dimecres, 28 de maig del 2014

Can Vies: reaccions ciutadanes

Serà una altra nit d'helicòpters i sirenes? Fa molta estona que sento l'helicòpter i de tant en tant he sentit sirenes, no sé si dels bombers o de la policia. És una llàstima que una protesta ciutadana hagi pres unes dimensions com aquestes. No fa bé ni als que protesten ni a la ciutat.

Aquest migdia, cap a la una, he passat per la plaça Universitat i he vist això:



No eren ni dotze galifardeus i havien tallat el trànsit amb una pancarta de suport a Can Vies. La cua de vehicles a la Gran Via no sé fins on arribava, però la'utobús ha girat pel carrer Casanova i des d'allà no es veia el final dels vehicles aturats. A la dreta del manifestants hi havia un cotxe de la guàrdia urbana que em fa l'efecte que no gosava intervenir, qui sap si per por a la reacció dels manifestants o perquè no els diguessin que abusaven de la seva autoritat. Si en comptes d'anar en autobús, jo hagués anat a peu, m'hi hauria apropat per dir-los quatre coses. Però potser haurien dit que què fa aquesta vella aquí donant-nos lliçons.

Per altra banda, a l'autobús he sentit comentaris d'un ancià que em sembla que reflecteix el pensament d'una part de la gent gran --i de vegades no tan gran; només cal veure algunes coses que s'han dit a Twitter-- davant fets com aquests. Seia al meu darrere, a costat d'un altre home que, pel que li ha anat dient,  m'ha fet l'efecte que no el coneixia de res, però ha intentat donar-li conversa sobre el que estava passant. En realitat era més aviat un monòleg:
--A todos esos yo los lllevaba a trabajar al monte, a limpiar bosques, que hace mucha falta para que no ardan en verano.
·············
--Tengo 83 años y nunca había visto lo que está pasando ahora. La gente no quiere trabajar, solo quieren tener derechos. Nos harán añorar los tiempos de Franco, cuando había tranquilidad en el país.
 (Arribat a aquest punt, no me n'he pogut estar i li he dit que, si no havia vist mai coses com aquesta i si enyorava els temps de Franco, deu tenir molt mala memòria; però no em deu haver sentit o ha fet veure que no em sentia.)
--Esto acabará mal. Decían que querían arreglar la crisis, y han recortado de todo, pero ellos no se han quitado la paga doble. Y cuando vamos a la farmacia ahora hemos de pagar aunque estemos jubilaos. Porque... ¿está usted jubilao?
Davant la pregunta directa, l'altre home s'ha sentit forçat a respondre:
--Sí, me jubilé hace unos años, cuando tenía 67.
--Y seguro que cuando va a la farmacia tiene que pagar las medicinas que antes eran gratis, ¿verdad?
--Sí, pero es poca cantidad y de esa manera el gobierno consigue dinero para otras cosas.
--Claro, como que Rajoy regaló a los bancos el dinero que le dieron en Europa para arreglar el país... No es extraño que la gente no vaya a votar...
--Yo siempre he ido a votar --li replica l'altre home, com ofès que algú ho pugui dubtar.

És curiós que el de 83 anys, que deia pestes dels manifestants d'aquests dies, en el fons pensava com ells de moltes coses --excepte en la nostàlgia pels temps de Franco.

Acabo de fer un cop d'ull a l'edició de dijous del diari ARA (està ja disponible en el web), amb un editorial que fa una anàlisi imparcial del conflicte de Can Vies. Després de referir-se al context en què s'ha desenvolupat el problema, diu:
Però el context no pot servir per menystenir els esforços negociadors de l'Ajuntament de Barcelona ni pot servir, encara menys, per justificar les respostes violentes, siguin grans o petites. Després de la defensa passiva inicial dels desallotjats, la reacció irada dels seus partidaris, que van respondre a la intervenció policial amb pedres i foc, és el pitjor camí que podia prendre un moviment per legitimar-se davant la ciutadania.
I conclou:
Per molt complicat que sigui, ara cal calmar els ànims per reprendre el diàleg.Can Vies, tot un símbol, hauria de poder renéixer, si pot ser en millors condicions i sense tuteles innecessàries: les institucions han de saber conviure amb els que les qüestionen
Espero que els disturbis acabin aviat i que les nostres institucions aprenguin a conviure amb aquest jovent que ha qüestionat la decisió de l'Ajuntament, però que el jovent també entengui que el vandalisme no duu enlloc.


Actualització 30.05.2014
Aquests dies he estat enviant comentaris per Twitter sobre el que penso de la violència desfermada en relació al desallotjament de Can Vies. He rebut moltes piulades de gent que estava d'acord amb mi, però també respostes molt crítiques de gent que defensa l'acció violenta. Un em deia: "la violència comença amb els desnonaments, l'atur, les retallades, els desallotjaments, les càrregues contra la gent pacífica..."

