Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de febrer del 2017

Quan el 'pa ratllat' es deia 'farina de galeta'

Les persones que duem ja moltes dècades a l'esquena hem vist com anava canviant el català (i també altres llengües). De fet, una llengua viva sempre està en evolució, però em fa l'efecte que mai no havien evolucionat les llengües tan ràpidament com ho han fet en les darreres dècades. Hi ha paraules que han desaparegut del parlar corrent; d'altres que han canviat de sentit; unes que han sorgit de nou; i paraules i expressions que s'han posat de moda en un cert moment, per desaparèixer al cap d'un temps. Per altra banda, la sintaxi s'ha anat degradant per influència d'altres llengües; castellà i anglès, principalment en el cas del català.

Fa poc, en un programa de ràdio parlaven dels arrebossats i algú va dir que es feien amb pa ratllat. Així és com se sol anomenar ara allò que fa anys es deia farina de galeta. I les dones que es pinten els ulls ja no s'hi posen rimmel, sinó màscara. Els refrescos, que jo bevia amb una canya, ara es xuclen amb palla. I la mainada ja no juga a bales, sinó a caniques. Les hores es diuen també de manera diferent. El jovent ja no diu que és un quart de cinc o dos quarts de vuit, sinó les setze quinze o les dinou trenta. Quan jo era jove, sortia amb la colla; fa uns vint o trenta anys, el jovent sortia amb la penya i ara ja no sé amb qui ho deuen fer. Anàvem a cal metge si teníem una malaltia, i potser ens feien fer unes anàlisis; en canvi, ara, la gent va al metge si té una patologia i els fan fer una analítica. De vegades, aquesta patologia pot ser severa, mentre que abans, les malalties podien ser greus. I la roba l'esteníem amb agulles d'estendre, no pas amb pinces

No sé quan vaig prendre el primer cubata, si és que mai n'he pres algun, perquè en la meva joventut només vaig beure algun que altre cubalibre --que era una novetat-- potser perquè no hi havia baretos que també venguessin bocates; i de birres, només en vaig beure a Itàlia. Tot i que les circumstàncies poguessin ser fotudes, res no era xungo. I devíem ser una generació molt avorrida, perquè no hi havia res que molés ni que fos guai o una passada; com devia ser avorrida la ciutat, perquè només la visitaven alguns estrangers, però cap guiri. I us heu fixat que ha passat amb el DNA (o ADN, com se sol escriure més sovint)? Abans només en tenien els éssers vius. Ara en tenen també les institucions, els mitjans de comunicació, les empreses... 

De tota manera, l'evolució del català no ha estat sempre en negatiu. Hi ha força barbarismes que s'han anat corregint. Quan la gent encara es comunicava per correu tradicional, després de posar un sello a les cartes, les tiraven al bussó; ara, les poques que s'envien es tiren a la bústia després de posar-hi un segell. Encara que es tinguessin vuit apellidos catalans, que no cognoms, a les cases no hi havia catifes, sinó alfombres; dels sostres no penjaven làmpades, sinó làmpares i no es generava brossa, sinó bassura. Quan a l'escola m'encarregaven de fer una redacció, normalment primer en feia un borrador, no pas un esborrany. Tot i que la dèria d'aprimar-se no estava tan estesa com ara --potser perquè tampoc no hi havia tanta gent grassa com ara-- qui volia fer exercici no anava al gimnàs, sinó al gimnasi. Anàvem al colmado a comprar mantequilla i membrillo, en comptes de mantega i codonyat i els fumadors anaven a l'estanc a comprar tabaco, que no pas tabac. I no celebràvem revetlles, sinó verbenes. I abans, en els avions i en els congressos, en comptes d'hostesses hi havia assafates; en canvi, a la cuina, en comptes de safates i teníem bandejas, i palillos en comptes dels escuradents que hi tenim ara --i que normalment no fem servir pas per escurar-nos les dents.

I no esmento les sigles perquè ja les he tractades anteriorment, però com més va més ús se'n fa; tant que, de vegades, encara que no siguin acrònims, acaben tenint el mateix ús, funcionant com si fos una paraula que defineix allò que la sigla representa.

Potser us interessarà:
- Aclaparada per les sigles (aquest blog, 08.06.2012)
- Retroacrònims (aquest blog, 23.05.2013)

dijous, 2 de juny del 2016

Comissaria virtual (79)

Potser algun dia faci autocrítica i m'apliqui una lliçó d'humiliat i publiqui un recull les errades i pífies que he anat fent al llarg dels anys. De moment, però, em limito a recollir algunes de les que em vaig trobant per diversos mitjans. Avui, unes quantes perles més.

Windows 10, 'invatible'
Quan van començar a anunciar la versió 10 del sistema operatiu, se'm va obrir aquesta finestra a l'ordinador.


Tinc els meus dubtes si aquest invatible el van escriure així expressament. M'ho fa pensar el fet que tot tingui creuetes menys aquesta paraula. Però si ho van fer expressament, quina idea volien transmetre?


Desordres de l'alimentació
En veure aquest titular vaig pensar si potser es tractava de començar els àpats per les postres (hi ha gent que assegura que la fruita caldria menjar-la al principi) o alterar l'ordre dels àpats.


Doncs no, els 'desordres' a què fa referència el titular són en realitat 'trastorns', 'malalties', 'afeccions', pertorbacions'... relacionats amb l'alimentació, com ara l'anorèxia o la bulímia. És un cas més de la influència de l'anglès en el llenguatge científic --mèdic en aquest cas--, que fa que sovint la paraula anglesa disorder es tradueixi com a desordre.


Policies agredits per mossos
L'anunci d'aquesta notícia de Vilaweb fet a Facebook deia que "cinc policies van ser agredits pels mossos d'esquadra".


Policies agredits pels mossos? És que els mossos no són policies? O es referia a membres de la policía nacional espanyola? Segurament les presses en la publicació a Facebook van fer que qui va redactar l'entradeta escrivís 'policies' en comptes de 'periodistes', que són els qui van rebre els cops d'alguns mossos.


El Real Madrid i l'Atlético
El futbol no m'interessa i no sabia com havia anat la final de la Champions, però en llegir aquest titular vaig pensar que el Real Madrid hauria fet una golejada a l'Atlético. (També vaig pensar que l'autor del titular s'havia equivocat de preposició, que hauria hagut de ser 'en'.)


Però em vaig fixar en l'entradeta, que diu que el Madrid va guanyar per penals i que Ramos va marcar fora de joc. Segons el Diccionari de la Real Academia Española, 'cebarse' és 'encarnizarse', ensañarse'. Els dos equips van empatar i després un d'ells va guanyar en la tanda de penals. És això acarnissar-se? No es va passar bastant, l'autor del titular?


Aquestes caigudes de preposició...!
El comentari de Facebook d'aquesta notícia diu "L'OMS alerta de què si bé una cesària pot ser molt útil..."


