Jo havia sortit a fer un passeig pel meu barri, Les Corts. Com que els meus genolls no estaven per llargues caminades, he baixat pel passeig que tenim a la Gran Via de Carles III. M'he aturat a contemplar el jardí vertical que hi ha en la paret posterior del centre cívic Pere Quart. És relativament recent i encara no fa el goig que farà quan la vegetació que hi han posat oculti la paret que té al darrere. Després he rodejat l'església que hi ha al costat i he agafat el carrer que puja cap a la Travessera de Les Corts. Aleshores és quan m'he trobat amb la moguda mediàtica per la reunió de la CUP. Sabia que ahir van fer-hi una assemblea --no sé si de barri o de tot Barcelona-- però no em pensava que avui tornarien a reunir-s'hi per prendre la decisió final.
 |
| Periodista d'Euskal Telebista (ETB) |
He fet una volta i abans de tornar cap a casa he passat una altra vegada davant de Pere Quart. Tothom seguia esperant la fumera. Com que ja devia ser hora de les notícies, hi havia periodistes que es posaven davant les càmeres per dir que la notícia era que no hi havia encara notícies. (En arribar a casa, he posat TV3 i he tornat a veure la noia enviada a Les Corts --el barri-- per dir de nou que encara no se sabia res.) Un noi assegut a la vorera parlava a una cadena estatal d'emissores de ràdio i ho feia com si estigués parlant des de l'interior del lloc on es feia la reunió. Una noia asseguda en un banc teclejava la seva notícia --o no notícia-- en un ordinador.
Eren ja quarts de cinc quan m'he assabentat que la fumata havia estat negra i que no tindrem president. Perquè no crec que Junts pel sí accepti les condicions que de nou la CUP li vol imposar, és a dir que canviïn el candidat. Després he vist per Internet (en la programació a la carta de TV3) les declaracions de la CUP i la roda de premsa posterior. Un acte molt poc televisiu; si més no, a la roda de premsa no se sent què pregunten, només les respostes. I en la primera part, la de les declaracions, una de les persones que hi ha intervingut era una noia (Neus de nom) que només feia que riure, com si fos en el festival de fi de curs de l'escola, i que s'ha fet un embolic en donar les dades. I gent que de tant en tan aplaudia, com en aquells programes de televisió on fan aplaudir a gent que no apareix a la pantalla. Qui devia aplaudir? Jo he anat a rodes de premsa i no he vist mai que els professionals dels mitjans aplaudissin, per més interessant que fos allò que deien les persones a qui preguntaven. I una cosa m'ha cridat l'atenció. Fixeu-vos en les següent fotografies; una està presa poc abans del minut 23 del vídeo i la segona uns segons després del minut 23. Hi veieu la diferència?
I mireu què passava un segon abans del minut 23:
El noi (em sembla que es diu Xevi Generó) posa la bandera catalana que algú li ha passat. De nou aplaudiments i la dona més gran diu que, si aplaudeixen, no pot sentir la pregunta que li fan en aquell moment. I jo em pregunto una altra vegada, qui és que aplaudeix? I també, per què han posat la bandera aleshores i no al començament?
M'ha semblat que algú preguntava per què avui donaven la cara aquestes persones i no les habituals (com que no se sent bé, no puc assegurar que la pregunta fos aquesta) i la dona els ha dit que han canviat la "coreografia", que cal fer-ho de tant en tant. I he vist que mantenen el discurs que els he sentit una vegada i altra, que la culpa que no tinguem president no és de la CUP, sinó dels altres que "no han mogut fitxa i la fitxa es diu Artur Mas". I encara ara repeteixen que, si Junts pels sí canvia de candidat, ells poden aprovar-ne la investidura.
Després de tot això, em faig unes consideracions. Per una banda, no entenc que l'odi a una persona o a un partit prevalgui sobre el sentiment independentista que diuen que té la CUP. Per una altra, les persones que han donat la cara avui parlen com si aquest NO a la investidura fos una decisió unànime dins del seu partit. És cert que hi han arribat amb majoria absoluta (diuen que és la condició que es van posar), però dins de la CUP hi ha gent que estava disposada a votar la investidura per tal de tirar endavant el procés sobiranista. Com Carme Forcadell i com molta altra gent, jo també vaig pensar que la CUP ajudaria a fer realitat el mandat democràtic del 27 S. Malauradament no ha estat així. M'imagino la rialla d'orella a orella que se li deu haver posat a Rajoy i a totes les persones que s'oposen al dret d'autodeterminació del poble català.
 |
| Tuit de Carme Forcadell després de l'anunci del NO de la CUP |
Per les xarxes socials he llegit insults a la CUP per la seva decisió d'avui. Jo estic molt emprenyada per la decisió que han pres, especialment perquè la podrien haver pres ja fa uns mesos, però no seguiré el joc dels qui els volen desqualificar a còpia d'insults. Trobo que insultar degrada més qui llença l'insult que qui el rep.
Fotos: M. Piqueras (03.01.2016)
7 comentaris:
El que sap més greu és que realment ara sí que estem dividits, si faig cas dels molts disbarats que es llegeixen per totes bandes.
Mercè, estic molt d'acord amb tot, especialment el que dius al final sobre els insults. Estic totalment en contra dels insults a la xarxa. No m'agrada gens aquesta manera d'anar en contra d'algú o d'alguna cosa. Em fa sortir de polleguera!
Júlia, em sembla que durant uns dies deixaré de mirar i llegir les notícies, fins que tota la porqueria que hi ha en aquestes aigües turbulentes se sedimenti.
Marta, avui he vist uns tuits amb greus insults a la CUP per part d'n home que, en el seu perfil, indica que és professor associat de la Universitat de Barcelona i militant de CDC. M'ha semblat vergonyós i crec que mereixeria ser expulsat del partit i fins i tot de la UB.
Doncs faràs molt ben fet tot i que no és gens fàcil escapar-se del tema, la veritat és que entre els uns, els altres i els de més enllà sense voler et vas posant de mal humor, els penjaments de tots colors que es poden veure per la xarxa, de vegades escrits per gent que semblava 'normal' fan esgarrifar.
Tens tota la raó, tothom veig que s'insulta, uns als altres. En el cas d'aquest professor sí que trobo que no pot estar ocupant aquest lloc.
Jo no són de la CUP (i no se si ho sabré explicar) Ells des del primer moment van dir NO a Mas, per tan si alguna cosa dolenta hi trobo és que han fet perdre el temps, però tots sabíem que aquest NO era NO. Ells han mantingut la seva postura. I després que això de les Assemblees per fer una consulta o una votació pot ser etern, tenint en compta que a la CUP hi ha tota mena de gent, i no se si tots van de cara a la independència. No se si seria bon que l'ANC i Òmnium impulsin una candidatura. Si no, molts independentistes no sabran a qui votar. Pensem que ara hi ha molta gent que s'ha refredat.
Josep, cal tenir en compte que l'empat que hi va haver fa poc en la votació anterior a aquest última indica que hi havia gent de la CUP que estava disposada a cedir, de la mateixa manera que Junts pel sí ha anat cedint a les peticions de la CUP. I el seu cap de llista --Baños-- ha presentat la dimissió. Ell segueix dient que no vol Mas de president, però que, ateses les circumstàncies extraordinàries que viu el país, calia acceptar-lo per fer el pas a la independència. Per què han de ser només uns --amb un gran majoria-- els qui cedeixin davant d'un grup que és minoritari?
Publica un comentari a l'entrada