Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comissaria virtual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comissaria virtual. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de desembre del 2018

La comissaria virtual (84): el pes de la torre Eiffel

Notícia a El Periódico (en el web i també en la versió impresa) el 10 de desembre 2018 (actualitzat a les 23:23):


L'autor de l'article descriu el treball que està fent aquesta enorme tuneladora que treballa 24 hores diàries per fer arribar la línia ferroviària R2 Sud a l'aeroport de Barcelona. Aquesta infraestructura, un cop acabada (no us féssiu il·lusions, que això no serà abans del 2021), connectarà l'estació de Sants i la terminal T-1 de l'aeroport en només 19 minuts.

Sobre les característiques del treball que s'estan fent, l'article diu això:


L'ultima frase diu: "Los 62 kilos de acero que se han utilizado en esta obra equivalen a seis veces el peso de la Torre Eiffel.". O sigui, que, segons El Periódico, la torre Eiffel pesa poc més de 10 kilos. Es deu referir a alguna torre Eiffel en miniatura, com aquestes rèpliques que es poden veure en parcs temàtics que representen monuments del món?

En el web oficial de la torre Eiffel, hi ha una pagina sobre les dades tècniques de la torre. Hi diu que l'estructura metàl·lica pesa 7300 tones i que el pes total és de 10.100 tones. Això, en kilos, són 10.100.000. Sis vegades aquest pes són 60.600.000 kilos. És evident que l'autor de l'article ha oblidat bastants zeros.

Els diaris, que --en el millor dels casos-- acostumen a fer una revisió lingüística dels textos dels articles, sembla que no en revisin les xifres que inclouen i així és com s'escapen pífies com la d'aquest article.

diumenge, 31 de desembre del 2017

Comissaria virtual (83): Idealista no gaire idealista

Idealista.com és un portal immobiliari que té presència també a les xarxes socials. A Twitter publica moltes notícies relacionades amb la indústria immobiliària, decoració de la llar, economia, urbanisme, etc. El 28 de desembre va voler fer, com altres mitjans, una innocentada i van publicar aquest tuit:


A causa de les nombroses crítiques que van rebre per fer una broma sobre un fet tan greu com l'injust empresonament (presó preventiva!) d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, i els Jordis, el tuit va ser esborrat i ara, en el seu compte de Twitter hi ha un tuit fix d'excusa, en el qual diuen que va ser una innocentada i no tenien intenció de burlar-se ni causar mal:


Però la innocentada l'havien publicat també en el seu web i a Facebook. En el web, que no té limitació d'espais per al text, la broma ocupava uns quants paràgrafs i l'adapten al seu negoci immobiliari, tot parlant dels terrenys on es podria construir el Parlament català i de la possibilitat de llogar o comprar cases a molt bon preu en la zona propera a Estremera. Ara, a l'inici de la falsa notícia, hi diu això:
Esto no es una noticia. Nunca pretendió serlo. Es una inocentada. Cada 28 de diciembre en idealista news publicamos una, el año pasado fue esta de Donald Trump, por ejemplo, y hace dos años ésta de Pablo Iglesias. No hubo en ningún momento la más mínima intención de ofender, molestar, irritar o herir ninguna sensibilidad. Pero algunos usuarios se han sentido molestos e irritados. Lo lamentamos profundamente. El sentido del humor a veces ayuda pero no si alguna persona se siente violentada. El máximo respeto por las ideas y las personas es un valor que compartimos. Pedimos sinceramente disculpas. Creemos en la importancia de pedir perdón si hemos hecho daño. De veras lo sentimos.
No sé si els seus possibles clients estaran d'acord amb l'excusa, tenint en compte que a aquesta empresa no li cal que sigui el dia dels Innocents per fer piulades poc encertades. Per exemple, aquesta del dia 13 de desembre en relació a un pis d'Artur Mas que li ha estat embargat:



No hi entenc de lleis, però dubto que sigui legal fer públic el lloc on una persona té un pis. No s'han limitat a mostrar una foto del balcó, del portal o de la façana. Mostren clarament la situació de l'immoble en un mapa de Google amb fotos reals. I aquesta notícia, en data d'avui (31 de desembre 2017) no ha estat esborrada del seu web ni de Facebook i Twitter. A més en la notícia del seu web, diu el nom del carrer on es troba. Tenint en compte que és un carrer curt, que va de la Diagonal a la Travessera de Gràcia, és ben fàcil identificar la finca.

Per tot això, des de la meva comissaria virtual jo enviaria l'Idealista a la presó virtual (preventiva, naturalment).

dimarts, 15 d’agost del 2017

Comissaria virtual (82): accident de rodalies

El proppassat 28 de juliol, un tren de rodalies que entrava a l'estació de França de Barcelona no va frenar a temps i es va encastar en el topall de la via per on circulava. La Vanguardia difonia la notícia així a través de Twitter:


Com si la culpa de l'accident fos del topall de la via. A més, hi diu "se ha incrustado en el interior del tren". Seria difícil que s'hi hagués encastat a l'exterior.