Qui ha escrit això suposo que ha recordat que cal accentuar el pronom relatiu que quan va després d'una preposició. El cas, però, és que no s'ha adonat que el que d'aquesta frase no és un pronom relatiu, sinó una conjunció. Potser si se n'hagués adonat hauria recordat que, quan una oració conté un verb preposicional, si el complement és encapçalat per la conjunció que, cal ometre la preposició. És allò que habitualment s'anomena "caiguda de preposició".

diumenge, 16 d’agost del 2015

Tot és important

Si bé quan escric procuro reprimir-me, segurament quan parlo se m'escapa --com a molta gent-- l'adjectiu important més vegades del que seria convenient. Escolteu una conversa, un debat televisiu, una entrevista... i compteu les vegades que s'hi sent la paraula important. Jo no m'hi havia fixat massa fins que, ja fa anys, m'hi va fer adonar un bon amic, el farmacòleg i poeta vinarossenc Alfred Giner-Sorolla (1919-2005). Ell li tenia molta mania, a aquest adjectiu, i de vegades s'entretenia a comptar les vegades que el deien en programes de televisió. Segons ell, els homes del temps de TV3 el feien anar a tort i a dret. Les pluges i els aiguats no eren intensos; les pujades o baixades de la temperatura o de la pressió atmosfèrica no eren brusques o accentuades; les boires no eren espesses; no hi havia borrasques enormes, impressionants o immenses... Tot el que es veia assenyalat en els mapes del temps era important.

Giner-Sorolla havia fet un recull de paraules que podien substituir l'adjectiu important en diferents contextos. Entre els dos després vam ampliar aquell recull i avui l'he trobat en un racó perdut de l'ordinador, després de més de deu anys. Conté més de cent paraules que en alguns casos són sinònims totals d'important, però en molts d'altres només ho són parcials: sinònims conceptuals o de connotació. Els copio a continuació

aclaparador
àgil
agut
apocalíptic
apoteòsic
assenyalat
bàsic
brillant
cardinal
cèlebre
celestial
central
cimer
clau
collonut
colossal
considerable
conspicu
crucial
decisiu
de consideració
de gran impacte
de molt pes
de primera línia
de primera magnitud
desbordant
destacat
digne d’atenció
dinàmic
d'interès
distingit
diví
dominant
egregi
elemental
elevat
enorme
escollit
espectacular
essencial
estel·lar
estratègic
estupend
evident
excels
excel·lent
eximi
extraordinari
famós
fantàstic
faraònic
fascinant
fonamental
formidable
fort
gegantí
genial
gran
granat
grandiós
gros
il·lustre
immens
impactant
imperatiu
imponent
impressionant
indispensable
influent
insigne
intens
interessant
magistral
magne
magnífic
majestuós
major
majúscul
monumental
necessari
opípar
peremptori
piramidal
ponderós
potent
preclar
predominant
preeminent
prestigiós
prevalent
primari
primordial
principal
prioritari
profund
pronunciat
radical
rellevant
sense parió
significatiu
singular
substancial
súmmum
superior
superlatiu
suprem
titànic
transcendental
útil
valuós
vital

Déu n'hi do, si n'hi ha, per triar! El nombre de sinònims d'important és prou important abundant / gran / impressionant!

dijous, 30 de juliol del 2015

Coses de la RAE

Quan ho vaig llegir en un comentari a Twitter, no m'ho podia creure! parlava de les incorporacions que la Real Academia Española (RAE) ha fet a la darrera edició del seu diccionari. Ho vaig voler comprovar i vaig consultar la versió en línia del Diccionario. I vaig veure-hi això:




Vaig pensar que, si de les albóndigas, se'n pot dir almóndigas, potser de les croquetas se'n podria dir cocretas. Encara no; potser ho deixen per a la propera edició. I que, si han admès asín, encara que ja indiqui que és un vulgarisme, potser també haurien admès pos (per pues), que en el poble del meu pare ho deia molta gent. Però tampoc.

En algun lloc he llegit que toballa és una paraula que antigament havia format part del Diccionario, però que n'havia estat eliminada perquè ja no es feia servir. Potser que ens dediquem a brostejar les edicions de segles passats per ressuscitar-ne paraules.

dissabte, 13 de setembre del 2014

La comissaria virtual (72): La vegetació de l'Oasis of the Seas

Aquest cap de setmana hi ha atracat a Barcelona el creuer més gran del món, l'Oasis of the seas. En la secció VIVIR, de La Vanguardia, en parlen i descriuen les característiques d'aquest vaixell gegant, amb els seus 361 metres d'eslora. Entre les característiques distintives d'aquest vaixell hi ha el fet que els creuristes poden passejar entre la vegetació del seu parc. I mireu quina és:


Que tingui 12.000 plantes, m'ho crec (de fet, segons he vist en algun altre lloc, potser siguin més i tot). Que tingui mig centenar d'arbres, també. Però "62 viñedos"???? Per què voldrien 62 vinyes a bord? Si encara fossin 62 horts, podria pensar-se que els tenen per disposar sempre de verdures i hortalisses fresques i de temporada. Però cultivar raïm, que és de collita anual? Voldran fer vi amb D. O. Oasis of the Seas? A més, d'acord que el vaixell és gran, però 62 vinyes, per petites que siguin, deuen ocupar bastant. O potser a un test amb una planta de raïm ja li diuen "un viñedo"?

He arribat a la conclusió que havia de ser un error i he pensat, d'on deu haver tret la informació la periodista? Tenint en compte que el vaixell és dels Estats Units, el més probable és que la font de la informació sigui en anglès. I què podia dir en anglès perquè en la traducció hagin aparegut aquelles vinyes? Potser vine? O vine plant? Una cerca a Google m'ho ha confirmat: un article en anglès que descriu aquest vaixell diu que el Central Park del vaixell --la zona on hi ha tota la vegetació-- té una llargada de 100 metres i una amplada de 19 i conté "12.175 plants, 62 vine plants, 56 tree and bamboo..."

En anglès, una vine plant és una planta enfiladissa, una planta la tija de la qual necessita un suport per créixer verticalment o ho fa embolicant-se al voltant d'alguna cosa (com el tronc d'un arbre o un eix) o arrapant-s'hi mitjançant circells. Així creixen el raïm i altres plantes com ara les heures, el lligabosc i totes les lianes. També solen considerar-se vine plants les que s'estenen arrossegant-se per terra, com les carabasseres.

Entenc que la confusió és fàcil, però una mica de sentit comú hauria hagut de fer que la periodista es preguntés el que qualsevol que llegeixi aquesta notícia segurament es preguntarà: com hi hi pot haver 62 vinyes en el vaixell? Potser si hagués estat l'Arca de Noè...; segons diuen, aquell patriarca tenia força afició a la beguda.

divendres, 15 d’agost del 2014

Agnes Katama, valenta dona africana, i el nom de l'Ebola

Agnes Katama i Lynn Margulis (Foto: Elena Castillo, 1995)
L'actualitat del virus de l'Ebola m'ha fet recordar una dona africana que vaig conèixer el 1995. Es tracta d'Agnes Katama, ugandesa, a qui vaig conèixer en un congrés d'edició científica en l'organització del qual vaig participar. I la relació Agnes-Ebola és perquè fa anys li vaig escriure per preguntar-li com s'havia de pronunciar el nom d'aquest virus: Ebola o Ébola. Els anglesos el pronunciaven Ebola, però el nom en molts llocs apareixia amb l'accent gràfic damunt de la primera lletra.

