plaça hi ha també una torre de rellotge, una estàtua a un personatge que ara no recordo qui era, un esglesiola que estan restaurant i a un costat, la gran església de Santa Maria, amb dues torres asimètriques a la façana. Cada hora exacta, se senten uns tocs de trompeta en aquella torre, però no és so enregistrat, és un home (suposo que no sempre el mateix) que obre diverses finestres de la torre i es posa a tocar. La melodia queda tallada sobtadament i diuen que això és per recordar un atac dels tàrtars a la ciutat, que un tàrtar va pujar a la torre i va degollar el trompeter.






A l'esquerra, torre del rellotge i mercat de Rynek Glowny, la gran plaça de Cracòvia. Abaix, l'església de Santa Maria, a la mateixa plaça. El trompeter toca cada hora des de les finestres superior
s de la torre de l'església.



Al voltant de la plaça hi ha tot de terrasses de bars i restaurants amb moltes flors. En algunes cantonades hi ha paradetes on venen "pretzels", aquesta mena de pa en forma de llaç, que té un gust una mica dolç i està recobert de llavoretes. (En alguns llocs dels EUA són molt populars; els hi van dur els europeus.)

La majoria de cases que envolten la plaça són dels segles XIV i XV, moltes d'elles reconstruïdes o restaurades els segles XVIII i XIX. Això fa que s'hi barregin molts estils. El mateix passa amb les esglésies, on el gòtic i el barroc o fins i tot l'art-nouveau poden ser-hi presents, com en l'església de Sant Francesc, que té uns vitralls molt bonics de voltants del 1900.

En els patis interiors de moltes cases hi ha instal.lades terrasses de bars i restaurants de tota mena. Algunes són molt tranquil·les; un lloc per passar una bona estona menjant, prenent alguna beguda o xerrant en bona companyia.

En una guia vaig llegir que la plaça del mercat és tan gran que, encara que hi hagi molta gent, mai no fa la sensació d'estar plena. Doncs això no va ser així dijous de la setmana passada, dia de Corpus. Davant l'església van muntar un altar i van fer-hi una missa solemne seguida per molts milers de persones. Abans havien fet una processó des de la catedral, que es troba en el Wawel, un turó fortificat que hi ha a l'extrem sud de la ciutat i des d'on es té una vista magnífica de Cràcòvia i voltants i del riu Vístula.







Pujada al Wawel. A l'esquerra, la catedral.













Em va recordar les processons que antigament es feien a Barcelona pel Corpus, amb entitats que desfilaven amb les seves senyeres i pendons, i nenes i nens vestits de primera comunió. Però en a la processó de Cracòvia es veia molta més devoció. (Vaig pensar quina desil·lusió tindria aquella gent si sabessin que la festa del Corpus arrenca d'un suposat miracle d'una hòstia sagnant, que en realitat és el creixement d'uns bacteris que produeixen un pigment de color vermell molt viu. Però això seria una altra història.) A la plaça hi havia milers i milers de persones seguint la missa. Jo m'hi vaig quedar una estona perquè hi havia un cor amb solista que era una delícia escoltar-los.

Al voltant de la ciutat vella hi havia hagut una muralla de la qual només en queden alguns fragments. Ara la zona de la muralla és un parc al voltant de la ciutat vella. Per recorre'l sense presses, cal ben bé unes dues hores. Jo el vaig recórrer a trossos i en diversos dies. Hi ha molts arbres majestuosos, que aquí segurament estarien el catàleg d'arbres monumentals. Al matí, abans que el Sol estigués molt alt, i al capvespre, se sentia multitud de cants d'ocells. Malauradament només vaig saber reconèixer el so del les merles i el parrupeig dels coloms.

I per molts carrers del centre, no hi ha cotxes moderns, però se sent el clap-clap dels cavalls que tiren dels cotxes que passegen turistes. Més agradable que la remor dels motors d'explosió i menys contaminant.

La recepció inaugural del congrés va fer-se al "Collegius Maius", l'edifici més antic que s'ha conservat de la universitat, que és la segona més antiga de Centre-Europa (la de Praga és una mica mes antiga). Ha estat un edifici de la universitat des del 1400, però era anterior, era un palau d'una família. És un pati amb un claustre gòtic, però molt particular, fet principalment amb maons, no amb pedra d'una peça com acostumen a ser a les nostres terres els edificis d'aquella època. En aquesta universitat va estudiar Copèrnic i han reconstruït alguns instruments que ell va usar per als seus estudis d'astronomia.

Hi ha molts museus interessants, però, pels horaris del congrés, no vaig poder veure'n gaires. Vaig anar a un (Museu Czartoryski) que conté una col·lecció d'obres molt variades que havia reunit una dama de la noblesa i la seva família. Vaig anar-hi especialment per veure-hi un quadre de Leonardo da Vinci, que havia vist en llibres d'història de l'art: "La dama de l'ermini". És molt bonic, em va agradar més que la Gioconda, però no sabria dir per què. Potser perquè no hi ha un fons que em distregui en mirar el retrat i la mirada es concentra més en la imatge de la dona retratada (i ves a saber si el fet que la Gioconda tingui un fons no és un valor afegit). I aquells dits prims i llargs, la seva pal·lidesa, la llum que arriba per la dreta del quadre, la gradació llum-ombra a la cara, coll i escot... Això d'agradar o no un quadre crec que, apart dels valors que pugui tenir la pintura, és molt subjectiu.

Només per veure el quadre de Leonardo ja val la pena la visita al museu, però té moltes altres coses interessants, fins i tot algunes pintures gòtiques catalanes i una verge tallada en fusta que indica com a possible procedència (amb interrogants) Catalunya o Navarra. I escultures romanes, ceràmica grega, etrusca, romana, frescos romans, figuretes egípcies, alguns sarcòfags egipcis amb les seves mòmies corresponents, etc.

Vaig visitar també el museu de la farmàcia; una meravella! A més, la dona que el cuida va ser molt amable perquè era el dia de Corpus i tenien tancat. Jo anava amb una miga i intentàvem entrar i ella va sortir a dir-nos que era tancat, però devia veure la nostra cara de decensís i es va compadir. No parlava cap llengua estrangera i per senyes ens va dir que passéssim però que féssim la visita ràpidament. Ens va acompanyar per tots els pisos (és un edifici de quatre plantes), obrint i tancant les sales i encenent i apagant els llums.

Això és només un tast del que vaig veure aquells dies, que també és molt poc en relació al que Cracòvia ofereix als visitants.