Vaig seguir l'enllaç per veure la notícia original en el web del diari i el titular era diferent. De tota manera, potser l'havien canviat, perquè és una notícia que es va anar actualitzant al llarg del dia, a mesura que se'n tenia més informació. Vegeu el primer paràgraf de la notícia (en castellà):


Diu que el tren "se ha encastado contra el tope de la vía 11". Encastar és un verb que existeix en Diccionari de la Real Academia Española, però les seves dues accepcions són: 1) Mejorar una raza o casta de animales, cruzándolos con otros de mejor calidad, i 2) procrear, hacer casta. Coses que passen quan es fa servir el corrector automàtic. Reconeix les paraules, però no el seu significat.

dilluns, 14 d’agost del 2017

Comissaria virtual (81): cua de dinosaure

Notícia publicada a l'edició digital de La Vanguardia el 9 de desembre de 2016:


La fotografia no indica la mida, però en veure-la, vaig pensar que devia ser una peça d'ambre enorme per poder contenir la cua d'un dinosaure. Si més no, els esquelets o representacions de dinosaures que he vist en museus eren d'uns animals molt grans. amb una cua proporcionada a la grandària de l'animal. Doncs no, segons la notícia de La Vanguardia, es tracta d'una peça "del tamaño de un albaricoque seco".

D'albercocs n'hi ha de moltes mides, però tant si era un albercoc gran, com si era petit, i a més, sec, sembla molt difícil que s'hi pugui encabir la cua d'un dinosaure. Una mica més avall, és llegeix: "...esta es la primera vez que un esqueleto de dinosaurio momificado ha sido descubierto." O sigui, que ja no és la cua, sinó l'esquelet. Però a continuació tot s'aclareix perquè diu (les negretes són meves): "La sección de cola pertenece a un joven coelurosarian (sic)..." Per tant, el que la paleontòloga va descobrir dins d'una peça d'ambre no era la cua d'un dinosaure, sinó un fragment. A més, en el grup dels celurosaures es troben els dinosaures més petits que es coneixen.

El titular hauria d'haver dit "Encuentran un fragmento de cola de dinosaurio de hace 99 millones de años conservado en ámbar."

dissabte, 28 de gener del 2017

Comissaria virtual (80): la llúdriga més vella que la Terra

A través de Twitter m'ha arribat aquesta notícia d'un diari digital de Llatinoamèrica, amb la seu a Buenos Aires:


L'article descriu la descoberta d'una llúdriga fòssil que, segons el periodista, hauria viscut fa 6000 milions d'anys. Una mica difícil, perquè la Terra existeix només des de fa entre 4500 i 4600 milions d'anys. No se sap exactament quan es va originar la vida, però potser va passar un milió d'anys fins que no hi van sorgir els primers habitants, que eren microbis; els mamífers encara van trigar uns quants milers de milions d'anys a aparèixer.

He llegit en l'article d'aquest diari que el treball original, dirigit per Xiaoming Wang, paleontòleg del Museu d'Història Natural de Los Ángeles, s'havia publicat a la revista International Journal of Systematic Paleontology i he buscat l'article per saber quan va viure realment aquesta llúdriga. Doncs bé, segons els investigadors que van fer la descoberta, aquest animal va ser trobat en uns estrats de lignita de finals del Miocè, i com a edat indica, en anglès, "∼6.2 Ma". En la cronologia geològica, l'abreviació "Ma" significa milions d'anys. O sigui, que la llúdriga fòssil gegant va viure fa 6,2 milions d'anys. El periodista o la periodista que ha escrit la notícia per a aquest diari ha multiplicat per 1000 l'edat d'aquest fòssil i s'ha quedat tan tranquil. O potser l'error sigui d'una altra persona, perquè en molts mitjans, qui escriu els titulars no són els autors del textos. De tota manera, no cal tenir massa cultura científica per saber que fa 6000 milions d'anys, no solament no hi havia mamífers, sinó que el planeta Terra no existia.

El cas és que, a partir de la notícia d'aquest diari, la troballa d'aquesta llúdriga "de fa 6000 milions d'anys" s'ha anat estenent per la xarxa, segons em mostra el cercador Google.


I a Twitter hi ha també una pila de piulades que difonen la notícia dels 6000 milions d'anys. Únicament la que jo he rebut, d'un periodista científic argentí, n'indicava l'error:


Tot això m'ha fet recordar una escena d'un film de Nanni Moretti, que diu que tothom s'atreveix a parlar de coses de coses que no coneix. "Io non parlo di cose che non conosco", diu als seus amics. És una escena molt curta, poc més d'un minut (no pas un milió de minuts):



dijous, 2 de juny del 2016

Comissaria virtual (79)

Potser algun dia faci autocrítica i m'apliqui una lliçó d'humiliat i publiqui un recull les errades i pífies que he anat fent al llarg dels anys. De moment, però, em limito a recollir algunes de les que em vaig trobant per diversos mitjans. Avui, unes quantes perles més.

Windows 10, 'invatible'
Quan van començar a anunciar la versió 10 del sistema operatiu, se'm va obrir aquesta finestra a l'ordinador.


Tinc els meus dubtes si aquest invatible el van escriure així expressament. M'ho fa pensar el fet que tot tingui creuetes menys aquesta paraula. Però si ho van fer expressament, quina idea volien transmetre?


Desordres de l'alimentació
En veure aquest titular vaig pensar si potser es tractava de començar els àpats per les postres (hi ha gent que assegura que la fruita caldria menjar-la al principi) o alterar l'ordre dels àpats.


Doncs no, els 'desordres' a què fa referència el titular són en realitat 'trastorns', 'malalties', 'afeccions', pertorbacions'... relacionats amb l'alimentació, com ara l'anorèxia o la bulímia. És un cas més de la influència de l'anglès en el llenguatge científic --mèdic en aquest cas--, que fa que sovint la paraula anglesa disorder es tradueixi com a desordre.


Policies agredits per mossos
L'anunci d'aquesta notícia de Vilaweb fet a Facebook deia que "cinc policies van ser agredits pels mossos d'esquadra".


Policies agredits pels mossos? És que els mossos no són policies? O es referia a membres de la policía nacional espanyola? Segurament les presses en la publicació a Facebook van fer que qui va redactar l'entradeta escrivís 'policies' en comptes de 'periodistes', que són els qui van rebre els cops d'alguns mossos.


El Real Madrid i l'Atlético
El futbol no m'interessa i no sabia com havia anat la final de la Champions, però en llegir aquest titular vaig pensar que el Real Madrid hauria fet una golejada a l'Atlético. (També vaig pensar que l'autor del titular s'havia equivocat de preposició, que hauria hagut de ser 'en'.)


Però em vaig fixar en l'entradeta, que diu que el Madrid va guanyar per penals i que Ramos va marcar fora de joc. Segons el Diccionari de la Real Academia Española, 'cebarse' és 'encarnizarse', ensañarse'. Els dos equips van empatar i després un d'ells va guanyar en la tanda de penals. És això acarnissar-se? No es va passar bastant, l'autor del titular?


Aquestes caigudes de preposició...!
El comentari de Facebook d'aquesta notícia diu "L'OMS alerta de què si bé una cesària pot ser molt útil..."


Qui ha escrit això suposo que ha recordat que cal accentuar el pronom relatiu que quan va després d'una preposició. El cas, però, és que no s'ha adonat que el que d'aquesta frase no és un pronom relatiu, sinó una conjunció. Potser si se n'hagués adonat hauria recordat que, quan una oració conté un verb preposicional, si el complement és encapçalat per la conjunció que, cal ometre la preposició. És allò que habitualment s'anomena "caiguda de preposició".

divendres, 13 de maig del 2016

Comissaria virtual (78)

Las sótanas (de los sacérdotes?)
La Vanguardia recordava recentment la manifestació --ja històrica-- que 130 capellans van fer a Barcelona, a la via Laietana, l'11 de maig de 1966. Aquest és el titular que hi havia en l'edició castellana impresa del diari:



Les sótanas? Deu ser el femení de sótanos i volien recordar que en el soterrani (sótano) de Jefatura era on la policia torturava els detinguts?

El 136% de les dones...
Vist a la revista Gente de distribució gratuïta d'aquesta setmana:


Que hi hagi dones maltractades que retirin la denúncia és una notícia preocupant; però que la retirin, no totes, sinó un 36% més, sembla bastant difícil, per no dir impossible. La lectura de la notícia deixa clar que el titular no correspon a la realitat. Aquí ho tenim: "L'augment del 136% es produeix l'any 2015 respecte el 2014." Vol dir que, si el 2014 hi hagués hagut --és un suposat-- 100 retirades de denúncies, l'any següent aquest nombre va augmentar a 136. De tota manera, jo preferiria saber els valors absoluts, més que no pas el tant per cent de l'augment.

De Barcelona a Roma
Segons deia La Vanguardia el 12 d'abril de 2016, els escombriaires que a les nits recullen la brossa de Barcelona "recorren una distància equivalent a la que separa Barcelona de Roma":



És un article amb infografia, que queda molt bé, i sembla que explica millor les coses, però si el text no és prou explícit, per més infografia que hi hagi, ens quedem in albis. Aquesta distància equivalent a la que hi ha entre Barcelona i Roma, la recorre cada escombriaire? Si és així, en quantes nits? Perquè és evident que una nit no té prou hores per poder fer un recorregut tan llarg a la velocitat que circulen els camions d'escombraries per la ciutat. O és el conjunt d'escombriaires de Barcelona que cada nit fa un recorregut equivalent a aquesta distància? Molt bé els gràfics, però un insuficient a la redacció de l'encapçalament.

divendres, 11 de desembre del 2015

Comissaria virtual (77)

Publicació a Internet
Moltes revistes científiques publiquen els articles a Internet abans que en surti la versió impresa en la revista de paper. Normalment en el web indiquen la data de publicació en línia. La revista Journal of Economic Entomology, del servei editorial de la Universitat d'Oxford, es va avançar tant el la publicació d'un article, que va fer-ho quan encara segurament ningú no imaginava que aquest mitjà existiria algun dia. Fixeu-vos en la lletra petita subratllada en vermell (si no es veu bé, cliqueu damunt la imatge i es veurà ampliada):


Publicat en línia l'1 de desembre 1934!

Público, el Gobierno i l'independentisme
L'11 de novembre, en fer un cop d'ull a Twitter per veure els titulars de la premsa, em va cridar l'atenció aquesta piulada del diari Público:


Per si no es llegeix bé, ho copio aquí: "El Gob pide al TC que prohiba a 21 autoridades catalanas q desistan d toda iniciativa independentista". Em pensava que era jo qui no ho enteia i vaig haver de rellegir el tuit diverses vegades per comprovar que, efectivament, deia el que jo em pensava que deia. O sigui, que, segons Público, el Gobierno demanava al Tribunal Constitucional que obligués 21 autoritats catalanes a persistir en la seva iniciativa independentista.

Poques hores més tard, el mateix diari es corregia i llençava aquesta altra piulada:

Hi deia:  "El Gobierno pide al TC que inste a 21 autoridades catalanas q cesen cualquier iniciativa independentista."

La pregunta de La Vanguardia
Com molts altres mitjans, La Vanguardia fa cada dia una pregunta per conèixer l'opinió de la gent sobre algun tema determinat. Aquesta és la pregunta d'avui, 11 de novembre 2015:


Si jo hagués respost la pregunta, em trobaria dins de l'1% que no sap què respondre, perquè no entenc què volen saber sobre els meus costums com a consumidora. ¿Si consumeixo menys productes de marca blanca que d'una marca comercial? Però, com que hi escriuen "en la actualidad", qui sap si no volen saber si ara consumeixo menys productes de marca blanca dels que consumia abans. I el cas és que podria consumir-ne menys, però que el nombre fos més gran que els de productes que consumeixo que no són de marca blanca. Suposant que fos això el que volen saber, encara tinc un altre dubte: fins a quan hauríem de retrocedir per esbrinar si hi ha hagut un canvi de costums? Fins a fa un any?, fins a en fa dos?, fins a l'inici de la crisi econòmica?

diumenge, 22 de febrer del 2015

Comissaria virtual (76): La llei de Margulis?

Un article publicat ahir, 21 de febrer 2015, per Javier Sampedro en el web d'El País, em va deixar perplexa pel seu títol: "Los neandertales revientan la ley de Margulis":


Com que l'única persona amb el cognom Margulis que he conegut en el món de la biologia és Lynn Margulis (1938-2011) i no em consta que existeixi cap llei en ciència que porti el seu nom, vaig pensar que era un invent de qui va fer el titular de l'article, perquè en molts mitjans no sempre és la mateixa persona que ha escrit un article qui en decideix el títol.

Naturalment, un títol així em va cridar l'atenció i vaig llegir de seguida l'article. Doncs bé, el titular sí que es referia a la Margulis que jo vaig conèixer, perquè el text comença així: "La gran bióloga Lynn Margulis, que nos abandonó en 2011, sostenía con característica mala uva que la ciencia está lastrada por el mito de la gran cadena del ser."

Després fa una mica d'història sobre el descobriment de l'anomenat home de Neanderthal i de la més recent descoberta que aquesta espècie no era un avantpassat d'Homo sapiens, sinó que van coincidir i es van creuar. Diu que ara n'hi ha moltes proves (en realitat diu 'evidències') i que també s'ha demostrat que els neandertals dividien el treball per sexes i sembla ja parlaven i tenien cultura.

Sampedro acaba dient: "Si queremos seguir siendo la cúspide de la creación, vamos a tener que emplear a fondo esos sesos de los que estamos tan orgullosos. No vaya a ser que otra especie venga a ocupar el centro exacto de la cadena del ser, a medio camino entre Dios y la piedra, y nos vaya a robar la ley de Margulis para su uso y disfrute."

I en una entradeta, hi ha una frase que em sembla inoportuna (com bona part del text de l'article): "¿No irá una nueva estirpe de humanos, una especie de Podemos de la biología, a ocupar nuestra posición estratégica en la gran cadena del ser?"

Pel que fa a la que Sampedro anomena "ley de Margulis", m'he quedat com abans de llegir l'article, no sé a què es refereix. Sembla que insinuï que Margulis considerava la nostra espècie com el cim de l'evolució, la baula entre altres organismes i Déu. Durant bastants anys vaig tractar Lynn Margulis i em vaig familiaritzar amb les seves idees sobre l'evolució i no entenc a què treu cap l'afirmació de Sampedro sobre una 'llei' que no existeix. Qualsevol persona que hagi llegit algun llibre de Margulis s'haurà adonat que, si la biòloga nord-americana posava algun grup d'organismes en el cim de l'evolució, no era precisament el dels homínids, sinó els dels microorganismes (bacteris i arqueus), que són els que han modulat l'evolució de totes les altres formes de vida i fins i tot han fet que el nostre planeta sigui com el coneixem.

Pel que fa a les espècies humanes, en la pàgina 246 de l'edició espanyola del llibre Microcosmos /Ed. Tusquets 1995), escriu Margulis: "Y algunos creen que el hombre de Cro-Magnon [Homo sapiens] luchó contra el de Neanderthal y le venció, dejando descendientes híbridos que se convirtieron en los modernos hombres europeos."

Això, Margulis va escriure-ho fa gairebé trenta anys (l'edició original de Microcosmos és de 1986), quan se sabia molts menys del que se sap avui dia sobre l'evolució dels homínids, però ella ja esmentava la possible coincidència en el temps, a Europa, de més d'una espècie d'Homo.

El que més m'estranya és que aquest article dugui la signatura de Javier Sampedro, que considero un bon periodista científic i divulgador de la biologia. Té una sòlida formació científica (és doctor en genètica i biologia molecular i es va dedicar a la recerca durant deu anys) i normalment es nota que sap de què parla. Tanmateix, amb això de "ley de Margulis" i "el Podemos de la biología", em sembla que, com es diu en castellà, se ha ido por los cerros de Úbeda, que sempre és més fi que dir que ha pixat fora de test.

Potser us interessarà:
Sobre Lynn Margulis /About Lynn Margulis (aquest blog, 23.11.2011; amb actualitzacions). Recull d'enllaços a centenars d'articles de Lynn Margulis i sobre Lynn Margulis en diferents llengües.

dimecres, 21 de gener del 2015

La comissaria virtual (75): La Sagrada Família, on menys és més

Vist a La Vanguardia el 21.01.2015


Diu que l'any passat --o sigui, el 2014-- 3.176.970 persones van visitar l'obra de Gaudí símbol de Barcelona i que això supera el rècord anterior de 3.233.000 visitants que va tenir el 2012. Un cop més sembla que el periodisme i les xifres no vagin massa d'acord.



dimarts, 16 de setembre del 2014

La comissaria virtual (74): Mick Jagger i el fòssil

"Notícia" de l'ABC, que m'arriba a través de Javier Armentia:



Com deia Armentia a Facebook, això ni és normal com a titular ni com a notícia. Fixeu-vos que allò que han trobat és el fòssil d'un animal, i per a l'ABC no és important ni quin tipus d'animal fos, ni on va viure i en quina època, sinó el fet que s'assembli a Mick Jagger, amb la foto del qual il·lustren la notícia i no pas amb la del fòssil.

Per altra banda, no crec que el fòssil s'assembli a Mick Jagger, sinó al revés. És cert que Jagger és una mica "antic", però suposo que el fòssil trobat encara ho deu ser més.

dilluns, 15 de setembre del 2014

La comissaria virtual (73): Recuperar la visió

Notícia de les que t'alegren el dia: dues germanes en una família humil de l'Índia eren cegues de naixement i gràcies a una operació que els han fet, a través d'una ONG, ara hi veuen. El futur que els esperava era dedicar-se a la mendicitat.

Aquesta notícia surt a la secció Sociedad del web del diari ABC amb data del 13.09.2014 i inclou un vídeo de Youtube que explica la història de les dues nenes i el canvi que ha fet la seva vida. El vídeo està penjat a Youtube el 09.06.2014. Jo em pregunto, una notícia, no és una informació sobre alguna cosa esdevinguda fa poc? De tota manera, és agradable assabentar-se d'històries com aquestes.

El titular, però, diu:


Com es pot recuperar una cosa que no s'ha tingut mai?

dissabte, 13 de setembre del 2014

La comissaria virtual (72): La vegetació de l'Oasis of the Seas

Aquest cap de setmana hi ha atracat a Barcelona el creuer més gran del món, l'Oasis of the seas. En la secció VIVIR, de La Vanguardia, en parlen i descriuen les característiques d'aquest vaixell gegant, amb els seus 361 metres d'eslora. Entre les característiques distintives d'aquest vaixell hi ha el fet que els creuristes poden passejar entre la vegetació del seu parc. I mireu quina és:


Que tingui 12.000 plantes, m'ho crec (de fet, segons he vist en algun altre lloc, potser siguin més i tot). Que tingui mig centenar d'arbres, també. Però "62 viñedos"???? Per què voldrien 62 vinyes a bord? Si encara fossin 62 horts, podria pensar-se que els tenen per disposar sempre de verdures i hortalisses fresques i de temporada. Però cultivar raïm, que és de collita anual? Voldran fer vi amb D. O. Oasis of the Seas? A més, d'acord que el vaixell és gran, però 62 vinyes, per petites que siguin, deuen ocupar bastant. O potser a un test amb una planta de raïm ja li diuen "un viñedo"?

He arribat a la conclusió que havia de ser un error i he pensat, d'on deu haver tret la informació la periodista? Tenint en compte que el vaixell és dels Estats Units, el més probable és que la font de la informació sigui en anglès. I què podia dir en anglès perquè en la traducció hagin aparegut aquelles vinyes? Potser vine? O vine plant? Una cerca a Google m'ho ha confirmat: un article en anglès que descriu aquest vaixell diu que el Central Park del vaixell --la zona on hi ha tota la vegetació-- té una llargada de 100 metres i una amplada de 19 i conté "12.175 plants, 62 vine plants, 56 tree and bamboo..."