Agnes Katama
El 1995, l'Agnes Katama treballava per a una entitat internacional amb seu a Nairobi i va venir a Barcelona per participar en el 8è Congrés Internacional d'Editors Científics (IFSE-8; vegeu-ne la foto, presa durant el congrés, en què l'Agnes conversa amb Lynn Margulis, que també hi va participar). Era una jove alta i molt maca, i el dia de la inauguració feia molt de goig, amb un vestit típicament africà, amb una roba estampada acolorida i un mocador amb un nus al cap. No es perdia cap sessió del congrés i sempre hi prenia apunts directament en un ordinador portàtil. Entre sessió i sessió vam parlar bastant i així vaig saber que havia nascut a Uganda i que va viure a Espanya uns quants anys perquè va venir a estudiar periodisme a la Universitat de Navarra. Potser pel fet d'haver nascut en un país on es parlaven moltes llengües --tot i que després d'independitzar-se del Regne Unit la llengua oficial va ser l'anglès -- l'Agnes tenia gran facilitat per als idiomes i de seguida va aprendre l'espanyol, llengua que parlava amb molta fluïdesa i pràcticament sense cap accent estranger.

L'Agnes dirigia el servei editorial del Centre Internacional d'Ecologia i Fisiologia dels Insectes (ICIPE), una institutció amb seu a Nairobi (Kènia), en la qual va entrar a treballar el 1991. L'objectiu de la ICIPE era doble: a) dur a terme recerca bàsica en metodologies de control integral de plagues d'artròpodes, i b) reforçar la capacitat científica i tecnològica dels països en vies de desenvolupament mitjançant la formació i la col·laboració. A més, l'Agnes liderava una xarxa d'edició ambiental en què participaven institucions de països de l'est d'Àfrica, i també coordinava un programa per a la igualtat de gènere a la Universitat de Nairobi.

Em va dir que ella i tota la seva família eren catòlics i per això va venir a estudiar a España en comptes de fer-ho al Regne Unit, on suposo que devia haver-hi més tradició, atès que Uganda havia estat una colònia britànica. No vaig voler indagar sobre les seves arrels familiars, però vaig suposar que el seu pare devia ser un home poderós en el país, altrament no crec que hagués pogut costejar-li una carrera universitària. I pel fet d'haver enviat la filla a la Universitat de Navarra vaig pensar que catòlica devia ser un terme insuficient per definir la seva família; més aviat devia ser ultracatòlica. Fa poc he sabut que el seu pare, enginyer civil de professió, era el príncep Atwooki Katama (1926-2006) i que va ser qui va establir l'Opus Dei a Uganda.

Sempre he procurat que les creences religioses de les persones que he conegut no em creessin prejudicis en el seu tracte. I en el cas de l'Agnes Katama també va ser així. Un dels temes de què vam parlar aquells dies va ser la sida, que aleshores, sense la combinació de fàrmacs que es fa ara, era una malaltia que en pocs anys causava la mort de les persones afectades. Em va explicar que  ella havia vist morir ja unes quantes persones de la seva família i que n'hi havia algunes altres infectades.

Esperant la visita, a Ilha Josina (Moçambic) (foto ISGGlobal)
I coincidint amb aquell congrés, la meva amiga Jeannette, que era professora de ciències naturals i directora d'una escola a Olesa de Montserrat, em va parlar d'un exalumne seu molt brillant, Alfredo Mayor, que tot just s'havia llicenciat en biologia i tenia moltes ganes de marxar un any a Àfrica per treballar i investigar sobre malalties tropicals en algun país subsaharià. El moment no podia haver estat més oportú. Si la Jeannette m'hagués trucat una setmana abans o una setmana després, l'Agnes no hauria estat a Barcelona per poder orientar l'Alfredo en la decisió a prendre. Alfredo va complir el seu desig de passar un any treballant a Àfrica i després hi ha tornat moltes vegades. De fet, és investigador del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), a partir del qual es va constituir l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i passa temporades a Moçambic i també a l'Índia. La recerca de l'Alfredo se centra bàsicament en la cerca d'estratègies terapèutiques per alleugerir els greus efectes de la malària en la primera infància i en dones embarassades.

Agnes Katama i el virus de l'Ebola
Després de bastants anys sense saber res d'Agnes Katama, una de les vegades que es parlava del virus de l'Ebola m'hi vaig posar en contacte per indicació del Prof. Ricard Guerrero, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona (i que va presidir el congrés d'edició científica que va dur l'Agnes a Barcelona), per veure si ella ens podia indicar quina era la pronúncia d'aquella paraula. Ens va aclarir que Ebola era el nom d'un riu de la República Democràtica del Congo, a la capçalera del riu Mongala, afluent del riu Congo, i que el virus havia pres el nom del riu perquè un dels primers brots de la malaltia que causa va produir-se, el 1976, en un poble a la riba de l'Ebola. I va assegurar que ella sempre l'havia sentit pronunciar Ebola (amb la força en la o), tant en anglès com en diverses llengües africanes.

Per tant, des d'aleshores vam fer servir la grafia Ebola, sense accent, a més d'anomenar-lo "virus de l'Ebola", fent referència al lloc del seu origen (equival a dir "virus del riu Ebola"). Aquestes últimes setmanes, els mitjans de comunicació l'estan anomenant també d'altres maneres: amb la preposició de, però sense l'article  ("virus d'Ebola") o sense cap preposició ("virus Ebola"), com si Ebola fos el nom del virus i s'hagués pogut dir virus Pepet. En els Telenotícies de TV3, que no fa gaire pronunciaven la paraula com a esdrúixula, ara ja la pronuncien com a paraula plan amb la penúltima síl·laba tònica. I la versió catalana de La Vanguardia també ha corregit la grafia. En castellà, tots els mitjans que he consultat escriuen o pronuncien Ébola, malgrat que l'Organització Mundial de la Salut hagi adoptat la forma no accentuada per als seus textos en espanyol. Fa uns mesos es va debatre en un fòrum de traducció i els defensors de la forma accentuada ho justificaven dient que havia vingut del francès, de la mateixa manera que élite (francès) ha donat élite (castellà), encara que prosòdicament sigui un error, perquè la funció de la e accentuada (é) en el mot francès no indica que la força recau en aquella síl·laba, sinó que es tracta d'una e oberta. Per altra banda, en francès no hi ha uniformitat en els mitjans i n'hi ha que accentuen la paraula i d'altres que no ho fan.

La fi d'Agnes Katama
Quan enguany va començar a parlar-se del virus de l'Ebola, vaig recordar la consulta feta a l'Agnes i vaig pensar en ella i si devia seguir treballant a Nairobi. Una cerca per Internet em va dur la trista notícia de la seva mort, en circumstàncies estranyes, el 23 de desembre de 2000 (en alguns llocs indica el 2001 o el 2002 però hi ha indicis que l'any real de la seva mort va ser el 2000).

