El 1872, la família de Fanny Angelina va passar l'estiu a Europa i, des de Suïssa, ella i la seva germana Eugenie van anar a Dresden, ciutat de Saxònia que en aquella època era coneguda com la Florència de l'Elba, pels seus atractius culturals. Allà, les germanes van trobar-se de nou amb Walther Hesse i dos anys més tard, ell i Fanny Angelina van casar-se a Ginebra i van establir-se a Saxònia, primer a Zittau i després a Schwarzenberg, en una zona minera en les muntanyes que separen Saxònia i Bohèmia.
Preocupat per les pèssimes condicions ambientals i d'higiene en què treballaven els miners, i les malalties respiratòries que contreien, Walther va interessar-se també per la bacteriologia, aleshores encara a les beceroles, perquè creia que bona part de la contaminació atmosfèrica podia ser causada per bacteris. Els anys 1881 i 1882 va treballar en el laboratori de Robert Koch (el descobridor del bacteri causant de la tuberculosi, conegut com a 'bacil de Koch'), a Berlín, per aprendre-hi a cultivar bacteris. Per estudiar els bacteris de l'atmosfera, feia passar aire per uns tubs les parets internes dels quals havia recobert amb gelatina. Després analitzava el tipus i el nombre de bacteris que creixien sobre aquella gelatina. Fanny Angelina (ja Frau Lina), a més d'ocupar-se de la casa i dels fills, ajudava el seu marit en el laboratori i fent il·lustracions per als seus articles científics: dibuixava i pintava amb aquarel·les les colònies de bacteris que creixien en els cultius que ell preparava amb gelatina. Són dibuixos molt acurats, que demostren un bon coneixement de bacteriologia i microscòpia.
Quan de nou a les seves muntanyes, Walther aplicava les tècniques apreses amb Koch per estudiar els bacteris de l'atmosfera, durant l'estiu la gelatina dels seus cultius es fonia i els cultius es feien malbé. A més, alguns bacteris també destruïen aquell substrat amb els seus enzims. Un dia, tot mirant un pastís de gelatina que Lina havia preparat de postres, va preguntar-li com s'ho feia perquè els seus pastissos no es fonessin amb la calor, si també eren fets de gelatina, com els seus cultius. Ella li va revelar el 'secret' de la seva recepta: hi afegia agar-agar, un producte que comprava en forma de tires seques i que, dissoltes en aigua, formaven una substància espessa que en refredar-se s'enduria i després resistia molt bé temperatures bastant altes. L'agar-agar (o només 'agar') s'obtenia d'unes algues del Pacífic i en alguns països tropicals o de clima molt càlid era habitual en la cuina. Lina havia començat a utilitzar-lo quan encara vivia a Nova York; en va conèixer l'existència i les qualitats a través d'uns veïns holandesos que havien viscut a Java. A Europa no era difícil trobar agar perquè els immigrants de països on s'emprava o europeus que hi havien viscut havien importat el costum d'usar-lo.
 |
| Cultiu en agar sobre una placa de Petri |
El 1890, La família Hesse es va traslladar a Dresden i fins que Walther no va disposar d'un laboratori en el Departament de Química de la Universitat Politècnica, treballava a casa seva, on feia els experiments de laboratori i escrivia els seus articles. Després de la seva mort, el 1911, a la universitat van cremar el seu laboratori perquè es considerava que tots els cultius que hi tenia eren un perill per a la salut pública. Lina, ja vídua, va continuar vivint a Alemany, prop dels seus fills i néts, fins a la seva mort, l'1 de desembre de 1934.
La història més detallada de la parella, escrita per un net seu (Wolfgang Hesse), es pot llegir (en anglès) en un article publicat a la revista ASM News, butlletí de la Societat Americana de Microbiologia.
(Revisat el 29.11.2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada