M'agrada mirar enlaire pels carrers de les ciutats que visito. Aquestes són algunes de les coses que vaig veure a finals de novembre tot passejant pels carrers del centre de Roma:
Detall de la part superior (l'
attico) de l'arc de Constantí. Aquest arc és el monument triomfal més gran de Roma. Va ser inaugurat el 315 per commemorar la victòria de Constantí a la batalla del Ponte Milvio, dos anys abans.
 |
| Arc de Constantí; detall de la façana meridional |
Si t'entretens a observar amb cura les escultures, els relleus
escultòrics, els medallons, les inscripcions, els materials de què està
fet... seria per passar-s'hi hores. Es troba a costat del Colisseu, en
una zona molt visitada pels turistes i on molta gent no turista aprofita
per treure'n profit: homes vestits de gladiadors romans a punt per
posar amb els turistes a canvi d'unes monedes (d'euro, naturalment);
venedors de postals i de souvenirs
horteras; "artesans" que
s'ofereixen a fer unes polseres amb fils de colors directament sobre el
braç del o la turista (mentre només facin la polsera...); immigrants
asiàtics que venen una mena de mocs elàstics que, llençats amb força
sobre una superfície queden tots aplatats i després es van encongint
fins a formar gairebé una bola a punt per llençar de nou; d'altres que
venen refrescos i bosses de
snacks...
Enmig de la plaça Campo dei Fiori, Giornado Bruno sembla que miri la gent que fa cap a la plaça per brostejar entre les parades del mercat ambulant o per seure a la terrassa d'un dels bars o restaurants que hi ha al voltant de la plaça.
 |
| Monument a Giordano Bruno |
Avui dia és un lloc molt diferent de com era fa alguns segles. En aquesta plaça es duien a
terme, en públic, les execucions i càstigs corporals. El 17 de febrer de
1600 el frare dominic Giordano Bruno va ser cremat aquí perquè la santa
Inquisició va considera-lo un heretge pel seu entusiasme per la
concepció copernicana de la Terra, el sol i l'Univers. Diuen que, quan
va ser anunciada la sentència que el condemnava a mort, va dirigir-se
als jutges i els va dir: "
Maiori forsam cum timore sententiam in me fertis quan ego accipiam." (Potser esteu més temerosos vosaltres en pronunciar la sentència que jo en escoltar-la.)
Prop de Campo dei Fiori hi ha la
piazza Farnese, on, a més del palau que dóna nom a la plaça, hi ha l'església i convent
de Santa Brigida. El nom de l'església recorda que allà va viure i morir Santa Brigida, l'aristòcrata sueca que va canviar els freds del nord pel clima més suau de les terres mediterrànies.
 |
| Placa al número de la plaça Farnese |
Brígida i el seu marit es van fer terciaris franciscans i quan ell va
morir, Brígida va traslladar-se a Roma. Potser li agradava molt viatjar
perquè va voltar tota la península italiana per visitar llocs on hi
hagués relíquies de sants. Abans havia estat a Santiago de Compostela i
també va pelegrinar a Terra Santa.
De la piazza Farnese surt la via del Monserrato:
 |
| Via di Monserrato |
Aquest carrer es diu així perquè en aquell carrer hi ha l'església que avui dia s'anomena
Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli. Aquest "
degli Spagnoli" li van afegir quan aquesta església va fusionar-se, a principis del segle XIX, amb l'església de
San Giacomo degli Spagnoli, que es trobava a piazza Navona i estava en estat ruïnós. A l'arxiu del diari
La Repubblica, un article de 1984 es titula "
Aria di Spagna in via di Monserrato" i n'explica la història (després veiem que aquest "
aria di Spagna" en realitat hauria de ser "
aria di Catalogna").
Crec que era a l'inici de la via di Montserrato que vaig veure aquest medalló de la Verge subjectat per un angelet:
I en el mateix barri, però no recordo si en el mateix carrer, un altre medalló religiós --sembla la custòdia de les esglésies-- enmig de dues finestres:
Fotos: M. Piqueras (Roma, 30.11 i 01.12 de 2011)
