Això podria ser prou motiu perquè m'adherís a una campanya que demana que no es gastin diners públics en les despeses que genera la visita del papa a Madrid. Però hi ha altres motius que fan que no m'hi adhereixi.
- Amb les religions, em passa com amb els partits polítics i amb els grups ecologistes: crec que en les bases hi ha de tot i entre aquest "tot", hi ha gent de bona fe. Conec persones catòliques que no practiquen allò que prediquen i d'altres a qui no els cal predicar allò que practiquen.
- Al llarg de l'any, hi ha altres caps d'estat que visiten Madrid (i de vegades Catalunya) i els governs es gasten diners públics en seguretat. Entre els qui ens visiten, n'hi ha que dirigeixen països on no es respecten els drets humans.
- De tant en tant, hi ha esdeveniments que també treuen molts de milers de persones al carrer i causen despeses en neteja i seguretat. A mi no m'interessa el futbol i mai se m'ha acudit de dir que no vull que, amb els meus impostos, es paguin les despeses que generen a l'Ajuntament i a la Generalitat una eliminatòria de la Champions o les desfilades del Barça cada cop que guanya un títol (i dic del Barça perquè és qui gairebé guanya tots els títols). I esmento el futbol perquè és l'espectacle que mou més masses i perquè pot arribar a generar tant de fanatisme com algunes religions; fins al punt que els socis (i potser també les sòcies) d'un equip acceptin que el seu equip estigui subvencionat per una fundació que depèn directament del govern d'un país on no hi ha democràcia i on la dona és un ciutadà de segona categoria.
- Aquesta convocatòria ha fet que, a molts pobles i ciutats, aquests dies passats es concentrés molt de jovent. És possible que no hagin deixat molts diners per on han passat, però aquests nois i noies han conegut la nostra terra i qui sap si en el futur no vindran convertits en turistes amb molt més poder adquisitiu.
Potser us interessarà:
- Les noves catedrals (aquest bloc, 17.06.2008)
10 comentaris:
Acabo de linkar aquest post al meu compte de twitter. M'ha semblat una forma molt adient d'expressar el que jo penso i no ho he sabut fer aquests dies veient tot el que s'està dient a propòsit d'aquesta visita. Sobre tot estic molt d'acord en allò que dius del fonamentalisme anticlerical. Jo no soc creient però crec que hem d'ésser més respectuosos. Avui en dia crec que n'hi ha poc de respecte per les creences dels altres.
M'agrada molt llegir-te.
Muy de acuerdo con las razones que das para no adherirte a la campaña. Creo que a las creencias en lo sobrenatural hay que dejarlas languidecer y morir solas, excepto cuando algunas prácticas sean lesivas para los derechos fundamentales de las personas, sobre todo si éstas son niños o no pueden defenderse por sí solos. Entonces la cosa cambia. O debería.
Salut!!!
Gràcies pels comentaris, Xavier. Podria aportar més motius per estar en contra d'aquest papa i de l'establishment de l'església, però també en podria aportar més per justificar perquè, malgrat això, no estic d'acord amb la campanya.
José Manuel, me parece que creencias sobrenaturales y religiones siempre las habrá. Unas languidecen, pero otras las sustituyen. Mucha que gente que ha abandonado la religión oficial termina en las redes de otras "religiones" que pueden ser tan perjudiciales y peligrosas como la oficial.
Vosté ha dit coses força gruixudes de com és certa part de l'esglèssia que defensa aquest papa i, de sobte,sembla que li sàpiga greu.
Decideix no adherir-se, i no entrar en més detalls, suposo, per evitar que aquells
que hi creguin no es sentin molestos i passar per una persona amb un criteri determinat, però, no vol fer sang.
De què o qui té por? No es pot actuar diplomàticament en aquests assumptes. Això no és futbol hi vosté ho sap, però, potser, es aquesta la manera que vosté ha d'actuar per no sentir-se falsa amb vosté mateixa.
Sé que no sóc del tot just amb vosté, sé que té criteri, però, deixis anar.
Gràcies pel seu blog. És nota molta sensibilitat, honradesa, i per això, m'ha semblat que avui no ha estat així.
Jordi, per sort la meva edat em permet poder dir el que penso sense embuts. Crec que l'església és el reflex de la societat, on hi ha de tot: des dels més progressistes als més carques i conservadors, que són --com se sol dir-- "més papistes que el papa".
