La Barceloneta i el contraban

Fa molts anys, la Barceloneta era "famosa" pel contraban. Se sabia que s'hi podien comprar moltes coses de contraban i d'altres que eren d'origen bastant sospitós. Un cosí meu em va explicar que comprava de tant en tant coses molt bé de preu a un lloc que en deien "cals Pispes"; i em fa l'efecte quer el malnom tenia connotacions professionals. Em pensava que avui dia el contraban a petita escala, com solia ser el de molts contrabandistes de la Barceloneta --el meu avi, pescador de la Barceloneta, havia fet contraban de tabac en una època de la seva vida en què tenia a casa moltes boques per mantenir i els diners de la pesca no arribaven per a cobrir les despeses bàsiques-- havia desaparegut. Especialment perquè creia que el contraban actual es fa a gran escala i, per tant, que els seus caps tenen recursos per viure en barris benestants, fins i tot luxosos. Aquest matí, però, m'he adonat que el petit contrabandista encara existeix i que la Barceloneta és un lloc on n'hi ha.

Mentre esmorzava en una de les taules exteriors d'un bar del mercat de la Barceloneta i fullejava el nou El Punt/Avui, he sentit fragments d'una conversa que m'han fet adonar que en aquell barri el contraban no ha desaparegut, si bé deu haver adoptat formes diverses. A la taula al meu darrere seien dos homes, un de jove i l'altre més madur (ho he deduït per la veu, perquè no he girat el cap en cap moment i no sé quin aspecte tenien). Les primeres paraules que han atret la meva atenció han estat contraban i duana. No he pogut evitar-ho i des d'aquell moment les meves orelles han prestat més atenció a la conversa de la taula veïna que no pas ho han fet els ulls a les planes del diari.

El de veu madura --però no tant; no crec que arribés als cinquanta anys-- anava explicant a l'altre com ho havia de fer quan anés a Andorra a buscar la mercaderia que, segons sembla, són cinc quilos de rellotges (suposant que, en la seva gerga, rellotge no tingui un altre significat). Li ha dit que havia de fer-se el turista, fins i tot aturar-se a l'oficina de turisme a buscar informació i fulletons, que la trobaria al centre de la població (Andorra la Vella?). Li ha recomanat que anés molt en compte a la duana perquè --li ha dit textualment-- "si te paran en la aduana estás perdido." I li ha recomanat que, si li passés això, "deja el coche y no vuelvas."

No sé quin negoci es pot fer amb cinc quilos de rellotges de contraban, però suposo que molt bo perquè el contrabandista decideixi abandonar el cotxe --que no deu ser seu, altrament no li serviria de molt abandonar-lo-- en cas que l'aturin. No sentia tot el que deien, però suposo que l'altre li ha recomanat que tornés a Barcelona pel Rosselló perquè després li ha parlat de la Catalunya nord i li deia que era un territori català que va es va cedir a França fa segles. I li ha explicat moltes coses sobre història, art i llengua que denotaven una gran cultura. Si només hagués sentit aquesta darrera part de la conversa, hauria pensat que era algú que il·lustrava un amic sobre la Catalunya nord i la seva història.

Encara ara dubto si la conversa sentida d'aquest matí no haurà estat fruit de la meva imaginació, per la influència de la visita que ahir vaig fer a la Llibreria "Negra y Criminal", que es troba a dues cantonades d'on jo seia aquest matí. (Una llibreria que mereix per ella mateixa una entrada en el bloc.) I si el jove fos un autor novell de novel·la negra i l'altre un expert en el contraban --potser un policia-- explicant-li detalls sobre aquell món? Perquè, si es tractés de contraban real, explicaria algú en un lloc públic a la persona que "contracta" per a una feina, com ho ha de fer? Segurament mai no ho sabré. Excepte si un dia, en obrir el diari llegeixo: "Cotxe abandonat a la duana del Pas de la Casa, amb cinc quilos de rellotges de contraban."