Oficialment, Agnes va morir quan el cotxe amb què viatjava amb alguns parents per passar el Nadal amb la família, va xocar contra un altre vehicle. Però hi ha molts punts foscos en la seva mort. No va morir en l'accident, sinó a un hospital de Kampala on van tenir-la desatesa durant hores. Diuen que l'accident va ser provocat perquè era una persona incòmoda per al Govern ugandès. Agnes havia volgut indagar en casos de corrupció que afectaven membres del Govern o les seves famílies. Moltes veus indiquen que al darrere de la seva mort hi havia algú que va actuar en nom del president, Joweri Museveni, que el 2013 va "ingressar" en el club dels 10.000 dies en el poder, un club amb molt pocs membres: els dirigents que han estat al front d'algun país més de 10.000 dies. Teòricament, Uganda té un govern democràtic, però quan un govern disposa d'una majoria que li permet canviar qualsevol llei, la democràcia està en perill (això ho sabem molt bé nosaltres). Els webs d'Amnistia Internacional i de Human Right Watch inclouen moltes denúncies a vulneracions dels drets humans comeses a Uganda. Per cert, una de les lleis més sonades dels darrers temps és la que prohibia l'homosexualitat, que finalment ha estat derogada fa poques setmanes pel Tribunal Constitucional ugandès. És curiós, però, que l'any següent a la mort de l'Agnes, la primera dama ugandesa, Janet Museveni, intervingués en el lliurament del Primer Premi Agnes Katama a la Integritat i elogiés la seva figura com a "valenta i transparent lluitadora contra la corrupció, que ha de ser emulada".

Malgrat que a penes la vaig tractar, vaig sentir la mort d'Agnes Katama. Em va semblar l'exemple de dona africana que aprofitava la seva condició privilegiada (família poderosa, una carrera universitària i càrrecs de prestigi en la seva professió) per defensar els drets dels pobles africanes i especialment els d'altres dones menys afortunades que ella i esperonar-les per progressar socialment i professionalment. I no em va semblar que aprofités la seva posició per fer proselitisme de les seves idees religioses. Descansa en pau, Agnes!

dilluns, 15 de juliol del 2013

El multilingüisme en el segle XXI

La meva amiga Imma, d'un poble de la Noguera, fa més de quaranta anys que viu a Itàlia, on ha desenvolupat la seva carrera professional com a investigadora i professora universitària. Allà va casar-se amb un grec i va tenir un fill, l'Alessandro. Des de ben petit, l'Alessandro és multilingüe: italià, català, grec, castellà. Més tard, anglès i suposo que, com a italià, tindrà una bona formació en llatí, que encara que sigui una llengua morta a Itàlia té --o tenia, que potser les coses hagin canviat-- una gran vitalitat. (He conegut gent italiana capaç d'escriure textos i mantenir una conversa en llatí, i això, sense ser "de lletres".) Crec que, a més de l'anglès, ha estudiat alguna altra llengua, però no n'estic segura.

La meva amiga Vera, de Sao Paulo, fa uns trenta anys que viu a Londres. Hi va anar en acabar el seu doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona i el que havia de ser una estada d'un parell d'anys per aprendre bé l'anglès, va convertir-se en una estada permanent. Va estar casada amb un colombià i van tenir una filla, la Suzannah. Des de ben petita, la Suzannah també és multilingüe: anglès, portuguès, castellà, alemany (llengua que va aprendre passant temporades amb un germà del seu pare i la seva família, que vivien a Alemanya). Més tard, va estudiar llengües estrangeres a la universitat i ha fet estades en diversos països europeus. No sé quantes llengües domina ara, però en són un munt.

A costat de l'Alessandro i de la Suzannah, em sento una mica analfabeta en llengües. Des de petita he estat bilingüe (mare catalana, pare castellà). La primera llengua estrangera que vaig aprendre va ser el francès, que era la llengua estrangera que s'ensenyava a les escoles en aquells temps. Després vaig estudiar italià i alemany (aquesta última llengua, però, la tinc gairebé oblidada) i vaig decidir-me a estudiar anglès en adonar-me que era la llengua de comunicació de la ciència i que no es podia tenir una formació científica sense dominar l'anglès. I sento molt no haver aconseguit un millor coneixement del llatí, però als catorze anys vaig haver de triar entre lletres o ciències i, pel fet d'haver triat ciències, no vaig tornar a tenir contacte amb el llatí.

Comparat amb altres persones de la meva generació, sé que el meu bagatge de llengües no està malament, però no es pot comparar amb la formació multilingüe que tenen generacions més joves. La causa del multilingüisme actual es deu a molts factors. Per una banda, les migracions afavoreixen la formació de parelles mixtes, de països, cultures i llengües diferents. Per una altra, els programes Erasmus han fet possible que milers --o potser ja milions-- d'estudiants europeus facin estades en universitats estrangeres. També hi ha el fet que molts graduats universitaris facin estades de formació doctoral o postdoctoral en centres estrangers --malauradament, molts sense possibilitat de tornar al seu país. O que una part del jovent es vegi abocada a emigrar en cerca de treball.

El documental La força de Babel tracta d'aquesta diversitat lingüística, que és una característica del segle XXI i ens mostra per què cal capgirar el mite de la maledicció bíblica. Va estrenar-se en el Canal 33 el proppassat 21 de febrer, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, dins de l'espai "El Documental" i encara es pot trobar en el web dels vídeos a la carta. A més, aquesta tarda es projectarà a l'Ateneu Barcelonès en una sessió que té l'al·licient del debat posterior amb Joan Úbeda, un dels autors del documental.

Estudis actuals han determinat que el multilingüisme facilita l'agilitat mental i que retarda el deteriorament cognitiu en els processos neurodegeneratius. Independentment d'aquests efectes positius, crec que el multilingüisme aporta a les persones una gran riquesa cultural i afavoreix l'apropament de les cultures. Sento que, a la meva edat, estudiar una llengua nova no sigui ja fàcil, perquè m'agradaria estudiar-ne alguna altra. De tota manera, procuro mantenir viu el coneixement de les que he anat practicant amb més o menys intensitat al llarg de la vida.

Imatge: Torre de Babel (autor: Hill), Wikimedia Commons

dimarts, 11 de juny del 2013

La comissaria virtual (70): Estiu amb nens

El diari ARA anuncia, per al proper cap de setmana, la venda d'una guia titulada Estiu amb nens, que informa sobre 160 activitats de lleure que s'organitzen a Catalunya, les Illes, el País Valencià i Andorra.



Però, estiu... només amb nens? I amb nenes, no? El diari no deu tenir un llibre d'estil amb normes per evitar el llenguatge sexista? En aquest cas, a més, no cal pensar-hi massa; el català té prou recursos per evitar el llenguatge sexista sense haver de fer servir el masculí i el femení ("nens i nenes" o "nenes i nens"). Per què no "Estiu amb mainada"? O "amb quitxalla"? O "amb canalla"? O "amb criatures"?

dijous, 23 de maig del 2013

Retroacrònims

Em fa l'efecte que un dels factors que contribueixen a l'anglificació del món és la facilitat de la llengua anglesa per encunyar nous mots. Ho pensava avui a propòsit dels suposats acrònims 'wiki' i 'Apgar', que en realitat han estat creats donant sentit a una paraula hawaiana i a un cognom, respectivament.