En anglès, una vine plant és una planta enfiladissa, una planta la tija de la qual necessita un suport per créixer verticalment o ho fa embolicant-se al voltant d'alguna cosa (com el tronc d'un arbre o un eix) o arrapant-s'hi mitjançant circells. Així creixen el raïm i altres plantes com ara les heures, el lligabosc i totes les lianes. També solen considerar-se vine plants les que s'estenen arrossegant-se per terra, com les carabasseres.

Entenc que la confusió és fàcil, però una mica de sentit comú hauria hagut de fer que la periodista es preguntés el que qualsevol que llegeixi aquesta notícia segurament es preguntarà: com hi hi pot haver 62 vinyes en el vaixell? Potser si hagués estat l'Arca de Noè...; segons diuen, aquell patriarca tenia força afició a la beguda.

dimecres, 7 d’agost del 2013

La comissaria virtual (71): Ofensiva contra la neteja de xiclets

Publicat a l'edició digital d'El Periódico:


Qui fa l'ofensiva contra la neteja de xiclets? Deu haver-hi un col·lectiu d'amants dels xiclets enganxats al terra, que no vol que els treguin?

Per altra banda, posaria la mà al foc que als carrers de Barcelona hi ha centenars de milers de xiclets --potser milions-- enganxats. Que n'hagin tret 55.714 des del mes de març no em sembla molt.

Actualització (11.08.2013)
Diuen que rectificar és de savis. El titular de la notícia s'ha corregit en el web del diari:



Agraïments: a Dani Cortijo (@altresBCN)

Potser us interessarà:
- Xiclet per al Max (aquest blog, 10.04.2010)

dimarts, 11 de juny del 2013

La comissaria virtual (70): Estiu amb nens

El diari ARA anuncia, per al proper cap de setmana, la venda d'una guia titulada Estiu amb nens, que informa sobre 160 activitats de lleure que s'organitzen a Catalunya, les Illes, el País Valencià i Andorra.



Però, estiu... només amb nens? I amb nenes, no? El diari no deu tenir un llibre d'estil amb normes per evitar el llenguatge sexista? En aquest cas, a més, no cal pensar-hi massa; el català té prou recursos per evitar el llenguatge sexista sense haver de fer servir el masculí i el femení ("nens i nenes" o "nenes i nens"). Per què no "Estiu amb mainada"? O "amb quitxalla"? O "amb canalla"? O "amb criatures"?

dimarts, 14 de maig del 2013

La comissaria virtual (69): "Se busca hembra para varón feo"

"Se busca hembra para varón feo que quiera tener hijos", vendría a decir el mensaje urgente lanzado desde Londres. Todos esperan que no se repita el asesinato de género que se produjo en [...] Berlín.
Així comença el darrer paràgraf d'un article publicat a la versió digital de El Mundo. L'assassinat de gènere a què fa referència va tenir lloc a l'aquari de Berlin, i el varón assassí era un mascle de Ptychochromis insolitus, un peix de Madagascar que està en greu perill d'extinció atès que només se sap que hi hagi tres mascles a tot el món i cap femella.


 La notícia (Se busca pez hembra para la supervivencia de la especie) suposo que es basa en l'article "Zoo seeks mate for last surviving 'gorgeously ugly' fish", de Matt MacGrath, publicat en el web de la BBC. La corresponsal d'El Mundo a Londres, potser sàpiga anglès, però sembla que no sàpiga traduir. O potser li semblava que 'macho' no sonava massa bé i per això ha preferit anomenar-lo 'varón'? Aleshores, per què no ha fet servir el terme equivalent per a la femella, a la qual no té inconvenient a anomenar 'hembra'?

Per altra banda, parla de l'espècie 'Mangarahara cichlid', però això no és el nom científic; per tant, hauria hagut de traduir-lo: 'cíclid de Mangarahara' (els cíclids són una família de peixos d'aigües dolces tropicals i Mangarahara és el riu on es va descriure aquesta espècie). I parlar de 'asesinato de género' quan un peix mascle mata la femella em sembla una broma de bastant mal gust.

Agraïments: A Fernando Navarro, coautor del blog "Laboratorio del lenguaje", a través del qual m'ha arribat la notícia.

dijous, 7 de febrer del 2013

La comissaria virtual (68): intel·ligència i saviesa femenines

Aquesta entrada de la sèrie de "La comissaria virtual" és una mica forçada, si tenim en compte el seu context. Es tracta d'una pàgina de La Vanguardia del 13 de maig de 1952. Tanmateix, permet fer-se una idea de l'actitud de la societat envers la dona. Al peu de pàgina hi ha aquest anunci:


Com que no sé si es llegirà bé  (podeu veure la imatge ampliada clicant-hi al damunt), en copio aquí una part del text:
SI LA ATLANTIDA...

el misterioso Continente sumergido, volviera a surgir de las aguas del mar...