Un altre em diu que jo no dec trepitjar gaire el carrer:


I un altre fins i tot em dedica una imatge per mostrar-me la idea que s'ha fet de mi:


No he replicat a cap d'aquests dos piuladors. Respondre-hi seria perdre el temps. Un em veu com a una dona que no sap el que passar al carrer i l'altre creu que estic besant els peus als poderosos. Per a ells sóc així i qualsevol cosa que els pugui dir no els farà canviar la percepció que tenen de mi.

10 comentaris:

Júlia ha dit...

Ahir vaig anar a Sants a un acte cultural, per sort va acabar abans no tornés a començar el ball de bastons. Les opinions estan molt dividides i n'hi ha per a tots els gustos. Personalment, que algú cremi el que sigui per a demanar no sé ben bé el què, em desqualifica la reclamació, on és tota la filosofia de la no violència?

Un altre tema és la problemàtica policial i els qui la manen, de vegades sembla que no s'adonin de com es llença benzina al foc.

I un altre cosa és cert periodisme progre que ho justifica tot a causa de la crisi, l'atur, la situació i la resta, com ara la manca d'espais per al jovent. Hi ha jovent que amb esforços, com els obrers d'abans, es paga un local per a les seves activitats.

Aquesta mena de coses no s'acaben d'aclarir mai, ni per una banda ni per l'altra. La necessitat de policia ha fet que tampoc es fos molt curós en la tria.

Però també és cert que faci el que faci la política se la mira amb lupa i que sovint hi ha més ferits entre els policies que a l'altre costat.

I que en tot hi sura també una mena de mania anticonvergent, de fet es van atacar seus del partit.

Veurem com acaba, el pitjor és que tot plegat provoca també discussions 'interiors' entre amics i familiars car hi ha opinions per a tots els gustos. O bé es mira de no parlar del tema.




Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hi ha també una reacció ciutadana consistent en arronsar-se d’espatlles, acceptar estoicament la maltempsada i, com en els fenòmens meteorològics adversos, esperar que passi la tronada: després de la tempestat vé la calma. Val més no parlar-ne. És una no-reacció d’impotència al capdavall.
La impotència de constatar la tebiesa o miopia, segons els cassos, de les lleis –els jutges, amb més o menys fortuna, només les apliquen- excessivament permissives amb comportaments agressius contra el comú de la societat.
El tall de trànsit que expliques perpetrat per aquest grupet de brètols, davant els nassos de la guàrdia urbana, n’és un bon exemple. Com també ho és que ho facin els vaguistes.
Com ho és igualment que es talli el trànsit cada dos per tres per “proves esportives” o per altres collonades que ara en diuen “events”. I un llarg etcètera.
Ocupar una propietat aliena impunement i durant disset anys! com el que ha provocat la “kale borroka” d’aquests dies, que omple els mitjans de manipulació social, és una agressió impròpia d’una societat civilitzada.
El que és una agressió és la ocupació impune d’una propietat aliena i la inoperància o passivitat de les lleis per a evitar-ho. No el desallotjament d’aquesta propietat.
I com diuen en castellà, “de aquellos polvos vienieron estos lodos”.
Tot plegat ve de lluny i d’un concepte primari i dissortadament en franca regressió: respecte. Respecte. Respecte.
Per això, amb la petita excepció d’aquest comentari, jo m’incloc en aquesta altra reacció que deia al començament.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, estic molt d'acord amb els teus comentaris. Crec que donar la culpa de tot a la crisi és un gran error o una gran excusa. Dir --com m'han dit a mi a Twitter-- que la violència comença amb els desnonaments, l'atur, les retallades, els desallotjaments, les càrregues contra la gent pacífica..." em sembla demagògia.

Per altra banda, ahir vaig llegir en alguns mitjans, que els qui van ser desallotjats de CanVies es van desmarcar dels actes violents i van dir que no hi tenien res a veure. I em va venir al cap una pregunta: si és cert que ells no participaven en els actes vandàlics, per què van esperar al tercer dia per dir-ho, quan ja hi havia gent de tants llocs que s'havia unit a la "seva" lluita?

Mercè Piqueras ha dit...

Xiruquero, el cas és que, si critiques la violència i vandalisme d'aquests dies et titllen de reaccionària o, com m'ha mostrat gràficament un tuitaire, de besar els peus als poderosos (he afegit la imatge en una actualització del blog).

El dia dels brètols que tallaven el trànsit, si jo no hagués anat dalt de l'autobús, m'hauria apropat a dir-los el que pensava d'ells i també a la guàrdia urbana, que s'ho mirava sense fer res. Per cert, ahir el tall de trànsit el vaig tenir prop de casa. Els autobusos 59 i H8 van haver de desviar el seu recorregut perquè la Travessera de les Corts estava tallada a l'alçada de la comissaria dels mossos. Els manifestants demanaven l'alliberament de les persones detingudes durant els aldarulls.