En la llista de distribució d'una associació de medicina i traducció (Tremedica), un participat s'ha sorprès en llegir que 'wiki' és el nom d'un software que permet als usuaris crear i esmenar continguts web fent servir qualsevol navegador, i que l'informàtic que el va desenvolupar (Ward Cunningham) va posar-li aquest nom a partir de la paraula hawaiana wiki, que significa 'ràpid'. I és que aquell membre de la llista creia que 'WIKI' era un acrònim i que significava 'what I know is' (allò que sé és...). Jo no ho havia sentit mai, però una cerca a Google m'ha mostrat que la idea de 'wiki' com a acrònim està molt difosa. M'imagino que devia originar-se a partir de l'existència de la Wikipedia i d'altres 'wikis' que reuneixen coneixement en àmbits molt diversos mitjançant la col·laboració de molts autors.

El cas d'Apgar com a acrònim el vaig descobrir fa uns quants anys. Vaig fer una conferència sobre dones científiques i vaig parlar de Virginia Apgar, l'anestesista nord-americana que a mitjans del segle XX va idear una prova (coneguda com "puntuació d'Apgar") per avaluar l'estat de vitalitat d'un nadó immediatament després del part. En el col·loqui, una dona que va dir que era infermera va comentar que a ella li havien explicat --quan va estudiar infermeria-- que APGAR era un acrònim anglès dels cinc signes que s'examinen en el nadó per comprovar el seu estat: appearance (aspecte, coloració de la pell), pulse (pols, freqüència cardíaca), grimace (ganyotes, resposta reflexa), activity (activitat, to muscular) i respiration (respiració, esforç respiratori). Mai no van explicar-li que 'Apgar' era el cognom de la dona que va tenir la idea de fer aquesta prova tan senzilla i avui dia difosa per tot el món i que l'acrònim va néixer com una regla mnemotècnica per recordar els signes que s'avaluen.

En anglès tenen una paraula per definir aquests acrònims que s'han desenvolupat a partir de paraules ja existents: backronym. Ni en català ni en castellà no existeix una paraula equivalent. Potser podríem dir-ne 'retroacrònim'. Però no sé quan acabaria entrant en els corresponents diccionaris, si avui en dia ni el català ni el castellà encara no hi han incorporat els termes 'retroalimentació' (català) i 'retroalimentación' (castellà), que ja eren molt freqüents en biologia quan jo vaig estudiar (i d'això fa més de quaranta anys!).

Potser us interessarà:
- Apgar, un acrònim? (aquest blog, 31.08.2009). Breu apunt biogràfic sobre Virgina Apgar
- Aclaparada per les sigles (aquest blog, 08.06.2012). Sigles i acrònims ens envolten. Arriba un moment que la gent desconeix e significat de les sigles i dels acrònims que fa servir.
- Correspondence on the Etimology of Wiki. Ward Cunnigham, que va encunya el terme 'wiki', publica la correspondència que el 2003 va mantenir amb un lexicògraf  que es va interessar per l'origen d'aquest terme.

dimecres, 15 de maig del 2013

Prepotència o enredada?

Fa uns minuts he rebut un correu electrònic en què em diuen això:
Bona nit,

Estaria interessat en una traducció de l'anglès al català ergo estic demanant diferents pressupostos. El tipus de  registre emprat hauria de culte, no col·loquial. No estem parlant d'aquesta mena de traduccions actuals tipus El vuit, Els homes que no estimaven a les dones, etc. sinó de traduccions de la qualitat de la Divina comèdia, El senyor dels anells o L'Ulisses de Joyce. Si vostè creu que no és el seu registre, faci-m'ho saber.

Per tant, si em pogués fer saber els preus per grans volums, li agrairia. Per cent pàgines, cinc-centes pàgines, mil pàgines, mil cinc-centes pàgines, dos mil pàgines i dos mil cinc-centes pàgines, etc. fins a cinc mil. Sé que s'avalua per nombre de paraules, però jo no tinc el nombre de paraules del text a traduir. Imaginem un valor mig de 300 paraules per pàgina.

Doni'm valors finalistes, si li plau, atès que no regatejaré i es perdrà l'oferta.

A tall de curiositat, la traducció que se li demana és de tipus literària i del més alt nivell. Volem un resultat a l'alçada de Carner, Riba, Ors, Maragall o Pla. S'hi podrà lluir tant que vulgui, sempre i quan respecti el to i l'essència de l'original.

El nostre objectiu no és guanyar un sol euro en aquest projecte, sinó dotar a la literatura catalana d'algunes traduccions que encara ara manquen. Tingui-ho en compte a l'hora de fer el pressupost atès que farà que el projecte sigui o no viable.
No he respost ni penso fer-ho per diversos motius:
  • Perquè no responc correus anònims. I un correu que no va signat i que, en l'adreça del remitent, diu només "Quim M..." i a continuació una adreça de hotmail, per a mi és un anònim.
  • Perquè jo no m'he adreçat a ells i, per tant, no tinc per què fer cas de la seva petició "Si vostè creu que no és el seu registre, faci-m'ho saber."
  • Perquè el to general de l'escrit és de prepotència. Per exemple: "Doni'm valors finalistes, si li plau, atès que no regatejaré i es perdrà l'oferta." O "Tingui-ho en compte a l'hora de fer el pressupost atès que farà que el projecte sigui o no viable."
  • Perquè no sé què pretén qui ha enviat aquest correu. Si fos una editorial, ho diria. Si es tractés d'un projecte per difondre grans obres de la literatura, també. I en el cas que es tractés d'una editorial o d'un projecte, jo no voldria col·laborar amb qui no sap com adreçar-se a la gent o que creu que, perquè els pugui oferir feina, ja els pot tractar de qualsevol manera.
He pensat també si no respondria a una pràctica que sembla que comença a ser freqüent en el món de la traducció en aquests temps de crisi: demanar pressupostos a diverses persones i quedar-se amb l'oferta millor (a la baixa, naturalment).

dimarts, 14 de maig del 2013

La comissaria virtual (69): "Se busca hembra para varón feo"

"Se busca hembra para varón feo que quiera tener hijos", vendría a decir el mensaje urgente lanzado desde Londres. Todos esperan que no se repita el asesinato de género que se produjo en [...] Berlín.
Així comença el darrer paràgraf d'un article publicat a la versió digital de El Mundo. L'assassinat de gènere a què fa referència va tenir lloc a l'aquari de Berlin, i el varón assassí era un mascle de Ptychochromis insolitus, un peix de Madagascar que està en greu perill d'extinció atès que només se sap que hi hagi tres mascles a tot el món i cap femella.