Cualquier ama de casa inteligente podría poner de nuevo en perfecto estado los muebles de sus derruídas ciudades empleando el maravilloso lustra muebles BI-FLEX.

BI-FLEX quita manchas, abrillanta y restaura. Úselo hoy mismo, le convencerá.
Ves per on, el que eren capaces de fer les mestresses de casa intel·ligents de 1952!: enllustrar tota mena de mobles, encara que haguessin estat milers d'anys submergits en el mar. Naturalment, sempre que comptessin amb l'ajut de BI-FLEX.

A la mateixa pàgina del diari hi ha una notícia que també té relació amb la dona i la seva intel·ligència. Es titula "Vocación profesional" i comença dient:
La notícia divulgada por la Prensa de que a dos señoritas se les ha adjudicado el premio extraordinario de la Facultad de Ciencias Naturales de la Universidad de Madrid por la brillantez y aprovechamiento con que han cursado sus estudios, nos hace meditar sobre el problema de la vocación profesional, que no siempe la sienten muchos de los que han escogido una carrera.
Després tracta de la dificultad de triar una carrera i encara més triomfar en allò que a una persona li agrada quan ha triat una professió per a la qual no te vocació, i torna al tema inicial de les dues estudiants brillants:
...resulta verdaderamente animador el ver a dos muchachas acabar con brillantez estudios tan complejos y saber que piensan dedicarse a investigaciones profundas sobre monstruos antediluvianos y geologías prehistòricas.
Però allò que agrada més al periodista és que una de les noies, malgrat la seva saviesa, és amant de les festes on es ballen dances "absurdas y negroides":
Y todavía más sorprendente y simpàtico es saber que una de ellas es aficionada al baile y no se pierde, a pesar de ser sabia, una fiesta de sociedad con sus absurdas y negroides danzas.
Si al periodista li estranya que una de les noies tingui afició al ball, deu ser que la saviesa i el ball solen ser incompatibles? Com que jo no he ballat pràcticament mai (sempre m'he sentit una inútil per a la dansa), potser hauré de pensar que sóc una mica sàvia?

Potser us interessarà:
La comissaria virtual (4 bis): Cómo divertirse limpiando la cocina (aquest bloc, 09.03.2008) Netejar la cuina pot ser una tasca "divertida i pedagògica", a més d'útil.

dimarts, 18 de desembre del 2012

La comissaria virtual (66): Menjant químics

Coneixeu algun químic? Té aspecte de llagostí o es fica en llocs on hi ha llagostins? Altrament no s'explica això que diuen Ecologistes en acció en el seu web (si no ho llegiu bé, cliqueu damunt la imatge per veure-la ampliada):


Diuen que quan mengem llagostins tropicals també mengem "químics i antibiòtics". Deuen ser uns químics molt baixets, nans, de la mida dels llagostins, altrament seria difícil que no els veiéssim.

És un cas més d'un ús despectiu del terme 'química' o 'químic', que s'associa a alguna cosa perjudicial sense pensar que tot allò que té una existència material és química. Tot està fet d'àtoms; els éssers vius i els éssers inanimats, l'atmosfera, l'aigua, el planeta i l'univers sencer són química. Fins i tot gosaria dir que ho són els nostres sentiments, perquè són el resultat de la interacció de molècules en el nostre cervell.

Agraïments: a Montse Vallmitjana, que m'ha proporcionat la informació.

Potser us interessarà:
- Pobre química! (aquest bloc, 18.03.2008). Sobre l'ús inadequat i despectiu del terme 'química'
- Biologia, millor que química (aquest bloc, 25.03.2008). El terme 'biologia'  l'adjectiu corresponent també s'usen inadequadament; a diferència de la química, però, la biologia es considera bona.
- Els químics industrials (aquest bloc, 26.11.2009). Un cop més, l'ús inadequat del terme 'químic'.

diumenge, 30 de setembre del 2012

La comissaria virtual (65): la situación real de España

No tot han de ser crítiques, en aquest secció. També hi entren coses curioses o enginyoses. La Razón és un diari d'una ideologia amb la qual no combrego, però això no treu que no m'hagi fet gràcia aquest titular:


Si us us interessen les xafarderies, no us féssiu il·lusions; no els ha parlat de les seves caceres d'elefants o del cas Urdangarín. Ni tan sols de les ànsies republicanes d'una bona part de la ciutadania.

dissabte, 1 de setembre del 2012

La comissaria virtual (64): De bacteris i verins

Notícia difosa per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) el 28 d'agost 2012:


En el text diu: "han verificat que el marisc dóna positiu en el bioassaig de DSP (Diarrheic Shellfish Poison), una bacteria (sic) que podria provocar diarrea als consumidors". (En català, 'bacteri' és un mot masculí.)

