És el final d'una frase que té molta relació amb el títol del meu bloc. Sencera diu així: "Lock up your libraries if you like, but there is no gate, no lock, no bolt that you can set upon the freedom of my mind." (Si fa no fa: Podeu tancar amb clau les vostres biblioteques, si voleu, però no hi ha tanca ni pany ni forrellat amb què pogueu aturar la llibertat del meu pensament.) És de L'habitació pròpia, l'assaig que Virginia Woolf va escriure quan, havent anat a Oxford a fer una conferència no la van deixar entrar a una biblioteca (crec que era la Bodleian, però potser sigui una altra) perquè només n'era permesa l'entrada als homes.
4 comentaris:
La vida, amb iniciatives com aquesta, és impossible que ens deixi de sorprendre, oi?
I corrents he anat a cercar el meu exemplar de l'Habitació pròpia, a veure què hi havia subratllat quan la vaig llegir fa tretze anys... Amb la llegida ràpida d'aquest vespre diria que Woolf no explicita el nom de la biblioteca, però hi diu: "Instantly a man's figure rose to intercept me. Nor did I at first understand that the gesticulations of a curious-looking object, in a cut-away coat and evening shirt, were aimed at me. His face expressed horror and indignation (...) He was a beadle, I was a woman.
Jo també he buscat el llibre fa una estona (quan he escrit la cita fa unes hores, per no equivocar-me l'he buscada, però no en el llibre, sinó a Internet). És el primer llibre que vaig llegir de Virginia Woolf i em va fer pensar molt en la condició de la dona i adonar-me que realment érem el segon sexe (o gènere, com es diu ara).
I tens raó, no se cita la biblioteca. potser perquè diu que és una biblioteca famosa, jo vaig imaginar-me que es tractava de la Bodleian.
La ment és la clau per obrir els panys de les bibliteques.
Met diu: "La ment és la clau per obrir els panys de les biblioteques."
Però si físicament no hi pots entrar, com era el cas de Virgina Woolf --o de qualsevol dona del seu temps--, malament rai!
Publica un comentari a l'entrada