 La notícia (Se busca pez hembra para la supervivencia de la especie) suposo que es basa en l'article "Zoo seeks mate for last surviving 'gorgeously ugly' fish", de Matt MacGrath, publicat en el web de la BBC. La corresponsal d'El Mundo a Londres, potser sàpiga anglès, però sembla que no sàpiga traduir. O potser li semblava que 'macho' no sonava massa bé i per això ha preferit anomenar-lo 'varón'? Aleshores, per què no ha fet servir el terme equivalent per a la femella, a la qual no té inconvenient a anomenar 'hembra'?

Per altra banda, parla de l'espècie 'Mangarahara cichlid', però això no és el nom científic; per tant, hauria hagut de traduir-lo: 'cíclid de Mangarahara' (els cíclids són una família de peixos d'aigües dolces tropicals i Mangarahara és el riu on es va descriure aquesta espècie). I parlar de 'asesinato de género' quan un peix mascle mata la femella em sembla una broma de bastant mal gust.

Agraïments: A Fernando Navarro, coautor del blog "Laboratorio del lenguaje", a través del qual m'ha arribat la notícia.

dimecres, 27 de febrer del 2013

Això ja no és un bloc

A partir d'avui aquest racó d'Internet on fa més de vuit anys que vaig abocant pensaments, opinions o informació sobre temes diversos deixa de ser un bloc i es converteix en un blog.

L'any 2005, el TERMCAT va incorporar a la seva Neoloteca el terme bloc, per designar "una página web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos".

Com deia Magí Camps a La Vanguardia (27.08.2012)
...el Termcat, tot i que no arriba a ser la norma absoluta de l'Institut d'Estudis Catalans, sí que n'és l'antesala. El centre de terminologia treballa conjuntament amb l'IEC i en rep la benedicció. El seu objectiu principal és fixar la terminologia del català...
Doncs bé, aquesta vegada el TERMCAT no ha rebut la benedicció de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Entre les esmenes a versió en línia del Diccionari de l'IEC que s'han incorporat aquest mes (febrer 2013), hi ha el terme per definir aquest espai d'Internet on escric ara, al qual han anomenat blog, que és el terme original anglès i el que es fa servir en moltes llengües.


Acostumo a ser respectuosa amb les normes oficials de la llengua (excepte en la bajanada de posar un apòstrof davant d'una essa líquida, amb l'excusa que, en pronunciar-ho, s'hi posa una 'e', o sigui, que diem "Esputnik" en comptes de "Sputnik"; el que caldria és ensenyar la gent a pronunciar l'essa líquida). Per tant, fins ara havia fet servir la paraula bloc. Però s'ha acabat. A partir d'ara, i sense cap recança, ja puc dir que tinc un blog i que sóc una bloguera.

dijous, 21 de febrer del 2013

Els plagis de la xarxa

Què pensaríeu si haguéssiu fet un treball de recerca de terminologia, dedicant-hi hores i hores, posant després a Internet els resultats de la vostra recerca perquè tothom se'n pogués beneficiar i, al cap d'un temps, algú descobrís que el vostre treball estava recollit en un altre web, sense indicar-ne la procedència ni la autoria, només una nota en què s'informés que era "un treball basat en diverses fonts", però sense indicar-les?

Doncs això li ha passat a Verónica Saladrigas, una bioquímica argentina que treballa i viu a Basilea. Verónica es dedica a la traducció mèdica i sempre ha tingut molt d'interès per la terminologia. En  camps com la bioquímica i la biologia molecular, que des de mitjans del segle XX s'han desenvolupat espectacularment, sempre van apareixent nous termes. I generalment, els neologismes de la ciència s'encunyen en anglès, que avui dia té el paper de lingua franca de la ciència, com segles enrere ho havia estat el llatí. Com una formigueta, Verónica ha anat recollint al llarg dels anys els equivalents castellans de molts termes de bioquímica, de vegades proposats per ella mateixa o per col·legues amb qui coincideix en uns fòrums d'Internet (Medtrad i Tremédica). Amb la col·laboració d'un altre bioquímic (Gonzalo Claros, professor de la Universitat de Màlaga) aquell bé de déu d'informació recol·lectada pacientment, es pot consultar a Internet en el Vocabulario inglés-español de bioquímica y biología molecular. (També està disponible, per capítols, a la revista Panacea, però és més útil el web, on es poden localitzar els termes més fàcilment). Vegeu-ne una mostra, l'inici del termes corresponent a la lletra B (per veure-ho ampliat cliqueu damunt la imatge):



Compareu-ho ara amb l'inici dels termes corresponents també a la lletra B d'aquest Glosario de referencia inglés-español de terminos comunes en biología molecular, publicat en el web "Nutrición personalizada" (haureu de clicar al damunt de la imatge per llegir-ho):


És idèntic. I les definicions en les altres lletres també. En algun cas hi ha alguna frase afegida, o eliminada, però és básicament el Vocabulario de Verónica Saladrigas.

A la pàgina d'inici del Glosario, de "Nutrición personalizada", diu que n'és la versió 1.0 i que
A petición de muchos lectores, hemos preparado este glosario con los términos más comúnmente encontrados en la literatura, basándonos en diversas fuentes. Este es un documento dinámico, por lo que periódicamente incluiremos términos adicionales o modificaremos alguna descripción, de acuerdo a las recomendaciones de los organismos internacionales.
Enlloc hi ha la referència de les fuentes d'aquest glossari, que sembla ser que es trobava en aquest web des de fa temps. Avui algunes persones que coneixen Verónica Saladrigas s'han assabentat d'aquest plagi i s'han afanyat a escriure a l'administrador del web. Després, el glossari ha canviat misteriosament. On fa unes hores es veien definicions de termes de biologia molecular (les copiades del Vocabulario), ara hi ha articles de divulgació relacionats amb la lletra que es cliqui. Per exemple, a la A, "Abastecimiento de folato perinatal"; a la B, "Bicarbonato de sodio como auxiliar ergogénico"; a la C, "Cacao, chocolate y enfermedad cardiovascular".

Tot i que en la pàgina d'entrada indica "El término en inglés se encuentra en negritas. La flecha (-->) indica un término relacionado.", enlloc s'hi veuen termes en anglès ni cap fletxa. Suposo que no els ha donat temps de canviar-ho. He fet una captura de pantalla d'aquesta introducció, per conservar-la si després també la canvien:


Després de veure això, penso si l'autor d'aquest web, un nutricionista mexicà, no haurà fet el mateix amb els articles que ha anat publicant en el bloc d'aquest web. Internet dóna sorpreses com aquestes. Sóc partidària de compartir el coneixement. Aquest bloc meu, per exemple, està amb una llicència de Creative Commons 3.0 (reconeixement-no comercial-sense obres derivades), de manera que el que escric aquí --i les fotos meves que hi inclogui-- es pot reproduir en altres llocs sense demanar permís. Al cap i a la fi, el fet de tenir al peu del bloc el logotip de la llicència de Creative Commons ja és un permís, amb unes limitacions que venen donades pel tipus de llicència triat.