Cal lluitar contra les injustícies. I injustícies són els abusos dels bancs amb les preferents o amb el tracte als afectats per la hipoteca (puc entendre que el banc es quedi el pis de qui no paga la hipoteca, però no que li facin seguir pagant quan ja no hi viu; a més, que es podria arribar a altres solucions), els acomiadaments injustificats gràcies a la reforma de llei laboral, la reducció de sous o supressió de pagues extres mentre hi ha càrrecs que segueixen cobrant sous astronòmics... Però, com a tu, em sembla impropi de la nostra societat la resposta violenta del desallotjament de qui ocupa un edifici que no es seu.

Cremar mobiliari urbà, fer destrosses en establiments--que no tots eren bancs ni seus de CDC--, cremar un cotxe de Tv3 i una grua no té justificació.

Júlia ha dit...

Lectora,és trist que si dius el que penses t'identifiquin amb fatxa o filoconvergent, que sembla que és una cosa dolenta.

Malauradament hi ha un discurs progre vigent i sembla que la gent et diu en privat una cosa però no gosa dir-la en públic i tot es vol justificar com sigui, violència policial, malestar social, etcètera.

Al capdavall sembla que si no cremes res ni crides ni mous gent fent brega no mereixes gran respecte.

Un conegut m'explicava com una coral de Sants es troba sense local, un local que ocupaven des de fa noranta anys, per culpa de l'especulació, els està costant molt trobar-ne un altre i que els indemnitzin una mica, sempre havien pagat el lloguer puntualment i són gent treballadora, la majoria. Però, és clar, no són antisistema i no fan assemblees sobre els mals del capitalisme.

No anem bé.

Per a mi segons quines maneres de fer sí que són feixisme pur encara que ni els qui ho fan se n'adonin.

Júlia ha dit...

Al facebook i fins i tot en molts programes de la televisió qualsevol consideració moderada en contra dels fets és contestada com t'han contestat a tu, sicaris del capital, ramat, etcètera. Fins i tot escrits de periodistes diverses suposadament 'd'esquerra' tot i que en dubto han cantat les meravelles de la gent que protestava cremant de tot.

Un altre tema és si l'actuació policial va ser excessiva, que no ho sé. Però centrar el problema en el tema policial em sembla erroni de totes totes.

No és la primera vegada que passen coses així.

ignasi cebrian ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ignasi cebrian ha dit...

És molt fàcil fer simplificacions, jo aquí en faré una. Tot plegat és més complexe, però. Segur que la gent que defensa CanVies no té res a veure amb els 60 o més individus violents. Segur que hi ha gent que a CanVies durant aquest 13 anys han fet moltes coses a favor d'un progrés social just, també d'altres que s'han infiltrat i sota el barret de la ignorància i del tot val han transformat una manifestació amb un camp de batalla (només uns 60 o cent individus!!!!).

Per altra banda, hi ha els "gestors" que han estat incapaços de fer les coses ben fetes per tal que no passes res d'això (aquests també deuen ser poquets uns 20 com a molt, però capaços de donar ordres als serveis de seguretat del país).

La majoria de gent de Sants, milers de persones, detesten la violència i les formes prepotents de l'administració, però en canvi no han dit ni piu. Podrien preguntar a aquesta gent si estan d'acord o no en tirar l terra aquest ateneu o traslladar l'activitat a algun altre lloc. Perquè si els de CanVies tenen dret a ocupar un espai, els veïns tenen dret també a opinar i a ocupar o no aquest espai, no?

Bé com es pot veure, els mitjans estan reflectint el que fan i el que diuen uns pocs: els que els hi agrada fer merder i els que no tenen cura alhora de gestionar conflictes minoritaris.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, com diu Montserrat Vilardosa, hi ha demòcrates que creuen que són els ÚNICS demòcrates.

Aquesta nit he tornat a piular en contre del vandalisme i de nou m'han titllat de reaccionària, tot i que he rebut més comentaris d'acord amb els meus i bastants retuits. Però davant del que ha passat i en veure la gran difusió que estan fent per Twitter els qui donen suport a la protesta violenta, no me n'he pogut estar. Callar hauria estat una covardia.

Mercè Piqueras ha dit...

Ignasi, la gent de Can Vies no vol negociar, ho han dit clarament a les càmeres.

Tots coneixem associacions o col·lectius que organitzen activitats culturals i socials i no ho fan ocupant edificis o locals que no són seus ni usant serveis que no paguen. Als qui defensen #Can Vies, què els semblaria que en arribar al vespre a casa seva, la trobessin ocupada per altres persones?

Tens raó que caldria escoltar la veu del veïnat, però no el soroll de cassoles, sinó que fessin un referèndum en el districte.