Quan era jove, vaig conèixer els capellans obrers, que lluitaven pels drets de la classe treballadora. I a aquesta mateixa església pertanyien la mare Teresa, el bisbe Casaldàliga i l'abat Escarré, que va lluitar pel seu país i va haver d'exiliar-se de l'Espanya franquista per unes declaracions fetes a la premsa. Però també hi pertanyien el fundador de l'Opus Dei --a qui, ves per on, Benet XVI va fer sant-- i els "hijos de cristo rey" i altres grups ultres.
És cert, em costa d'entendre que en una mateixa església hi hagi gent amb visions tan diverses. Però potser la veritable església sigui la dels capellans obrers que vaig conèixer fa anys, la de la mare Teresa, la del bisbe Casaldàliga, la de l'abat Escarré, la de la gent que, des de Caritas, ajuda tantes persones que viuen en la pobresa, la dels missioners i missioneres que han substituït el proselitisme per l'assistència als malalts sense demanar conversions a canvi, la de Carlo Urbani, el metge de l'OMS de qui vaig parlar en aquest bloc...
Conec dones --tenen una associació que em sembla que es diu "Dones d'església"-- que lluiten per fer valer els seus drets dintre l'església catòlica. També elles s'han equivocat?
Respecto qui creu en déu perquè jo no puc afirmar si déu existeix o no. No el necessito per explicar l'origen de la vida ni res del que tinc al meu voltant. Però això vol dir que no existeixi? Alfred Giner Sorolla (un bon amic, científic i poeta de Vinaròs, que va morir el 2005), era un ateu practicant, però deia que el "perir" li procurava una certa curiositat alhora que angoixa i aprensió que només es pot esbrinar amb l'acte mateix i afegia que "és l’últim experiment que efectua l’home de ciència que s’ha passat la vida fent-ne molts d’altres.” Malauradament, ni ell ni ningú no ens pot explicar el resultat d'aquest experiment.
És possible que l'error sigui que s'identifica església amb religió. Potser aquests cristians que he esmentat haurien de fer com els nostres "indignats": dir al papa i a les institucions eclesiàstiques que no s'hi senten identificats i reivindicar una altra església desproveïda de tots els defectes que té l'actual.
No sé si hauré deixat clara la meva postura, però t'asseguro que m'he deixat anar tant com he pogut i he sabut.
Penso força com tu i de vegades penso que realment som, com s'havia dit, un país d'extremismes, on passem de cremar capellans a anar a totes les novenes. L'anticlericalisme actual, com molt bé dius, cau en el mateix fonamentalisme que critica, com tantes altres coses de les quals se'n fa bandera.
Ni crec en res de tot això ni em plauen aquestes mogudes, però també em desplau molta mística futbolera i olímpica, gairebé sacralitzada, en el fons tot és espectacle, ara bé, tampoc estic en contra de forma 'militant',per tant no firmaria en contra, ni m'ho han demanat, per sort, ja que de vegades hi ha qui t'etiqueta ja com a 'fatxa' si no fas el que et diuen els 'mentalitzats', això també m'empipa força.
Crec també que hi ha aspectes de beneficència que si no els fessin sectors de l'església no els faria ningú i que em mereixen respecte. És així, agradi o no.
També es mensyprea molt el component cultural catòlic que forma part de la nostra tradició de segles. He vist molts 'antis' que han acabat portant els fills a escoles religioses 'de prestigi', així és el món.
Opinions per a reflexionar sobre el tema:
http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Cadenas/papistas/elpten/20110815elpepirdv_5/Tes
http://elcafedeocata.blogspot.com/2011/08/yo-si-te-espero-ii.html
Júlia, no ho vaig esmentar, però és cert que el component cultural que representa la religió s'ha perdut entre les noves generacions. Nosaltres apreníem de memòria la llista de llibres de la Bíblia, però ara em fa l'efecte que hi ha nois i noies que això de la Bíblia i els evangelis els deu sonar com si fossin llibres d'un altre món. Només s'aprofita la religió per a allò que convé: vacances de setmana santa, festes de Nadal i reis, panellets de Tots Sants, mones de Pàsqua, crema de Sant Josep, tortell de Sant Antoni, les festes majors dedicades a un sant o una verge, el camí de Sant Jaume (que fan més no creients que no pas creients)...
Gràcies pels enllaços, que donen una altra visió d'aquesta actitud anticatòlica que s'ha desfermat últimament.
Mercè, estic totalment d'acord amb tu. Penso que el teu anàlisi és molt encertat. Una abraçada
Salvador, m'alegra saber que ja en som més els qui pensem així. Com diu la Júlia, si no segueixes aquest corrent antireligiós --especialment anticatòlic-- hi ha qui ja t'etiqueta de "fatxa"-
Publica un comentari a l'entrada