Copiar directament una obra sencera com es el Vocabulario inglés-español de bioquímica y biología molecular em sembla una manca total d'ètica per part de l'autor del web. Com també la manera de fer-lo desaparèixer i substituir-lo per uns articles de divulgació, sense cap nota de disculpa per haver reproduït sense permís una obra d'una altra persona. Tanmateix, no em ve de nou. He vist coses semblants en altres ocasions i a mi mateixa també m'han copiat sense indicar-ne la procedència.

Potser us interessarà:
- Compartir el coneixement (aquest bloc, 25.11.2008). El dia que vaig descobrir una entrada meva plagiada en un altre bloc.
- La British Library i el copyright (aquest bloc, 04.12.2007). La British Library ven articles publicats en revistes en accés obert (és a dir, que no cal pagar per accedir-hi per Internet).

Dia Internacional de la Llengua Materna

Avui, 21 de febrer, se celebra a tot el món el Dia Internacional de la Llengua Materna, diada que va ser proclamada per la Unesco l'any 1999. No se sap el nombre exacte de llengües que hi ha al món, però l'any 2000 es creia que n'hi havia entre 6000 i 7000 encara parlades. I escric encara, perquè al llarg del segle XXI moltes llengües desapareixeran i, si la tendència no varia, l'any 2100 un 50% de les que ara es parlen s'hauran extingit i entre el 40 i el 45% estaran en perill d'extinció. Si partim de 6000 llengües, només entre 300 i 600 podria dir-se que s'hauran salvat.

A Catalunya, de moment el català és la llengua d'identificació majoritària, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb uns percentatges que el 2008 anaven del 30% a les comarques de l'àmbit metropolità de Barcelona i el 36% a les del Camp de Tarragona, fins al 72% a les Terres de l'Ebre i el 63 a les comarques de Ponent (vegeu-ne el mapa original en el web de l'IDESCAT). Aquests percentatges, però es refereixen a la població que tenia més de 15 anys el 2008. No sé si, cinc anys més tard, els percentatges deuen ser semblants. 

Celebrem doncs aquest Dia Internacional i confiem que el 2100 el català no es trobi entre les llengües extingides o les que es trobaran en perill d'extinció.

Potser us interessarà:
- Can two languages coexist within the same community of speakers? (Mira J, Seoane LF, Paredes A.) Contributions to Science 6:21-26. Anàlisi de l'evolució històrica de la situació lingüística a Galícia, on el gallec i el castellà estan en competència.
- Models per predir la mort d'una llengua (aquest bloc, 09.04.2010). Jorge Mira va explicar a l'Institut d'Estudis Catalans com es pot predir , amb un model matemàtic, l'extinció d'una llengua si no es fa res per evitar-ho.

dimarts, 12 de febrer del 2013

L'estèvia: planta forastera, nom d'aquí

Plantes cultivades d'estèvia (Wikimedia Commons)
Aquests últims anys es parla molt de l'estèvia, un planta de fulles dolces que hi ha qui recomana com a edulcorant per a les persones diabètiques, atribuint-li també propietats medicinals com a estimuladora de la secreció d'insulina. No entraré en les seves propietats, sobre les quals hi opinions oposades, sinó que em centraré en l'origen de la planta i en la història del seu nom.

L'estèvia (Stevia rebaudiana) pertany al gènere Stevia, que comprén unes cent-cinquanta espècies de plantes herbàcies i arbustives originàries de l'Amèrica del Sud i de l'Amèrica Central. Pertany a la família de les asteràcies (la mateixa que els girasols). La Stevia rebaudiana procedeix del Paraguai i d'algunes zones del Brasil properes a aquell país. Durant la segona meitat del segle XX es va estendre el seu cultiu: primer pel mateix Paraguai i després al Japó i altres països. Aquí s'ha popularitzat especialment gràcies a Josep Pàmies, de Balaguer, que per aquest motiu molta gent anomena "el pagès de l'estèvia".

Fa alguns anys vaig veure que hi havia qui feia servir el nom científic del gènere com a nom popular d'aquesta espècie: 'stevia'. Hi havia, però, qui ho catalanitzava hi en deia 'estèvia', que és el nom que va aprovar el TERMCAT i el que ara veig habitualment. Catalanitzar el nom de la planta ha estat tornar als orígens, no de la planta, sinó del mateix nom. De fet, aquest gènere va ser descrit pel botànic valencià Antoni Josep Cavanilles i el va dedicar a Pere Jaume Esteve, metge nascut en el Maestrat (el lloc exacte es desconeix, però la família va establir-se a Morella).

José M. López Piñero diu a La Ciència en la Història dels Països Catalans (Joan Vernet i Ramon Parés, eds.) que Esteve va formar-se com a metge a París i Montpeller, i en aquesta última ciutat va ser deixeble de Guillaume Rondelet, un dels naturalistes més destacats de l'època. Després es va establir a València, on va ser examinador de metges i va ocupar les càtedres d'anatomia i herbes, de cirurgia i les de grec i matemàtiques. Tenia un gran interès per la botànica i a a la seva mort, el 1556, va deixar manuscrit un Diccionario de las yerbas y plantas medicinales que se hallan en el reino de Valencia, del qual se n'han conservat només alguns fragments i resums.

Stevia salicifolia (Biblioteca Valenciana)
Antoni Josep Cavanilles i Palop (1745-1804) va descriure moltes plantes que havien estat recol·lectades pels naturalistes de l'expedició Malaspina i entre elles hi havia algunes plantes mexicanes que pertanyien a un gènere no conegut, al qual va posar el nom de Stevia. Estan descrites en el volum IV del seu llibre Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispania crescunt, publicat a Madrid el 1797 i actualment digitalitzada i disponible en el web de la Biblioteca Valenciana (vegeu el dibuix de la primera espècie d'aquest gènere que va descriure). Al peu de la pàgina en què hi ha la descripció del gènere hi ha una nota explicativa sobre el perquè del nom:
(a) In memoriam Petri Iacobi Stevii (vulgo Steve aut Esteve), Hispani Valentini Medici magni nominis et Botanices professoris in academia patria medio circiter saeculo XVI. Praeter opera typis edita quibus magnam sibi gloriam peperit, reliquit MSS. Dictionarium plantarum in Valentino regno nascentium: opus et copia et utilitate praestantissimum, si testibus oculatis credimus.
Avui, en un fòrum de traducció mèdica i biològica, una persona preguntava quina era la forma de correcta d'escriure el nom d'aquesta planta, si amb essa inicial o anteposant-hi una 'e'. Jo estava convençuda que era 'estèvia', però volia raonar la meva resposta i he fet una petita cerca que m'ha dut fins al metge valencià, que signava els seus treballs com Petri Jacobi Stevii.

Potser us interessarà:
- Josep Pàmies, el pagès de l'estèvia (aquest bloc, 02.08.2012). El dia que vaig conèixer Josep Pàmies.
Cavanilles. Ensayo biográfico-crítico, per Enrique Alvarez López, Anales del Jardín Botánico de Madrid.

dimarts, 18 de desembre del 2012

La comissaria virtual (66): Menjant químics

Coneixeu algun químic? Té aspecte de llagostí o es fica en llocs on hi ha llagostins? Altrament no s'explica això que diuen Ecologistes en acció en el seu web (si no ho llegiu bé, cliqueu damunt la imatge per veure-la ampliada):


Diuen que quan mengem llagostins tropicals també mengem "químics i antibiòtics". Deuen ser uns químics molt baixets, nans, de la mida dels llagostins, altrament seria difícil que no els veiéssim.

