El tigre de Giorgio Celli

Els gats han estat els meus mestres d'etologia: Mestres sense paraules però amb gestos transparents; i jo, a poc a poc, he esdevingut un admirador i un còmplice d'ells.

Giorgio Celli (1935-2011)

Giorgio Celli va ser una persona de les que ara en diuen polièdriques i abans en deien polifacètiques. En realitat, era un humanista, un home de molts sabers per al qual les dues cultures (ciències i lletres) no existien perquè per a ell eren una de sola.

Entomòleg, etòleg i ecòleg, Celli va ser professor de la Universitat de Bolonya, on va dirigir l'Institut d'entomologia Guido Grandi. Però no es va limitar a la seva tasca docent i de recerca; a Itàlia era molt conegut per la seva tasca de divulgació, a través de llibres, i especialment a través de la televisió, amb programes sobre els animals i l'ambient, com ara "Nel regno degli animali". La seva obra escrita és notable: assaig, poesia, teatre, novel·les. En el vessant de la narrativa, cal destacar les seves obres de novel·la negra (que, ves per on, en italià es "groga": un giallo, en diuen), que Celli deia que escrivia per afició i en les quals sempre hi sortia algun gat, el seu animal més estimat.

Celli va ser un home tan polèmic com conegut. Va lluitar per la limitació de l'ús de plaguicides, per la defensa de la lluita biològica de les plagues del camp, per la defensa dels insectes útils. Estava descontent amb molts coses, però non es limitava a criticar i era contradictori: criticava la política italiana, però va ser eurodiputat amb els Verds i era regidor, també pels Verds, a l'Ajuntament de Bolonya; parlava malament de la universitat, però se sentia orgullós de ser professor emèrit de la Universitat de Bolonya.

Quan el juliol de 2002 vaig anar uns dies a Bolonya, Imma Rúbies, biòloga catalana i professora, com Celli, de la Facoltà di Agraria de la Universitat de Bolonya, me l'havia de presentar. Malauradament, Celli va posar-se malalt --crec que va ser el mateix dia que vaig arribar a Bolonya-- i van haver d'internar-lo a l'hospital. No el vaig poder conèixer personalment en aquella ocasió i no hi haurà cap més oportunitat per fer-ho. Crec que va ser arran d'aquella indisposició que van començar els seus problemes greus de salut. Segons vaig llegir en alguns diaris, els últims anys estava sotmès a diàlisi. El maig d'enguany va ser internat perquè li fessin un bypass. Segons la Wikipèdia italiana, com a conseqüència del seu pas per la unitat de vigilància intensiva va contreure una doble infecció: primer amb un fong (Candida tropicalis) i després amb un bacteri (Klebsiella pneumoniae) resistent als antibiòtics. Va morir l'11 de juny de 2011.

La meva amiga catalano-bolonyesa que ahir va anar a una xerrada sobre Celli i m'ha enviat una poesia de Celli que van repartir com a record de l'acte. N'he fet una ràpida traducció i la copio aquí (n'he respectat la puntuació, o millor dit, la no-puntuació) :

El tigre

Hi ha qui pensa que la natura és bona

i acaba dins la boca del tigre

hi ha qui pensa que la natura és maligna

i mata a trets de fusell el tigre

hi ha qui pensa que la natura és bella

i fica engabiat en un zoo el tigre

hi ha qui pensa que la natura és útil

i es fa un abric amb la pell del tigre

hi ha qui pensa que la natura pensa

i dissecciona el cervell del tigre

hi ha qui pensa que la natura és en perill

i fa un oasi de protecció per al tigre

hi ha qui pensa que la natura és Déu

i troba l’ésser humà en el tigre

hi ha qui pensa que la natura és obra de Déu

i dissocia entre els humans i el tigre

hi ha qui pensa que la natura és la natura

i es converteix en un parent del tigre

hi ha qui pensa que el tigre és tigre

i el que fa és deixar en pau el tigre.

Giorgio Celli

Una periodista italiana em va dir fa anys que, físicament, Celli semblava "un rospo barbuto" (un gripau barbut). Potser sí, però era un gripau simpàtic i, per la seva manera de ser, em recorda més els gats que ell tant s'estimava: bastant àcrata, indòmit i que feia en tot moment el que creia que havia de fer.

Potser us interessarà:
- Entrevista a Giorgio Celli (vídeo). Parla del seu interès pel comportament dels animals, del paper dels zoològics i de la televisió com a mitjà (des)educatiu.
- "Sono vivo, vegeto e... polemico". Carta de Giorgio Celli (agost 2010) en què explica el buit que li fan mots sectors intel·lectuals de la seva ciutat.