Hotels amb història (2): "Il chiostro di Bevagna"

Com que és època de vacances, continuem amb els hotels, però ara no pas per fer endevinar res, que ahir ho vaig posar massa fàcil. És més aviat una recomanació per si algú ha de viatjar a Itàlia

L'hotel d'avui està situat en un antic convent dels dominics en el poble de Bevagna, a la regió italiana de l'Úmbria. Les habitacions són austeres, com correspon a un convent, però no hi manca res del que és necessari. Des de la finestra de la meva habitació veia una part del poble, un parell de campanars (un d'ells era del mateix convent on es troba l'hotel), camps cultivats i al fons la línia ondulada dels turons que envolten Bevagna.

La vista des de l'habitació de l'hotel Il Chiostro

I allò més interessant és fora de l'habitació: el claustre, de dues plantes. La planta superior del convent és la que ocupa l'hotel i en el claustre hi ha el bufet de l'esmorzar. A l'estiu, el claustre fa també de sala d'estar. Les taules on es pren l'esmorzar són un lloc molt tranquil per seure-hi a escriure, llegir o meditar a qualsevol hora del dia o després de sopar.

El claustre a l'hora d'esmorzar

Recordo que, al vespre, Fabio, il padrone, em va oferir --a mi, com als altres hostes que érem a aquella hora al claustre-- una beguda (limoncello, vi fresc o grappa). La música barroca que sonava, ho feia amb un nivell molt suau, que no destorbés qui volia conversar o qui volia gaudir de la tranquil·litat del lloc i del moment.

A la part inferior del claustre hi ha, ben visibles, frescos que conserven l'escut del poble i dels gremis d'artesans. A la sala capitular, hi ha diverses pintures del segle XIV, també al fresc, amb escenes religioses.

Si visiteu el web del Chiostro di Bevagna, sentireu una música força coneguda: és la banda musical del film de Roberto Benigni La vita è bella. La raó que soni aquí és que l'enregistrament per a la pel·lícula va fer-se en aquell claustre, i que va ser interpretada per la banda de música del poble.

Bevagna és un poble d'uns 5000 habitants on sembla que el temps s'hagi aturat. No hi ha cases altes i la població, emmurallada, conserva l'estructura de la ciutat romana, amb restes de moltes èpoques. El centre del poble és la piazza Silvestri, que duu el nom de Filippo Silvestri (1873-1949), destacat entomòleg nascut en aquest poble. Dins l'espai de la plaça hi ha les que potser siguin les millors joies de Bevagna: el palazzo dei Consoli (s. XIII), l'església de San Michele (s. XII-XIII) i una altra del s. XIV. El conjunt és una plaça asimètrica, però amb una harmonia perfecta.

Una de les dues esglésies de piazza Silvestri

Safareig als afores del poble, aprofitant el pas del riu.

Conclusió: Bevagna i el seu Chiostro, són llocs molt recomanables per perdre-s'hi uns dies.

Potse us interessarà:
- Santa Croce in Fossabanda (16.09.2009) Hotel de Pisa en un antic convent.
- Hotels amb història (I) Hotel Continental (Barcelona)

Fotos: M. Piqueras (juliol 2003)

Hotels amb història (1) : Hotel Continental (Barcelona)

En el bloc "Barcelona pixel a pixel", l'autor ensenya racons de Barcelona de vegades poc coneguts, d'altres més, però mostrats només parcialment, o espais que ja no existeixen (cinemes, per exemple), per tal que lectors i lectores facin un esforç per endevinar de quin lloc es tracta.

Com que hi ha molta gent de vacances, i les persones que no som de vacances aquest més treballem amb un ritme més tranquil, he pensat a fer una cosa semblant, un joc. Però jo no demano que s'endevini el lloc, que ben clar es veu a la foto que es tracta de l'Hotel Continental:


L'Hotel Continental es troba a la part superior de la Rambla. És un d'aquests hotels que ocupen uns quants pisos d'un edifici i que, si no mires enlaire, no t'adones que hi són. En aquest hotel va allotjar-se un escriptor estranger i l'hotel surt en un llibre en què l'autor explica la seva estada al nostre país coincidint amb uns esdeveniments que queden ja llunyans, però convé que el poble en mantingui la memòria. I el llibre d'aquest escriptor hi ajuda. Se n'ha parlat i escrit bastant i, si demano qui era l'escriptor i en quin llibre descriu la seva estada a Barcelona i altres llocs de Catalunya i d'Aragó, suposo que no serà difícil encertar-ho .

Foto: M. Piqueras (06.08.2010)

El magraner de Santa Croce in Fossabanda

(Vaig preparar aquesta entrada del bloc fa un parell de dies. Però tenia un abonament de 24 hores de connexió a Internet i em va caducar abans que pogués publicar-lo. Ho faig avui, que aprofito el matí plujós per respondre correu i treballar una estona en aquest "despatx" excepcional.)

El jardí del claustre de l'antic convent de Santa Croce in Fossabanda (ara hotel) és molt auster. Té uns rectangles de gespa, quatres testos molt grossos amb plantes de fulla perenne (de lluny em semblen Evonymus, però no n'estic segura) i un parell d'arbres. Un dels arbres és un magraner i té unes quantes magranes molt boniques.

Es la granada olorosa
un cielo cristalizado.
(Cada grano es una estrella,
cada velo es un ocaso.)
Cielo seco y comprimido
por la garra de los años.

De: Canción Oriental
Federico García Lorca

Fotos: M. Piqueras (Pisa, setembre 2009)

Santa Croce in Fossabanda

El congrés no comença fins després de dinar i m'he quedat treballant a l'hotel. L'albergo Santa Croce in Fossabanda és un antic convent situat fora del centre de Pisa, però en aquesta ciutat no hi ha res lluny de res. En cinc minuts s'arriba al Lungoarno, el passeig que voreja el riu, i seguint-lo, de seguida s'arriba al centre històric.

La connexió wifi no arriba a les habitacions i he instal·lat el meu "despatx" al claustre, on hi ha les taules per esmorzar. Cada cop que aixeco la vista de l'ordinador veig això:

El campanar pertany a l'església, que és la part més antiga del convent, del segle XIV, i es va construir sobre els fonaments d'un anterior convent de monges dominiques. El 1426 van cedir-lo al franciscans, que el van ampliar i van construir el claustre actual. Ara està pintat d'aquest color ocre tan característic de molts edificis italians, però les columnes les han deixades al natural. Són de pedra calcària i estan molt malmeses, però m'agraden així, que se'ls noti que tenen segles.

El 1866 el convent va deixar de fer-se servir i el 1876 es va cedir a l'Ajuntament de Pisa, que el 1885 hi va instal·lar un llatzeret Més tard, ja en el segle XX, va tenir diversos usos i finalment, el 2000, l'Ajuntament va decidir restaurar-lo i habilitar-lo com a hotel, tot respectant al màxim les seves característiques originals. Com correspon al lloc, les habitacions són molt austeres, però s'hi està força bé. I esmorzar en aquest claustre o treballar-hi com estic fent ara, no té preu.

A primera hora ja he vist que el temps era rúfol i mentre esmorzava ha començat a ploure. És una pluja intermitent, que a estones cau amb molta força i de tant en tant s'atura. Ara cau suaument, fent una remor agradable, relaxant, que m'acompanya en el treball.