És un cas més d'un ús despectiu del terme 'química' o 'químic', que s'associa a alguna cosa perjudicial sense pensar que tot allò que té una existència material és química. Tot està fet d'àtoms; els éssers vius i els éssers inanimats, l'atmosfera, l'aigua, el planeta i l'univers sencer són química. Fins i tot gosaria dir que ho són els nostres sentiments, perquè són el resultat de la interacció de molècules en el nostre cervell.

Agraïments: a Montse Vallmitjana, que m'ha proporcionat la informació.

Potser us interessarà:
- Pobre química! (aquest bloc, 18.03.2008). Sobre l'ús inadequat i despectiu del terme 'química'
- Biologia, millor que química (aquest bloc, 25.03.2008). El terme 'biologia'  l'adjectiu corresponent també s'usen inadequadament; a diferència de la química, però, la biologia es considera bona.
- Els químics industrials (aquest bloc, 26.11.2009). Un cop més, l'ús inadequat del terme 'químic'.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Com fer un resum

(Si només us interessen els consells per fer un bon resum, podeu saltar-vos els tres primers paràgrafs.)

Moltes persones, en la seva activitat professional, han de fer de tant en tant un resum d'alguna cosa: d'un article, d'un llibre, d'una conferència, dels temes tractats en una reunió, de la memòria d'un projecte, etc. Els científics i científiques hi estan acostumats, perquè quan escriuen un article descrivint la seva recerca han de fer-ne sempre un resum, Els articles científics solen tenir una estructura semblant en la majoria de revistes i llibres: títol, resum, introducció, material i mètodes, resultat, discussió i bibliografia. Cada secció de l'article té la seva importància, però el resum és com la seva tarja de visita; de la impressió que en tregui qui el llegeixi dependrà que continuï i en llegeixi la resta. Més important encara: també en depèn la mateixa publicació. Els articles que s'envien a revistes científiques acreditades són revisats per experts en el tema de què es tracti, que expressen la seva opinió sobre el treball descrit. D'aquesta opinió dependrà en molts casos que es publiqui o no l'article.

Una de les meves activitats professionals és la correcció i edició (en el sentit anglosaxó) d'articles científics. Des que vaig començar en el món de l'edició científica, han passat per les meves mans centenars o potser alguns milers d'articles i he vist resums de tota mena. Molts autors agafen fragments de l'interior de l'article i els ajunten. No hauria de fer-se així, però si més no, sempre és millor que escriure-hi coses que després no surten a l'article, com també he vist. Hi ha qui pensa que ha de descriure gairebé fil per randa el que ha fet en el treball experimental o qui hi inclou una pila de dades dels resultats. Tampoc no és això.

El resum d'un article científic ha d'indicar l'objectiu i finalitat de la recerca, la metodologia empleada, els resultats i les conclusions principals. Ha de ser un text breu (moltes reviste publicades en anglès posen el límit en 250 paraules), senzill, amb les paraules adequades i de comprensió fàcil.

Fa anys, vaig escriure unes recomanacions per fer un resum, per als alumnes d'un curs que combinava treball de camp i alguns seminaris i classes teòriques. Eren estudiants de final de carrera o de doctorat, que s'enfrontaven amb la preparació dels seus primers articles científics i que mai ningú no els havia explicat com l'havien de preparar. He trobat les notes que vaig escriure aleshores i les poso aquí per si a algú li poden ser útils. Això és el que recomano a qui hagi de preparar el resum d'un article:
  • Llegiu l'article atentament; si cal, dues o tres vegades, fins a copsar-ne les idees principals. (Encara que qui fa el resum sigui la mateixa persona que ha escrit l'article, de vegades pot ser-li difícil destriar les idees que cal o convé destacar.)
  • Marqueu de manera visible (amb llapis o bolígraf vermell o amb retolador fosforescent) els punts on hi ha la informació més significativa del text. Després d'una lectura atenta, us adonareu que hi ha algunes parts del text que tenen més rellevància i que d'altres --fins i tot paràgrafs sencers-- podrien suprimir-se sense que es perdés la informació bàsica de l'article.
  • Feu unes notes, bé sobre el mateix text, bé en un full, que expressin les mateixes idees que heu marcat, però amb unes altres paraules, no copiant les frases originals.
  • Escriviu un primer esborrany a partir de les notes preses, no pas a partir de l'original, altrament seria massa llarg i semblaria una tria de frases del text en comptes d'un resum (malauradament és el que fa molta gent). Si és possible, uniu les idees contingudes en les vostres notes en una seqüència lògica. No cal que sigui en el mateix ordre en què apareixen en l'article, tot i que és possible que sigui la manera més senzilla de fer-ho.
  • Repasseu el text que heu escrit i esporgueu-lo de tot allò que sigui innecessari, com ara alguns adjectius o d'expressions del tipus: "L'article en el seu primer paràgraf explica...·, "Jo crec que..." (un resum no és un escrit subjectiu), "En resum, l'article estudia...", "convé destacar que el treball...".
  • Si el resum ha de limitar-se a un nombre determinat de paraules o d'espai i us heu passat, cerqueu expressions més breus (també paraules, si allò que compta són els espais). Per exemple, expressions com ara "es va prendre un gran nombre de mostres" pot substituir-se per "es van prendre moltes mostres" (més correcte seria, però, dir-ne el nombre exacte); "plantes, algues, cianobacteris i la resta d'organismes autòtrofs", per "tots els organismes autòtrofs".
  • Quan un article escrit en una llengua diferent de l'anglès ha d'incloure també un resum en anglès, els dos textos han de ser equivalents, han de proporcionar la mateixa informació.
Per altre banda, hi ha també algunes recomanacions negatives és a dir, allò que no s'ha de fer. Un resum no pot...
  • ...tenir una llargada semblant al text original.
  • ...ser tan breu que no contingui la informació rellevant. Si, per exemple, l'article descriu una nova tècnica per aïllar un determinat microorganisme, el resum ha d'indicar quina és aquesta tècnica.
  • ...contenir informació o conclusions que no es trobin en l'article, encara que sigui certes.
  • ...incloure referències, excepte en casos excepcionals.
Finalment, tant si s'escriu un resum, com l'article sencer, caldria tenir presents les sis regles d'Orwell per millorar el llenguatge.

Potser us interessarà:
- El bon domini de l'anglès (aquest bloc, 14.08.2008). Reflexions a partir d'uns comentaris que Andreu Mas-Colell va fer al setmanari El Temps sobre el limitat coneixement de l'anglès entre la nostra gent.
- "Editors" a l'anglesa (aquest bloc, 21.09.2008). Què és un "editor" en el sentit anglosaxó?
- El punt i coma, el nostre amic (aquest bloc, 15.03.2011). La reivindicació d'un signe ortogràfic.