Sovint he de corregir o repassar textos escrits en català. Una bona part estan escrits per persones que ja han estudiat català a l'escola o que han fet una preparació posterior per obtenir el nivell C a la Junta Permanent del Català (potser ja no es digui així; era el nom que tenia quan jo m'hi vaig examinar dels nivells C i D fa uns vint anys). Se suposa que qui ha estudiat català en el batxillerat o té el nivell C ha de saber com usar els relatius i les preposicions. Doncs, no. Em trobo molts textos, per altra banda força ben escrits, en què els relatius acompanyats de preposició estan equivocats, i en què l'autor o autora sembla desconèixer el canvi de preposició davant de l'infinitiu o fins i tot la 'caiguda' (l'omissió) de preposició que cal fer en molts casos. Potser resulta difícil d'entendre explicat així; millor en poso algun exemple (les frases amb asterisc i en vermell són incorrectes):
Relatius errronis
*La Boqueria és el mercat de Barcelona en el que hi ha més varietat de fruita.
La Boqueria és el mercat de Barcelona en què hi ha més varietat de fruita.
La Boqueria és el mercat de Barcelona en el qual hi ha més varietat de fruita.
*El cinema al que vaig anar dissabte era ple de gom a gom.
El cinema a què vaig anar dissabte era ple de gom a gom.
El cinema al qual vaig anar dissabte era ple de gom a gom.
Canvi de preposició davant d'infinitiu
Confio en el meu amic.
*Confio en poder-hi anar.
Confio a poder-hi anar.
L'amenacen amb un càstig.
*L'amenacen amb castigar-lo sense anar al cinema un mes.
L'amenacen de castigar-lo sense anar al cinema un mes.
Caiguda (omissió) de preposició
Acostumo a passejar cada tarda.
*Mai no m'acostumaré a que no tanqui la porta en sortir.
Mai no m'acostumaré que no tanqui la porta en sortir.
Estic d'acord amb ella.
*Estic d'acord amb que hi anem les dues.
Estic d'acord que hi anem les dues.
Aquests són errors recurrents tant en el català oral com en l'escrit. Fa poc vaig llegir un llibre de divulgació que és molt interessant, divertit i instructiu. L'únic defecte que vaig trobar-li va ser que tenia molts errors de relatiu i de preposicions. Sembla que a les editorials no els preocupi la qualitat del llenguatge. Si hagués sortit una taca en la impressió d'una pàgina o una figura estigués de cap per avall, segurament que s'haurien espavilat a corregir-ho. Pel que fa al text, però, sembla que n'hi ha prou a passar-hi el corrector ortogràfic automàtic encara que després puguin sortir publicades coses com el Suizo Ubicuo de La Vanguardia.
Moltes vegades la gent de ciències creu que pel fet que són de ciències no cal que es preocupin de la llengua. I al contrari, hi ha qui creu que s'és més de lletres si no se sap res de matemàtiques (de vegades tampoc saben massa de llengua, però). Ambdues postures són errades; la llengua i les matemàtiques són dues matèries que tothom hauria de dominar en acabar l'escola
2 comentaris:
Ai, quin tema, aquest!
Una persona curosa amb l'expressió se suposa que és, per extensió, una persona curosa en tots els aspectes. Molta gent, però, va fent sense donar importància ni a la llengua ni a cap tipus de coneixement. I així anem fent.
Aquesta nit, Mercè, hem tingut un incident a l'escala i s'ha hagut de trucar a la policía. Els provocadors del caos eren uns irlandesos begudíssims, instal·lats en un pis de lloguer per dies, i jo anava escoltant què els deien els dos policies, joves. Una vergonya! "People sleep!", "Passport! Passport!", You Bread and Butter?"
El comportament dels irlandesos, vergonyós vergonyós; l'anglès de la policia, igualment denunciable.
Tenint en compte el gran nombre de turistes que rep la ciutat i també la immigració (no sols a Barcelona sinó a tot Catalunya), el coneixement d'algun idioma estranger hauria de ser un requisit fonamental a l'hora de convocar concursos de places de policia autonòmica o local.
Diuen que aquests pisos que es lloguen per dies causen bastants problemes en les comunitats de veïns que en tenen algun. Espero que, en la teva escala, això no esdevingui un cas habitual.
Publica un comentari a l'entrada