L'edició digital de La Vanguardia també donava la notícia, que venia de l'Agencia EFE:


En aquesta notícia diu que s'ha prohibit la pesca de mol·luscs en aquella zona "tras detectar en ese tipo la presencia de una bacteria que puede provocar diarreas en los consumidores". I al llarg de la notícia s'insisteix en els bacteris: "...la prohibición afecta a dos zonas de pesca [...] por el riesgo de que puedan estar afectadas por la bacteria DSP (Diarrheic Shelfish Poison). [...] Dicha bacteria podría tener efectos en las personas y, mayoritariamente, provocar diarreas [...] Según el responsable de Pesca, la presencia de esta bacteria suele ser habitual en el litoral catalán, especialmente en verano, cuando el aumento de la temperatura del agua facilita la proliferación de ese tipo de bacterias."

L'endemà, 29 d'agost, l'edició impresa de La Vanguardia incloïa la notícia de l'Agencia EFE. I el dia 30 en publicava una altra sobre el mateix tema titulada "Los pescadores de Sitges i Vilanova buscan alternativas a los moluscos", que començava: "La presencia en las aguas de una bacteria que puede desencadenar diarreas entre las personas ha obligado a la Generalitat a prohibir..."

Doncs bé, el bacteri DSP no existeix. DSP són les sigles de diarrheic shellfish poison, que significa 'toxina diarreica dels mol·luscs'. No designa cap ésser viu, sinó un grup de toxines produïdes per uns microorganismes que formen part del plàncton marí, però que NO són bacteris, sinó algues microscòpiques unicel·lulars d'un grup que es coneixen com a 'dinoflagel·lats'. A més de les DSP, hi ha altres dos grups de toxines que són produïts per algues microscòpiques: la toxina amnèsica dels mol·lusc (ASP, de l'anglès amnesic shellfish poison), produïdes per algunes espècies de diatomees, i la toxina paralitzant dels mol·luscs (PSP, de l'anglès paralytic shellfish poison), produïdes per algunes espècies de dinoflagel·lats

 No sé quins dinofalgel·lats poden haver estat la causa de l'actual acumulació de toxines en els mol·luscs, però aquí hi poso les fotos de dues espècies de dinoflgel·lats que produeixen DPS:

Dos Porocentrum, productors de DSP. El color daurat és dels pigments.

Gambierdiscus toxicus

Els mol·luscs bivalves com ara els musclos, les ostres, les tallarines i les rossellones agafen l'aliment filtrant l'aigua. Les seves brànquies actuen com un sedàs que deixa passar l'aigua i reté els organismes que no poden travessar l'espai entre les brànquies. Alguns factors ambientals com ara la temperatura elevada, un alt grau d'insolació o un augment en la disponibilitat de nutrients poden causar la proliferació de les algues que produeixen aquestes toxines. Quan els mol·luscs filtren aigua en què hi ha hagut una gran proliferació d'aquestes algues, la quantitat d'algues --i per tant també de toxines-- que van acumulant pot ser molt gran.

Una diferència que hi ha entre la contaminació dels mol·luscs per bacteris o per aquestes toxines és que és molt més fàcil d'eliminar-ne els bacteris. En les estacions depuradores de mol·luscs, s'aconsegueix en unes quaranta-vuit hores, únicament proporcionant-los aigua que no estigui contaminada. És com si es fes un rentat a fons que arrossegues la "porqueria". En canvi, les toxines tendeixen a acumular-se en alguns teixits dels mol·luscs i són d'eliminació molt més lenta; un "rentat" no serveix per arrossegar les toxines que ja han penetrat dins de l'animal. A més, bullir els mol·luscs no les destrueix, perquè són compostos químics bastant resistents a temperatures elevades. De tota manera, la toxicitat sol ser inferior si es bull el marisc, perquè una gran part de les toxines passen a l'aigua de la cocció.

La Unió Europea té una normativa per prevenir la presència d'aquestes toxines en els mol·luscs que es comercialitzen vius. En les zones de producció i recol·lecció de mol·luscs cal prendre periòdicament mostres de l'aigua de mar per detectar-hi canvis en la composició del plàncton productor de toxines. Quan alguna cosa fa pensar que podrien acumular-se en els mol·luscs, cal intensificar el mostreig i analitzar també mol·luscs procedents de la zona sospitosa, per fer proves de toxicitat. Quan es prohibeix --com ha estat ara el cas-- extreure mol·luscs d'una zona on hi ha proliferació de plàncton productor de toxines, la prohibició no s'aixeca fins que noves anàlisis de mol·luscs demostren que estan lliures de toxines.

No sé quin devia ser l'origen de la confusió en aquesta notícia. El comunicat de la Generalitat en cap moment esmenta la paraula 'bacteri'. És una breu nota que potser no anava dirigida a la premsa. Si més no, no té el caràcter divulgatiu que s'espera que hauria de tenir una nota de premsa sobre aquest tema. De tota manera, amb una mica de sentit comú i de coneixement de l'anglès --dues coses que no haurien de faltar en cap periodista-- és pot deduir que un verí o toxina ('poison') no és un ésser viu.

Fotos: Porocentrum i Gambierdiscus toxicus, copyright Bob Andersen i D.J. Patterson. Procedència: micro*scope.